Villa Del Casale Vestibolo Di Polifemo
Polifem és el gegant més conegut de la mitologia grega. És el protagonista d’una de les aventures de l’heroi grec Odisseu, més conegut amb el nom d’Ulisses. Ens l’explica Homer a l’Odissea I 71 i IX 187 i Virgili a l’Eneida III 628-681. Aquest ciclop és fill de Posidó i de la nimfa Toosa, filla de Forcis. És un gegant horrible, alt i pelut, amb un ull rodó enmig del front, és un pastor que viu en una cova i devora carn crua, tot i que coneix el foc. De l’episodi homèric, Eurípides en el seu drama satíric El Ciclop ens conta la seva aventura amb Odisseu i el presenta com a antropòfag. Té captius a la seva gruta Ulisses i alguns dels seus companys fins que s’embriaga per beure massa vi. Ulisses el deixa cec amb una estaca. No és insociable del tot perquè, quan Ulisses s’escapa, crida els altres ciclops perquè li donin un cop de mà, tot i que no se sap fer entendre.
Ara bé, després d’Homer, Polifem esdevé l’heroi enamorat de la nereida Galatea. Filoxen de Citera és el culpable d’haver transformat el ciclop en un ésser enamoradís i tendre. És ben estrany com un ésser tan horrible i salvatge com ens el presenta Homer pot sucumbir també a l’amor! Pobre Polifem! Ell tot galant es va enamorar de qui no tocava, de la més bella, de la més coqueta, de Galatea; però la nimfa marina el trobava massa pallús, massa babau. Així Teòcrit ens ho explica en el seu Idil·li onzè. La bella i la bèstia! (val a recordar Psique i Cupido a L’ase d’or). De fet, Galatea estava enamorada del jove i bell Acis que va ser transformat en un riu. Ovidi (a les Metamorfosis, XIII 759 i en l’adaptació de Narracions de mites clàssics ho hem vist a “Escil·la i Glauc” ed. Teide pàg. 158) reprèn el mateix tema. Teòcrit i Ovidi van explicar aquesta història d’amor no correspost. Mentre Teòcrit es va fixar en un Polifem desconsolat que pateix mal d’amor, és refusat per Galatea i opta per cantar les seves penes com a remei terapèutic (qui canta els mals espanta!); Ovidi va destacar el Polifem més cruel: empipat i gelós mata Acis amb una roca i els déus compadits el transformen en un riu.
Paisatge amb Polifem de Nicolàs Poussin. Museu Hermitage
Aquest ciclop ha gaudit d’una llarga tradició literària en el cinema, el l’art, en la música, en el còmic, en les rondalles catalanes i en tota la literatura:
A tall d’exemple:
La Fábula de Polifemo y Galatea, del màxim representant de la poesia culterana, Luis de Góngora y Argote, publicada el 1613, consta de 504 hendecasíl·labs en octaves (11A-11B-11A-11B-11A-11B-11C-11C) sobre el tema d’Acis, Galatea i la venjança de Polifem tot seguit uns quants que descriuen Polifem. Com el descriu? En quin autor antic s’inspira Góngora? Com descriuries la seva llengua?
Un monte era de miembros eminente
este que, -de Neptuno hijo fiero,
de un ojo ilustra el orbe de su frente,
émulo casi del mayor lucero-;
cíclope, a quien el pino más valiente,
bastón le obedecía, tan ligero,
y al grave peso junco tan delgado,
que un día era bastón y otro cayado.
Negro el cabello, imitador undoso
de las obscuras aguas del Leteo,
al viento que lo peina proceloso,
vuela sin orden, pende sin aseo;
un torrente es su barba impetüoso,
que -adusto hijo de este Pirineo-
su pecho inunda, o tarde, o mal, o en vano
surcada aun los dedos de su mano. […]
En català, a Camí de Sirga de Jesús Moncada; a L’ull de Polifem de Teresa Costa- Gramunt (Arola editors, 2004): vid. El vel d’Harmonia.
De ben segur has sentit més d’una vegada El gegant de l’ull al front:
Quin Polifem t’agrada més? Pot ser un ésser alhora cruel i enamoradís? Creus que les Muses i el mal d’amors van de la mà o més aviat l’amor no deixa viure a qui el pateix i porta mandra i poques ganes de fer res? Què n’opines de tot plegat?
-Quin Polifem t’agrada més?
El Polifem que m’agrada més es el Polifem violent.
-Pot ser un ésser alhora cruel i enamoradís?
Penso que si, ja no només en el cas de Polifem sino en general penso que en el fons tots tenim una part violenta i una de dolça.
-Creus que les Muses i el mal d’amors van de la mà o més aviat l’amor no deixa viure a qui el pateix i porta mandra i poques ganes de fer res?
Depen del cas, i del tipus d’amor del que parlem.
En la mitologia grega, Polifem (grec antic: Πολύφημος) era un ciclop, és a dir, un gegant d’un sol ull al mig del front, fill de Posidó i la nimfa Toosa.
-Quin Polifem t’agrada més?
M’agrada molt més aquest
-Pot ser un ésser alhora cruel i enamoradís?
Jo crec que si, perquè igualment que siguis cruel tothom té sentiments i es pot estar enamorat, segons aquesta historia Polifem s’enamora d’una ninfa marina.
– Creus que les Muses i el mal d’amors van de la mà o més aviat l’amor no deixa viure a qui el pateix i porta mandra i poques ganes de fer res?
l’amor si que et deixa viure, pero hi han moments molt durs però si de veritat estimes tot s’acabarà solucionant, depèn de quin amor seràs molt feliç o no tant.
– Què n’opines de tot plegat?
És una historia molt bonica, no és la tipica de les dos persones perfectes, sinò d’una persona cruel que cau enamorat.
-Creus que un gegant es pot enamorar?
Tothom es pot enamorar i té tot el dret, un gegant també es pot enamorar perquè té sentiments.
-Com cura Polifem el mal d’amors?
Cantant, per tothom la musica és molt important en aquesta vida, ja que pot ajudar a expressar els teus sentiments
-Què porta l’amor: activitat o mandra?
Crec que és depèn de la persona i de com sigui cadascú.
El Polifem que més m’agrada és l’ésser enamoradís i tendre.
Jo opino que si que es pot ser un ésser cruel i enamoradís alhora ja que l’amor té la seva part cruel, com les discusions o la gelosia, i la seva part bona com les bones estones al costat de la persona que estimes.
Crec que les Muses i el mal d’amors van de la mà ja que quan tu estas enamorat d’una persona, aquest enamorament opino que dóna ganes de viure i lluitar per aquella persona.
Opino que no s’ha de jutjar per una aparença lletja com la de Polifem ja que fins i tot la persona més lletja o la persona més freda és capaç d’estimar i tenir forts sentiments cap a una altre persona.
Quin Polifem t’agrada més? Pot ser un ésser alhora cruel i enamoradís? Creus que les Muses i el mal d’amors van de la mà o més aviat l’amor no deixa viure a qui el pateix i porta mandra i poques ganes de fer res? Què n’opines de tot plegat?
-A mi m’agrada més el Polifem enamorat, el bo ,ja que canvia i deixa de ser un ésser malvat ,perquè l’amor l’ha canviat ,ja no li importa mata persones ,simplement es passa tot el dia pensen en l’amor de la seva vida.
-Si,pots ser les dues coses,ja que pots estar enamorat d’una persona ,però pots seguint sent cruel amb les altres,no te res a veure un cosa amb l’altre .Tambè pot succeir que la persona enamorada,senti tant amor,i canvii la seva forma de mirar les coses.
-Si van de la ja que sempre que estàs enamorat d’alguna d’aquestes Muses ,sofreixes mal d’amor ,como en el cas de Polifem. De totes maneres també penso que l’amor no deixa viure a qui el pateix i porta mandra i poques ganes de fer res,ja que una persona enamora l’únic que fa és sospira per la persona que estima ,no té ganes de fer res,simplement vol pensar en la persona estimada.
En la meva opinió el Polifem que m’agrada més és el que es diu també Ulisses, ja que és més mitológic que l’altre Polifem. El Cíclop contra el que s’enfrenta viu a una cova i devora la carn humana.
Jo crec que si, perquè igualment que siguis cruel tothom té sentiments i es pot estar enamorat, segons aquesta historia Polifem s’enamora d’una ninfa marina.
-crec que com que no ha sigut correspost el fa sofrir i pateix, però si estigués correspost segurament ell deixaria de ser tan cruel.
Tothom es pot enamorar i té tot el dret, un gegant també es pot enamorar perquè té sentiments.
Xaipe!
Deixo aquí una de les preguntes de desenvolupament de les selectivitat 2010:
En aquest vas grec podem veure a Odisseu amagat sota una ovella.
Aquest epsiodi és relatat a l’Odissea d’Homer, es tracta de quan Odisseu després de perdre a casi totes les naus arriba a la cova del ciclop Polifem.
Odisseu i els seus companys arriben a una illa on hi ha unes petjades enormes que arriben fins a una cova. Allà, hi troben formatge i llet i decideixen quedar-se.. Però després se n’adonen que l’habitant de la cova és un ciclop, fill de Posidó, que immediatament tanca la cova. Odisseu que és molt astut, decideix donar-li vi com a mostra de la seva hospitalitat, el cíclop després de menjar-se alguns dels seus companys es beu el vi i al cap d’una estona s’adorm. És llavors quan Odisseu aprofita per clavar-li una estaca al seu únic ull i deixar-lo cec. Polifem que no sap que s’ha quedat cec obre la porta de la cova per veure-hi millor. Odisseu i els seus companys per no fer soroll s’amaguen sota les ovelles perquè el ciclop no els vegi.
Un cop fora el ciclop demana ajuda als seus germans, però com que Odisseu li havia dit que es deia ningú, quan els hi diu “Ningú m’ha deixat cec” els seus germans no l’entenen i no li fan cas. Quan Odisseu i els seus companys ja són a la nau, Polifem els tira una pedra i els fa trontollar la nau. Tot i així el seu viatge no s’acaba aquí ja que Posidó, el seu pare els posarà tota mena d’entrabancs perquè no pogui tornar a casa.
Xaipe!
En aquest vas grec podem veure a Odisseu amagat sota una ovella. Odisseu s’ha amagat sota l’ovella ja que no vol que el ciclop Polifem l’agafi.
Es tracta d’un dels episodis del poema èpic d’Homer la “Odissea”, en el qual Odisseu arriba a l’illa dels ciclops després d’haver perdut la majoria de les seves naus.
Quan Odisseu i els seus companys arriben la illa troben unes petjades enormes que arriben fins a l’entrada d’ una cova i decideixen entrar. Allà, hi troben formatge i llet i decideixen quedar-se a menjar. Però al cap d’una estona, apareix el ciclop que habita a la cova. El ciclop és un ésser mitològic amb un sol ull, fill de Posidó. Quan entra a la cova els tanca la porta. Odisseu que és molt astut, decideix donar-li vi per distreure el gegant, per tal que no se’ls mengi, però aquest es menja dos o tres homes de la seva tripulació. Després es beu el vi i al cap d’una estona s’adorm. És llavors quan Odisseu aprofita per clavar-li una estaca al seu únic ull i deixar-lo cec. Polifem, ignorant que s’ha quedat cec, obre la porta de la cova perquè hi entri la llum. Odisseu i els seus companys per no fer soroll s’amaguen sota les ovelles perquè el cíclop no els vegi. Un cop fora el ciclop demana ajuda als seus germans, però com que Odisseu li havia dit que es deia ningú, quan els hi diu “Ningú m’ha deixat cec” els seus germans, que e s pensen que no li pasa res, no li fan cas. Quan Odisseu i els seus companys ja són a la nau, Polifem els tira una pedra i els fa trontollar la nau, però aconsegueixen sortir de l’illa. Tot i així, Posidó, que s’ha enfadat, els posarà tota mena d’entrabancs perquè Odisseu no pogui tornar a Ítaca.
Salue!
Quan vaig legir la Odissea l’any passat, em vaig trobar amb el mite de Polifem i Ulisses. Es veu que Ulisses i els seus companys es van colar a la seva cova sense saber que habitava allà, un cop van aribar a una illa desconeguda. Quan Polifem va tancar la porta i els va veure va prometre menjar-se’ls a tots però Ulisses va ser més llest i mentre dormia li va clavar un os a l’ull i va poder fugir amb els companys que havien subreviscut.
Molt bon article!!
A la Mitologia grega, Polifem (grec antic: Πολύφημος) era un ciclop, és a dir, un gegant d’un sol ull al mig del front, fill de Posidó i la nimfa Toosa.
El Polifem què més m’ha agradat i més interesant he trobat ha sigut el de les aventures d’Ulisses.
Ulisses, en el viatge de tornada de Troia va arribar a una illa, on ell i els seus companys van ser capturats per un gegant que només tenia un ull, Polifem, fill de Posidó. El ciclop va demanar a Ulisses el seu nom i ell, astutament, li contesta: « Ningú ». Aprofitant que dormia, Ulisses, el deixà cec amb una estaca. Ulisses i els seus companys fugiren disfressats d’ovelles. Quan els altres ciclops sentiren remor i demanaren què passava, el ciclop digué « Ningú m’ha deixat cec! Ningú m’ha atacat! » Aquesta astúcia va deixar lliures a Ulisses i els seus companys. Aquest heroi és perseguit per la ira del déu del mar, Posidó, enutjat, amb ell perquè ha deixat cec al seu fill, el ciclop Polifem, un gegant amb un sol ull al mig del front.
-Pot ser un ésser alhora cruel i enamoradís?
Si, hi ha persones que estimen, però a l’hora no saben com ser com s’ha de ser( s’ha de tenir respecte, s’ha de ser fidel, s’a de tenir confiança l’un amb l’altre)… i Aquestes coses poden ser cruels per un dels dos a la parella.
-Creus que un gegant es pot enamorar?
Si, tothom es pot enamorar, l’amor és lliure!!!!!!!!!
-Com cura Polifem el mal d’amors?
Cantant, per ell és la millor desgràcia
-Creus que és una bona teràpia?
Opino que sí, qualsevol cosa per un mateix que funcioni es bona teràpia.
-Què porta l’amor: activitat o mandra?
Les dues coses, depen de l’amor i el que tu estiguis disposat a donar per a l’altre persona.
Pingback: La Còrdova romana | De itinere