Xaipe!
Encara que a aquesta fotografia només en surti un, són els bessons Ròmul i Rem alimentats per la lloba.
La seva historia és la següent: el rei d’alba, Numitor fou destronat pel ser germà Amuli. El Déu Mart i Rea Silvia, filla de Numitor, varen tenir dos bessons: Ròmul i Rem. Amuli, enfadat, va ordenar que llencessin als nens al riu Tíber, però la cistella on es trobaven va quedar parada a la riba del riu, una lloba els va trobar i els va cuidar com si fossin els seus fills fins que Fàsutul els trobà i visqueren amb ell i la seva dona. Però un dia Ròmul i Rem van escoltar les accions de Amuli i el van matar, a partir d’aquí els dos bessons lluitaven per quí fundaria Roma, i Rem va perdre, per tant Ròmul va ser el fundador de Roma.
Zícora
Salve.
En aquesta estàtua podem observar dos nens sent alletats per uns lloba, es tracta dels bessons Ròmul i Rem. Aquests eren fills de la vestal Rhea Silvia i del déu Mart. Segons la història, van ser els fundadors de la ciutat de Roma i del senat romà. Finalment, només seria Ròmul qui la fundaria, convertint-se així en el primer rei. Tot comença després de la Guerra de Troia, on Enees, un príncep troià, fill de Venus i Anquises, va sobreviure a la destrucció de la seva ciutat i es va refugiar amb la seva família en el Laci. Anys després, el seu fill Ascani, va fundar la ciutat d’Alba Longa. Quatre segles més tard, un dels reis d’Alba Longa, Numítor, va ser destronat pel seu germà petit Amuli, qui el va expulsar de la ciutat, va matar als seus fills i va obligar la seva filla Rhea Silvia a dedicar-se al culte de Vesta, de manera que tenia. Tanmateix, el déu Mart va fer mare a Rhea Silvia i d’aquesta unió van néixer els bessons Ròmul i Rem.
Amuli, aïrat, va ordenar que els nens fossins llençats a les aigües del Tíber. La cistella en què havien sigut dipositats va quedar varada a la vora, i una lloba, coneguda amb el nom de Luperca, va trobar als germans i els va alletar com si fossins fills seus. Més tard, van ser recollits i criats pel matrimoni de pastors Faustulus i Acca Lauréntia.
Vale.
Sandra Moya
Els dos nens que apareixen en aquesta fotografia són Ròmul i Rem fundadors de la ciutat de Roma l’any 753 abans de Crist. Adalnt del nens hi ha la lloba. Els pares d’aquests bessons eren el déu Mart i la deesa Rea Sílvia. Ròmul i Rem són descendents directes d’Enees, van ser relacionats amb aquesta a través del seu avi per part de mare, Numitor.
Numitor,era el rei d’Alba Longa i també era el pare de Rea Silvia que va ser traït pel seu germà proclamant-se rei. Rea Silvia va ser declarada verge vesta però aquesta quedà embarassada i donà a llum de Ròmul i Rem. Amuli que va ser el nou rei, va fer que un servent llances els bessons al riu Tíber però el servent els va posar en una cistella i els va deixar al riu perdonant-les la vida. Els dos germans van ser arrossegats per la corrent a un lloc segur on gràcies al déu Tibernus la cistella va ser atrapada per les arrels d’una figuera de la vora del riu. Els bessons van ser descoberts per una lloba i els va alletar.
Després, van ser descoberts i atesos per un pastor i la seva dona que és deien: Faustulus i Acca Larentia. Els germans van ser incitats per els pastors del rei i aquests s’emportaren Rem davant del rei. Però el seu germà Ròmul, el va rescatar i va matar el rei Amuli.
Després de que rebutjaran la corona de la ciutat els dos germans varen voler construir una nova ciutat, però es van trobar amb el problema de que estaven en desacord i la van voler construir cadascun per un costat. Rem no parava de burlar-se de la muralla i de la ciutat que en aquells moments estava construint el seu germà Ròmul així que Ròmul va matar al seu germà i el va enterrar amb honors. Rem va morir el mateix dia que Ròmul va fundar la ciutat de Roma (753).
Paula López
Salve!
L’escultura ens mostra als dos bessons Ròmul i Rem, alletats per la famosa lloba coneguda com a Luperca. Aquí us explico la història des del punt de vista de Ròmul:
El rei d’Alba Longa, Numítor va ser traicionat pel seu germà petit Amuli, que li va robar el tro. Amuli el va expulsar de la ciutat, va matar als seus fills i va imposar a la seva filla Rea Sílvia el culte de la vesta, perquè no pogués tenir fills que reclamessin el tro. Però el déu Mart va deixar embarassada a la filla de Numítor, i neixen dos bessons: Jo, Ròmul i el meu germà Rem. Enfurismat, el nostre oncle avi Amuli va empresonar a la nostra mare Rea Sílvia i ens va llençar al riu Tíber. Vam estar a punt de morir dins del cistell on ens havíen dipositat, però aquest va quedar varat a la riba del riu, i una lloba, atreta pels nostres plors ens va alletar i cuidar com si fóssim fills seus. Més tard, una parella de pastors, Faustulus i Acca Larèntia ens van trobar i van decidir fer-se càrrec de nosaltres.
Van passar anys i vam crèixer sense saber res del nostre passat ni del nostre origen, però gràcies a Rem i a les seves trapelleries vam acabar davant del nostre avi Numítor, que ens van reconèixer. En saber la veritat, vam voler venjar-nos i fer justícia, així que vam matar al nostre oncle avi Amuli i vam retornar el poder al nostre avi. Aquest, ens va lliurar territoris, i al 753 a.c vam decidir fundar una ciutat just on la lloba ens havia trobat i alletat. Tot semblava anar bé, però vam començar a discutir sobre el nom de la ciutat i sobre qui seria el rei, ja que no sabíem qui era el primogènit. Vam decidir que el triaria aquell que fos escollit pels deus mitjançant la prova del vol dels ocells. Jo em vaig proclamar vencedor, i vaig traçar els límits de la ciutat amb l’ordre de que ningú no els creués. Rem em va desobeir, i va creuar la línia per burlar-se de mi i dir-me que mai arribaria a ser rei. Però no ho vaig dubtar, i vaig complir la meva paraula de travessar amb una llança tot aquell que creués la frontera. Penedit pel que acabava de fer vaig enterrar al meu germà bessó al cim del Palatí, i vaig anomenar la ciutat Roma en honor seu.
La ciutat va nèixer el 21 d’abril del 753 a.c.
Vale!
Camila Valencia
Salvete!
Són Ròmul i Rem que van ser dos germans, van fundar la ciutat de Roma, però finalment va ser Ròmul qui va ser el rei.
El mite ens compte que un rei d’Alba Longa, va ser destronat pel seu germà petit anomenat Amuli. Amuli va matar els seus fills i va obligar la seva filla Rea Sílvia a que es dediques al culte de Vesta. Tot i així, el dèu Mart va fer-la mare de Ròmul i Rem. Amuli, enfadat, va ordenar que els nens fossin llançats al riu Tíber, però la cistella va quedar varada a la vora i una lloba, coneguda com a Luperca, va trobar a Ròmul i Rem, els va cuidar i els va alimentar com si fosin els seus fills i ella la seva pròpia mare.
Valete!
Hamza Zaanouni
Aquesta escultura es la de lloba capitolina, es la recreació de Romul i Rem bebent llet del llop, La seva mare els va abandonar al riu, i es van teni que criar entre llops, fins a crèixer. Es tan important que surten a l’escut del club de futbol LA ROMA.
Ara esteu totes i tots a punt per fer-ne la recreació demanada o bé un còmic, una auca… com a apunt per publicar a Aracne o bé una recerca d’aquest episodi en el cinema per tal de fer una entrada a La cinta de NIKH.
Si us agrada l’art, també podeu fer un estudi de la seva pervivència en escultures, pintures…
ezequiel
Es la escultura de la lloba capitolina, en la que surt alletant als bessons Romul i Rem .La llegenda diu que a la Ascanio, va fundar la ciutat Alba Longa. Anys més tard el rei Numitor,va ser destronat per el seu germà menor Amulio per asegurar el seu regnat va matar als fills de Numitor i va obligar a la seva filla Rea Silvia que havia de permaneixer verge pero va tenir dos bessons Romul i Rem que perquè no els matessin els va abandonar al riu.
Chaima Anzaoui
Aquesta pintura representa els dos nedons Ròmul i Rem alletant-se dels pits de la lloba.
Proca, rex Albanorum,duos filios habuit.Numitori regnum relinquit,sed Amulius tyrannum et filiam tyranni patria expellet.Deus Mars Rheam Silviam amabat et geminos,Romulum Remunque,habebit.
Itaque Amulius pueros in fluvium iactare iubet.Sed undae ad ripam pueros portant et in sicco relinquunt.Ibi lupa geminos videt,in speluncam portat atque pueros alit.Tum Faustulus pueros invenit.Romulus et Remus cum Faustulo feminaque vivent.
Romulus et Remus Amuli facta audient et Amulium interficiunt.Postea Romulus et RemusRomam prope casam Faustuli condunt.Deinde regni desiderium intervenit et a deis consilia petunt.Dei Romulum adiuvant. Tunc Romulus Remusque pugnant et Remus cadit.
Alia fabula ita narrat:Romulus aratro Romae muros designat; sulcum transilere interdicit.Ded Remus issis non paret et Romulus Remum gladio necat.Itaque Romulus Romanos reget.Ita Livius et Vergilius fabulam narrant.
Alba Ferré
Aquesta fotografia es de Romul i Rem, els dos bessons que van ser alletats per una lloba!
Aqui una mica l’historia:
Mart, el déu de la guerra, va engendrar als bessons Ròmul i Rem. Quan aquests van néixer i per salvar-los van ser llançats al Tíber dins d’una cistella a la vora d’aquest riu.
Una lloba, anomenada Luperca, es va acostar a beure i els va recollir i els va alletar al seu cau de la Muntanya Palatino fins que, finalment, els va trobar i rescatar un pastor i la seva dona, que els va criar. Ja adults, van fundar Roma.
La llegenda també ens explica com Ròmul va matar a Rem. Prop de la desembocadura del riu Tíber entre set turons.
Pau Torrente Quiles
Salve.
Aquesta imatge ens mostra l’escultura de la lloba capitolina alimentant als bessons Ròmul i Rem, posteriorment fundadors de roma. Segons la llegenda, aquesttes dues criatures van ser abandonades al riu Tíber. Van sobreviure gràcies a la lloba capitolina que els va alimentar. Ròmul va crear Roma i la va fer una metròpolis important. Rem en va ser el primer rei.
Ave!
Chaima Anzaoui
Aquesta pictura, en mostra com els dos bessons Ròmul i Rem esten lletan-se dels pits de la lloba.Aquesta ecultura té molt de pes en la fundació de Roma.
Aquesta pictura fa referència quan la lloba va trobar els dos bessons i els va alletar fins que els va trobar un pastor i sel’s va portar a la seva dona a casa , on ell i la seva dona els an criar com si fossi n fills seus. Eren fills de la deeessa Rea Silvia que es va quedar embarassada del Déu Mart.. En adonar-se’n, Amuli va empresonar la noia i li va ordena llançar els dos infants al riu Tíber.L’atzar o el destí van salvar la vida dels nens, perquè el riu es va desbordar i van haver d’abandonar el cistell
amb els nadons on la lloba els va trobar ,
Aquesta història la vam donar a classe i vm fe rmolts de textos d’aquest.La cultura és el millor metòde per aprendre valors.
lourdes caparros
Aquesta imatge fa referencia a Ròmul i Rem, lletan dels pits de la lloba. Aqiesta escultura marca una etapa important en la fundació de Roma.
La lloba va trobar-se als bessons i els va cuidar fins que un pastor se’ls va emportar a casa seva per cuidar-los amb la seva dona com si fossin fills seus.
Ròmul i Rem eren fills de la deessa Rea Silvia i del déu Mart. Amuli va llençar als dos nens al riu.
Camila Arigón
Aquesta imatge és basa en la fàbula de Ròmul i Rem. Segons la tradició romana, els germans Ròmul i Rem van ser els fundadors de la ciutat de Roma i del senat romà. Finalment, seria només Ròmul qui la fundaria, convertint-se així en el seu primer rei.
fernand.sergio
xaipe/salve!
Aquesta ens mostra la lloba de Roma alimentant a Ròmul i Rem creadors de la ciutat de Roma, després Ròmul acabaria matant a Rem.
VAle!
Joan Barrabino Rubio
Bonum diem
Aquesta imatge fa referència a la fabula de Ròmul i Rem que més tard fundarien Roma, aquests dos bessons van ser alimentats per la lloba Luperca, a la bora del riu Tiber. Luperca va ser com una mare per els dos germans, gràcies a ella Ròmul va poder fundar Roma i Rem va arribar a ser Rei. Aquesta és una de les llegendes més conegudes de la història.
Ave
Alèxia Alvárez
Salvete!
– Ens has reconegut? Qui som?
Els germans Ròmul i Rem
– Fes una recreació de la nostra història.
Els germans Ròmul i Rem van ser els fundadors de la ciutat de Roma i del senat romà. Finalment, seria només Ròmul qui la fundaria, convertint-se així en el seu primer rei. La seva llegenda ha tingut diverses versions.
Després de la Guerra de Troia, Enees, un príncep troià que va sobreviure a la destrucció de la seva ciutat, es va refugiar amb la seva família a la plana del Laci. Anys després, el seu fill, Ascani, va fundar la ciutat d’Alba Longa.
Quatre segles més tard, un dels reis d’Alba Longa, Numítor, va ser destronat pel seu germà petit Amuli, qui el va expulsar de la ciutat, va matar els seus fills i va obligar la seva filla Rea Sílvia a dedicar-se al culte de Vesta. Tanmateix, el déu Mart va fer mare a la filla de Numítor, donant-li els bessons Ròmul i Rem:
“La vestal Sílvia va anar a la font a cercar aigua per rentar els objectes del ritu; cansada es va asseure a terra per refrescar-se amb el pit descobert, de tal manera que l’ombrera dels salzes, el xerroteig dels ocells i la remor de l’aigua li van produir un profund son. Veient-la Mart va sentir desigs lascius i la va posseir”
Amuli, enfurismat, va ordenar que els nens fossin llançats a les aigües del riu Tíber, però la cistella en què havien estat dipositats va quedar varada a la vora i una lloba, coneguda com aLuperca, va trobar els germans i els va alletar com si fos la seva pròpia mare. Més tard, van ser recollits i criats pel matrimoni de pastors Faustulus i Acca Laurèntia.
Els bessons van descobrir el seu origen. Buscant venjança, van tornar a la seva ciutat natal per matar el seu oncle avi i retornar el tron al seu avi Numítor. Aquest, en agraïment, els va lliurar territoris del nord-oest del Laci. Amb 18 anys (753 aC) van decidir fundar una ciutat just on la lloba els va trobar. Discutint sobre el nom de la ciutat, van decidir que el triaria aquell que fos designat pels déus mitjançant el vol dels ocells, prova que va superar Ròmul. Rem deia que era un auguri les sis aus que assenyalaven l’Aventí, mentre que Ròmul va entendre com un altre auguri les dotze aus que van assenyalar el Palatí, al peu del qual es va fundar la nova ciutat.[1]
Després d’una discussió, Ròmul va decidir marcar els límits de la futura ciutat, coneguts com el pomerium, i va amenaçar de matar tot aquell que els creués. Rem va desobeir i va creuar amb menyspreu la línia, argumentant que mai arribaria a ser rei. Ròmul no ho va dubtar i va acabar amb la seva vida. Penedit, va decidir enterrar el seu germà al cim del Palatí, i en honor al seu propi nom va anomenar la nova ciutat amb el nom de Roma. Llavors, va emprendre una nova etapa com a únic, i primer, rei de Roma.
Va crear el senat romà —format cent persones conegudes com a patres, descendents dels quals van ser els patricis— i va dividir la ciutat en 30 cúries o congregacions.
Ròmul va acceptar tot tipus de gent: refugiats, lliberts, esclaus pròfugs, etc. Tanmateix, amb aquest mètode la població era eminentment masculina. Va organitzar unes proves esportives on va convidar les poblacions veïnes (principalment sabins) i durant les quals en va aprofitar per raptar llurs dones[3] (un fet conegut com el rapte de les sabines). Els sabins van atacar Roma per alliberar-les, però al final les esposes dels romans (les sabines) els van suplicar que no s’entrematessin. Tot va acabar amigablement i Ròmul va formar amb el rei sabí, Titus Taci, una diarquia[1] que va durar poc, fins a la mort del sabí.
Acabada la guerra amb els sabins, Ròmul va establir la diarquia amb el rei sabí, Titus Taci, i va augmentar el nombre de senadors fins a 200. Ròmul, a més, va crear [nota 1]les primeres tres tribus: romans, sabins i la població restant. A més, va dividir cadascuna d’aquestes tribus en 10 cúries, cadascuna de les quals es va anomenar amb el nom de trenta de les sabines raptades. Al seu torn, va dividir aquestes en 10 gens, famílies.
Ròmul també va formar les primeres legions que estaven conformades per 3000 d’infanteria i 300 de cavalleria, és a dir, cada cúria havia d’aportar una centúria d’infanteria i una decúria de cavalleria. També va crear la guàrdia dels celeres, que era la guàrdia personal dels reis. El seu nom derivava de Celer, qui era el seu cap i el conseller més important de Ròmul. Aquesta guàrdia estava conformada per 300 homes d’infanteria, segons alguns historiadors, o bé de cavalleria, segons altres.
Ròmul va morir enmig d’una tempesta provocada pel déu Mart, el seu pare, esdevenint el déu Quirí.
Xaipe!
Encara que a aquesta fotografia només en surti un, són els bessons Ròmul i Rem alimentats per la lloba.
La seva historia és la següent: el rei d’alba, Numitor fou destronat pel ser germà Amuli. El Déu Mart i Rea Silvia, filla de Numitor, varen tenir dos bessons: Ròmul i Rem. Amuli, enfadat, va ordenar que llencessin als nens al riu Tíber, però la cistella on es trobaven va quedar parada a la riba del riu, una lloba els va trobar i els va cuidar com si fossin els seus fills fins que Fàsutul els trobà i visqueren amb ell i la seva dona. Però un dia Ròmul i Rem van escoltar les accions de Amuli i el van matar, a partir d’aquí els dos bessons lluitaven per quí fundaria Roma, i Rem va perdre, per tant Ròmul va ser el fundador de Roma.
Salve.
En aquesta estàtua podem observar dos nens sent alletats per uns lloba, es tracta dels bessons Ròmul i Rem. Aquests eren fills de la vestal Rhea Silvia i del déu Mart. Segons la història, van ser els fundadors de la ciutat de Roma i del senat romà. Finalment, només seria Ròmul qui la fundaria, convertint-se així en el primer rei. Tot comença després de la Guerra de Troia, on Enees, un príncep troià, fill de Venus i Anquises, va sobreviure a la destrucció de la seva ciutat i es va refugiar amb la seva família en el Laci. Anys després, el seu fill Ascani, va fundar la ciutat d’Alba Longa. Quatre segles més tard, un dels reis d’Alba Longa, Numítor, va ser destronat pel seu germà petit Amuli, qui el va expulsar de la ciutat, va matar als seus fills i va obligar la seva filla Rhea Silvia a dedicar-se al culte de Vesta, de manera que tenia. Tanmateix, el déu Mart va fer mare a Rhea Silvia i d’aquesta unió van néixer els bessons Ròmul i Rem.
Amuli, aïrat, va ordenar que els nens fossins llençats a les aigües del Tíber. La cistella en què havien sigut dipositats va quedar varada a la vora, i una lloba, coneguda amb el nom de Luperca, va trobar als germans i els va alletar com si fossins fills seus. Més tard, van ser recollits i criats pel matrimoni de pastors Faustulus i Acca Lauréntia.
Vale.
Els dos nens que apareixen en aquesta fotografia són Ròmul i Rem fundadors de la ciutat de Roma l’any 753 abans de Crist. Adalnt del nens hi ha la lloba. Els pares d’aquests bessons eren el déu Mart i la deesa Rea Sílvia. Ròmul i Rem són descendents directes d’Enees, van ser relacionats amb aquesta a través del seu avi per part de mare, Numitor.
Numitor,era el rei d’Alba Longa i també era el pare de Rea Silvia que va ser traït pel seu germà proclamant-se rei. Rea Silvia va ser declarada verge vesta però aquesta quedà embarassada i donà a llum de Ròmul i Rem. Amuli que va ser el nou rei, va fer que un servent llances els bessons al riu Tíber però el servent els va posar en una cistella i els va deixar al riu perdonant-les la vida. Els dos germans van ser arrossegats per la corrent a un lloc segur on gràcies al déu Tibernus la cistella va ser atrapada per les arrels d’una figuera de la vora del riu. Els bessons van ser descoberts per una lloba i els va alletar.
Després, van ser descoberts i atesos per un pastor i la seva dona que és deien: Faustulus i Acca Larentia. Els germans van ser incitats per els pastors del rei i aquests s’emportaren Rem davant del rei. Però el seu germà Ròmul, el va rescatar i va matar el rei Amuli.
Després de que rebutjaran la corona de la ciutat els dos germans varen voler construir una nova ciutat, però es van trobar amb el problema de que estaven en desacord i la van voler construir cadascun per un costat. Rem no parava de burlar-se de la muralla i de la ciutat que en aquells moments estava construint el seu germà Ròmul així que Ròmul va matar al seu germà i el va enterrar amb honors. Rem va morir el mateix dia que Ròmul va fundar la ciutat de Roma (753).
Salve!
L’escultura ens mostra als dos bessons Ròmul i Rem, alletats per la famosa lloba coneguda com a Luperca. Aquí us explico la història des del punt de vista de Ròmul:
El rei d’Alba Longa, Numítor va ser traicionat pel seu germà petit Amuli, que li va robar el tro. Amuli el va expulsar de la ciutat, va matar als seus fills i va imposar a la seva filla Rea Sílvia el culte de la vesta, perquè no pogués tenir fills que reclamessin el tro. Però el déu Mart va deixar embarassada a la filla de Numítor, i neixen dos bessons: Jo, Ròmul i el meu germà Rem. Enfurismat, el nostre oncle avi Amuli va empresonar a la nostra mare Rea Sílvia i ens va llençar al riu Tíber. Vam estar a punt de morir dins del cistell on ens havíen dipositat, però aquest va quedar varat a la riba del riu, i una lloba, atreta pels nostres plors ens va alletar i cuidar com si fóssim fills seus. Més tard, una parella de pastors, Faustulus i Acca Larèntia ens van trobar i van decidir fer-se càrrec de nosaltres.
Van passar anys i vam crèixer sense saber res del nostre passat ni del nostre origen, però gràcies a Rem i a les seves trapelleries vam acabar davant del nostre avi Numítor, que ens van reconèixer. En saber la veritat, vam voler venjar-nos i fer justícia, així que vam matar al nostre oncle avi Amuli i vam retornar el poder al nostre avi. Aquest, ens va lliurar territoris, i al 753 a.c vam decidir fundar una ciutat just on la lloba ens havia trobat i alletat. Tot semblava anar bé, però vam començar a discutir sobre el nom de la ciutat i sobre qui seria el rei, ja que no sabíem qui era el primogènit. Vam decidir que el triaria aquell que fos escollit pels deus mitjançant la prova del vol dels ocells. Jo em vaig proclamar vencedor, i vaig traçar els límits de la ciutat amb l’ordre de que ningú no els creués. Rem em va desobeir, i va creuar la línia per burlar-se de mi i dir-me que mai arribaria a ser rei. Però no ho vaig dubtar, i vaig complir la meva paraula de travessar amb una llança tot aquell que creués la frontera. Penedit pel que acabava de fer vaig enterrar al meu germà bessó al cim del Palatí, i vaig anomenar la ciutat Roma en honor seu.
La ciutat va nèixer el 21 d’abril del 753 a.c.
Vale!
Salvete!
Són Ròmul i Rem que van ser dos germans, van fundar la ciutat de Roma, però finalment va ser Ròmul qui va ser el rei.
El mite ens compte que un rei d’Alba Longa, va ser destronat pel seu germà petit anomenat Amuli. Amuli va matar els seus fills i va obligar la seva filla Rea Sílvia a que es dediques al culte de Vesta. Tot i així, el dèu Mart va fer-la mare de Ròmul i Rem. Amuli, enfadat, va ordenar que els nens fossin llançats al riu Tíber, però la cistella va quedar varada a la vora i una lloba, coneguda com a Luperca, va trobar a Ròmul i Rem, els va cuidar i els va alimentar com si fosin els seus fills i ella la seva pròpia mare.
Valete!
Aquesta escultura es la de lloba capitolina, es la recreació de Romul i Rem bebent llet del llop, La seva mare els va abandonar al riu, i es van teni que criar entre llops, fins a crèixer. Es tan important que surten a l’escut del club de futbol LA ROMA.
Hamza, ben cert! En tenim un apunt a Aracne.
Ara esteu totes i tots a punt per fer-ne la recreació demanada o bé un còmic, una auca… com a apunt per publicar a Aracne o bé una recerca d’aquest episodi en el cinema per tal de fer una entrada a La cinta de NIKH.
Si us agrada l’art, també podeu fer un estudi de la seva pervivència en escultures, pintures…
Es la escultura de la lloba capitolina, en la que surt alletant als bessons Romul i Rem .La llegenda diu que a la Ascanio, va fundar la ciutat Alba Longa. Anys més tard el rei Numitor,va ser destronat per el seu germà menor Amulio per asegurar el seu regnat va matar als fills de Numitor i va obligar a la seva filla Rea Silvia que havia de permaneixer verge pero va tenir dos bessons Romul i Rem que perquè no els matessin els va abandonar al riu.
Aquesta pintura representa els dos nedons Ròmul i Rem alletant-se dels pits de la lloba.
Proca, rex Albanorum,duos filios habuit.Numitori regnum relinquit,sed Amulius tyrannum et filiam tyranni patria expellet.Deus Mars Rheam Silviam amabat et geminos,Romulum Remunque,habebit.
Itaque Amulius pueros in fluvium iactare iubet.Sed undae ad ripam pueros portant et in sicco relinquunt.Ibi lupa geminos videt,in speluncam portat atque pueros alit.Tum Faustulus pueros invenit.Romulus et Remus cum Faustulo feminaque vivent.
Romulus et Remus Amuli facta audient et Amulium interficiunt.Postea Romulus et RemusRomam prope casam Faustuli condunt.Deinde regni desiderium intervenit et a deis consilia petunt.Dei Romulum adiuvant. Tunc Romulus Remusque pugnant et Remus cadit.
Alia fabula ita narrat:Romulus aratro Romae muros designat; sulcum transilere interdicit.Ded Remus issis non paret et Romulus Remum gladio necat.Itaque Romulus Romanos reget.Ita Livius et Vergilius fabulam narrant.
Aquesta fotografia es de Romul i Rem, els dos bessons que van ser alletats per una lloba!
Aqui una mica l’historia:
Mart, el déu de la guerra, va engendrar als bessons Ròmul i Rem. Quan aquests van néixer i per salvar-los van ser llançats al Tíber dins d’una cistella a la vora d’aquest riu.
Una lloba, anomenada Luperca, es va acostar a beure i els va recollir i els va alletar al seu cau de la Muntanya Palatino fins que, finalment, els va trobar i rescatar un pastor i la seva dona, que els va criar. Ja adults, van fundar Roma.
La llegenda també ens explica com Ròmul va matar a Rem. Prop de la desembocadura del riu Tíber entre set turons.
Salve.
Aquesta imatge ens mostra l’escultura de la lloba capitolina alimentant als bessons Ròmul i Rem, posteriorment fundadors de roma. Segons la llegenda, aquesttes dues criatures van ser abandonades al riu Tíber. Van sobreviure gràcies a la lloba capitolina que els va alimentar. Ròmul va crear Roma i la va fer una metròpolis important. Rem en va ser el primer rei.
Ave!
Aquesta pictura, en mostra com els dos bessons Ròmul i Rem esten lletan-se dels pits de la lloba.Aquesta ecultura té molt de pes en la fundació de Roma.
Aquesta pictura fa referència quan la lloba va trobar els dos bessons i els va alletar fins que els va trobar un pastor i sel’s va portar a la seva dona a casa , on ell i la seva dona els an criar com si fossi n fills seus. Eren fills de la deeessa Rea Silvia que es va quedar embarassada del Déu Mart.. En adonar-se’n, Amuli va empresonar la noia i li va ordena llançar els dos infants al riu Tíber.L’atzar o el destí van salvar la vida dels nens, perquè el riu es va desbordar i van haver d’abandonar el cistell
amb els nadons on la lloba els va trobar ,
Aquesta història la vam donar a classe i vm fe rmolts de textos d’aquest.La cultura és el millor metòde per aprendre valors.
Aquesta imatge fa referencia a Ròmul i Rem, lletan dels pits de la lloba. Aqiesta escultura marca una etapa important en la fundació de Roma.
La lloba va trobar-se als bessons i els va cuidar fins que un pastor se’ls va emportar a casa seva per cuidar-los amb la seva dona com si fossin fills seus.
Ròmul i Rem eren fills de la deessa Rea Silvia i del déu Mart. Amuli va llençar als dos nens al riu.
Aquesta imatge és basa en la fàbula de Ròmul i Rem. Segons la tradició romana, els germans Ròmul i Rem van ser els fundadors de la ciutat de Roma i del senat romà. Finalment, seria només Ròmul qui la fundaria, convertint-se així en el seu primer rei.
xaipe/salve!
Aquesta ens mostra la lloba de Roma alimentant a Ròmul i Rem creadors de la ciutat de Roma, després Ròmul acabaria matant a Rem.
VAle!
Bonum diem
Aquesta imatge fa referència a la fabula de Ròmul i Rem que més tard fundarien Roma, aquests dos bessons van ser alimentats per la lloba Luperca, a la bora del riu Tiber. Luperca va ser com una mare per els dos germans, gràcies a ella Ròmul va poder fundar Roma i Rem va arribar a ser Rei. Aquesta és una de les llegendes més conegudes de la història.
Ave
Salvete!
– Ens has reconegut? Qui som?
Els germans Ròmul i Rem
– Fes una recreació de la nostra història.
Els germans Ròmul i Rem van ser els fundadors de la ciutat de Roma i del senat romà. Finalment, seria només Ròmul qui la fundaria, convertint-se així en el seu primer rei. La seva llegenda ha tingut diverses versions.
Després de la Guerra de Troia, Enees, un príncep troià que va sobreviure a la destrucció de la seva ciutat, es va refugiar amb la seva família a la plana del Laci. Anys després, el seu fill, Ascani, va fundar la ciutat d’Alba Longa.
Quatre segles més tard, un dels reis d’Alba Longa, Numítor, va ser destronat pel seu germà petit Amuli, qui el va expulsar de la ciutat, va matar els seus fills i va obligar la seva filla Rea Sílvia a dedicar-se al culte de Vesta. Tanmateix, el déu Mart va fer mare a la filla de Numítor, donant-li els bessons Ròmul i Rem:
“La vestal Sílvia va anar a la font a cercar aigua per rentar els objectes del ritu; cansada es va asseure a terra per refrescar-se amb el pit descobert, de tal manera que l’ombrera dels salzes, el xerroteig dels ocells i la remor de l’aigua li van produir un profund son. Veient-la Mart va sentir desigs lascius i la va posseir”
Amuli, enfurismat, va ordenar que els nens fossin llançats a les aigües del riu Tíber, però la cistella en què havien estat dipositats va quedar varada a la vora i una lloba, coneguda com aLuperca, va trobar els germans i els va alletar com si fos la seva pròpia mare. Més tard, van ser recollits i criats pel matrimoni de pastors Faustulus i Acca Laurèntia.
Els bessons van descobrir el seu origen. Buscant venjança, van tornar a la seva ciutat natal per matar el seu oncle avi i retornar el tron al seu avi Numítor. Aquest, en agraïment, els va lliurar territoris del nord-oest del Laci. Amb 18 anys (753 aC) van decidir fundar una ciutat just on la lloba els va trobar. Discutint sobre el nom de la ciutat, van decidir que el triaria aquell que fos designat pels déus mitjançant el vol dels ocells, prova que va superar Ròmul. Rem deia que era un auguri les sis aus que assenyalaven l’Aventí, mentre que Ròmul va entendre com un altre auguri les dotze aus que van assenyalar el Palatí, al peu del qual es va fundar la nova ciutat.[1]
Després d’una discussió, Ròmul va decidir marcar els límits de la futura ciutat, coneguts com el pomerium, i va amenaçar de matar tot aquell que els creués. Rem va desobeir i va creuar amb menyspreu la línia, argumentant que mai arribaria a ser rei. Ròmul no ho va dubtar i va acabar amb la seva vida. Penedit, va decidir enterrar el seu germà al cim del Palatí, i en honor al seu propi nom va anomenar la nova ciutat amb el nom de Roma. Llavors, va emprendre una nova etapa com a únic, i primer, rei de Roma.
Va crear el senat romà —format cent persones conegudes com a patres, descendents dels quals van ser els patricis— i va dividir la ciutat en 30 cúries o congregacions.
Ròmul va acceptar tot tipus de gent: refugiats, lliberts, esclaus pròfugs, etc. Tanmateix, amb aquest mètode la població era eminentment masculina. Va organitzar unes proves esportives on va convidar les poblacions veïnes (principalment sabins) i durant les quals en va aprofitar per raptar llurs dones[3] (un fet conegut com el rapte de les sabines). Els sabins van atacar Roma per alliberar-les, però al final les esposes dels romans (les sabines) els van suplicar que no s’entrematessin. Tot va acabar amigablement i Ròmul va formar amb el rei sabí, Titus Taci, una diarquia[1] que va durar poc, fins a la mort del sabí.
Acabada la guerra amb els sabins, Ròmul va establir la diarquia amb el rei sabí, Titus Taci, i va augmentar el nombre de senadors fins a 200. Ròmul, a més, va crear [nota 1]les primeres tres tribus: romans, sabins i la població restant. A més, va dividir cadascuna d’aquestes tribus en 10 cúries, cadascuna de les quals es va anomenar amb el nom de trenta de les sabines raptades. Al seu torn, va dividir aquestes en 10 gens, famílies.
Ròmul també va formar les primeres legions que estaven conformades per 3000 d’infanteria i 300 de cavalleria, és a dir, cada cúria havia d’aportar una centúria d’infanteria i una decúria de cavalleria. També va crear la guàrdia dels celeres, que era la guàrdia personal dels reis. El seu nom derivava de Celer, qui era el seu cap i el conseller més important de Ròmul. Aquesta guàrdia estava conformada per 300 homes d’infanteria, segons alguns historiadors, o bé de cavalleria, segons altres.
Ròmul va morir enmig d’una tempesta provocada pel déu Mart, el seu pare, esdevenint el déu Quirí.