“Hay que leerlo manos arriba. Su peligrosidad se funda en la sabiduría solapada y la belleza mortífera de la falta de seriedad”, va escriure amb raó Gabriel García Márquez sobre Augusto Monterroso (1921-2003) i si no us ho creieu, llegiu-lo:
Hace muchos años vivía en Grecia un hombre llamado Ulises (quien a pesar de ser bastante sabio era muy astuto), casado con Penélope, mujer bella y singularmente dotada cuyo único defecto era su desmedida afición a tejer, costumbre gracias a la cual pudo pasar sola largas temporadas.
Dice la leyenda que en cada ocasión en que Ulises con su astucia observaba que a pesar de sus prohibiciones ella se disponía una vez más a iniciar uno de sus interminables tejidos, se le podía ver por las noches preparando a hurtadillas sus botas y una buena barca, hasta que sin decirle nada se iba a recorrer el mundo y a buscarse a sí mismo. De esta manera ella conseguía mantenerlo alejado mientras coqueteaba con sus pretendientes, haciéndoles creer que tejía mientras Ulises viajaba y no que Ulises viajaba mientras ella tejía, como pudo haber imaginado Homero, que, como se sabe, a veces dormía y no se daba cuenta de nada.
Augusto-Monterroso dins La oveja negra y demás fábulas, 1969
Tenia o no tenia raó l’escriptor de Cien años de soledad?
A quina expressió fa referència Augusto-Monterroso amb “como se sabe, a veces dormía y no se daba cuenta de nada”?
Salve!
No sé molt bé a què es refereix, però potser es tracta de que Ulisses aprofitava que Penèlope dormia per tornar a casa i per tant seria Ulisses qui enganyaria a la seva dona. Els déus i deesses en L’Odissea sovint envien un somni profund als personatges.
Salveee.
Aquest llibre anomenat La Oveja Negra y demás fábulas deu ser molt interessant, ja que conté diverses histories y serien entretingudes llegirles. Estic amb la Eulàlia en dir que es l’heroi Ulisses qui enganye a Penèlope.
Valeee.
Eulàlia, Zicora, vosaltres acabeu de llegir una adaptació de l’Odissea, Les aventures d’Ulisses, què creieu que fa Augusto Monterroso amb aquest relat homèric? Una pista us la pot donar l’opinió que d’ell tenia l’escriptor Gabriel Garcia Márquez.
Per acabar l’expressió que heu de trobar és en llatí. Té a veure amb Homer i amb el fet que de tant en tant fins i tot ell dormia, és a dir, badava.
Tenia o no tenia raó l’escriptor de Cien años de soledad?
L’escriptor de Cien años de soledad, diu que Penélope cosía una tela mentres Ulisses estaba de viatge buscant-se a si mateix, al seu interior. Mentres ell era fora ella anava flirtean amb bastants nois, pensant que Ulisses era mort.
Crec que si que té raó, ja que Penélope al estar “sola” intentava aparentar de que no ho era.
A quina expressió fa referència Augusto-Monterroso amb “como se sabe, a veces dormía y no se daba cuenta de nada”?
Quant diu això es refereix a que mentres Ulisses estava de viatge, ella, Penélope lligava amb altres nois.
Salve!
Jo he trobat la frase de “Interdum Homerus dormit” que vol dir que de vegades, Homer dormia. Per aquest motiu Augusto Monterroso ha jugat amb el paper del somni a l’Odissea.
Per una altra banda, es fa una mena de parodia de les aventures d’Ulisses, i és que el sobirà d’Ítaca arribava i se’n anava continuament de la seva pàtria d’amagat; tot enganyant a la pobre Penèlope.
Però, Cristina, l’autor de Cien años de soledad es Gabriel García Marques!
Eulàlia, has encertat la frase, tot i que vols dir que el verb és el que toca o t’has deixat alguna síl·laba per interferències lingüístiques o per fonts poc fiables?; tanmateix, n’hi ha una altra amb alguna variació d’aquesta. A veure qui la troba ara i ens l’escriu en forma de comentari?
Tenia o no tenia raó l’escriptor de Cien años de soledad?
L’escriptor de Cien años de soledad es Gabriel Garcia Marques. Jo crec que te raó perque Penelope està sola molt de temps, i per no sentir-se sola i es dificil esperar a algú tant de temps.
A quina expressió fa referència Augusto-Monterroso amb “como se sabe, a veces dormía y no se daba cuenta de nada”?
Jo crec que pot fer referencia a ”errare humanum est” y te relacio amb Homer
Lourdes, es referia a una altra expressió, tot i que la que tu proposes no va mal encaminada.
Caldria argumentar l’opinió que té Gabriel Garcia Marques d’Augusto Monterroso.
Salveee.
M’he tornat ha llegir el text y he trobat dos opcions possibles. La primera es que potser es Penèlope qui enganye a Ulisses, y la segona es que tots dos s’enganyen entre ells. Penèlope aprofita que Ulisses s’en va en barca per coquetejar amb els pretendents. Y Ulisses aprofita que ella dorm per anarse’n a buscar dones.
Valeee.
Zicora, crec que ho has encertat! A diferència del text homèric, aquí en clau d’humor Penèlope té un defecte i és la seva dèria per teixir, fet que va provocar que Ulisses tip sortís a córrer món i ella passés llargues temporades sola i tingués temps de coquetejar amb els pretendents.
Lourdes, no has argumentat bé la resposta a la pregunta “Tenia o no tenia raó l’escriptor de Cien años de soledad? Heu de pensar que sovint Augusto Monterroso manipula el lloc comú i li dóna un nou significat.
L’Eulàlia has trobat una expressió, però ens en falta una altra per donar per tancada la qüestió i és un vers d’Horaci on el poeta accepta que un autor pugui cometre alguna errada en la seva obra: A quina expressió fa referència Augusto-Monterroso amb “como se sabe, a veces dormía y no se daba cuenta de nada”?
Salve!
La veritat és que no se exactament a que és refereix quan pregunta si tenia raó o no, però si he entès bé la pregunta …
Crec que si que tenia raó, ja que la justificació de que Ulisses viatges tant és massa lògica, sincerament és veu en aquest petit fragment la sabiduria de la que parla Gabriel García Márquez .
I sobre l’expressió que fa referencia Augusto-Monterroso: “como se sabe, a veces dormía y no se daba cuenta de nada”, crec que és refereix a que com a vegades badava i no s’enterava de res.
Vale! 🙂
Jo crec que tots dos s’engañen mutuament, perque tans anys es impossible que penelope l’esperi!
Aquest article m”agrada molt, perquè explica amb detalls sobre les Aventures d’uLisses. Auqest autor Augusto-Monterroso dins La oveja negra y demás fábulas, 1969, mitjançant auqetsa fàbula diu el que feia Penèlope en ausència de Ulisses.També mitjançant aquesta fàbula l’autor diu que Penelòpe guanyava el temps perdut i aparanentant que el fe tque Ulisses havia marxat en busca d’aventures, ella l’esperava teixint.Crec que es una bona manera de guanyar temps i d’esperar.I també el fet d’aparanetar a la gent que estava guanyant temps!!
Salve!
He llegit el petit fragment de Penèlope i Ulisses, ha Penèlope li agradava filar.
He buscat informació de la novel·la ” Cien años de soledad”, tenia una certa coriositat per saber alguna cosa d’aquest llibre.
Cent anys de solitud (títol original en castellà Cien años de soledad) és una destacada novel·la de l’escriptor colombià Gabriel García Márquez. És considerada una obra mestra de la literatura llatinoamericana i universal.
La primera edició de la novel·la fou publicada a Buenos Aires l’any 1967 per l’Editorial Sudamericana[1] amb una tirada inicial de 8.000 exemplars. És una de les obres mes traduïdes i llegides en castellà: fins al 2006, se n’han venut més de 30 milions d’exemplars i ha estat traduïda a 35 idiomes. Avel·lí Artís-Gener (“Tísner”) en va fer la traducció al català.
El llibre relata la història del poble fictici de Macondo a traves de diverses generacions de la família Buendía. L’autor combina elements romàntics, històrics i fantàstics, i juga hàbilment amb el pas del temps utilitzant diferents tècniques narratives.
També, he buscat informació d’Augusto Monterroso:
Nasqué el 21 de desembre de 1921 a la ciutat de Tegucigalpa, Hondures, de mare hondurenya i de pare guatemalenc, del qual adoptà la nacionalitat. El 1936 la seva família es traslladà a Ciutat de Guatemala, establint la seva residència allà fins l’edat adulta. Inicià els seus treballs literaris contra la dictadura de Jorge Ubico, publicant els seus escrits en el diari fundat per un grup d’escriptors pròxims a Monterroso anomenat El Espectador.
El 1944 fixà la seva residència habitual a Mèxic, on es va traslladar per motius polítics. El 1953 es traslladà a La Paz com a cònsul guatemalenc, per ser traslladat el 1954 fins a Santiago de Xile. El 1956 s’establí definitivament a Ciutat de Mèxic, on exercí la docència a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic com a professor de Literatura i d’on fou editor de la Direcció General de Publicacions d’aquesta universitat
El 1993 va ser nomenat membre de l’Acadèmia Guatemalenca de la Llengua Espanyola. El 1997 fou guardonat amb el Premi Nacional de Literatura de Guatemala i l’any 2000 li fou concedit el Premi Príncep d’Astúries de les Lletres.
Monterroso morí a Ciutat de Mèxic el 7 de febrer de l’any 2003.
Aquí teniu un llistat de magnífiques obres que ha creat:
Obras completas (y otros cuentos) (1959)
La oveja negra y demás fábulas (1969)
Movimiento perpetuo (1972)
Cuentos, fábulas y lo demás se silencio (1978)
La palabra mágica (1983)
La letra e: fragmentos de un diario (1987)
Esa fauna (1992)
Los buscadores de oro (1993)
La vaca (1998)
Salve!
Tal i com han dit les nostres companyes en els comentaris anteriors, nosaltres creiem que hi han dos ocpions possibles, o bé que Ulisses enganyi a Penèlope o bé que tots dos s’enganyin.
Per això amb aquesta frase: “como se sabe, a veces dormía y no se daba cuenta de nada” vol dir que quan un dorm no s’adona del que està passant al seu voltant.