August va erigir al Camp de Mart de Roma l’Ara Pacis, un altar que el Senat li va dedicar l’any 13 aC per haver pacificat Hispània i la Gàl·lia i que va inaugurar solemnement l’any 9 aC. Fou dedicat a la dea de la Pau (Pax que ja portava un branquilló d’olivera), precisament un 30 de gener (avui celebrem com cada any el DENIP, Dia Escolar de la No violencia i la Pau) tot coincidint amb l’aniversari de la seva tercera esposa Lívia.
L’Ara Pacis és un altar envoltat per un paral·lelepípede de marbre de Carrara i decorat amb un fris en relleu amb la família imperial i el seu seguici i al·legories a la fundació de Roma. En l’actualitat es pot visitar dins l’edifici dissenyat per l’arquitecte Richard Meier & Partners Architects en el Museo dell’Ara Pacis. Per saber-ne més i poder donar una opinió més exacta i aprofundida en comentari, visita la pàgina del Museu, però també llegeix De lo visible a lo virtual: una metodología del análisis artístico de Frederic Chordá.
Creus que la família imperial romana mantenia unes normes de protocol en la representació de la processó que es va organitzar el dia de la inauguració? La família reial espanyola segueix alguna norma a l’hora de fer-se una fotografia oficial? i els membres del govern? i la teva família en fotografies més o menys oficials, com poden ser casaments, dia de Nadal…?
Quins personatges de la família imperial reconeixes en aquestes fotografies del fris del costat oest de l’Ara Pacis? Has localitzat August? Els flamines encarregats del culte de Júpiter, de Mart i de Quirí? El flamen encarregat del culte de Juli Cèsar? El lictor? Agripa? Gai Cèsar…
Fris costat oest
Si encara tens dubtes o en vols saber més, consulta l’interessant article d’Hortus Hesperidum Pax et Ara Pacis.
Penso que abans era correcte establir un protocol a l’hora de fer-se fotografies oficials, perquè era tot un privilegi fer-se’n una i a més els emperadors i reis havien de mantenir el seu “estatus”. Encara que avui també els reis i presidents del món estableixen un protocol, però no tant exagerat com el d’abans. En el cas de la meva família, no hi establim cap de protocol.
Salve!!
Un article d’allò més interessant, està molt ben fet i les fotografies m’han encantat!
Si que es veritat que actualment la família reial espanyola segueix un protocol, però possiblement ara, en moltes famílies de l’actualitat també hi han molts que s’han de seguir, tant per les fotografies com per altres coses.
Enhorabona, molt bon article!!
Vale!!
Bonum diem!
Molt bon article! La veritat és que en aquell temps alhora de fer fotografies oficials, la gent més important com reis o emperadors havien de seguir un protocol ja que eren persones que havien de ser respectades per el poble i havien de donar molt bona impressió a la gent. Avui dia la casa reial alhora de fer fotos també ha de seguir un protocol però segurament no tant estricta com en aquell temps. Personalment a la meva família no seguim cap protocol alhora de fer fotografies.
Vale!
Salue
Penso que era i és correcte establir un protocol a l’hora de publicar fotografies oficials perquè era molt important que en els gravats els reis i emperadors surtin amb apariencia de poder superior al dels demés. Encara que avui també els reis i presidents del món segueixen fent-se fotos en la que demostrin que són més importants que els demés
Uale
És molt interessant aquest apunt! Ara la familia reial ha de seguir un protocol molt estricte… Però segurament en aquell temps ho era molt més. Encara que ara amb els paparazzis no poden trencar el protocol perque sinò els critiquen…
Vale!
Salve,
Crec que, en opinió personal, no és tant important el fet de aparèixer en una fotografia o un quadre, independentment amb qui estiguis, però entenc que a molta gent els hi fa il·lusió estar amb gent de la realesa, o simplement famosa., per això no crec gaire útil el fet de que hi hagi un protocol nomès per a fotografiar-se amb gent de la realesa
Salve!
Cèsar August, o Octavi August ( 63 aC – 14 dC) va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà.
La relació que hi ha d’August amb la pau és que aquest va fer construir al Camp de Mart de Roma l’Ara Pacis, un altar que el Senat li va dedicar l’any 13 aC per haver pacificat Hispània i la Gàl·lia i que va inaugurar el 30 de gener de l’any 9 aC. A més, va ser dedicat a la dea de la Pau.
S’anomena el segle de la Pax Romana perquè Malgrat les Guerres civils, rebel·lions i guerres exteriors, el període pot considerar-se de pau en tot el territori de l’Imperi. Per a aquest motiu s’anomena així ja que va ser autènticament una època de pau i de progrés a tots els aspectes tant culturals com econòmics.
Vale!
Bonum diem!
L’article és molt interessant i les fotografies estan molt bé!
Com ja sabem la familia reial segueix un protocol per donar exemple, encara que penso que no l’ha de seguir tant estrictament com aleshores. De totes maneres crec que en moltes altres famílies de l’actualitat, per alguns aspectes, també se’n segueix un.
Enhorabona, molt bon article!!
Ave!
Salve!
August és el primer emperador Romà i va ser el successor de Juli Cèsar.
August està relacionat amb la pau ja que quan ell va començar a ser l’emperador de Roma, va crear una era de pau (Pax romana) on va fer un seguit de reformes i acords amb altres països per mantindre el ordre i la pau en el país, a més de expandir l’Imperi Romà.
El segle on August va regnar se l’anomena Pax Romana ja que és una època en que, malgrat les guerres civils, rebel·lions i guerres exteriors, es pot considerar una època de pau en tot el territori de l’Imperi Romà. Aquesta expresió prové del fet de que l’administració i el sistema legal dels romans van pacificar les regions on hi va haver-hi guerres, revoltes, etc. A aquest periòde també s’el pot anomenar Pax Augusta, en honor al periode de pau que va crear August.
Tarraco Viva construirà un Ara Pacis a escala real
L’altar formarà part del nou Espai August que acollirà tres setmanes d’activitats
El Festival Romà de Tarragona se celebrarà del 5 al 25 de maig
http://www.naciodigital.cat/delcamp/tarragonadiari/noticia/4161/tarraco/viva/construira/ara/pacis/escala/real
Salve 🙂
Com a successor de Juli Cèsar, aparèix August. Un emperador Romà que se’l relaciona amb la pau ja que va ser un emperador de Roma que va crear la Pax Romana. La Pax Romana fou un seguit de reformes i acords amb altres països per tal de mantenir l’ordre i la pau i poder aconseguir l’expansio del territori Romà. El segle on August va regnar se l’anomena Pax Romana ja que és una època en que, malgrat les guerres civils, rebel·lions i guerres exteriors, es pot considerar una època de pau en tot el territori de l’Imperi Romà.
Aquesta expresió prové del fet de que l’administració i el sistema legal dels romans van pacificar les regions on hi va haver-hi guerres, revoltes, etc. A aquest periòde també s’el pot anomenar Pax Augusta, en honor al periode de pau que va crear August.
Malgrat les Guerres civils, rebel·lions i guerres exteriors, el període pot considerar-se de pau en tot el territori de l’Imperi. Les guerres no foren importants, es desenvoluparen en zones frontereres, i afectaren molt poc als ciutadans (llevat dels de les zones pròximes a les lluites). Les rebel·lions foren locals i poc importants; i les guerres civils no provocaren gaire morts i destruccions. En general es pot parlar de pau, i acceptar el mot “Pax Romana” per a aquest període, ja que va ser autènticament una època de pau, de progrés a tots els aspectes tant culturals com econòmics, en la qual les poblacions indígenes van assumir amb rapidesa la cultura romana i la van superposar a la seva pròpia cultura.
Salve!!!
Per completar el meu comentari anterior, cal dir que la pax romana és el període comprés entre el final de la i l’assentament d’Octavi August (27 aC) i la meitat del segle III.
L’expressió “Pax romana” prové del fet que l’administració i el sistema legal dels romans van pacificar les regions que anteriorment havien patit algunes disputes.
La pau estava a l’interior de les fronteres, va ser un període de relativa calma, durant el qual no va fer falta fer front a cap guerra.
Salve!
August (63 aC – 14 dC) va guanyar la Guerra Civil després de l’assassinat de Juli Cèsar. Va governar des de l’any 31 fins l’any 27 aC, quan volia retornar a una República.
El període que va governar és conegut com “pax augusta” aquest comença amb l’assentament d’Octavi August i la meitat del segle III. Aquesta pau realment només va arribar a les zones interiors de l’Imperi, ja que a les zones exterior van continuar les batalles.
Tot i que van haver algunes guerres és un període de pau en tot l’Imperi. Va ser una època de pau i de progrés cultural i econòmic. August va estar 3 anys fora de Roma i va retornar amb la pau dels territoris d’Hispània i a Gàl·lia. Per això es va fer el “Ara Pacis Augustae” al Senat de Roma dedicat a la deessa Pau.
August havia aconseguit renovar l’Imperi i en aquest monument es simbolitza la prosperitat de l’època.
Aquest període acaba amb l’inici dels grans conflictes del segle III, guerres civils entre aspirants al tron de l’ imperi i presions d’altres regions que van arribar a desbordar periòdicament sobre l’Imperi.
Gai Juli Cèsar Octavià va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà.
Nebot i hereu de Cèsar, s’imposà a la Guerra Civil que hi hagué després de l’assassinat de Juli Cèsar l’any 44 aC. Des de l’any 31 aC governà l’imperi de facto, tot i que fins a l’any 27 aC no rebé el títol de prínceps de la República per part del Senat, i fundà la dinastia julio-clàudia. Sota el lema de re-instaurar la República (restitutio rei publicae) ell conduí, de fet, la transició cap a una monarquia amb la forma de principat. El seu govern culminà amb un gran període de pau, el qual se’l coneixeria més tard amb el nom de Pax augusta.
La pax romana és el període comprés entre el final de la i l’assentament d’Octavi August (27 aC) i la meitat del segle III Durant aquest segle es van pacificar les regions que anteriorment havien estat en guerra
Gai Juli Cèsar Octavià (Caius Iulius Caesar Octavianus), va neixer a Roma o Velitrae el 23 de setembre de 63 aC i va morir a Nola, Nàpols el 19 d’agost de 14 dCi vaser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà.
Nebot i hereu de Cèsar, s’imposà a la Guerra Civil que hi hagué després de l’assassinat de Juli Cèsar l’any 44 aC. Des de l’any 31 aC governà l’imperi de facto, tot i que fins a l’any 27 aC no rebé el títol de prínceps de la República per part del Senat, i fundà la dinastia julio-clàudia. Sota el lema de re-instaurar la República (restitutio rei publicae) ell conduí, de fet, la transició cap a una monarquia amb la forma de principat. El seu govern culminà amb un gran període de pau, el qual se’l coneixeria més tard amb el nom de Pax augusta.
La pax romana és el període comprés entre el final de la i l’assentament d’Octavi August (27 aC) i la meitat del segle III.
Malgrat les Guerres civils, rebel·lions i guerres exteriors, el període pot considerar-se de pau en tot el territori de l’Imperi. Les guerres no foren importants, es desenvoluparen en zones frontereres, i afectaren molt poc als ciutadans (llevat dels de les zones pròximes a les lluites). Les rebel·lions foren locals i poc importants; i les guerres civils no provocaren gaire morts i destruccions. En general es pot parlar de pau, i acceptar el mot “Pax Romana” per a aquest període, ja que va ser autènticament una època de pau, de progrés a tots els aspectes tant culturals com econòmics, en la qual les poblacions indígenes van assumir amb rapidesa la cultura romana i la van superposar a la seva pròpia cultura.
Va servir com a antecedent de la anomenada Pax Mongolica, el segle XII i XIV.
Aquesta article fa referència a Gai Juli Cèsar, que va ser un líder polític i militar de l’era tardorepublicana.
La figura de Gai Juli Cèsar i l’escenari de la seva vida, l’esfondrament de la República romana,
ha generat interès des del mateix moment en el qual va ser assassinat, el 15 de març de l’any
44 aC. La bibliografia és abundant, tant l’antiga com la moderna i contemporània. I, a desgrat
d’aquesta abundant bibliografia, persisteixen encara dubtes, interrogants i preguntes al voltant
d’aquest personatge, Gai Juli Cèsar, i de la seva contribució a l’esfondrament de la República
romana.
Sent l’únic fill home del matrimoni dels seus pares, la seva infància va transcórrer en un ambient essencialment femení, entre la seva mare i les seves dues germanes. Igual que a tots els joves nobles i patricis de l’època, se li va inculcar la por als déus, el respecte a les lleis, les regles de la decència, la modèstia .
Salve!
Un article molt interessant, ja que a més de descobrir el significat de DENIP, que no sabia el que volia dir, he estat buscant informació sobre la col·locació de la família reial a l’hora de fer-se una fotografia, ja que havia sentit a parlar d’això però no he trobat res.
A la imatge he pogut reconèixer a Caius Caesar, Tiberius, Agripa, Livia, Domitia, Antonia minor, Drusus, Germanicus, Antonia Major, L. Dominitius Aenobarbus i Cu. Dominitius Aenobarbus.
Valete 🙂
Pingback: L’Ara Pacis Augustae a Tarraco viva | El Fil de les Clàssiques
Salve!
És cert que la família real segueix un protocol per fer-se les fotografies oficials, tanmateix els membres del govern també ho fan. En les fotografies de família, en canvi, no tothom segueix un protocol, tot i que pot ser que en alguns casos les families si que segueixin un protocol com el cas dels casaments. Si més no, el protocol quesegueixen va majoritariament encarat, crec, a la imatge externa.
Salve!
La família reial si que segueix utilitzant un protocol per fer-se les fotografíes oficials, com els membres del govern que també ho fan. A les famílies és diferent, la gran majoria no en fa servir cap.
Gai Juli Cèsar Octavià va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà. Sota el lema de re-instaurar la República ell va conduí la transició cap a una monarquia amb la forma de principat. El seu govern culminà amb un gran període de pau, el qual se’l coneixeria més tard amb el nom de Pax augusta.
Salve!
Crec que sí mantenien unes normes de protocol a l’hora de fer la foto. Avui dia la majoria de les famílies no segueix cap tipus de protocol per fer fotos, però la família reial i els membres del govern a l’hora de fer la foto si segueixen unes normes.
Els personatges que reconec en la fotografia del fris són: Gai Cèsar, Livia i Tiberius.
Vale.
Salve!
Octavi August va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà. La relació d’August i la pau es que va manar de construir al Camp de Mart de roma l’Ara Pacis , que era un altar dedicat per part del Senat el 13 a.C per haver portat la pau a Hispània i la Gàl·lia que va inaugurar el any 9 a.C. També va dedicar a la dea de la Pau.S’anomena el segle de la Pax Romana perquè Malgrat les Guerres civils, rebel·lions i guerres exteriors, el període pot considerar-se de pau en tot el territori de l’Imperi. Per a aquest motiu s’anomena així ja que va ser autènticament una època de pau i de progrés a tots els aspectes tant culturals com econòmics. S’anomena Pax Romana perque després de tantes guerres va portar la pau.
http://www.ilnavigatorecurioso.it/2014/01/04/una-ricostruzione-3d-svela-il-mistero-astronomico-dellara-pacis-di-roma/
Erika Zoi – Inno Ara Pacis – Scritto per il Bimillenario della morte di Augusto
Pingback: Familia mea, gens mea! | El Fil de les Clàssiques
Salve!
He estat buscant i comparant algunes fotos de la família reial espanyola amb el relleu de l’Ara Pacis i he trobat que sí que hi ha semblances en la posició de cada membre. Per exemple, en el relleu apareixen els nens agafant la mà a l’adult i en la fotografia de la família reial també surt alguna de les nenes agafant al seu pare com un signe de tendresa, o com a mínim és el que crec jo.
Pel que fa el fris del costat oest del temple, podem partir del personatge que es pot diferenciar més de la resta. Es troba en la part dreta, l’home que està agafant com una mena de bastó, aquest és un lictor, que eren funcionaris encarregats d’escoltar càrrecs públics o també arribaven a garantir l’ordre públic.
Al costat del lictor (dreta) es troba el polític i militar Agripa i al costat seu a baix es troba el seu fill Gai Agripa. Emperò, August es troba al principi de la processó, en la part de més a l’esquerra seguit dels quatre flamines encarregats del culte de Júpiter, de Mart i de Quin.
Salve!!
El 30 de gener se celebra el dia internacional una iniciativa del poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal l’any 1964, i és una iniciativa d’Educació No-violenta i Pacificadora, difosa internacionalment.
EL 30 de gener també va ser el dia de la inauguració de l’Atar Ara Pacis Augustae, com a regal del senat a l’emperador que havia portat la pau a la Hispània i la Gàl·lia.
L’altar està localitzat al Museo dell’Ara Pacis a Roma. L’Ara Pacis és un monument de planta rectangular, formant un recinte murat, sense sostre, que conté un altar per a sacrificar animals. Té dues portes d’accés, la principal orientada a l’oest, era utilitzada pel sacerdot que oficiava el ritual del sacrifici. L’altra porta, orientada a l’est, era per on s’introduïen els animals que havien de ser sacrificats. La cara exterior de les parets que emmarquen l’altar estan totalment cobertes de relleus escultòrics, on podem trobar personatges de la familia imperal com Agripa, Cayo Cesar, Julia Mayor, Tibirio, Antonia Menor, Germànico, Druso, Domicio, Antonia Mayor i Domicia (2n fotografia de l’article).
– Bella, horrida bella (Virgili, Eneida VI 86)
Per aquest dia he escollit aquesta frase que significa que la guerra és horrible, ja que actualment hi ha moltes guerres sobretot en el món aràbic, Síria, Egipte, Líbia) i també l’aparició de grups extremistes amb l’objectiu de provocar la guerra entre països i religions. Només nosaltres podem aconseguir que hi hagui pau en el món i aturar la guerra, essent crítics amb el que ens mostren els mitjans de comunicació i amb la realitat en que vivim en general.
Vale!!
Salve!
No coneixia que era el DENIP (Dia Escolar de la No violencia i la Pau), es celebra el dia 30 de gener.
El dia 30 de gener va coincidir amb que també es va fer construir al Camp de Mart de Roma l’Ara Pacis, un altar que el Senat li va dedicar l’any 13 aC per haver pacificat Hispània i Gàl·lia. A més aquest altar va ser dedicat a la deessa de la Pau.
Aquest altar està dins l’edifici dissenyat per l’arquitecte Richard Meier & Partners Architects, en el Museo de l’Ara Pacis. L’Ara Pacis està situat a l’interior d’una estructura tancada realitzada en marbre, destaca per la seva impressionant decoració que està constituida per diversos relleus que mostren a la família d’August , a més de diferents imatges relacionades amb la mítica fundació de Roma.
La frase que he escollit és:
– Dulce bellum inexpertis. (Erasme, Adagia IV 1, 1) ‘’La guerra és dolça per als que no l’han experimentada”
He escollit aquesta frase ja que parla sobre la guerra per als qui no l’han patit ni experimentat, desafortunadament les guerres existeixen des de fa molts anys i seguirán existins molts anys més.
Pingback: Lívia Drusil·la, una de les emperadrius més influents de Roma | Aracne fila i fila