Si voleu ampliar el vostre vocabulari i rebre cada dia un mot al vostre correu, doneu-vos d’alta a Rodamots, una iniciativa de la Xarxa de Mots, amb la idea i la coordinació de Jordi Palou (l’enhorabona!). És a la xarxa des del 1999 i té milers de subscriptors, molts dels meus alumnes o exalumnes (ja l’havia recomanat a classe i a aquí). A més els mots d’aquesta setmana són d’origen llatí, un bon moment per començar:
“Després de fer rodar uns quants mots derivats de topònims dels cinc continents, aquesta setmana tornem als orígens: i els nostres són ben llatins, ens agradi o no. Els mots que veurem aquests dies són formats a partir d’expressions llatines, tot i que no sempre en siguem conscients.”
A veure, qui ens enllaça en comentari el mot de demà i els de tota la setmana, i tots els que durant el curs tinguin origen llatí. Si us despisteu, els trobareu tots a Llatinòrum.
Per cert , sabeu què és un sinecura i quins són els seus dos ètims llatins? Si sine és una preposició, què en podeu dir de cura? Quins altres mots derivats en coneixeu? En podríeu fer una frase?…”
Salve Lida 😀
La paraula es: poruc -uga.
Definició: Que fàcilment agafa por.
Frase: El meu cosí petit es molt poruc.
Vale 😀
Salve Lida
La paraula es: esconillar-se.
Definició: Fugir, generalment de por, i amagar-se sobtadament
Frase: El meu gos habitualment sol esconillar-se de gossos molt mes grossos.
Vale
Salve Lida
La paraula es: gitar-se
Definició: Ajeure’s, ficar-se al llit.
Frase: Em vaig gitar molt aviat ja que estava molt cansada.
Vale
Salve!
La paraula és un cas com un cabàs
DEFINICIÓ :
Una cosa inconcebible, exagerada, extraordinària.
Normalment s’usa com a frase feta amb els verbs ser o passar:
ETIMOLOGIA DE CABÀS:
Del llatí vulgar capaceum, mateix significat, derivat de capax, ‘que té cabuda’, i de capere, ‘agafar’ i després ‘contenir’.
Ave!
Salve!
La paraula és justa a la fusta.
DEFINICIÓ :
Expressió usada per a manifestar l’acord amb una cosa dita, l’adhesió a una opinió expressada.
Justa la fusta! aixó volia dir jo abans
ETIMOLOGIA DE FUSTA:
Derivat de fust (del llatí fustis, ‘pal, bastó’).
Ave!
Salve Lida
La paraula es: esqueix
Definició: Fragment de tija o de branca que s’enterra per la seva part inferior en terra humida perquè hi arreli
Frase: El meu girasol m’ha donat un esqueix.
Vale
Salve Lida
La paraula es: adonar-se.
Definició: Haver esment, algú, d’alguna persona o alguna cosa, no passar-li desapercebuda, no escapar a la seva atenció.
Frase: Ells es van adonar de que no anava bé alguna cosa.
Vale
Salve Lida
La paraula es: ardent
Definició: Que crema; incandescent.
Frase: L’aigua de la piscina estava ardent, alguna cosa no funcionava.
Vale
Salve, aquestes són les meves frases d’avui:
-cuniculus(amagar-se ràpid) Quan em roben cuniculus fins que els despisto.
-pavororis(poruc/ga) Jo sóc molt pavororis, perqué em fan molta por els fantasmes.
-angustus(gran inquietud) Quan tinc molta angustus em prenc una valeriana i em tranquil·litzo.
-fustis(fusta) Agafa els tronc de fustus i tiral’s a la llardefoc.
Salve Lida!
La paraula d’avui és tocat i posat
DEFINICIÓ:
Meticulós; que va amb molt de compte, que és molt mirat, a fer les coses.
També: tocat -ada
ETIMOLOGIA DE TOCAT:
De tocar, d’origen onomatopeic, possiblement existent ja en el llatí vulgar, al·lusiu al so de qualsevol objecte batut, copejat.
Ave!
Salve!
LA PARAULA ÉS: tocat i posat.
Definició: que va amb molt de compte, que és molt mirat, a fer les coses.
LA FRASE ÉS: Conec a molta gent tocada i posada.
Salve Lida!
La paraula és :ferreny -a
DEFINICIÓ :
1 De complexió, posat, caràcter, etc., fort, robust.
2 (fig.) Adust, sever.
ETIMOLOGIA:
De ferro, del llatí ferrum, mateix significat, amb el sufix -eny, de rendiment reduït, del llatí -ignus, -a, -um.
Ave!
Salve!
La paraula és plumbi, plúmbia
DEFINICIÓ :
De plom; en sentit figurat, molt avorrit de tan pesat.
Va ser una conferència plúmbia: més de la meitat dels assistents van marxar abans que acabés.
ETIMOLOGIA:
Del llatí plumbeus, mateix significat, de plumbum, ‘plom’.
Ave!
Salve!
La paraula és :sulfurar v
DEFINICIÓ :
Fer enfurismar; irritar, enfurir.
ETIMOLOGIA:
De sulfur, de sulf-, forma prefixada del mot llatí sulfur, ‘sofre’.
Ave!
Salve!
La parula és aram m
DEFINICIÓ:
1 Coure batut, laminat o forjat en forma de xapa, de perfil, de canonada o de fil metàl·lic.
2 Conjunt de peces de metall que entren en el parament de la cuina.
ETIMOLOGIA:
Del llatí tardà aeramen, ‘objecte de bronze’, derivat del llatí aes, aeris, ‘coure, bronze’.
Ave!
Salve!
La paraula és :oriol m
DEFINICIÓ :
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels oriòlids (Oriolus oriolus), de plomatge groc viu i les ales i la cua negres en els mascles i verd groguenc en les femelles, que habita als boscos caducifolis.
ETIMOLOGIA:
Del llatí aureolus, ‘de color d’or’, derivat d’aurum, ‘or’.
Ave!
Salve!
LA PARAULA D’AVUI ÉS: oriol.
Definició: Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels oriòlids (Oriolus oriolus), de plomatge groc viu i les ales i la cua negres en els mascles i verd groguenc en les femelles, que habita als boscos caducifolis.
LA FRASE ÉS: Ahir vaig veure un oriol.
Salve Lida!
La paraula es picar ferro fred
DEFINICIÓ :
Fer feina en va, esforçar-se inútilment, parlar o obrar sense resultat.
ETIMOLOGIA DE PICAR:
D’origen expressiu i onomatopeic, de la mateixa arrel del llatí picus, ‘pigot, picot’, i pica, ‘garsa’.
Ave!
Salve Lida!
La paraula es ferrada
DEFINICIÓ :
Galleda, poal; recipient cilíndric o troncocònic fet de dogues de fusta voltades de cèrcols de ferro, per a tenir-hi o transportar-hi aigua, llet o qualsevol altre líquid.
ETIMOLOGIA:
De ferrar (pels cèrcols de ferro que té), de ferro, del llatí ferrum, mateix significat.
Ave!
Salve Lida!
La paraula es filferro
DEFINICIO:
Fil d’acer dolç, d’una gran flexibilitat i tenacitat, obtingut per estiratge en fred o per trefilatge.
També: fil de ferro, fil d’aram, fil de coure
Si em dónes un filferro et desembussaré la pica.
ETIMOLOGIA:
Del llatí filum ferreum o filum ferri, ‘fil de ferro’.
Ave!
Salve!
La paraula d’avui és: SULFURAR.
Definició:Fer enfurismar; irritar, enfurir.
La frase és: La meva cousina és una sulfarada.
Salve!
La paraula és: plumbi, plúmbia.
Definició:De plom; en sentit figurat, molt avorrit de tan pesat.
La frase és: La Teresa és una plúmbia.
Salve!
La paraula d’avui és: ferreny-a.
Definició:
De complexió, posat, caràcter, etc., fort, robust.
La frase és: Amagava la vergonya amb un posat ferreny.
Salve!
La paraula és: filferro.
Definició: Fil d’acer dolç, d’una gran flexibilitat i tenacitat, obtingut per estiratge en fred o per trefilatge.
La frase és: Molta gent fa servir el filferro.
Salve!
La paraula és: picar ferro fred.
Definició: Fer feina en va, esforçar-se inútilment, parlar o obrar sense resultat.
La frase és: La Teresa sempre que li donu consells és com picar ferro fred.
Salve!
La paraula d’avui és: desferra.
Definició: Despulles, allò de què hom és despullat o desposseït.
La frase és: La desferra que havien pres de l’enemic.
Salve!
La paraula d’avui és: vulgues no vulgues.
Definició: Forçosament, tant si li agrada a algú com si no, tant sí com no.
La frase és: Moltes vegades els nostres pares ens fan fer coses que vulgues o no vulgues.
Salve!
La paraula és vulgues no vulgues
DEFINICIÓ :
Forçosament, tant si li agrada a algú com si no, tant sí com no.
Ens va fer quedar vulgues no vulgues a veure les fotografies del viatge.
ETIMOLOGIA DE VOLER:
Del llatí vulgar volere, ll. clàssic velle, mateix significat. Altres mots que tenen aquesta mateixa arrel són benèvol, voluntari, vel·leitat i voluptuós.
Ave!
Aquestes són les meves frases d’avui:
-ferrum (els retos d’alguna cosa) Aprofitarem la fasana de l’altre casa per posar-la a l’efici nou.
-picus (picar) picus pedra, esclau!
-filum ferreum (fil d’acer dolç) Li posarè filum ferreum aquesta figura per penjar-la.
-plumbeus (plom) les tuberies son de plumbeus.
-sulfur (enfurir)Me mare es posa sulfur quan no em menjo la verdura.
-aeramen (conjunt de metalls)
-aureolus (tipus d’ocell) Vaig veure un aureolus volan pel parc
Salve!
La paraula és: a fer punyetes.
Definició: Expressió emprada en forma imperativa, normalment amb el verb anar, per a engegar algú de mala manera.
La frase és: Bestant a fer punyetes amb ella!
Salve!
La paraula és: angúnia.
Definició: Malestar creat per una cosa que oprimeix, que desagrada, o per un fet desplaent.
La frase és: Quina angúnia hem dona aquell noi d’allà.
SALVE!
La paraula és: astorar.
Definició: Causar un espant o una impressió forts.
La frase és: L’Helena li agrada astorar a la gent.
Salve !
La paraula és freturós -osa
DEFINICIONS :
1 Mancat d’alguna cosa necessària.
Freturós de tot sentiment de dignitat, va buidar la caixa del palau.
2 Que té necessitat d’alguna cosa; desitjós.
El gos els seguia a tot arreu, freturós d’afecte.
ETIMOLOGIA:
De fretura, ‘mancança o escassetat del necessari’, del llatí fractura, ‘ruptura, trencament’, derivat de frangere, ‘trencar’. D’aquesta mateixa arrel provenen els mots fracció, fràgil, fragment, infringir i refrany.
Ave!
Salve !
La paraula és saó
DEFINICIONS :
1 Estat d’una cosa que ha arribat a maduresa, a perfecció, que ja té aptitud per a produir; avinentesa.
2 Estat de la terra, resultat d’una ploguda, que la fa particularment apta per a sembrar-hi i treballar-la.
Aquestes pluges deixaran una bona saó.
ETIMOLOGIA:
Del llatí satio, -onis, mateix significat, derivat de satus, participi de serere, ‘sembrar’. D’aquesta mateixa arrel provenen els mots disseminar, semen i seminari.
Ave!
la paraula es angúnia
definicions:1 Malestar creat per una cosa que oprimeix, que desagrada, o per un fet desplaent.
Feia angúnia veure com s’estava dessagnant i ningú no l’ajudava.
2 Malestar produït per la temença d’un esdeveniment desagradable.
Veient que tardaves, ja començàvem a passar angúnia.
etimologia : Alteració del baix llatí agonia, ‘angoixa mortal’ (provinent del grec αγωνία), per influx del català angoixa i del seu ètim llatí angustia.
la paraula ès :astorar
definicions :1- Causar un espant o una impressió forts.
2- L’espetec del llamp ens va astorar a tots.
etimologia :D’astor, del llatí vulgar acceptor, modificació del llatí clàssic accipiter, ‘astor’, on influí el verb accipere, ‘rebre, agafar’, d’on el mot significaria ‘el qui agafa’, essent l’astor un ocell rapinyaire.
la paraula ès :saó
definicions :1 Estat d’una cosa que ha arribat a maduresa, a perfecció, que ja té aptitud per a produir; avinentesa.
2 Estat de la terra, resultat d’una ploguda, que la fa particularment apta per a sembrar-hi i treballar-la.
Aquestes pluges deixaran una bona saó.
ETIMOLOGIA:
Del llatí satio, -onis, mateix significat, derivat de satus, participi de serere, ‘sembrar’. D’aquesta mateixa arrel provenen els mots disseminar, semen i seminari.
la paraula es :freturós -osa
definicions :1 Mancat d’alguna cosa necessària.
2 Que té necessitat d’alguna cosa; desitjós.
El gos els seguia a tot arreu, freturós d’afecte.
etimologia :
De fretura, ‘mancança o escassetat del necessari’, del llatí fractura, ‘ruptura, trencament’, derivat de frangere, ‘trencar’. D’aquesta mateixa arrel provenen els mots fracció, fràgil, fragment, infringir i refrany.
la paraula ès : fremir
definicions :1-Tremolar fortament, estremir-se, especialment per efecte d’una forta emoció.
2- Fremia davant d’aquella imatge terrible.
etimologia :
Del llatí fremere, ‘fer remor, tremolar, estremir-se’.
Salve !
La paraula es fremir
DEFINICIONS :
Tremolar fortament, estremir-se, especialment per efecte d’una forta emoció.
Fremia davant d’aquella imatge terrible.
ETIMOLOGIA:
Del llatí fremere, ‘fer remor, tremolar, estremir-se’.
Ave !
Salve !
La paraula es a fer punyetes
Expressió emprada en forma imperativa, normalment amb el verb anar, per a engegar algú de mala manera.
Vés a fer punyetes i deixa’m en pau d’una vegada.
Saps què? A fer punyetes! Ja n’estic ben tipa, de treure-li les castanyes del foc.
Engegar o enviar (algú o alguna cosa) a fer punyetes significa desentendre-se’n de mala manera:
Quan les coses es compliquen tant, engegaria la feina a fer punyetes!
L’enviarem a fer punyetes perquè és un pesat.
Una cosa que se’n va a fer punyetes és que es fa malbé o desapareix:
Amb això de la crisi, tot el negoci se n’ha anat a fer punyetes.
ETIMOLOGIA DE PUNYETA:
De puny, del llatí pugnus, mateix significat.
Ave !
La paraula de avui:
relegar a l’oblit
DEFINICIÓ :
Oblidar algú o alguna cosa, no recordar-la, no tenir-la present.
Per indicar que una cosa ha estat oblidada també podem fer servir altres verbs: jaure en oblit, restar en l’oblit, tenir en l’oblit, deixar en l’oblit, etc.
ETIMOLOGIA D’OBLIT:
Del llatí oblitus, participi d’oblivisci, ‘oblidar’
Molt bé, Flor! Veig que les companyes t’ho han explicat molt bé!
Salve!
La paraula és: fremir.
Definició: Tremolar fortament, estremir-se, especialment per efecte d’una forta emoció.
Frase: L’Helena és va fremir.
Salve!
La paraula d’avui és: remembrança.
Definició: recordar.
Frase: La seva tieta sent remembrança de tot.
Salve!
La paraula és: relegar a l’oblit.
Definició: Oblidar algú o alguna cosa, no recordar-la, no tenir-la present.
Frase: El Carles sempre relega l’oblit els deures.
Salve !
La paraula és caure l’ànima als peus
DEFINICIÓ :
(a algú) (fig.) Decebre’s, desil·lusionar-se; tenir un gran desengany.
En veure que li caldria viure en aquella casa tan rònega, li va caure l’ànima als peus.
ETIMOLOGIA D’ÀNIMA:
Del llatí anima, ‘aire, alè, ànima’; aquest cultisme suplantà l’antic i hereditari arma a causa de l’equívoc amb arma de guerra.
Ave !
-Les meves frases:
-terra(aterrar)L’avió s’ha retresat per el mal temps, així que terra dues hores més tard.
-oblitus (oblidar a aglgú) Me oblitus d’aquella cita que em vas propsar…
– rememorari (recordar, record) Estic rememorari tots aquells moments que vem passar junts i em feies sentir única…
-fremere(tremolar) Quan fremere més, és quan veig una pel·lícula de por.
-fractura(Tenir necesitat d’alguna cosa) Quan no tinc xocolata per casa em sento fractura.
-satio(estat d’alguna cosa que ha arribat a la maduresa)
-acceptor(causar un espant) Quan vaig anar al lavabo a mutja nit vaig sentir un soroll i em vaig acceptor.
-agonia(malestar creat per una cosa que oprimeix)
Salve Lida !
He acumulat moltes paraules aquesta semana santa així que avui les faog totes 😉 !
1.-caure de l’escambell :Perdre la importància, la influència, els privilegis.
2.-caure-li la cara de vergonya :Passar molta vergonya, estar molt avergonyit.
3.-anar-li a algú la processó per dins :Dissimular un estat de torbació de l’ànim (por, disgust, pena, etc.).
Ave !
Salve!
La paraula és: aterrar.
Definició: Fer caure en terra, abatre.
La frase és: La Paula s’ha aterrat.