Si voleu ampliar el vostre vocabulari i rebre cada dia un mot al vostre correu, doneu-vos d’alta a Rodamots, una iniciativa de la Xarxa de Mots, amb la idea i la coordinació de Jordi Palou (l’enhorabona!). És a la xarxa des del 1999 i té milers de subscriptors, molts dels meus alumnes o exalumnes (ja l’havia recomanat a classe i a aquí). A més els mots d’aquesta setmana són d’origen llatí, un bon moment per començar:
“Després de fer rodar uns quants mots derivats de topònims dels cinc continents, aquesta setmana tornem als orígens: i els nostres són ben llatins, ens agradi o no. Els mots que veurem aquests dies són formats a partir d’expressions llatines, tot i que no sempre en siguem conscients.”
A veure, qui ens enllaça en comentari el mot de demà i els de tota la setmana, i tots els que durant el curs tinguin origen llatí. Si us despisteu, els trobareu tots a Llatinòrum.
Per cert , sabeu què és un sinecura i quins són els seus dos ètims llatins? Si sine és una preposició, què en podeu dir de cura? Quins altres mots derivats en coneixeu? En podríeu fer una frase?…”
Salve Lida!
La frase és per Nadal, cada ovella al seu corral
DEFINICIÓ:
Significa que per les festes de Nadal tothom procura estar amb la família, i els qui en viuen enfora solen anar-hi a passar aquells dies.
ETIMOLOGIA DE CORRAL:
Probablement d’un llatí vulgar currale, derivat arcaic de currus, ‘carro’; de ‘lloc per als carros’ es pogué passar fàcilment a ‘lloc per a les cavalleries i altres animals’.
Ave!
Fatima, m’agrada que continuïs aquesta bella tradició aquest any també i que ens incloguis lèxic del Nadal tot i que siguis musulmana. Moltes gràcies i bon any!
Salve Lida aquets exercicis del vocabularis són importants , ja que això ens serveix per enriquir el nostre vocabulari.
La paraula d’avui és ardent
DEFINICIONS :
1 Que crema; incandescent.
2 Ple de foc, de passió.
FRASE:
La sopa esta ardent.
ETIMOLOGIA:
Del llatí ardens, -ntis, participi present d’ardere, ‘cremar’, en català antic ardre.
Ave!
Les meves frases d’avui:
-praesepe (representació figurativa del naixement de Jesús) Quan és Nadal muntem el praesepe per simbolitzar el naixement de Jesús.
-pastor (entremès o drama popular en què representa l’adoració de Jesús pels pastors) Hi ha gent que no numés hi posen Josep, Maria i Jesús, també hi surten el pastors que porten menjar i reglas per el nen Jesús, els reis…
-currale (per les festes de Nadal tothom intenta estar amb la familia)
-ardens (ple de foc,passió, que crema) El noi tenia les mans ardents perquè tenia molta calor.
Ave!
Ave Lidaa!! 😀
Aquets son les meves definicions
– Quid: avans d’ air una donamoltrara va vindra a meva casa a fer “Quid”.
– Tol·le-Tol·le: Aquel·la dona en la seva casa li diu al seu marit que fassi “Tol·le-Tol·le” per que no l’ escolta molt be.
-Etimologia: Quan el meu avi era molt jove en va contar que el corral de cavalls sels va “Etimologia”
-Non plus ultra: el dissabte passat en vaig anar de festa i vaig tindra que vuere copas amb “Non plus ultra”.
La paraula d’avui és: PESSEBRE.
Definició: Representació figurativa del naixement de Jesús, que es fa durant el temps de Nadal.
LA FRASE ÉS: La meva veïna em va demanar que l’ajudes a fer el pessebre.
Salve!
La paraula d’avui és: PASTORETS.
Definició: Entremès o drama popular en què es representa l’adoració de Jesús pels pastors.
LA FRASE ÉS: Els nens petits els agrada jugar amb els pastorets del pessebre.
Salve!
La paraula d’avui és: ARDENT.
Definició: Que crema; incandescent.
LA FRASE ÉS: L’altre dia el poble debatia una qüestió ardent.
Salve!
La paraula d’avui és: ADONAR-SE.
Definció: Haver esment, algú, d’alguna persona o alguna cosa, no passar-li desapercebuda, no escapar a la seva atenció.
LA FRASE ÉS: L’altre dia em vaig adonar que un noi portava una gorra molt bonica.
Salve!
La paraula d’avui és: ESQUEIX.
Definició: Fragment de tija o de branca que s’enterra per la seva part inferior en terra humida perquè hi arreli.
LA FRASE D’AVUI ÉS: Totes les plantes tenen un esqueix.
Salve!
La paraual d’avui és: ALDARULL
Definició: Confusió, avalot, rebombori.
LA FRASE D’AVUI ÉS: La meva companya li agrada molt l’aldarull.
Salve Lida!
La paraula és esqueix
DEFINICIÓ:
Fragment de tija o de branca que s’enterra per la seva part inferior en terra humida perquè hi arreli.
ETIMOLOGIA:
D’esqueixar, probablement d’un llatí vulgar excapsiare, ‘trencar una armadura o caixa de fusta’, derivat de capsa, ‘caixa’, i capsus, ‘armadura, caixa d’un carruatge’.+
Ave!
Salve Lida!
La paraula és adonar-se
DEFINICIÓ:
Haver esment, algú, d’alguna persona o alguna cosa, no passar-li desapercebuda, no escapar a la seva atenció.
No vaig fer el deures i no es va adonar de res.
Em va fer adonar de l’error.
ETIMOLOGIA:
De donar, del llatí donare, ‘fer do, donació’, derivat de donum, ‘do’, i aquest, de dare, ‘dar, donar’.
Ave!
Salve!
La paraula d’avui és: BEDOLL.
Definició: Arbre caducifoli de la família de les betulàcies, de fulles triangulars, dentades i glabres, de branquetes i branquillons més o menys penjants i de fruits petits agrupats en aments penjants.
LA FRASE ÉS: La meva veïna té un bedoll.
Les meves frases d’avui:
-bettius/bedoll (arbre que ve de la famìlia de les betulàcies) El bedoll està en perill d’extinsió.
– alleluia/aldarull (rebombori) Un divendres pel migdia la classe forma un gran aldarull.
– excapsiare/esqueix (Fragment de branca o de tija que s’enterra per la part inferior en terra humida) Hi ha un esqueix per sota terra.
– donare/adonar-se (no escapar de la seva atenció) Em vaig adonar que tenia uns ulls molt captivadors.
Sale Lida!
La paraula és bedoll
DEFINICIONS:
1 Arbre caducifoli de la família de les betulàcies (Betula pendula), de fulles triangulars, dentades i glabres, de branquetes i branquillons més o menys penjants i de fruits petits agrupats en aments penjants.
2 (p. ext.) Qualsevol espècie del gènere Betula semblant al bedoll.
També: beç
ETIMOLOGIA:
D’una base llatina bettius, ‘beç’, reducció d’una forma cèltica Betwio-, del cèltic comú betwa, d’on derivà com a diminutiu betullos, base del llatí vulgar betulos, clàssic betulla.
Ave!
Salve Lida!
La paraula és roure
DEFINICIÓ:
Arbre del gènere Quercus, de la família de les fagàcies, caducifoli o de fulla marcescent, de fulles sinuades o més o menys profundament lobulades, flors femenines en grups petits i fruit en gla, que sovint fa boscos tot sol o barrejat amb altres arbres.
Un bosc de roures és una roureda.
Vegeu-ne els tipus principals a l’Enciclopèdia.cat.
ETIMOLOGIA:
Del llatí robur, roboris, ‘roure; força, robustesa’. D’aquesta mateixa arrel provenen els mots rovira (roureda), robust i corroborar.
Ave!
Salve Lida!
ROURE: Del llatí robur, roboris, ‘roure; força, robustesa’
-Ets mes fort que un roure.
Ave!
Patrícia, més porta accent aquí. Recordes l’accent diacrític?
Les meves frases d’avui:
-robur(roure) Per carregar aquest tronc que pesa molt, ets més fort que un roure, noi!
-poclus/populus(pollancre) Estas més pelat que un pollancre.
-nona(hora)(llenguatge infantil) Filla meva vés a fer nones.
-jactare(ficar-se al llit) Jactare a la cadira, ara mateix!
Ave!
Salve Lida !
La paraula és gitar-se
DEFINICIÓ:
Ajeure’s, ficar-se al llit.
ETIMOLOGIA:
Del llatí vulgar jectare, llatí jactare, mateix significat, freqüentatiu de jacere, que en els derivats es transforma en -jicere.
Ave!
Salve!
La paraula d’avui és: pollancre.
Definició:Arbre de la família de les salicàcies de capçada irregular.
La frase és: La meva veïna té un pollancre.
Salve!
La paraula és: fer nones.
Definició: Dormir, especialment en el llenguatge infantil.
La frase és: M’agrada molt fer nones.
Salve!
La paraula d’avui és: gitar-se.
Definició: ficar-se al llit.
La frase és: La meva germana li agrada gitar-se.
Salve!
La paraula és: gitar-se.
Definició: ficar-se al llit.
La frase és: La meva germana li agrada gitar-se.
Salve Lida !
La paraula es esconillar-se
DEFINICIÓ :Fugir, generalment de por, i amagar-se sobtadament.
ETIMOLOGIA:
De conill, del llatí cuniculus, mateix significat, probablement d’origen ibèric en llatí.
Ave!
Salve Lida!
La paraula és poruc -uga
DEFINICIÓ:
Que fàcilment agafa por.
ETIMOLOGIA:
De por, del llatí pavor, -oris, mateix significat, en català antic paor, derivat del llatí pavere, ‘tremolar’, amb el sufix -uc, actualment de poc rendiment (benastruc, malastruc, feixuc, xaruc).
Ave!
Salve!
La paraula és: esconillar-se.
Definició: Fugir, generalment de por, i amagar-se sobtadament.
La frase és: En la nostra escola hi ha molta gent que s’esconilla.
Salve!
La paraula és: poruc -uga.
Definició: Que fàcilment agafa por.
La frase és: Conec a molta gent poruga.
Salve!
La paraula és: ANGOIXA
Definició: gran inquietud, ansietat profunda nascuda del sentiment d’una amenaça imminent, no definida.
La frase és: Quina engoixa que tinc quan no se que escriure.
La paraula és :poruc -uga
definició :Que fàcilment agafa por.
la frase és : nstal·lat en un fràgil equilibri,
recelós i poruc, desfaig propòsits
i capcot m’arrenglero amb els vençuts
Salve!
La paraula és: paüra.
Definició: Gran por.
La frase és: Em fà molta paüra les altures.
Salve Lida!
La paraula es centó
DEFINICIÓ:
Composició poètica confegida amb versos (o fragments de versos) preexistents que pren un sentit allunyat dels poemes originals d’on han estat extrets. També es consideren centons els refranys apedaçats com ara «qui menja sopes no ocupa lloc» o bé «el saber se les pensa totes».
ETIMOLOGIA:
Del llatí cento, -onis, una mena de capa feta amb pedaços d’altres robes. Per analogia va donar nom a aquest artifici verbal.
Ave!
Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » Homofonia i el grec a Rodamots
Salve!
La paraula és: CENTÓ.
Definició: Composició poètica confegida amb versos (o fragments de versos) preexistents que pren un sentit allunyat dels poemes originals.
La frase és: En al música, és fà servir bastant el centó.
Salve.
Esmolet:
-Persona que té per ofici d’esmolar ganivets, tisores, etc.
-D’esmolar, de mola, del llatí mola, mateix significat.
Misser:
-A Mallorca i Menorca, advocat.
-Contracció del llatí mi senior, ‘senyor meu’ (vocatiu), tractament donat antigament a persones d’autoritat i a la gent de lletres.
Drapaire:
-Persona que comercia amb els draps vells, paperassa i altres objectes de rebuig.
-De drap, del llatí tardà drappus, mateix significat, d’origen preromà, probablement indoeuropeu, però no cèltic.
vale lida 🙂
Lida aqui et deixo uns quants rodamots =)!
·Motu proprio-Ahir aquella nena va tomar motu proprio al marxa de la seva casa.
·Non plus ultra- Aquell home non plus ultra amb el seu futur
·Perdre l’oremus- Heu perdut l’oremus una petita enciclopèdia de la cultura catòlica
·Quid-La Maria Antonieta va reber una trucada de quid
·Quòniam- aquel vagabunt era un home de molt de prestegi pero s’ha convertit en una quòniam
·Rara avis-En el campamen de lletres que van anar deian rara avis de algunes lletres
·Sine die- En nadal no hi ha cap dia sine die que no hagui festa
·Sinecura- A la disputacio de molts pobles possen sinecura als diputats
·Sui generis- en aquella novel.la un home es va enamora d’un sui generis per quasilitat
·Súmmum- El reinat de Carles va ser súmmum per molt de temps
Salve Lida 😀
PARAULA: Justa la fusta
SIGNIFICAT: Expressió usada per a manifestar l’acord amb una cosa dita, l’adhesió a una opinió expressada.
FRASE: Justa la fusta! quina coincidencia
Vale Lida 😉
Vale Lida!
PARAULA: un cas com un cabas
SIGNIFICAT:Una cosa inconcebible, exagerada, extraordinària.
Normalment s’usa com a frase feta amb els verbs ser o passar:
FRASE: Aqueslla noia no te remei, és un cas com un cabas!
Vale Lida 😉
Salve Lida 😉
PARAULA: Centó
SIGNIFICAT: Composició poètica confegida amb versos (o fragments de versos) preexistents que pren un sentit allunyat dels poemes originals d’on han estat extrets.
FRASE:És tan romàntic que podria pasar-se la nit fent centons.
Vale Lida 😉
Salve Lida 😀
Aquesta es una exprresió: justa la fusta!
Definició:Expressió usada per a manifestar l’acord amb una cosa dita, l’adhesió a una opinió expressada.
Frase: Justa la fusta, aquell exercici es aixi!
Vale 😀
Salve LidA! 🙂
PARAULA: Paüra
SIGNIFICAT: Tenir por
FRASE: Les nits de Halloween tinc paüra
Vale Lida 😉
Salve!
La paraula és: un cas com un cabàs.
Definició: Una cosa inconcebible, exagerada, extraordinària.
Frase: Conec a molta gent que és un cas com un cabàs.
Salve Lida 😀
Aquesta es una exprresió: un cas com un cabàs
Definició: Una cosa inconcebible, exagerada, extraordinària. Normalment s’usa com a frase feta amb els verbs ser o passar.
Frase: Ets un cas com un cabàs no teneis remei.
Vale 😀
Salve LidA! 🙂
PARAULA: Angoixa
SIGNIFICAT: Gran inquietud, ansietat profunda nascuda del sentiment d’una amenaça imminent, no definida.
FRASE: M’agafa angoixa quan faix l’exàmen de mates
Vale Lida 😉
Salve!
La paraula és: justa la fusta!
Definició: Expressió usada per a manifestar l’acord amb una cosa dita, l’adhesió a una opinió expressada.
La farse: Justa al fusta ahir m’el vaig trobar!
Salve Lida
Aquesta es una exprresió: tancat i barrat.
Definició: Completament tancat.
Frase: Aquell bar esta completament tancat i barrat, haurem d’anar a un altre.
Vale:D
Salve Lida 😀
La paraula es: centó
Definició: Composició poètica confegida amb versos (o fragments de versos) preexistents que pren un sentit allunyat dels poemes originals d’on han estat extrets.
Frase: La meva avia em va dir un centó, pero no la vaig entendre.
Vale 😀
Salve Lida 😀
La paraula es: paüra
Definició: Gran por.
Frase: La meva gran paüra es la foscor, desde ben petita.
Vale 😀
Salve Lida 😀
La paraula es: angoixa
Definició: Gran inquietud, ansietat profunda nascuda del sentiment d’una amenaça imminent, no definida.
Frase: Desde que vaig fer aquell examen tinc una angoixa que no em deixa tranquila.
Vale 😀