En la sisena lletra, Plini el Jove escriu a Tàcit sobre la mort del seu oncle, Plini el Vell, que va morir durant l’erupció del Vesuvi, a Pompeia, l’any 79 d.C. Va escriure l’epístula per donar a Tàcit material útil per a les seves Històries. El Jove tenia testimoniatge de primera mà sobre la mort del seu oncle i reconstrueix els últims dies de Plini el Vell a partir de les dades objectives i la seva experiència dels fets; però la narració del Jove, coneixedor de la seva gran responsabilitat -sap que l’historiador Tàcit immortalitzarà la memòria de l’oncle segons la qualitat i la persuasió del seu relat- diu en el nivell metatextual més coses: Plini el Vell va morir com un heroi. Els científics no han sabut fins al segle XX que la descripció de Plini el Jove de l’erupció del Vesuvi no era pura literatura i en el seu honor han anomenat a aquest tipus d’erupcions, caracteritzades per columnes de fum i cendra, amb pedra tosca i explosions de gas, plinianes.
Escolteu amb atenció la sisena carta de Plini el Jove a Tàcit o bé llegiu-la a 7 Lletres. Llibres V-IX. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1927 amb traducció de Marçal Olivar, i després, tot imitant l’estil epistular de Plini el Jove que tenia més o menys la vostra edat en el moment dels fets, disset anys, haureu d’escriure una carta a un habitant de Pompeia tot explicant el que us ha impressionat dos mil anys més tard ser sabedors de la seva mort, víctimes de l’erupció del Vesuvi, en un moment en què el volcà islandès ha aterrit i aterreix els aeroports europeus amb el seu núvol de cendra. No heu de convèncer Tàcit però sí a mi, tasca també de gran responsabilitat; per tant, després d’haver comentat Pompeia, quina meravella i d’haver vist Pompeya, el último día de Peter Nicholson, documentada dramatizació de la catàstrofe, i Los misterios de Pompeya de Marie-Noëlle Himbert, documental científic, utilitzeu fets històrics i arqueològics i altres recursos expressius per fer una “Epístola a un habitant de Pompeia” tot tenint en compte l’encapçalament de l’article, mots finals de la lletra de Plini a Tàcit (per cert, sabeu què volen dir aquests mots de Plini el Jove?). Si voleu saber la segona carta de Plini el Jove a Tàcit, escolteu aquest àudio o llegiu-la a la pàgina 49 del llibre esmentat:
Valete!
Avui he llegit a El Periódico: “Eterna Pompeia” http://elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=716240&idseccio_PK=1013
Ave Plini!
Estic realment sorpresa per aquest 24 d’agost de l’any 79 dC, on en sols catorze hores la muntanya del Vesuvi destrueix una ciutat sencera, com Pompeia, quedant tot durant segles entre centrs.
Estimat amic meu, sento molt la mort del teu oncle Plini el vell, un dels naturalistes més importants del seu temps. Tan llest que era i no sabia què era un volcà, fins que va morir per voler comprovar el fenomen a primera filera. Aquell, que estant més lluny, s’hagués pogut salvar com tu i la teva estimada mare.
T’agraeixo que posessis per escrit, amb tota mena de detalls, les últimes hores d’una ciutat tan bella com Pompeia i de tota la badia de Nàpols. Gràcies al teu escrit, es va invertir en excavar i fins i tot els vulcanòlegs han entès més bé el que són en el teu honor les erupcions plinianes.
Estimat Plini, si ho veiessis no t’ho creuries: avui en dia Pompeia és una de les ciutats desenterrades més importants del món i a més el que més m’ha sorprès de tot això és que tu, amic meu un jove de només 16 anys i ateu, fossis supervivent d’aquesta catàstrofe. Com és ue eres ateu, quan tots els pompeians d’aquella època eren religiosos? Per això també, ets un exemple a seguir.
Amb molt respecte i admiració,
teva bona amiga Sere Velasquez
Sere, quina epístula més entranyable has enviat al jove Plini!
Tot i les teves dificultats, no has dubtat en ser la primera en aquesta tramesa epistular per correu! Té molt i molt mèrit. Moltes gràcies, Sere!
La pel·lícula em va encantar. És molt impactant que t’expliquin la història d’aquelles persones així i més tard te n’ensenyin les restes, fa que d’alguna manera t’impliquis més amb la història de Pompeia.
Aquí va la meva carta:
Estimat Plini,
Potser et semblarà estrany el que et dirè, però t’escric més de 1500 anys després dels terribles fets que van tenir lloc a la ciutat de Pompeia i que desgraciadament, tú vas haver de presenciar. Ara el món ha canviar molt, les coses són molt diferents… però hi ha gent que té un interés molt especial per la teva época, perque, tot i els anys, encara conservem moltes coses provinents del teu món.
Primer de tot, et vull dir que em sap molt de greu la mort del teu tiet. Sí, potser arribo una mica tard, però crec que t’agradarà saber que els teus escrits han complert el propòsit pel qual els vas crear. El nom del teu oncle (i el teu també!) és present quasi 2000 anys després de la seva mort. Gràcies a tu, el teu oncle ha sobreviscut el pas dels segles. Així que no et preocupis si a la gent del teu temps li sembla que el que descrius és pura ficciò, o no ho arriben a entendre. Aquí sabem que el que dius és cert, i gràcies a tu, podem saber més coses sobre la teva ciutat i el que la va destruir.
Actualment tenim molta informació sobre el que va passar. Estic segura de que no et creuries tot el que tenim per poder investigar els temps passats! la tecnología i la ciéncia han avançat moltíssim, i gràcies a això, ara t’estic escrivint aquesta carta. Tot i així, és evident que res del que poguem investigar representarà completament el patiment, la confusió i el sofriment pels que veu passar els habitants de Pompeia. Podem explicar els fets de mil formes diferents, podem imaginar el que vau sentir en veure-ho, però mai entendrem completament pel que vau passar. Tú ens has ajudat a acostar-nos-hi una mica més, després de sobreviure el que va passar i poder-ho escriure com a testimoni directe que eres. Així doncs, et vull donar les gràcies. El que fas és importnat, no només per tu, sinó també per tots aquells que, a la meva época, volen entendre una mica més el que va passar en aquella ciutat.
Espero que tot i la horrible experiéncia que representa viure això de tan jove, estiguis bé. Vull que tingus present que quasi 2000 anys després, has fet història.
Una abraçada,
Bet Rosell
Estimat Plini,
Potser mai vas imaginar que molts segles després de l’erupció encara se’n parlaria d’ella, i que seria gràcies a tu. Ha sigut sempre considerada com una gran catàstrofe, que va deixar tota una ciutat enterrada i en silenci, però tot i això, avui és considerat un fet representatiu i vigent en els seus carrers. S’han fet nombroses versions cinematogràfiques, documentals…tot basant-se en el teu testimoni, a més de les restes que van quedar de la ciutat. Així doncs, t’hauràs adonat de la importància que ha tingut per a les generacions futures la teva existència, supervivència i paraula.
Laura, no t’acomiades?
Ave Plini,
Per començar he de dir que sóc un jove que viu a més de 1500 anys després de la teva època i que té més o menys la mateixa edat que la que tu tenies quan vas presenciar l’erupció del Vesuvi, l’esdeveniment que va acabar amb la vida de tanta gent que vivia a Pompeia, la ciutat que es trobava a l’obra d’aquest volcà.
Quan vaig assabentar-me del que vas contemplar, de seguida vaig poder esbrinar que eres un noi molt espavilat, que tot i haver perdut el teu oncle poc temps abans, vas tenir la maduresa suficient per escriure sobre el que en els teus temps era impensable: una muntanya escupint fum. Precisament ho vas fer per això, perquè volies que la gent que vingués després de tu pogués creure que un esdeveniment tan increíble i espectacular com aquest era possible. I ho has aconseguit, no només la gent està assabentada del que pot succeïr si es viu a prop d’un volcà, sinó que el tipus d’erupció que vas observar ha heretat el teu nom.
Ara el món ha tornat a capgirar-se per culpa d’un volcà que ha decidit no restringir més la seva furia, el volcà islandès anomenat Eyjafjallajokull no ha acabat amb la vida de ningú (per sort), però per culpa de la cendra que deixa anar, ha paralitzat el funcionament d’un dels serveis de transport més importants dels nostres temps: l’avió (que és un aparell volador que pot transportar un centenar de persones). Molta gent no ha pogut desplaçar-se i altres que ho han fet per altres mètodes han trobat molt a faltar els avions (el Barça, un equip que juga a un esport molt popular anomenat futbol no ha pogut guanyar el que serien les Olimpiades europees centrades en aquest esport).
No sé si has entès això últim, però espero que poguis adonar-te de la importància dels teus escrits i de com n’estem d’agraïts a la nostra època de la teva valuosa informació.
Vale.
Joël Beltrán
Estimat Plini,
Primer de tot, he de confessar-te que sem fa molt estrany escriure’t una carta, tenint en compte que vas viure fa 1500 anys.
M’imagino que quan vas escriure l’epístola descrivint els tràgics fets que van passar durant l’erupció a Pompeia, ni de lluny t’imaginaves que uns alumnes de la teva mateixa edat llegirien els teus escrits 1500 anys després.
Avui en dia, el món és molt diferent de com tu el coneixies. Els vulcanòlegs han estudiat els diferents tipus d’erupcions que hi ha, i fins i tot poden saber quan hi haurà una. Per aquesta raó se’m fa molt difícil poder entendre el que vas sentir quan el Vesuvi va erupcionar. Suposo que va ser atemoridor veure com sortia cendra i fum cremant d’una muntanya, així com suposo que va ser espantós veure morir el teu tiet.
M’agradaria molt que poguessis saber que la ciutat de Pompeia és visitada cada dia per milers de persones, a les que els encanta la vostra civilització, la vostra cultura. I es que encara que et sembli mentida, la vostra civilització ha estat estudiada per moltes persones, tan historiadors com nois i noies que van a l’escola.
Avui en dia tenim molts objectes de la teva època, exposats en museus repartits per tot el món. Suposo que et semblarà divertit que fins i tot les àmfores on guardàveu el vi o l’oli estan exposades i només poden ser tocades per molt pocs historiadors.
He de dir-te Plini, que has fet història. El teu nom i el del teu tiet són presents avui en dia, tan per els teus meravellosos escrits com per les erupcions del mateix tipus de la que vas viure, ja que he de dir-te que porten el teu nom!!! Es diuen erupcions plinianes.
No ho puc dir amb seguretat, però crec que mai podràs llegir aquesta carta. Així i tot et dono les gràcies per deixar un testimoni escrit de la erupció a Pompeia. Espero haver-te pogut transmetre com de important ha sigut el teu escrit per a nosaltres.
Una abraçada,
Júlia Serrano
Així m’agrada que ja hàgiu començat a escriure la vostra carta fictícia a un habitant de Pompeia. S’acaba de publicar a Aracne un article que us pot ajudar a fer memòria del que vàrem veure a classe en DVD: Els misteris de Pompeia http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2010/05/30/els-misteris-de-pompeia/. A veure si no totes les cartes van adreçades a Plini el jove; de totes maneres, és normal que us adreceu a ell:tenia la vostra edat, va sobreviure a la catàstrofe i va deixar-ne testimoni per escrit. Escriviu a qui us vingui de gust; ara bé, si Pompeia va quedar sepultada en l’erupció del Vesuvi de l’any 79 i ara estem al MMX, per què parleu sols de mil cinc-cents anys?
Ave, Plini el jove.
Després de mil nou-cents de l’erupció del volcà Vesuvi a la badia de Nàpols, m’agradaria que tinguessis clar que encara avui la recordem, car ens ha destapat molts dels misteris dels que no en teníem dades sobre el que va ser el vostre gran imperi, els vostres costums i maneres de viure llavors.
L’experiència que es va viure va ser, sens dubte, un infern, segons les nostres fonts. Pas a pas, emportant-se alguna cosa a cada fase de l’erupció, el volcà va anar destruint. Des dels primers remors del terra fins a la gran onada de lava cremant que va deixar les formes dels cossos intactes, amb alguns dels seus propietaris convertits en cendra dins.
Totes les històries que si van amagar em resulten apassionants, i aquests dies, a classe, ens n’hem pogut informar. Sense els teus escrits res no hauria pogut ser possible ni sabut.
Al principi, t’he de dir, però, que ningú es va creure les teves descripcions sobre els fets. No va ser fins fa pocs segles, que els científics et van donar la raó. I sort que ho van fer! Les ruïnes de Pompeia són excepcionals en tot el món; una gran font de coneixements. Per anar al futur, s’ha d’entendre primer de tot el passat, i això, tot i fer mal a molta gent, ens hi ha ajudat.
Esperem trobar més indicis de civilitzacions antigues, que, com la teva epístula, ens en donen pistes.
Vale, Plini!
Maria
Gracies Lida,ha sigut un honor el que jo hagués publicat la primera cartaa;tu ja saps que Pompeia en fa molta il·lusió i saps que tot el que tingui a veure amb Pompeia pots comptar amb mi que jo per Pompeia faig qualsevol cosa!!!
XDXDXD
Sere, amb il·lusió venceràs les dificultats! Esforçar-se com ho fas et serà recompensat ben aviat amb les notes o això espero!
AVE!!
Soc en Francesc Martínez de la clase de llatí de la magnifica Margalida Capella.
No vaig poder veura la vostra pelicula, però si el decumental sobre la maravellosa Pompeia.
Segons el documental es veu el vostra sofriment per l’erupció del volca Vesuvi cap a pompeia. Primer perque no esperaveu aquella desgracia i depres perque no veu poder marxar només tu, Plini.
T’escric la carta a tu perque crec que vas ser el més valent per poder fugir de Pompeia, per salvar la vida i abandonar aquella magnifica ciutat.
M’en vaig a clase espero que estiguis bé.
Adeu Plini.
Molt cordialment Francesc Martinez
La vil·la de Plini el Vell, a l’Avui.
Ave Plini,
Em sento una mica estúpida escribint-li una carta a algú que no la llegirà mai perquè va morir fa segles. Ara som al segle XXI, ha passat molt de temps desde l’erupció a Pompeya i no va ser la fi del món com vosaltres pensàveu!
Potser sóc la teva tataratataratataratataratatara etc. néta i no ho se! Només sé de tu que vas viure l’erupció del volcà a Pompeya i que gràcies a tu s’ha pogut investigar aquest fenomen. Ara ets famós per això i els teus escrits han fet història. Dintre del que cap et pots alegrar una mica, almenys la teva mort no va ser en và.
Un dia crec que visitaré la teva ciutat i me’n recordaré de tu i del documental que vaig veure a llatí sobre la teva mort.
Espero que t’alegri saber que hi va ahaver vida després de tu.
Vale,
Clara.
hola sóc l’Andrea i han passat molts segles des de que va passar l’erupció del besubi en que molts de vosaltres vau morir, jo vinc del s.XXI, han passat moltes coses d’ençà de la vostra mort per exemple ara utilitzem el mòbil per comunicar-nos, o el facebook, en lloc d’un missatger o d’una paloma, tot i que hi ha moltes coses vostres que encara s’utilitzen, per exemple la llengua, no l’utiliztem però hi ha derivats com el català o el castell`. Ara molts cientifics investiguen tot el que va succeir aquell fatídic dia ara em descobert moltes coses com un braçalet d’una esclava regalada pel seu amo, o fins i tot objectes com jerros i d’alres, els vostres cossos encara hi són tot i que estan calçinats per la cendra. He estat a prop d’on tu vivias a Italia tot i que no he visitat la teva tomba però tranquil ja ho faré!
M’en vaig a estudiar espero que t’alegri saber que una antepassada teva està viva i et recordo,
Vale!
Andrea Balart
Estimat antepassat, em dic Irina i visc a Premià, ha passat molt de temps des de que tota Pompeya va morir enterrada sota les cendres del volcà Besubi, no he estat a Pompeya però pel que sé és un volcà que en qüestió d’uns anys ens tocarà a nosaltres patir les conseqüències de la seva explusió. Ara les coses han canviat molt segur que si estiguessis viu podries veure tot el canvi des de la teva época fins ara, però no us hem olvidat els cientifics miren de poder explicar tot el que va passar el dia de l’erupcció, s’han trobat els cossos de la gent claçintas i un braçelet que li va regalar una amo a la seva esclava, els cientifics no saben si era una prova d’amor o simplement un distintiu. He vist un documental sobre vosaltres i m’ha semblat molt impactant tot plegat.
espero que quedeu per sempre en la memòria de la gent,
vale,
Irina
Jo he estat a Pompeya i per sort ja sabia de tot això relacionat amb el Vesuvi… més o menys se la història del que va passar. és molt fort que a hores d’ara seguim igual amb la mateixa por!
Salve 🙂 !
No tenia ni idea de que hi hagués hagut una erupció al Vesuvi de Pompeya.. que estrany.
Un article molt interessant la veritat.
VALE 😀
salveee
No sabia que hi hagues una erupcio a Pompeya, fins que vaig veure la peli, i hem vaig quedar parada perque no me l’esperaba.
Es un article molt interesant
VALEE
Salve Pilini,
He de confessar que és molt estrany estar escrivint a algú que va mnorir fa molt de temps però que a significar tant per a la història, encara que ell no ho sabés.
Les coses han canviat molt desde la teva mort Pilini, ara la ciència i les tecnologies han avançat molt però tu sense saber-ho també has col·laborat a contribuir en aquest progrés. Ara mateix estic escrivint aquesta carta des d’un ordinador a una classe de llatí! segur que en els teus temps això seria impensable.
Estic segura que t’agradaria viure amb aquests nous progressos que permeten descobrir tantes coses sobre la natura i el món que ens envolta.
Vale,
Sabina
Ave Pilini,
Des de la teva època fins ara, les coses han canviat molt, i crec que t’hagués agradat estar en aquest segle per poder fer una comparació entre el teu temps i el temps actual.
Crec que gràcies a tu molts projectes s’han dut a terme, ja que gràcies a tu, podem tenir tota la informació de Pompeia i que actualment estem llegijnt a classe de llatí, amb els ordinadors, crec que t’hagués agradat veure els ordinadors i saber com funcionen.
Si haguessis conegut els ordinadors, crec que podries haver donat a coneixer a Pompeia molt més rapid amb wikipedia, vikipedia o tan sols a google.
Així que de nou et dono les gràcies per donar-nos tanta informació!
Vale,
victor
Salve!!
És una mica de tontos escriure una carta algú que no la veura, però bueno… gracies al Pilini podem saber el va passar sobre l’erupció del volcà a Pompeya.
Vale!!
Salve Pilini!
Gràcies a tu ara sabem moltes més coses sobre Pompeia, tot el que has dut a terme és extraordinari i sense els teus escrits ara no en sabriem tot això!
Si haguessis tingut la tecnología que posseim nosaltres a les teves mans haguessis tingut una font per informar molt més poderosa i extensa, però igualment ha arribat a practicament tothom i per això estem escribint sobre els teus projectes, analitzant la bona herència que ens has deixat i invenrtint una mica de tecnología a la antiga roma amb els nostres treballs.
De nou, i per últim, gràcies!
Estimat Plini,
Potser mai t’haguessis imaginat que molts segles després de l’erupció encara se’n parlaria d’ella, i que seria gràcies a tu. Ha sigut sempre considerada com una gran catàstrofe, que va deixar tota una ciutat enterrada i morta, però encara així, avui és considerat un fet representatiu i vigent en els seus carrers. S’han fet nombroses películes, documentals… tot basant-se en el teu testimoni, a més de les restes que van quedar de la ciutat. Així doncs, t’hauràs donat conte de la gran importància que ha tingut per a les generacions futures la teva existència, supervivència i paraula.
Pingback: Vigila amb el “cave canem” | Aracne fila i fila
Estimat Plini,
He de dir-te que 1500 anys després de la teva mort, segueixes viu entre nosaltres. Tu i tots els que van morir com herois en aquell terrible accident. Ningú és mort si hi ha algú que el recorda i vosaltres sou recordats per milers de persones. Gràcies per aquestes paraules que vas deixar escrites a causa de la mort del teu oncle, gràcies perquè a causa d’això en sabem una mica més de tot el succeït aquell terrible dia. Plini, 1500 anys més tard, les coses hi han canviat molt, no et podries imaginar quant, però tot i així ens en recordem de la vostra desgràcia i n’hem fet una pila de recollits en el vostre honor, tant pel·lícules, com documentals, llibres… Tot això et sembla estrany oi? Ja t’he dit que les coses no són el que eren. Aquesta desgràcia ens ha arribat fins al més profund dels nostres cors. M’agradaria anar a veure a la teva antiga ciutat i veure tot el que el Vesuvi es va empassar. Avui dia és una de les ciutats més importants del món i per això vull anar a veure el tresor que encara avui es conserva i es pot apreciar. Vull passejar per les seves ruïnes i conèixer millor la vida dels habitants, tant rics com pobres, com lliures, esclaus, homes, dones, nens i adults. Vull sentir-me més a prop de la grandíssima desgràcia que vau patir. Tots els que van estar allà, van ser uns autèntics herois, lluitant contra la força natural d’un volcà, però el Vesuvi els va guanyar la batalla, car heu d’estar orgullosos de ser recordats milers d’anys després de la vostra mort. Ens heu deixat una de les ciutats més importants, un tresor autèntic, una divinitat per visitar i per recordar el succeït. Pompeia, serà una ciutat recordada per sempre més, i els seus habitants lluitadors també. Després de 1500 anys encara ets recordat amic meu Plini, ara i per sempre més…
Camila, vols dir que només han passat 1.500 anys?
Estimat Plini,
He de dir-te que molts anys després de la teva mort, segueixes viu entre nosaltres. Tu i tots els que van morir com herois en aquell terrible accident. Ningú és mort si hi ha algú que el recorda i vosaltres sou recordats per milers de persones. Gràcies per aquestes paraules que vas deixar escrites a causa de la mort del teu oncle, gràcies perquè a causa d’això en sabem una mica més de tot el succeït aquell terrible dia. Plini, 1935 anys més tard, les coses hi han canviat molt, no et podries imaginar quant, però tot i així ens en recordem de la vostra desgràcia i n’hem fet una pila de recollits en el vostre honor, tant pel·lícules, com documentals, llibres… Tot això et sembla estrany oi? Ja t’he dit que les coses no són el que eren. Aquesta desgràcia ens ha arribat fins al més profund dels nostres cors. M’agradaria anar a veure a la teva antiga ciutat i veure tot el que el Vesuvi es va empassar. Avui dia és una de les ciutats més importants del món i per això vull anar a veure el tresor que encara avui es conserva i es pot apreciar. Vull passejar per les seves ruïnes i conèixer millor la vida dels habitants, tant rics com pobres, com lliures, esclaus, homes, dones, nens i adults. Vull sentir-me més a prop de la grandíssima desgràcia que vau patir. Tots els que van estar allà, van ser uns autèntics herois, lluitant contra la força natural d’un volcà, però el Vesuvi els va guanyar la batalla, car heu d’estar orgullosos de ser recordats milers d’anys després de la vostra mort. Ens heu deixat una de les ciutats més importants, un tresor autèntic, una divinitat per visitar i per recordar el succeït. Pompeia, serà una ciutat recordada per sempre més, i els seus habitants lluitadors també. Després de 1935 anys encara ets recordat amic meu Plini, ara i per sempre més…
Grandios Plini
Han passat moltes coses desde de la teva mort fa 1500 anys com per exemple la utilitat del mòbil per comunicar-nos, o xarxes socials com el facebook, en lloc d’un missatger o d’un colom, tot i que hi ha moltes coses vosaltres que encara s’utilitzen, per exemple la llengua, no l’utiliztem però hi ha derivats com el català o el castella que provenen del llati. Gràcies per aquestes paraules que vas deixar escrites a causa de la mort del teu oncle, gràcies perquè a causa d’això en sabem una mica més de tot el succeït aquell terrible dia
Ara molts cientifics investiguen tot el que va succeir aquell fatídic dia ara em descobert moltes coses com un braçalet d’una esclava regalada pel seu amo, o fins i tot objectes com jerros i d’altres.
Ara mateix sou immortals en els nostres pensaments i uns herois pr intentar sortir d’aquell infernm una pena que no pogesiu sortir d’aquelles rius de lava, si las coses haguesin sigut diferents pot ser alguns hagesiu sobreviscut
Després de mil nou-cents de l’erupció del volcà Vesuvi a la badia de Nàpols, m’agradaria que tinguessis clar que encara avui la recordem, tots els morts d’aquell terrible accident, que en aquell temps no es coneixia aquest fenomen, gracias a vosaltres s’ha investigat i avui en dia sabem molt de l’efecte que pot tenir aquest fenomen gracias als escrits que veu deixar i que molts anys despues encara son representades per mols actors, sempre estereu recordats per milers mes de personas i seguireu vius per molts anys mes perque concervarem el vostre record, el record de totes les persones mortes, de tota la gent que va morir sofrint per l’efecte del gas que va arrasar tota una poblacio.
Ave Plini!
Hores abans de que succeis aquest tràgic succeïment de la erupció del Vesuvi , m’en recordo que estàvem a la teva casa parlant de fenòmens extranys . Ens vam despedir i jo per sort em vaig anar de viatge perque tenia asumptes per resoldre . Encara no puc creure que no estiguis entre nosaltres i que tanta gent hagi mort per aquesta desgràcia. Quan em van explicar el que havia succeït estàvan horritzats tots. Em van explicar que el cel es va omple de núvols i que van começar a caure pedres que van destruir la ciutat. Al principi us pensàveu que no era res però desprès va anar a pitjor i no sabiueu on anar. Tu com sempre has sigut curiós quan vas veure tot això vas decidir anar-hi perquè vas veure molt de fum sortint d’aquell volcà que portàva segles sense errupir. Vas morir com un heroi però no puc creure que encara no estiguis, et trobarem a faltar moltísim ja que ets una persona important per a nosaltres. Aquesta desgràcia que ha caigut sobre Pompeia es impresionant la quantitat de gent que ha mort ..amigues i amics meus tampoc han pogut sobreviure..Els déus han volgut que sigui així però sempre et recordarem perquè vas ser una gran persona. La teva dona suposo que està destroçada ja que ha aconseguit sobreviure encara que en unes dures condicions . De tu es recordaràn molts més anys perque vas ser valent per anar-hi allà encara que va ser el teu últim viatge. Algún dia algú trobarà les históries i seràs un heroi per a tots.
Salve Plini,
(No crec pas que arribis a llegir aquesta carta però mai se sap).
Potser no vas passar els millors moments a Pompeia en el moment de l’erupció, però vas poder estar amb el teu oncle fins al moment de la seva mort, que tampoc és gaire positiu ben mirat però no va morir pas sol, com sol passar en situacions de pànic com una erupció.
Gràcies a tú, els científics que els hi agrada etiquetar amb noms a tot el que és mou van nombrar a les erupcions caracteritzades per columnes de fum i no se que més, plinianes,en honor a tú i al teu oncle, clar. Però escrivint en serio, degut a tú, el teu escrit a aguantat fins al 2014, fent-nos saber detalls d’aquell desastre que no hauriem sapigut si no t’haguessis pres la molèstia d’ecriure-ho,moltes gràcies.
Vale!!
Pingback: Abans d’anar a veure Pompeia | Aracne fila i fila
Estimat Plini:
Potser et preguntes perquè encara la catàstrofe de Pompeia és tema de conversació de moltes persones en aquest món. Doncs és gràcies a tu. Després de gairebé 2000 anys, es continuen fent pel·lícules referint-se a l’erupció del Vesuvi i les conseqüències que va tenir Pompeia contra aquest fet.
Pompeia es creu que està morta i en silenci, però estic cent per cent segur que retumben sorolls i encara se senten sorolls del moment històric del 79 d.C.
Els teus escrits ens han proporcionat saber fins l’últim detall i l’últim sentiment que es va patir aleshores. Puc dir-te que avui dia, les coses han canviat molt, i es pot saber amb antelació qualsevol futura catàstrofe natural.
Vale,
Guillem
Estimat Plini:
Després de molts anys de l’erupció del volcà Vesuvi encara es segueix parlant d’aquest tema i fins i tot es fan pel·lícules referent aquest això. Gràcies a tu s’ha investigat moltíssim sobre això i ara estem tots ben informats, gràcies també als teus escrits que ens vas anunciar amb tants detalls i sentiment. Volia escriure’t per dir-te que ara les coses hi han canviat molt, ja no és com abans, ara tots sabem amb antelació quan es produeix alguna catàstrofe, ja sigui per la televisió, pels diaris, per la ràdio, …
Vale,
Rebeca
Ave Terentius Neo,
No ens coneixem, però sóc un admirador del que representes i ets. Sé que ets forner, i que tens un fresc en una de les parets de casa teva amb el teu retrat i el de la teva dona, motiu pel qual sé com ets físicament. Tristament, sé que estic escrivint a un mort, però tinc l’esperaça que, d’alguna manera, la rebis.
Des que la teva ciutat va desaparèixer han passat moltes coses: han caigut imperis, se n’han creat de nous, s’han creat nous invents, alguns bons i alguns de dolents, hi ha hagut més desastres naturals…
Però el millor de tot és que hem tret Pompeia de les tenebres, i, entre altres coses, hem descobert la teva història, que ens ha ajudat a entendre millor com era el món que a tu et semblava tan i tan normal. A més, hem descobert que la teva ciutat era un referent de la cultura de prostíbuls, que estic segur que tu no vas freqüentar. O sí?
En fi, a mi m’agradaria haver viscut durant la teva època, conèixer gent que ara ja no hi és, i fer coses que ara ja no puc fer, com fer el “cursus honorum” o fer carrera a l’exèrcit.
Així que espero la teva resposta,
Arnau
Salve Plini!
Després de 1500 anys de la teva mort, te de dir que avui en dia per nosaltres segueixes viu.. M’hagués agradat que ara estiguessis viu entre nosaltres, i poguessis veure tots els documents i tota la informació que tenim sobre tu i sobre Pompeia, les coses aquí han canviat molt, i potser gràcies a tu sabem que és un volcà.
Sé que tu i totes les persones que tenies al costat vau viure una terrible desgracia, l’erupció del Vesuvi i ja te dit abans que nosaltres tenim fins i tot pel·lícules que expliquen el que va passar, ja pots veure que la teva ciutat és ven famosa entre nosaltres, també té de dir que hi ha molta gent que la va a visitar a causa d’això i de la seva història.
Sento de tot cor la mort del teu oncle Plini el vell, era un home molt llest, però no va arribar mai a descobrir que era un volcà, fins que aleshores va morir a causa d’això, es va volgué apropar massa al Vesuvi, segur que si no hagués anat a veure’l estaria viu com tu i la teva mare.
Que sàpigues que gràcies als teus escrits es va excavar la ciutat de Pompeia per trobar les ruïnes que es van quedar després de l’erupció, moltes persones especialitzades en els volcans han pogut estudiar més sobre això i saber més coses.
Bé doncs, espero que tot vagi molt bé i que Pompeia segueixi sent per nosaltres una ciutat important.
Vale Plini!
Marina.
http://associacioculturalcellavinaria.blogspot.com.es/2014/08/la-nostre-primera-activitat.html
En l’escenari de la mentalitat religiosa romana no fou només una erupció, un desastre en vides humanes i econòmic. El 23 d’agost es celebraven les Vulcanals, festa en honor a Vulcà, déu només del foc, perquè deslliurés les collites del perill d’incendi. El 24 d’agost era la festa del mundus patet (“el món és obert”), el món era la porta als Inferns que romania tancada excepte tres dies l’any. El 79 d.C. fou ben cert a Pompeia.
Pingback: El dia a dia a Llatí: fem cas a Plini el Jove | Aracne fila i fila
Pingback: Pompeia, el final | El Fil de les Clàssiques
Pingback: Pompeia, quina meravella! | El Fil de les Clàssiques
Pingback: L’epistolografia romana | Aracne fila i fila
Salve!
Volia felicitar-lo per la ciutat tan bonica que teniu. Pompeia és una ciutat de l’antiga Roma, que va ser destruïda per l’erupció del Vesuvi l’any 79, el seu recinte arqueològic (juntament amb el d’Hercula i Oplontis) fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, ja que totes tres ciutats «constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat, i no tenen equivalent enlloc del món»
Pingback: Els misteris de Pompeia | Aracne fila i fila
Gracies al Pilini podem saber el va passar sobre l’erupció del volcà a Pompeia.
Estimats habitants de Pompeia.
Aquesta carta no va per a un habitant, va per a tots aquells que van morir a aquell terrible accident de l’erupció del Vesuvi. Vull dir-vos a tots que gràcies a vosaltres la vostra ciutat encara segueix present en l’actualitat. Que gràcies a les empremtes que vau deixar, a poc a poc anem descobrint més coses sobre la vida romana i això fa que sempre, seguiu vius amb nosaltres, recordant-vos recordant també la vostra cultura, els vostres costums… i aquestes aplicar-les també a la nostra vida quotidiana.
Així que com podeu veure aquesta carta és, més que res, una carta d’agraïment i també d’admiració per la ciutat tan bonica que vau a arribar a construir, i que per desgràcia un dia es va acabant destruint.
Ariadna Casas
Bonum diem!
Estimats habitants de Pompeia, des de la teva època fins ara, les coses han canviat molt. No ens coneixem però se tot el que vau viure i tot el que us va passar.
Després de mil nou-cents de l’erupció del volcà Vesuvi a la badia de Nàpols, encara avui diia recordem el que va ser Pompeia, recordem tots els morts d’aquell terrible accident, , gracias a vosaltres s’ha investigat i avui en dia sabem molt de l’efecte que pot tenir aquest fenomen gracias als escrits que veu deixar i que molts anys després encara les vostres històries són representades en series de televisií i pelicules. Sempre sereu recordats per milers mes de personas i seguireu vius per molts anys mes
Així que de nou et dono les gràcies per donar-nos tanta informació!
Salve!
Maryama Saho
Benvolgut o benvolguda habitant de la perduda ciutat de Pompeia,
Sóc un alumne de Llatí d’un poble d’Hispània i resulta que per a un treball us he d’enviar aquesta carta.
Coneixo la vostra història, el vostre passat i el vostre present. Tots vosaltres foreu enterrats sota cendres, per culpa de l’enfurismat Hefest, que sembla que no tenia un bon dia i va activar els mecanismes divins de la montanya de foc anomenada Vesubi; tota una pena.
Des de fa anys, les restes de la vostra vida són visitades per turistes, persones que de la mateixa manera que servidor, desitgen saber una mica més de com eren els vostres carrers, les vostres cases, etc. Encara esteu allà, pel vostre coneixement: després de l’erupció del volcà i de la tempesta de cendra, tots els vostres cossos es van mantenir sota el material expulsat del foc. Hi ha, per exemple, una parella que s’abraça com a última voluntat abans de la tragèdia; un detall preciós, però a la vegada esgarrifós. Potser es tracta de vostè!
Esperaré amb candeletes la vostra resposta des del Més Enllà romà.
Salutacions,
Miguel Ángel Valdivieso
Hablan las víctimas de Pompeya http://xlsemanal.abc.es/actualidad/20160228/hablan-victimas-pompeya-9541.html
