Regalar joguines als infants per Nadal, ben lluny del consumisme i materialisme actual, respon a un seguit d’imaginaris forjats a Occident des de fa més de dos mil cinc-cents anys. Sempre ha resultat ser meravellosament fascinant que, per sobre del poder dels pares, personatges (que podríem titllar de sobrenaturals) portin joguines a la canalla.
La història de la joguina va de bracet de la història de la infància. La joguina com a regale donum dels nens i de les nenes forma part de la vida quotidiana de les grans civilitzacions indoeuropees. Regalar una joguina, en un moment d’escassetat d’objectes, esdevenia tot un gest ben transcendent: implicava un esforç material en pro de la felicitat del nen (esforç que sovint encara representen avui els regals de Nadal!) i una manera també d’admetre que jugant se n’aprèn (ludere et discere). Oferir una joguina s’embolcalla així d’un valor espiritual i s’ acompanya de tot un ritual.
Estela àtica en què s’ofereix una nina a una nena. Museu Calvet, Avinyó
Els nens grecs també jugaven i les seves joguines no eren res de l’altre món en comparació amb la sofisticació de les joguines actuals, però feien la seva funció. Al bressol ja se’ls regalava un sonall, el soroll del qual creien que posseïa la virtut de conjurar influències malèfiques i alhora tenia una significació màgica. De seguida, rebien bestioletes de joguina, una roda per caminar, carretons amb llança que es conserven en els pitxerets en miniatura per a nens, que no passen dels 5-10 cm d’alçada i que s’empraven en la festa de les Antestèries, celebrades els dies 11 a 13 del mes d’Anthesterion, el vuitè mes del calendari àtic, corresponent al nostre mes de febrer, en honor de Dionís en què els ciutadans atenesos feien concursos de beguda i tastaven el vi novell. En el decurs d’aquesta festa, els nens de tres anys rebien el seu propi pitxeret (οἰνοχόη) i feien l’entrada en la comunitat religiosa. Les representacions pictòriques d’aquestes gerretes ens forneixen molta informació sobre les joguines gregues i sobre escenes exclusivament de nens jugant amb animals o amb diverses joguines, ja que les nenes no eren considerades com a ciutadans de debò. Segur, però, que les nenes també jugaven de valent en els gineceus i en els patis de les cases amb aquests carretons de joguina! Les nines, fetes de tota mena de materials, eren les joguines típicament femenines, amb els seus vestidets de drap i mobles en miniatura de fusta, plom o terracota. Els infants que morien prematurament eren enterrats amb els seus ninots i pitxerets, per això se n’han conservats tant i tants.
Enòcoe Anthesteria Louvre L71
A la segona meitat del mes d’Anthestèrion, cap al 14 de març, també se celebrava el festival atenès de les Diàsia (Διάσια) en honor de Zeus en el decurs del qual hi havia una fira de gran renom en què hi havia un comerç de joguines segurament en concomitància amb la mitologia, ja que devia ser en honor de Zeus infant que s’oferien regals als més petits.
“Estrepsíades: Quan eres una criatura balbucejant de sis anys et vaig fer cas: amb el primer òbol a la mà que vaig guanyar com a jurat et vaig comprar un carret a les Diàsia.” Aristòfanes, Els Núvols 861-864.
Una tercera font pagana la trobem a Roma, en la celebració de l’Any Nou romà. En el ritual de les Saturnàlia, que tenien lloc entre el 17 i el 23 de desembre, el déu agrari Saturn s’insereix en l’imaginari del nen diví que regeix l’Edat d’Or, un període mític de pau i riqueses, un període de renovació. Eren set dies de banquets, de xerinola i d’intercanvi de regals en ocasió del solstici d’hivern, en què la llum vencia la foscor, i del canvi d’any per tal d’afavorir la bona sort.
El primer dia de les Saturnàlia que rebia el nom de Sigillària, es dedicava, segons Macrobi, exclusivament als nens ja que es creia que encarnaven els poders salvífics del jove Saturn. Els familiars els regalaven els sigillae, petites figuretes de cera o de terracota, sovint articulades. El barri de Roma on es fabricaven va rebre el nom de Sigillaria.
Durant les Saturnàlia, s’escollia el rei i manava els altres a partir d’uns jocs d’astràgals, en què es cantava: Rex erit qui recte faciet, qui non faciet non erit. En sabeu la traducció? No us recorda la festa de l’Epifania en què es menja el tortell de Reis i qui troba la fava esdevé el rei? o la tradició medieval del bisbetó de Montserrat que comença a celebrar-se el dia de Sant Nicolau, patró dels escolans, que n’elegeixen un que els farà de bisbe (bisbetó) i que comença el seu govern la nit dels Sants Innocents, del 27 al 28 de desembre, i disfressat de bisbe beneeix el poble des del tron episcopal i fa un sermó? i el tió que caga regals a bastonades vora la llar de foc, no us recorda l’antic origen solsticial del Nadal?…
Grècia i Roma aplanen el camí envers l’acceptació d’un fet miraculós, en què tres savis d’Orient seguint el gran estel arriben fins als afores de Betlem i en una cova adoren l’infant i li ofereixen or, encens i mirra. La nit de Nadal s’estableix al calendari el 25 de desembre a la fi del regnat de Constantí, entre el 325 i el 363. És als Evangelis armenis de la infància, segles VI-VII, que els savis esdeven reis mags i reben el nom de Melcior, Gaspar i Baltasar. Ja a les pintures paleocristianes de la catacumba de Priscil·la i en un sarcòfag del 343 se’ls representa junts i amb molts regals.
Reis Mags. Catacumba de Priscil·la
A la península Ibèrica, l’Epifania ha sobreviscut des de la superposició als cultes grecoromans dels segles III-IV fins a l’actualitat, tot i que no són els únics personatges donadors de regals, per exemple a Cantàbria Anjana portava regals als nens el dia de Reis, i a les llars basques és el carboner mitològic l’Olentzero qui els fa regals el dia de Nadal. En els països nòrdics el significat de l’Epifania va anar minvant i s’instaurà un nou imaginari situat a la vigília de Nadal, el pare Noel, dit també Santa Claus. El nen amb “Deixeu que els infants vinguin a mi…” adquireix un paper central i alguns sants, protectors dels infants, es converteixen en portadors de regals, com sant Nicolau que anota en un llibre vermell les bones i males accions de la canalla i damunt un ase porta a les llars dolços i regals que deixa a les portes i finestres decorades amb sabates, cartes i dibuixos. Aquest costum ben arrelat des de la primera meitat del segle XVI, es mantindrà en els països calvinistes mentre els protestants el substituiran pel nen Jesús. A Itàlia repartiran les joguines la nit de l’Epifania santa Llúcia, portadora de llum, i la bruixa Befana, capaç de convertir les parets en massapà.
Sigui com sigui, són dies de canvi i de renovació en què els nens i les nenes, reis i reines de les llars, reben la seva joguina i l’alegria que els suposa alegra a qui s’ha sacrificat financerament per adquirir-la, perquè donar és més important que rebre.
“Els Reis ja vénen…”? Els heu deixat menjar, i aigua per als camells? i les sabates enllustrades al balcó?…
Que tingueu uns bons Reis!
No tenia ni idea de que regalar joguines als més petits tingués origen en el món de les clàssiques. Ara es totalment diferent ja que un nen no aprecia com abans una jugina, es un capritx, ja no són tant senzilles com eren abans, si no que han anat evolucionan’t al llarg del temps, tornant-se molt més sofisticades gràcies a la tecnologia que hi ha avui en día.
Salve Lida!!
Es increible com una tradició pot perdurar tantisim anys, segles fins i tot! Trobo curious i m’agradat assabentarme de que l’origen de fer regals provenia d’un mercat de joguines on es compraven per als nens petits. (Se suposa que era en honor a Zeus).
SALVE !
No creia que aquesta tradició de donar regals als nens, venia de molts anys enrere.
Trobo que és un article interessant, ja ens explica que fa anys no es regalava el que es dona ara i el fet de que hi havia un comerç en honor a Zeus de joguines pel nens més petits.
Hem sembla un costum molt bonic de les seves parts encara que no tenien bastant recursos.
Vale…..
Me gusto mucho el articulo..
Que raro e increíble ver, leer y saber como algunas culturas o tradiciones perduran a lo largo de tantos SIGLOS.
Después de todo, los griegos apreciaban mucho a sus hijos, les daban y enseñaban todo lo que creían que les iba a servir el día de mañana, y siempre con la esperanza que defiendan el honor de su familia.
La cultura Griega antigua nos dejos muchas cosas y es interesante estar descubriendolas.
Χαίρετε
Trobo que és un article molt interessant, bon trebal!!
Jo personalment mai havia relacionat aquesta tradició de regalar joguines als infants per nadal amb l’antiguitat clàssica. Realment no pensava que calguès viatjar fins el que era la civilització grecoromana.
Potser si que segons la meva opinió aquesta tradició que encara perdura s’ha exagerat massa. Segons el que he entès, les joguines en aquella època eren molt més senzilles que les que es regalen actualment. Segurament en aquella època donaven molt de valor a aquella joguina que no pas el valor que donen avui en dia els nens a totes les joguines que reben per nadal. Reben moltes joguines, el primer dia les proven totes i durant l’any només aprofiten una o dues. Les altres es queden tancades al armari. El fet de que rebin tanta abundancia de regals fa que perdin el valor de cada una.
És per aquesta raó que considero que no és tan important l’abundancia de joguines com la qualitat i el valor que poguem donar a cada una d’elles.ç
Salve,
M’ha sorprès molt que aquesta tradició tingues origen a Occident fa més de dos mil cinc-cents anys!! Personalment a mi sempre m’ha agradat molt que em regalin i regalar joguines als mes petits de la família i sempre m’ha semblat un molt bon costum que no s’hauria de perdre mai!
Regalar una joguina, tan en la actualitat com en el món clàssic és tot un detall! Però sobretot antigament, ja que implicava un esforç material!
Tot i que tenien la mateixa funció, hi ha una gran diferencia respecte a les joguines de l’antiguitat amb les d’avui en dia. Els nens grecs ja rebien regals des de ben petits, Al bressol, que se’ls regalava un sonall, ja que creien que el soroll d’aquest feia conjurar influències malèfiques i tenia una significació màgica.
Xaipete!!
No m’imaginava que ja en l’època Grega es fessin regals en algunes dates senyalades de l’any. Em sembla genial que ja des de ven lluny es fessin regals als nens tal i com es fa avui dia, que per Nadal o per Reis. Els grecs apreciaven molt als seus fills i quan morien li deixaven tot el patrimoni per què ells el seguissin conservant.
XAIPE!
No sabia que la tradició aquesta de regalar joguines provenia de fa tant de temps, però ho trobo lògic, ja que regalar coses als altres perquè estiguin contents és una cosa natural. Pel que veig les joguines d’abans s’assemblen a les d’ara, les figueretes de cera articulades que s’esmenten en aquest article, ara són els playmobils. Hem avançat molt tecnològicament però continuem jugant amb el mateix!
Χαιρετε!
La veritat es que mai pensat en relacionar aquesta tradició de regalar joguines als nens per Nadal amb l’antiguitat clàssica. És increïble com una tradició pot perdurar tantíssim anys, lo que nostres celebrem regalant regals prové d’un comerç de joguines on es compraven per als nens petits, en honor a Zeus.
Avui en dia un regal per Nadal no pot tenir el mateix significat que un regal en aquella època, ja que com s’ha dit a l’apunt les joguines eren molt senzilles i evidentment cada nen no rebia 15 joguines com avui en dia pot passar, opino que és un tradició molt bonica perquè pots gaudir regalant alguna objecte que li pot fer molta il•lusió a la persona que t’estimes, espero que aquesta tradició perduri durant molts més anys, però això si que als regals se’ls hi doni més valor.
Xaipe!
Mai havia pensat en relacionar aquesta tradició de regalar joguines als nens per Nadal amb l’antiguitat clàssica.
És increible com amb el pas del segles segueixen le stradicions i les cultures encara avui dia!!!
M’ha sorprès que l’origen de fer regals provenia d’un mercat de joguines on es compraven per als nens petits. Avui dia es fan regals a Nadal o als aniversaris i és una manera de felicitar i de donar valor a un regal que saps que li fara il·lusió a una persona que estimes. M’ha agradat molt aquest apunt, molt interessant!!!
Salve!
Regalar una joguina a un infant em sembla un gest molt maco, sobretot perquè com deien els romans, jugant s’aprèn. Tot i que em sembla bé que avui en dia es facin regals per dates inusuals (sobretot als infants), opino que és extremadament exagerat la quantitat de regals que reben avui en dia i la quantitat de diners i d’esforç que hi ha darrere d’aquests, ho trobo excessiu. Les criatures han d’aprendre a valorar les coses que tenen i a saber veure que darrere d’aquestes joguines hi ha esforç i treball. Està bé regalar joguines però hi ha d’haver un límit perquè sinó es torna caprici que crec que és el que passa actualment. En canvi, la manera que tenien els grecs i els romans de donar joguines als nens sembla tenir un valor molt més profund i espiritual, és així com hauria de ser!
XAIPE!
Trobo molt interessant que ja des de fagi molts anys hi hagi la tradició de regalar coses, ja que és un detall molt maco de part de la persona que t’ho regala i és una molt bona manera d’alegrar a algú el dia. A mi m’agrada molt regalar coses i que me’n regalin.
Salve!!
La veritat és que no sabia pas que el fet de regalar les joguines provingués de l’antiguitat clàssica. Avui dia, és un símbol de les celebracions i de mostrar l’estima a la persona que li donem el regal. És una de les costums que m’agraden més, heredades dels romans.
No tenia ni idea que tot això va començar fa segles! Des de l’època grega s’han fet regals de manera màgica als nens petits. Des d’un sonall, fins a una videoconsola als nostres dies. Penso que els nens no valoren el que tenen per Papa Noel o els Reis Mags. Continuo dient que les botigues s’han aprofitat d’aquesta època tant màgica per dedicar-la al consumisme. Per a mi, el Nadal és una època màgica, de felicitat i on tots els somnis es fan realitat. I així ha sigut des de fa molts segles abans de Crist.
Si que és veritat que els temps han canviat i tot s’ha anat modernitzant.
XAIPETE!
Una altra cosa sorprenent que afegir a la llista!!!
Trobo que regalar regals és una forma molt bonica de demostrar-li a algú que t’importa, i que l’estimes. Personaolment sempre m’ha agradat que em regalessin coses, des del regal més petit al més gran, realment no és important allò que regalin és el fet de que han fet l’esforç de regalar-te algo.
He notat que les joguines que regalaven i les que regalen ara no ha canviat tant, però com he dit abans, és una manera de demostarr afecte. M’he quedat bastant parada de veure que era originari d’Orient, tto i que no hauria ja que des de petita a casa s’anomenen “Els Reis d’Orient”.
Xaipe!
Mai havia sentit que els regals de nadal venien de temps tan antics, pensava que era pur negoci que feien les marques. Tot i que la base és la mateixa no té res a veure el significat que tenia abans un regal de nadal amb el qual té ara. Bàsicament ara no té gaire significat, només volem que ens regalin el que hem demanat. Tindríem que valora més altres coses.
XAIPE!!!
Molt bon apunt Margalida!!
No sabia que regalar regals els nens, venia de l’època grega. Jo creia que els regals als nens, era més recent, i que venia a partir del consumisme. M ‘agradat molt aquest apunt, crec que es molt interessant i a part aprens coses que no sabies.
Salve!
No havia relacionat mai la la tradició de regalar joguines als infants amb les tradicions grecoromanes, jo pensava que era una tradició , és més , que era una estrategia de marketing que van començar les botigues.
Jo crec, que s’ens ha anat de les mans aquesta “tradició” ara no es regalen les joguines, es regalen tablets, iphones,etc.
Salve!!
De veritat és el primer cop que escolto que les joguines que es regalen avui en dia als infants ve de les tradicions grecoromanes. Sincerament jo pensava que es feia perquè les botigues volien.
Salve!
Jo ja començo a suposar que gairebé totes les tradicions que tenim avui dia son grecoromanes. Ara els nens no es donen compta del que costa, i quan els tenen sempre en volen més.
In Proximum!
Salve!!
Com totes les persones que han deixat un comentari, jo tampoc sabia que la tradició de regalar regals als teus familiar per nada provenía de tant i tant de temps, encara que ara som molt consumistes i volem els regals més cars i en molta cuantitat i abans amb una simple joguina es conformaven
Salve!
Al igual que els meus companys, no tenia ni idea de que aixo de regalar regals als nadals als familiars és una tradició tan antiga, m’ha semblat molt interesant.
Salve!
He pogut observar que la tradició de donar regals als familiars, és molt semblant que avui dia, ja que, utilitzem aquesta mateixa tradició per el nadal, que es quant la familia està reunida i quant intercanvien els seus regals.
Ademés penso, que aquesta societat està com “mimada”, ja que no ens conformem amb un simple regal, sinò, volem els més cars i amb molta quantitat, i en canvi, en aquella època amb una simple cosa, ja hi estaven orgullossos
Salve!
He trobat molt interessant aquest article, ja que també és un gran exemple de com en l’actualitat segueixen existint moltes tradicions de la vida dels romans. I com aquest exemple, el Nadal.
In proximum!
salve!
com sempre, m’ha causat impressió i crec que ha estat molt interesat. No tenia ni idea de totes les tradicions que feien els romans, o els nostres propis costums, que provenen d’ells. M’ha causat molta impressió el fet d’enterrar ala infants amb les seves joguines. També m’he sorprés molt, perquè em sembla molt fort que se sàpiguen tantes coses, com per exemple les cançons que es cantaven o per a què utilitzaven les joguines, etc.
Salve!
Ha estat bè veure les tradicions que tenien els romans, i saber que hi han moltes coses de la nostra ciutat que tene que veure molt en el passat dels romans.
In proximum!
Salve!
Com a tots, m’ha impactat veure com el fet de fer-se regals té un origen tan antic i que avui en dia seguim compartint tantes tradicions amb el passat.
Salve!
Com els altres, no sabia que aquestes tradicions tan populars venien de tants anys enrere, sobretot m’ha sorprès que el tortell de reis també es fes. He buscat més informació sobre aquests costums i he trobat que l’arbre de nadal i les nadales també són classicismes.