Regalar joguines als infants per Nadal, ben lluny del consumisme i materialisme actual, respon a un seguit d’imaginaris forjats a Occident des de fa més de dos mil cinc-cents anys. Sempre ha resultat ser meravellosament fascinant que, per sobre del poder dels pares, personatges (que podríem titllar de sobrenaturals) portin joguines a la canalla.
La història de la joguina va de bracet de la història de la infància. La joguina com a regale donum dels nens i de les nenes forma part de la vida quotidiana de les grans civilitzacions indoeuropees. Regalar una joguina, en un moment d’escassetat d’objectes, esdevenia tot un gest ben transcendent: implicava un esforç material en pro de la felicitat del nen (esforç que sovint encara representen avui els regals de Nadal!) i una manera també d’admetre que jugant se n’aprèn (ludere et discere). Oferir una joguina s’embolcalla així d’un valor espiritual i s’ acompanya de tot un ritual.
Estela àtica en què s’ofereix una nina a una nena. Museu Calvet, Avinyó
Els nens grecs també jugaven i les seves joguines no eren res de l’altre món en comparació amb la sofisticació de les joguines actuals, però feien la seva funció. Al bressol ja se’ls regalava un sonall, el soroll del qual creien que posseïa la virtut de conjurar influències malèfiques i alhora tenia una significació màgica. De seguida, rebien bestioletes de joguina, una roda per caminar, carretons amb llança que es conserven en els pitxerets en miniatura per a nens, que no passen dels 5-10 cm d’alçada i que s’empraven en la festa de les Antestèries, celebrades els dies 11 a 13 del mes d’Anthesterion, el vuitè mes del calendari àtic, corresponent al nostre mes de febrer, en honor de Dionís en què els ciutadans atenesos feien concursos de beguda i tastaven el vi novell. En el decurs d’aquesta festa, els nens de tres anys rebien el seu propi pitxeret (οἰνοχόη) i feien l’entrada en la comunitat religiosa. Les representacions pictòriques d’aquestes gerretes ens forneixen molta informació sobre les joguines gregues i sobre escenes exclusivament de nens jugant amb animals o amb diverses joguines, ja que les nenes no eren considerades com a ciutadans de debò. Segur, però, que les nenes també jugaven de valent en els gineceus i en els patis de les cases amb aquests carretons de joguina! Les nines, fetes de tota mena de materials, eren les joguines típicament femenines, amb els seus vestidets de drap i mobles en miniatura de fusta, plom o terracota. Els infants que morien prematurament eren enterrats amb els seus ninots i pitxerets, per això se n’han conservats tant i tants.
Enòcoe Anthesteria Louvre L71
A la segona meitat del mes d’Anthestèrion, cap al 14 de març, també se celebrava el festival atenès de les Diàsia (Διάσια) en honor de Zeus en el decurs del qual hi havia una fira de gran renom en què hi havia un comerç de joguines segurament en concomitància amb la mitologia, ja que devia ser en honor de Zeus infant que s’oferien regals als més petits.
“Estrepsíades: Quan eres una criatura balbucejant de sis anys et vaig fer cas: amb el primer òbol a la mà que vaig guanyar com a jurat et vaig comprar un carret a les Diàsia.” Aristòfanes, Els Núvols 861-864.
Una tercera font pagana la trobem a Roma, en la celebració de l’Any Nou romà. En el ritual de les Saturnàlia, que tenien lloc entre el 17 i el 23 de desembre, el déu agrari Saturn s’insereix en l’imaginari del nen diví que regeix l’Edat d’Or, un període mític de pau i riqueses, un període de renovació. Eren set dies de banquets, de xerinola i d’intercanvi de regals en ocasió del solstici d’hivern, en què la llum vencia la foscor, i del canvi d’any per tal d’afavorir la bona sort.
El primer dia de les Saturnàlia que rebia el nom de Sigillària, es dedicava, segons Macrobi, exclusivament als nens ja que es creia que encarnaven els poders salvífics del jove Saturn. Els familiars els regalaven els sigillae, petites figuretes de cera o de terracota, sovint articulades. El barri de Roma on es fabricaven va rebre el nom de Sigillaria.
Durant les Saturnàlia, s’escollia el rei i manava els altres a partir d’uns jocs d’astràgals, en què es cantava: Rex erit qui recte faciet, qui non faciet non erit. En sabeu la traducció? No us recorda la festa de l’Epifania en què es menja el tortell de Reis i qui troba la fava esdevé el rei? o la tradició medieval del bisbetó de Montserrat que comença a celebrar-se el dia de Sant Nicolau, patró dels escolans, que n’elegeixen un que els farà de bisbe (bisbetó) i que comença el seu govern la nit dels Sants Innocents, del 27 al 28 de desembre, i disfressat de bisbe beneeix el poble des del tron episcopal i fa un sermó? i el tió que caga regals a bastonades vora la llar de foc, no us recorda l’antic origen solsticial del Nadal?…
Grècia i Roma aplanen el camí envers l’acceptació d’un fet miraculós, en què tres savis d’Orient seguint el gran estel arriben fins als afores de Betlem i en una cova adoren l’infant i li ofereixen or, encens i mirra. La nit de Nadal s’estableix al calendari el 25 de desembre a la fi del regnat de Constantí, entre el 325 i el 363. És als Evangelis armenis de la infància, segles VI-VII, que els savis esdeven reis mags i reben el nom de Melcior, Gaspar i Baltasar. Ja a les pintures paleocristianes de la catacumba de Priscil·la i en un sarcòfag del 343 se’ls representa junts i amb molts regals.
Reis Mags. Catacumba de Priscil·la
A la península Ibèrica, l’Epifania ha sobreviscut des de la superposició als cultes grecoromans dels segles III-IV fins a l’actualitat, tot i que no són els únics personatges donadors de regals, per exemple a Cantàbria Anjana portava regals als nens el dia de Reis, i a les llars basques és el carboner mitològic l’Olentzero qui els fa regals el dia de Nadal. En els països nòrdics el significat de l’Epifania va anar minvant i s’instaurà un nou imaginari situat a la vigília de Nadal, el pare Noel, dit també Santa Claus. El nen amb “Deixeu que els infants vinguin a mi…” adquireix un paper central i alguns sants, protectors dels infants, es converteixen en portadors de regals, com sant Nicolau que anota en un llibre vermell les bones i males accions de la canalla i damunt un ase porta a les llars dolços i regals que deixa a les portes i finestres decorades amb sabates, cartes i dibuixos. Aquest costum ben arrelat des de la primera meitat del segle XVI, es mantindrà en els països calvinistes mentre els protestants el substituiran pel nen Jesús. A Itàlia repartiran les joguines la nit de l’Epifania santa Llúcia, portadora de llum, i la bruixa Befana, capaç de convertir les parets en massapà.
Sigui com sigui, són dies de canvi i de renovació en què els nens i les nenes, reis i reines de les llars, reben la seva joguina i l’alegria que els suposa alegra a qui s’ha sacrificat financerament per adquirir-la, perquè donar és més important que rebre.
“Els Reis ja vénen…”? Els heu deixat menjar, i aigua per als camells? i les sabates enllustrades al balcó?…
Que tingueu uns bons Reis!
http://legioviiii.foros.ws/t135/juguetes-romanos/
Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » Io, Saturnalia! ANFF
Χαίρετε!
És interessant saber que la major part de les tradicions més importants de la nostra societat tenen una llarga història, més enllà del Nou Testament. Això significa que encara que l’Església modifiqués molts dels hàbits i costums dels romans durant l’Edat Mitjana, va voler conservar aquelles coses que van creure aprofitoses pel que seria la nova realitat cristiana.
També s’ha de valorar l’esforç dels pares en regalar al fill algun present per a Nadal (o la festa de les Antestèries al març), tot i que en realitat no fa falta cap regal material. Aquest és el perquè de que només els nens rebin regals per a Nadal, als adults no els hi fa cap falta un objecte material per a demostrar l’amor mutu que senten.
La festa de les Antestèries o el Nadal de fa uns quants anys, era més espiritual i sincer que el de l’actualitat. Els pares relacionen la quantitat de regals amb la felicitat del seu fill, tota una mentida. Aquesta gent no se n’adona que el que realment volen els nens són coses més senzilles, com les joguines dels nens grecs o romans o bé una simple mostra d’afecte.
Bones festes a tothom i no caigueu en el fals esperit nadalenc!
Bones festes, Laia, i farem cas del teu consell!
XAIPE!
Primer de tot, bon nadal i bon any nou a tots!
Despres, voldria apuntar, que aquest article m’ha solpres, ja que no tenia ni la mínima idea de que la tradició dels regals fos una costum grecoromana em pensava que era una costum d’aquí com tots els altres.
Aquest article m’ha solprés.
Vale 😀
Extraordinari article, Margalida. Felicitats!
Tan sols hi afegiria que la tradició de la divinitat que neix en una cova el 25 de desembre, de mare verge i a la qual visiten tres mags és originalment l’irani Mitra, que tot i no ser estrictament grecorromana en els seus inicis, més tard serà adoptada a l’imperi romà sobretot a les legions del “limes” germànic. D’aquí que alguns dels seus trets hagin passat al cristianisme, començant per la seva data de naixement…
Si anem sumant les diferents tradicions religioses (incloses les locals, si és que les coneixem) podem arribar a entendre majoritàriament la “interpretatio” cristiana d’aquestes festes.
Justa la fusta, Ramon! Molt bon any!
Jo també et desitjo un magnífic 2013, ple de regust grecoromà.
Χαίρετε!!
Trobo que és un article molt interessant. Jo personalment mai havia relacionat aquesta tradició de regalar joguines als infants per nadal amb l’antiguitat clàssica. Jo sempre havia pensat en aquesta tradició com una tècnica per incrementar el consumisme. Realment no pensava que per arribar al origen d’aquesta gran cultura calguès viatjar fins el que era la civilització grecoromana. M’ha sobtat bastant.
Potser si que segons la meva opinió aquesta tradició que encara perdura s’ha exagerat massa. Segons el que he entès, les joguines en aquella època eren molt més senzilles que les que es regalen actualment. Segurament en aquella època donaven molt de valor a aquella joguina que no pas el valor que donen avui en dia els nens a totes les joguines que reben per nadal. Reben moltes joguines, el primer dia les proven totes i durant l’any només aprofiten una o dues. Les altres es queden tancades al armari. El fet de que rebin tanta abundancia de regals fa que perdin el valor de cada una.
És per aquesta raó que considero que no és tan important l’abundancia de joguines com la qualitat i el valor que poguem donar a cada una d’elles.
Adeu!!!
m’ha semblat molt be l’article si que es veritat que els nens aprenen jugant i que fer un regal es un esforç avui en dia sobretot si no tens gaires diners
es una tradicio de uns 2500 anys desde el temps dels romans
i tambe fa feliços el nens
Salve.
No tenia ni idea de que el fet de regalar joguines als més petits tingués origen en el món clàssic. També crec que hi ha nens que actualment no valoren lo que tenen i que les joguines ja no són tant senzilles com eren abans, si no que han anat evolucionan’t al llarg del temps, tornant-se molt més sofisticades gràcies a la tecnologia que hi ha avui en día.
M’ha semblat un article molt interessant.
Vale.
Salve!
No sabia que regalar joguines als nens petits tingués origen en el món clàssic. Avui en dia, hi ha nens que no tenen en compte l’esforç que poden fer els seus pares perquè ells tinguin les joguines que volen i el que tampoc valoren es que no tenen en compte que nens de la seva mateixa edat es barallen per un troç de pà.
De totes maneres m’ha semblat un article força interessant.
Vale
Salve!
No sabia que el fet de regala joguines tingués un origen en el món clàssic. Penso que regalar algun cosaen general està molt bé ja que fas feliç a altres persones i és u nen encara més. Està molt bé l’article, m’ha ajudat a saber l’origen de d’on prové regalar joguines. Considero que no és tan important l’abundancia de joguines com la qualitat i el valor que poguem donar a elles.
Salveeeee!!!
Fer regals es una costum de tothom crec jo quan nosaltres els fem tambe volen que els demes ens regalin coses.
Valeee.
Salve!
La veritat es que mai havia relacionat aquesta tradició de regalar joguines als nens per nadal amb l’antiguitat clàssica.
A mi el nadal sempre m’ha agradat sobretot per la felicitat i l’al·legria en que viuen les festes els infants,encara que les joguines en aquella època eren molt més senzilles que les que es regalen actualment i segurament en aquella època donaven molt de valor a aquella joguina que no pas el valor que donen avui en dia els nens a totes les joguines que reben per nadal.
Vale!
Salve!
Primer de tot Feliç any!
Jo tampoc havia relacionat mai la tradició de regalar joguines als infants amb les tradicions grecoromanes, jo pensava que era una tradició que van començar les botigues per aprofitar aquestes epoques per guanyar mes diners.
Tambe penso que ara s’ha exagerat molt la tradició perque jo recordo les histories que m’explicava la meva mare sobre els seus nadals de quan era petita i sobre les coses que ella rebía i no s’assemblen en res a les coses d’ara, abans un nen de 4 o 5 anys demanava per nadal una nina o coses semblants i ara els nens reben per nadal ”tablets” i ipads, considero que els nens haurien de jugar amb coses de la seva edad i no deixar de banda els seus ninots preferits per jugar amb tecnologies tan avançades
VALE
Salveee!
No sabia que el fet de regala joguines tingués un origen en el món clàssic. Crec que hi ha nens que actualment no valoren lo que tenen i que les joguines ja no són tant senzilles com eren abans. El nadal sempre m’ha agradat sobre tot per la felicitat en com els infants viuen les festes i tota l’al·legria de aquestes festes.
Salve!
Mai havia imaginat que ja en aquella època es féssin regals als nens, creia que era un invent més recent associat al consumisme. M’ha sorprès bastant, i em sembla genial que els petits i els grans de la casa tinguem ara regals per aquestes dates. Amb el pas dels segles, han anat apareixent Reis Mags, Sant Nicolau, Anjana, Olentzero i altres peresonatges que porten els regals als nens per fer les dates més màgiques pels petits.
Vale!
Salve!
Pensava que tot això de la tradició de donar regals als nens, venia de fa poc. Trobo que és un article interessant, i explica que fa anys no es regalava el que es dona ara. També explica que hi havia un comerç en honor a Zeus de joguines on es compraven per els més petits. I que el primer dia de les “Saturnàlia” es dedicava només als nens ja que pensaven que encarnaven els poders de Saturn.
Vale!
Salve!
Aquesta és una història molt interessant que m’ha agradat llegir. És curiós veure quin és l’origen dels regals que fem ara en l’actualitar per Nadal. Els temps han canviat i cada cop hi ha més novetats, pero és bonic veure com els nens antigament eren feliços amb qualsevol cosa. M’ha agradat molt això de que les nines abans eren de roba o de qualsevol altre material, i penso que una d’aquestes coses té més valor que totes les nines sofisticades que hi ha avui en dia.
També m’ha semblat molt interessant la part de l’Edat d’Or, ja que és com el Nadal que celebrem ara.
La cançó significa: El Rei serà qui faci el bé, qui no ho és, no ho farà.
No estic segura de que la traducció estigue bé, però és el que he trobat.
Valete! 🙂
Pingback: Regala, regala petons | El Fil de les Clàssiques
El tortell de reis, un pastís amb 2000 anys d’història http://elgustdelmon.wordpress.com/2014/01/02/el-tortell-de-reis-un-pastis-amb-2000-anys-dhistoria/
Salve,
És bastant interessant el fet de que hi hagi tanta història pel fet de que en la antiguitat regalessin joguines als infants i per varis motius, sembla que les coses tampoc han canviat gaire en comparació a aquells temps en que els regals més abundants eren figuretes de fusta, la majoria d’animals, però això ens demostra que no importa el material del que estigui fet una joguina, mentres et diverteixi.
Vale!
Salve!!
Vaja, aquest text m’ha semblat molt interessant. Jo tampoc sabia que fer regals als nens era una tradició que provenia de fa molt de temps.
Sempre està bé llegir aquesta classe d’informació, es molt interessant.
Vale!
Salve
Goita tu, m’he quedat de dos pams ben be patidiufus, m’acabo d’esmentar del fet del que heu escrit i m’ha contentat. Estic gaudint d’aquest fet o dit vulgarmen t informació m’analegro d’haver-lo llegit. Gràcies per arreglar-me el dia.
Atentament dr Barrabino.
SF TT
Salve!
El text m’ha semblat entretingut, ja que és interessant llegir els origens de les tradicions que celebrem avui dia i així, donar-nos compte de que són més antigues del que ens pensem.
No hauria pensat mai que això de que tots els de la casa rebem regals vingués de fa tant anys, ja que creia que era una tradició que s’havia creat per consumisme. M’ha sorprès bastant, però trobo molt bonic que un cop a l’any ens fem regals i mostrem d’alguna manera el nostre afecte cap a la gent que estimem. A mesura que el temps ha anat passant, s’han anat creant diferents personatges els quals representa que ens donen els regals i així, donar unes dates d’alegria, il-lusió i felicitat als infants.
No tenia ni idea que tot això va començar fa segles! Des de l’època grega s’han fet regals de manera màgica als nens petits. Des d’un sonall, fins a una videoconsola als nostres dies. Penso que els nens no valoren el que tenen per Papa Noel o els Reis Mags. Continuo dient que les botigues s’han aprofitat d’aquesta època tant màgica per dedicar-la al consumisme. Per a mi, el Nadal és una època màgica, de felicitat i on tots els somnis es fan realitat. I així ha sigut des de fa molts segles abans de Crist.
Si que és veritat que els temps han canviat i tot s’ha anat modernitzant.
Vale!
Bonum diem!
Aquest article m’ha semblat força interessat, ja que trobo que està bé saber d’on provenen les tradicions que celebrem avui en dia. Es curiós com un fet tan antic ha perdurat al llarg del temps. No sabia que l’origen de fer regals provenia d’un suposat comerç de joguines on es compraven per els més petits, en honor a Zeus. M’agrada que s’hagi conservat la tradició, ja que aquestes festes estan plenes de moments d’alegria i felicitat que es comparteixen amb la família.
Vale!
Bonum diem!
Com molts, no sabia que el costum de regalar joguines vingués de l’antiguitat, de fa molts segles.
Hem sembla una costum molt bona i bonica, i què tansevol seguís així per molts segles més!
salve!!
No tènia ni idea que regalar joguines provingués de tants segles enrere, doncs ho veig una manera molt bonica de demostrar que t’acordaves de les festes que celebraven o un altre motiu per poder regalar joguines o altres coses.
A més que per a ells era un moment d’ escassetat d’ objectes, esdevenia tot un gest i implicava un esforç material per la felicitat del nen.
Les joguines en aquells temps no eren res comparades amb les d’ara, cal dir que les joguines han canviat molt i ara podrian triar entre mes d’un milió de joguines variades i fins a tot tipus de grandària.
Salve!
És fascinant que una tradició com la de donar regals per nadal tingui el seu origen en el món clàssic, sobretot perque això demostra que aquesta tradició té més de 2000 anys.
Salvete!
És impressionant que les nostres tradicions vinguin de tant temps enrere. És curiós com hem modificat aquesta celebració en un acte tan consumista, ja que com diu el text, en realitat és (o hauria de ser) una acció d’amor. M’ha semblat molt interessant saber que els grecs ja feien regals com els reis.
Valete!
Aquest article m’ha sorprès moltissím, ja que no sabia que aquesta tradicció feia segles que es feia. Pensava que era una tradicció més moderna que s’havia inventat la gent a través de la història del Nadal, però veig que no. És molt bonic pensar que des de fa temps, els nens pasen uns Nadals plens de felicitat.
Vale!
Bonum diem!
No m’esperava que la tradició de donar regals s’haguès creat tants anys enrere. Pensava que aquest fet provenia de feia poc. Trobo que el fet de donar regals a la gent que estimes és un acte molt bonic i que amb un simple regal pots demostrar-li a una persona que l’estimes molt. És una cosa que s’hauria de mantindre per sempre, jo trobo que és la millor época del any.
Salve!
Salve!
No tenia ni idea de que aquesta tradicció comencés tan enrera. M’ha semblat una costum molt maca, ja que no tenien molts recursos i tot i així regalaven als infants juguines, molts de nosaltres no valorem l’esforç que fan els nostres pares per donar-nos algun regal. M’agrada i em sorpre n que s’hagi conservat aquesta tradicó de fer regals.
Bonum diem!
Ostres! No tenia ni idea de que aquest fet de regalar regals, pel Nadal tingués un origen grecoromà. La veritat és que m’encanta llegar coses d’aquestes ja que t’he n’adones de fets que no sabies ni d’on provenien. Si que és veritat que ara tot és molt més comercial ja que hem passat de regalar sonalls a regalar joguines molt més sofisticades, com mòbils, consoles, cotxes teledirigits, etc. Però per mi el més maco i màgic de tot és el fet de no perdre aquesta tradició tan especial i que fa feliç a tants de nosaltres i que no importi el material o el tipus de joguina que ens regalin si amb aquesta ens divertim tant com podem.
Enhorabona per l’article, és genial!
Vale!!
Pingback: Les joguines dels infants grecs | Aracne fila i fila
No pensava que aquesta tradició de donar regals fós tant antiga, trobo que donar un regal a una persona estimada és un fet molt bonic, és una tradició que s’hauria de mantenir per sempre ja que fa molts anys que es fa. Em sembla molt bonic que els pares ens facin aquets petits detalls en mostra de que ens estimen i sigui tot de forma màgica, tot nen té la seva il·lusió cuan rep un regal, és molt extrany les joguines que hi havien abans amb les que hi han avui en dia.
Vale!!
No tenia ni idea que l’origen de regalar joguines als infants fos d’origen grecoromà. De fet, pensava que havia estat una invenció comercial per vendre molt en una època de l’any, per nosaltres al Nadal. Un altre cop la cultura clàssica ens demostra que segueix vigent avui dia.