10 anys de la mort de Terenci Moix


Avui recordem la figura de Terenci Moix, genial escriptor català que va morir tal dia com avui fa 10 anys.

Terenci Moix (Barcelona, 5 de gener de 1942 – 2 d’abril de 2003) va ser un novel·lista que va escriure en català i en castellà. La seva figura està lligada, evidentment, a la literatura però també al cinema, ja que va ser articulista especialitzat en cinema i també dramaturg.

La seva obra navega entre la crítica i la mitificació de la cultura catalana, els valors de l’època franquista, l’educació religiosa i el sexe i una incommensurable devoció per la història d’Egipte imbuint-se de ple en el món del cinema. Per aquest fet les seves novel·les més cèlebres es basen en amors i desamors durant l’imperi faraònic.

L’any 1967 guanya el Premi Víctor Català pel recull de contes La torre dels vicis capitals, el 1968 el Josep Pla de narrativa per Onades sobre una roca deserta i la novel·la El dia que va morir Marilyn rep el Premi Crítica Serra d’Or de novel·la (1970). El 1974 publica l’obra de teatre Tartan dels micos contra l’estreta de l’Ensanxe. Descontent amb el seu entorn, però, i concentrat en altres afers literaris, no torna a publicar una novel·la fins al 1983, i ho fa en castellà: Nuestro virgen de los mártires. Les últimes dues dècades de la seva vida publica en castellà, sobretot, amb gran èxit de lectors. El 1986 rep el Premi Planeta, per No digas que fue un sueño, novel·la d’abast popular incalculable. El 1992 apareix la seva última novel·la en català, El sexe dels àngels -guanyadora del Premi Ramon Llull-, autèntic vademècum de la societat i la cultura catalana del moment.

Conocerme es quererme“. Així és com Terenci Moix es “ven” en una de les entrevistes que es recullen al capítol que li va dedicar el programa televisiu Retalls. Aquest capítol repassa la seva trajectòria vital des dels vessants més remarcables, com ara la infantesa o les aficions més conegudes: el cinema i Egipte.

El seu arxiu filmogràfic casolà (amb centenars de pel·lícules i fotografies dels seus mites de Hollywood), fotografies poc conegudes de la seva joventut, i una visita a la seva casa de Ventalló (on passava llargues temporades escrivint) són alguns dels atractius que ofereix el capítol per saber, una mica més, qui era i com vivia Terenci Moix.

 

El món àrab en peu

El món àrab ha dit prou i ha sortit al carrer. Després de dàcades sota governs autoritaris, alts nivells de corrupció i escàs progrés social, els ciutadans del Magrib i el Pròxim Orient han decidit posar-hi fi i sortir al carrer a buscar la democràcia.

La revolució tunisiana va aconseguir, el 14 de Gener, derrocar Ben Ali i que aquest fugís del país. A Egipte els joves, que formen el 60% de la societat, gràcies al Facebook i al Twitter han aconseguir reunir-se i dur a terme la protesta més gran i llarga del país, que ha fet que el rais Mubàrak hagi renunciat a la reelecció i a la possibilitat que el seu fill el suceeixi. A Líbia, governada per Moammar al-Gaddafi, hi hagut una sublevació popular molt important que ha desencadenat nivells alts de repressió contra el poble d’aquest règim.

magrib

La importància estratègica d’aquesta regió geogràfica, tant en termes econòmics com en termes polítics –sobretot pel control que tenen sobre el gas i el petroli, motors de l’economia mundial actual– ha motivat que les polítiques europees i nord-americanes hagin prioritzat fins ara l’estabilitat i el control de l’islamisme davant la democràcia i els drets humans. Avui el futur dels països d’aquesta zona encara és incert, però potser estem davant d’un despertar democràtic del món àrab.

Per saber-ne més:

La revolta àrab dins de Vilaweb – Diari d’Escola

logo Edu3
Equip Edu3.cat

Egipte

El poble egipci ha sortit al carrer després de trenta anys sota un règim autoritari. Són diverses les causes que han empès a la revolta als egipcis, des de l’extrema pobresa en la que viuen, passant per l’elevada taxa d’atur, l’augment dels preus, la corrupció i la falta d’expectatives pels joves. Tot plegat, un conjunt de circumstàncies molt semblants a les que van desenvolupar la revolta a Tunísia.

mohamed_el-baradeiAquest moviment d’oposició que s’ha organitzat gràcies a les xarxes socials, té una cara visible, Mohamed ElBaradei, premi Nobel de la Pau, qui sempre s’ha manifestat en contra del règim de Mubarak i a favor de que la democràcia arribi a Egipte. Gràcies a aquesta revolta ha pogut tornar al seu país i ha rebut el recolzament de diferents grups de l’oposició per encapçalar el procés de negociació per sortir de la crisi, fins i tot dels Germans Musulmans, un grup religiós amb una forta influència per tot el país.

Egipte, és un dels països més influents del món àrab amb una població que arriba als vuitanta milions d’habitants. A més a més, és una peça clau en el procés de pau entre Palestina i Israel (el 1979, Egipte es va convertir en el primer país a signar un tractat de pau amb Israel).

Des de l’Edu3 us proposem dos recursos audiovisuals per tal d’il·lustrar aquesta revolta. Per entendre el paper d’Egipte en el procés de pau entre Palestina i Israel us deixem el capítol de “El nas de Cleòpatra” titulat “Si Israel no hagués vençut Egipte i Síria l’any 1973”, on s’analitzen les conseqüències que hauria tingut aquest derrota.

Edu3.cat

D’altra banda i per entendre millor com és el caràcter i el dia a dia dels egipcis us deixem el següent vídeo que forma part del programa presentat per Miquel Calçada, “Afers Exteriors” dedicat a Egipte.

Edu3.cat

Per a saber-ne més visiteu:

Egypt unrest : Web de la BBC dedicada a l’aixecament egipci.

Anger in Egypt : Web monogràfica d’Egipte d’al-Jazira

Egypt : Web del diari The New York Times

Unrest in Egypt : Web de Vilaweb a l’escola dedicada a la revolta egipcia

logo Edu3
Equip Edu3.cat