1 de maig, Dia Internacional dels Treballadors

 

Demà es celebra el Dia Internacional dels Treballadors, la festa reivindicativa del moviment obrer.

Aquesta jornada de lluita pels drets dels treballadors té els seus orígens al Congrés Obrer Socialista que es va celebrar a París l’any 1889, on es va decidir, com a homenatge als Màrtirs de Chicago, que el Primer de Maig seria el dia de protesta i de reclamacions obreres.

Amb aquest acte el moviment obrer va començar a prendre consciència dels seus drets i a reivindicar-los, aconseguint amb el pas dels anys i amb molt esforç i sacrifici algunes millores en les condicions laborals.

En aquest programa que us oferim a continuació, Tarasca repassa els orígens de les Comissions Obreres, un moviment sociopolític de treballadors que es va iniciar durant els anys 60.

En aquest reportatge, cinc treballadors de l’empresa Macosa recorden aquells anys de lluita com si fos ahir, quan moltes persones van ser condemnades per haver lluitat per millorar les condicions laborals dels obrers.

La por, la clandestinitat, les detencions, les tortures o els acomiadaments injustos d’un govern franquista repressor només són uns quants elements de la lluita dels protagonistes. Ells i altres persones van aconseguir que els obrers comencessin a prendre consciència dels seus drets. Malgrat les adversitats, no van perdre mai l’esperança. L’esperança que va permetre que les Comissions Obreres, finalment, veiessin la llum.

 

 

 

Dia Internacional de la Dona

El 8 de Març es celebra el Dia Internacional de la Dona o Dia Internacional de la Dona Treballadora.

Durant la revolució industrial al segle XIX, gran part de la població femenina de la classe obrera va començar a incorporar-se al món del treball assalariat. Les precàries condicions laborals de les dones assalariades van portar a l’aparició de moviments de dones amb l’objectiu de reivindicar millores salarials, reduir la jornada laboral o limitar l’edat de treball dels infants, entre d’altres.

A principis del segle XX, el moviment sufragista dels Estats Units (existent des del 1848, quan per primera vegada es va reivindicar el dret al vot de la dona nordamericana) va veure la necessitat d’incorporar les obreres industrials a la campanya sufragista. A partir d’aquí, obreres, sindicalistes i dones de negocis i de professions liberals van començar a col·laborar de cara a obtenir un dret comú: el dret al vot.

Així. el 19 de març de 1911 es va celebrar per primera vegada el Dia Internacional de la Dona a diversos països europeus. Més d’un milió de dones hi van participar públicament per demanar el dret al vot i a ocupar càrrecs públics, el dret al treball i a l’educació, i la fi de la discriminació laboral.

Les Nacions Unides van adherir-se al primer acord internacional (carta de Sant Francisco) que defensava la igualtat de sexes com a dret fonamental i indiscutible l’any 1945 i trenta anys més tard, el 1975, va ser  declarat “Any Internacional de la Dona”.

El 1977, el 8 de març va ser oficialitzat com a Dia de les Nacions Unides per als Drets de la Dona i la Pau Internacional amb l’objectiu d’eliminar tota mena de discriminació contra les dones i els seus drets, per posar en relleu la igualtat entre els gèneres, i promoure el desenvolupament i la pau.

En l’actualitat, aquesta celebració encara està prohibida en alguns països.

La història, escrita sempre per homes, ha deixat de banda el paper de les dones, tot i que elles han estat les que han donat la vida, han educat els infants, han dirigit i administrat la vida domèstica, han curat els malalts i han cuidat els més desvalguts. Aquest capítol de la sèrie de TVC Històries de Catalunya explica aquesta presència silenciada.