Sergio Jiménez

Ho sento per haver d’amagar-me darrera d’un paper. Per no poder dir-t’ho a la cara, però cada cop que estic davant teu no em surten les paraules. Se’m fa impossible aguantar la mirada penetrant dels teus ulls verds (s.adjectiva) que em miren fixament esperant que confessi allò que en el fons tots dos volem escoltar.
            En aquest moment de la vida, ets el més important que tinc, la que em dona forces per poder continuar, per poder arribar a tot el que em proposo. Quan penso en tu el temps s’atura , com si aquest món hagués estat creat per nosaltres dos sols. Saps
(s.substantiva) que sempre estaré al teu costat i junts podrem lluitar contra tot allò que es posi en el nostre camí com em sabut fer fins ara. No desitjo una altra cosa que poder continuar al teu costat, perquè (s. adverbial) si tu te’n vas, no sabria que fer. T’estimo…

2 thoughts on “Sergio Jiménez

  1. saulo

    Hola, bon dia.

    Molt maca la declaració d’amor. Per el meu punt de vista no has comés cap falta a més de què les oracions subordinades semblen ben posades.
    Es nota que això es una declaració amb sentiment, osigui que t’ha passat o et passa…
    No anirà destinada a la señoreta Cristina Exposito? La noia de la que has estat enamorat tota la E.S.O dic.. Nose ja em diras algu vale?

    Fins aviat!

  2. Joan Marc Post author

    Al perdre’s els colors costa de saber on comencen i acaben les subordinades, però sembla que anaves ben encaminat.

    El text és senzillot, de suficient.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *