“Els nostres alumnes i la lectura dels clàssics” a Auriga 86

auriga86g

Acaba de sortir el número 86 de la revista Auriga amb “Els nostres alumnes i la lectura dels clàssics”.

Tal com piulava al twitter el filòsof i pedagog Gregorio Luri, que ha treballat a tots els nivells de l’ensenyament: “Si leer a los clásicos ya no es motivador para los jóvenes, la culpa no es de los clásicos”.

Què podem fer per animar els joves a llegir els clàssics? Com s’ha de fer aquesta motivació? Hem de canviar el punt de partida per despertar el seu interès pels clàssics? “Los lectores de Harry Potter están más entrenados para leer a los clásicos” (Karina Bonifatti)? …

9789876910330

N.B.: Som subscriptors de la revista Auriga i, per això, tenim tots els números de la revista al departament de català i clàssiques del nostre centre i des del número 61 a la biblioteca digital. També participem al Fòrum Auriga.

Contacte revista Auriga: larevistaauriga@gmail.com

21 de febrer, Dia Internacional de la Llengua Materna

Els alumnes de Clàssiques celebren el Dia de la Llengua Materna a l'IPM

Avui és, des del 1999, el Dia Internacional de la Llengua Materna. La UNESCO va triar aquesta data en record dels estudiants morts el 1952 en defensa de la llengua dels bengalís per promoure la diversitat lingüística. S’entén per llengua materna (en llatí, sermo patrius) la primera llengua que s’ha après i amb la qual una persona s’identifica voluntàriament, sempre i quan es pugui expressar completament.

Mural IPM Dia de la Llengua Materna. Alumnes de llatí en llatí

Els alumnes de llatí del nostre institut, per tal de celebrar el Dia Internacional de la Llengua Materna i alhora donar a conèixer la multiculturalitat lingüística i animar-nos a aprendre llengües, han penjat, al passadís d’entrada a l’edifici Cristòfol Ferrer des del Serra de Marina, un mural amb un poema de Salvador Espriu i al costat un altre amb unes arrels d’un arbre on han anat posant els seus escrits en llatí sobre Historia meae vitae segons la seva llengua materna (català, castellà, àrab i soninke). A l’hora de fer el recompte de les nostres llengües maternes, ens hem adonat que un 44% dels alumnes de Clàssiques de l’IPM tenen el castellà (o bé el castellà riuplatenc) com a llengua materna i sols un 32 % el català. També ha resultat curiós saber que més del 20 % parlen una llengua no indoeuropea, d’origen semític, l’àrab, en diferents variants dialectals marroquines دارجة i que l’alumna de Síria, Farah, parla la variant siriana, més propera a l’àrab estàndard. Hem descobert també en el seu escrit en llatí que la Maryama parla soninke que és una llengua mande també anomenada serahulle o sarakhollé.

La Maria de 4t de l’ESO de Llatí va ser l’encarregada d’escriure el poema (Per sort de tots nosaltres 1984) de Salvador Espriu, que també es podria aplicar a l’estudi del grec i del llatí, arrels de la nostra cultura i base fonamental de les llengües romàniques.

21 de febrer, Dia de la Llengua Materna a l'institut Premià de Mar

L’Ada, l’Anto, la Carla… de primer de batxillerat de Grec i de Llatí han il·lustrat molt bé el mural i no amb les millors condicions. Moltes gràcies!

  • Us ha agradat fer l’escrit en llatí sobre la vostra història lingüística?
  • Sabeu quines són les llengües maternes dels companys i companyes de la vostra classe?
  • Tenen alguna relació de parentiu lingüístic amb el llatí? i amb l’indoeuropeu?
  • Quantes llengües parlen? i  els alumnes i professors del nostre institut?
  • Què opineu de la frase del lingüista gal·lès David Crystal:  “El món és un mosaic de visions i cada visió és explicada per una llengua. Cada vegada que desapareix una llengua, desapareix una visió del món”

Visca la llengua materna i la diversitat plurilingüe i pluricultural!

Tuum sermonem patrium utendi protege. Feliciter Dies sermonis patrii! 

Bona feina!

El Faysal ens ha fet aquest rega!

Imatge de previsualització de YouTube

Per què el déu de l’amor és sempre jove?

Mirall hel·lenístic en què Afrodita renya Eros per trencar un alabastre

El déu de l’amor infant és en la tradició occidental un producte de l’època hel·lenística, passat pel sedàs romà. En canvi, en l’art grec de l’època arcaica i clàssica, Eros, dit també Cupido o Amor, és un adolescent gairebé sempre amb ales, tot i que de vegades apareix tibant l’arc. Aquest Eros adolescent encarna la bellesa i l’atracció amorosa; és el déu nascut al mateix temps que Gea i sorgit directament del Caos. Segons una altra versió, neix de l’ou engendrat per la Nit, una meitat del qual serà la Terra i l’altra, el Cel.  Acostuma anar acompanyat d’Hímeros o de Potos que simbolitzen el desig. A partir del segle V aC va adquirint un aspecte cada vegada més infantil i se’l fa generalment fill d’Afrodita. De mica en mica, se’l representa com un nen, sovint amb ales, que es diverteix fent cruels ferides als altres amb les seves fletxes o amb la seva torxa.  Gosa fer mal al mateix Zeus, o a Apol·lo o a la seva pròpia mare. En l’art hel·lenístic i romà, els Amors ja són nens, sovint rabassuts, que voletegen i imiten les accions dels éssers adults. Els poetes alexandrins el presenten jugant a astràbals amb Ganimedes o amb el seu germà Ànteros.

“El rapte de Psique” de William-Adolphe Bouguereau

Els amors de Psique i Cupido, l’únic mite propi d’aquest déu, han donat ales als artistes i així el trobem que es punxa amb una fletxa, li treu punta, li embenen els ulls, la mare el castiga, es punxa amb les espines de les roses, li pica una abella…També el trobem associat a temes més serioses com és el cas de l’Amor sagrat i l’Amor profà de Ticià. A partir del segle XV els amorets, esdevinguts un motiu ornamental, tot sovint es poden confondre amb angelets. Se’ls representa en garlandes, en seguicis, entre nimfes i faunes,… com a infants despullats, anomenats putti. Vien a La venedora d’Amors 1763, Fontainebleau reprèn a principis del període neoclàssic un motiu pompeià trobat el 1759 a la vil·la d’Ariadna a Stabiae.

El gest de silenci, conegut ja en les representacions antigues d’Eros, es veu reforçat pel somriure malèvol del déu infant a “Amor amenaçador” d’ Étienne Maurice Falconet (1716-1791).

“Amor amenaçador” d’ Étienne Maurice Falconet (1716-1791)(Rijksmuseum, Amsterdam)

Tot sovint formen part del seguici dels déus de l’Olimp i sobretot de Venus fins al  segle XIX. Fins i tot formen part dels Memento mori. La torxa cap avall representa la funció de geni de la mort.

“El rapte de Prosèrpina”, de Holbeck (Neue Pinakothek, Munich). Cupido branda la seva fletxa, agafat a la crin d’un dels quatre cavalls que tiren del carro de Plutó, que  agafa Prosèrpina, la jove deessa de qui es va enamorar a primera vista i la va raptar.

Ai, l’amor!


CUPIDON from CUPIDON-LEFILM on Vimeo.

Ai, Amor! Tot i que a Catalunya celebrem per Sant Jordi el dia dels enamorats, Sant Valentí té moltes referències clàssiques. Trieu una frase cèlebre en llatí i/o en grec i acompanyeu-la d’una cançó per anar ampliant L’empremta d’Orfeu, d’una obra d’art, de curtmetratges, d’animacions, de textos clàssics (grecs o llatins) o de tradició clàssica, de mots, amor plurilingüe… i comenteu els motius de la vostra tria. També podeu fer una targeta de Sant Valentí o una carta d’amor.

Made with Padlet

Que l’Amor us sigui ben propici! Així podreu saber per què Cupido és sempre un nen o un adolescent!

Si Roma hagués tingut internet, també controlaria la informació

internet_segura_2017

Avui, dia de la Internet Segura, hem de reflexionar (#SID2017) més que mai al voltant de la nostra seguretat a internet, des del ciberassetjament a les xarxes socials. Cada any la xarxa Insafe té com a objectiu estar a l’avantguarda de les noves situacions a la xarxa i escollir un tema que reflecteixi la preocupació del moment. Enguany, el tema tractat a la xarxa ha estat la responsabilització de tothom per una Internet segura sota el lema

SIGUES EL CANVI: PER UNA INTERNET MILLOR

Ara bé, és segura la nostra activitat a la xarxa? Ho pot ser?

Com hagués estat el poder de l’antiga Roma amb Internet? Roma ho controlava tot i exercia el seu poder per anar ampliant les seves fronteres. Els emperadors no ho tenien gens fàcil per mantenir-se al poder i utilitzaven, especialment August i Adrià,  tot el que estava a les seves mans -monedes, escultures, relleus, inscripcions…- per fer propaganda política, controlar el senat i també la població, sufocar revoltes, guanyar batalles, vèncer l’enemic, tenir un control sobre la imatge pública de l’Estat, promocionar la cohesió territorial de l’Imperi, realçar els valors tradicionals …

Segurament avui els romans, a més d’utilitzar la televisió, la premsa, les xarxes socials…, també emprarien el Big data, més de 5 zettabytes d’informació!, i el gestiorarien amb Deep Learning, tal com fan Apple i Google, entre d’altres. Espiarien i tindrien al seu abast tota  la informació. Sabrien on estem i on hem estat amb un Google Maps

Els romans farien el mateix que fa Trump o les grans empreses: controlar-nos!

Feu un bon ús del vostre rastre digital. Deixeu una bona empremta a la xarxa i no sols una identitat  narcisista!

Salvete,  discipuli discipulaeque. Date opinionem vestram. Gratias vobis ago. Valete

Celebrem el Dia del punt volat: De la λλ del grec a la l·l

dia-del-punt-volat-900x250

El 24 de gener de 1913 s’aprovaren les Normes Ortogràfiques del català modern i establiren l’ús del punt volat en català per a escriure la ela geminada. Avui, per primer cop, se celebra el Dia del punt volat, inspirat en el «Word Nerd Day», amb la intenció de donar-lo a conèixer. En català el tenim a la ela geminada (l·l), però molta gent l’escriu malament: amb un punt baix, un guionet o un punt gruixut.

En grec clàssic, utilitzem el punt volat, a més del punt (.) i la coma (,) com en català. En grec el punt volat (·) equival als nostres dos punts (:) o al punt i coma (;). Ara bé, la consonant geminada λλ (que es pronuncia ela geminada) es mantené inalterada en català i es transcriu per l·l (J. Alberich i M. Ros, La transcripció dels noms propis grecs i llatins, Barcelona 1993) amb punt volat. No hem de confondre el punt volat del grec (en castellà, “punto alto”) amb el punt volat (o punt alçat) del català (dit “punto medio” en castellà).

Celebrem avui aquesta ben encertada iniciativa: el Dia del punt volat! Reivindiquem el grec del català i el bon ús de la ela geminada amb el punt volat!

dia-del-punt-volat-xavi-novell

Imatge de Xavi Novell

Us proposo de trobar en català mots d’origen grec amb λλ (en llatí ll) perquè aquests s’escriuen en català amb l·l (ela geminada amb punt volat) i compartir-los a les xarxes socials (Twitter, Facebook, Instagram…)  amb l’etiqueta #DiaDelPuntVolat (el 2015 Twitter va reconèixer el punt volat).

Escolteu, tal com es proposa, aquests dues cançons (Fal·lera Geminada dels Sulfitos i Punt volat dins Jo què sé…es diuen tantes coses! de Xavieruga) i, a més de les activitats proposades, detecteu els mots d’origen grec (no us oblideu d’escriure el mot grec corresponent) o bé llatí que en català s’escriuen amb ela geminada per raons etimològiques i obriu un apunt a L’empremta d’Orfeu:

Imatge de previsualització de YouTube