XIV Magna Celebratio a la vista!

Els carrers de Badalona ja anuncien la XIV Magna Celebratio que tindrà lloc a finals d’abril a Badalona!

Tàrraco Viva. Esport i cultura al Mediterrani clàssic

L’esport i la cultura al Mediterrani clàssic, les dones de l’antiguitat i la vida en un carrer romà seran del 13 al 27 de maig els eixos principals d’una nova edició, la vintena, de Tàrraco Viva amb més de 450 actes programats en diferents espais de Tarragona.

Fem el cim! La mitologia de les muntanyes de l’antiguitat

En Joan Martínez de la revista Akela de El Masnou m’ha convidat a participar-hi i a tenir-ne una secció. Atès que és una revista vinculada al moviment escolta, he decidit, després d’escoltar aquest programa de ràdio i de llegir el llibre ¿Hay dioses en el Olimpo?, posar-li el nom de Fem el cim! En el número que acaba de sortir és una presentació del recorregut que anirem fent. Les muntanyes de l’antiguitat seran el fil conductor per parlar de la importància de la cultura grega i romana en l’actualitat.

VIII Jornades de difusió del patrimoni de La LAIETANIA al Maresme 2018

La planta octogonal de Can Ferrerons es va obrir al públic el 2015 i per no perdre la tradició, dins dels actes programats de les VIII Jornades de difusió del patrimoni de La LAIETANIA al Maresme, el proper diumenge 18 de març se celebrarà la 4a Festa Romana davant del Museu Romà de Premià amb una jornada de portes obertes al museu, a més d’un espectacle de reconstrucció històrica a càrrec de Barcino Oriens i tallers amb oficis d’època romana, a càrrec del Grup de Reconstrucció Històrica del Museu de Badalona. No us perdeu la festa romana del tercer aniversari del museu Romà de Premià!

Museu Romà de Premià de Mar
museuroma@premiademar.cat
Telèfon: 93 752 91 97
+ Mapa de Google

Enguany per primer cop tindrà lloc el I Simposium d’arqueologia Laietana, previst per al proper dissabte 12 de maig, al Centre Enoturístic i Arqueològic de Vallmora, a Teià (Inscripció aquí).

Des del 18 de març, amb la celebració de la IV Festa Romana de Premià de Mar, fins al mes d’octubre el Maresme acollirà les diverses activitats de les VIII Jornades de Difusió del Patrimoni de La Laietània, un programa que pretén posar en valor i difondre el patrimoni iberoromà de la comarca: tasts al celler romà, exposicions, conferències i fires que acostaran la història i el patrimoni romà a veïns i visitants de la comarca…

La veu i el poder de les dones de Mary Beard

 

 

Mary Beard (Much Wenlock, Anglaterra, 1955), catedràtica de Clàssiques a la Universitat de Cambridge, membre del Newnham College i professora de literatura antiga a la Royal Academy of Arts de Londres, ha publicat en català a Arcàdia (Barcelona, agost del 2017) La veu i el poder de les dones, fruit de dues conferències.

És una gran especialista en el món antic i una intel·lectual britànica de primer ordre. Les seves col·laboracions en premsa, ràdio i televisió són freqüents, i escriu regularment un blog, A Don’s Life, a The Times Literary Supplement. És autora, entre altres obres, de Rome in the Late Republic (1985), Religions of Rome (1998), The Roman Triumph (2007), Pompeii: The Life of a Roman Town (2008), Laughter in Ancient Rome: On Joking, Tickling, and Cracking Up (2013) i SPQR: A History of Ancient Rome (2015), algunes de les quals han estat traduïdes al castellà. Com a divulgadora de la història clàssica, Beard ha adaptat alguns dels seus treballs per a la BBC. Va rebre el premi Princesa d’Astúries de Ciències Socials el 2016.

No ens agrada que ens facin callar. Ni en l’àmbit públic ni en el privat. A l’Odissea, Telèmac censura la seva mare Penèlope i deixa clar que mythos (referint-se al fet de parlar en públic i amb autoritat) és cosa d’homes. L’eco d’aquest moment clàssic homèric encara ressona.

Mary Beard parteix de l’exabrupte de Telèmac per analitzar l’exclusió de les dones de l’esfera pública en les societats occidentals, a l’antiguitat grega i romana i als nostres dies. En aquestes dues conferències, a més, explora els fonaments culturals de la misogínia en la política i en la vida laboral, i demostra com una certa idea de poder (i també de coneixement, d’experiència, d’autoritat…) ha exclòs, o ha tendit a excloure, les dones.

Vull començar per un moment molt proper a l’ini­ci de la tradició de la literatura occidental. Pel pri­mer exemple que conservem d’un home que diu a una dona que «calli» perquè la seva veu no s’ha de sentir en públic. Estic pensant en un moment im­mortalitzat al principi de l’Odissea. Ara tendim a pensar en l’Odissea com la història d’Ulisses i les aventures i tràngols que va passar per tornar a casa després de la guerra de Troia; mentrestant, durant de­cennis Penèlope l’esperava fidelment i foragitava els pretendents que insistien per aconseguir la seva mà a qualsevol preu.

Però l’Odissea és també la història de Telèmac, el fill d’Ulisses i Penèlope; la història de com es fa gran, de com en el transcurs del poema madura i deixa de ser un noiet per esdevenir un home. El procés comença en el primer llibre, quan Penèlo­pe baixa de les seves estances privades a la gran sala, i allà hi troba un bard que actua davant d’una munió de pretendents. El bard canta els entre­bancs que els herois grecs troben per tornar a casa. A ella no li fa gens de gràcia i, davant de tothom, demana al bard que triï un altre cant, més alegre. En aquest moment intervé el jove Telèmac. «Mare -li diu-, torna, com sigui, a la cambra i ocupa’t allí de la teva feina, el teler i el fus, […] i fes que les esclaves s’ocupin de la seva, i això de parlar serà cosa dels homes, de tots, i més de mi; car és meu el poder de la casa». I ella se’n va, se’n torna al pis de dalt.

Hi ha alguna cosa vagament ridícula en aquest jovenet que acaba de sortir de l’ou quan fa callar una dona intel•ligent i de mitjana edat com Penèlo-pe. Però és una bona demostració que, just allà on comença a haver-hi proves escrites de la cultura occidental, les veus de les dones no se senten a l’es­fera pública. Encara més, tal com ho expressa Homer, per a un home una part integral de fer-se adult és aprendre a controlar les expressions en públic de les femelles de l’espècie i a silenciar-les. Les pa­raules exactes que fa servir Telèmac també són im­portants. Quan diu que «això de parlar» és «cosa dels homes», la paraula que utilitza és mythos, però no en el sentit de «mite» que ha arribat fins a nosaltres. En grec homèric, es refereix a parlar en públic i amb autoritat (no la mena de conversa ociosa, de xerrameca o de safareig que podia fer qualsevol -incloent-hi les dones, o sobretot les dones).

El que m’interessa a mi és la relació entre aquest clàssic moment homèric de fer callar una dona i algunes de les maneres com les veus de les dones no se senten públicament en la nostra cultura con­temporània, i en la nostra pròpia política, des dels escons del Parlament fins a les naus industrials. Es una mena de sordesa ben coneguda i parodiada amb gràcia en un acudit publicat fa temps a la re­vista Punch: «És un suggeriment excel·lent, senyo­reta Triggs. Potser algun dels homes presents el voldria fer».

També vull analitzar com això podria estar relacio­nat amb els insults i les amenaces que encara avui reben moltes dones que parlen en públic, i una de les preguntes que em volten pel cap és la connexió entre el fet de donar suport públicament a la idea de posar una figura femenina en un bitllet de banc, les amenaces de violació i decapitació a Twitter i la manera com Telèmac menysprea Penèlope.

El meu objectiu -i soc conscient de la ironia del fet que se m’hagi donat l’espai per tractar aquest tema- és observar, des d’una perspectiva temporal àmplia, molt àmplia, la relació cultural­ment incòmoda entre la veu de les dones i l’esfera pública dels discursos, debats i comentaris: la polí­tica en el sentit més extens, des de comitès d’em­presa fins als escons del Parlament. Espero que aquesta visió a llarg termini ens ajudi a anar més enllà del simple diagnòstic de «misogínia» al qual tendim a recórrer sense esforçar-nos gaire. No es pot negar que «misogínia» és una manera de des­criure el que passa. (Si vas, com jo, a un programa de debat a la televisió i després reps una carretada de tuits comparant els teus genitals amb diverses ver­dures podrides i desagradables, costa trobar una paraula més adient.) Però si volem entendre el fet que les dones, fins i tot quan no se les silencia, en­cara han de pagar un preu molt alt per fer-se sentir, i també volem fer-hi alguna cosa, hem d’admetre que tot plegat és una mica més complicat del que sembla i que té un rerefons que es remunta a fa molt de temps.

L’exabrupte de Telèmac només va ser el primer exemple d’una llarga sèrie d’intents reeixits que abasten tota l’antiguitat grega i romana, no sols d’excloure les dones del discurs públic sinó tam­bé d’exhibir aquesta exclusió. Al començament del se­gle IV aC Aristòfanes va dedicar tota una comèdia a la «divertidíssima» fantasia de les dones fent-se càr­rec del govern de l’Estat. Part de la broma era que les dones no podien parlar correctament en públic; o, més ben dit, no podien adaptar el seu discurs pri­vat (que en aquest cas estava en gran manera centrat en el sexe) al llenguatge elevat de la política mascu­lina. En el món romà, les Metamorfosis d’Ovidi, l’extraordinària èpica mitològica sobre persones que canvien de forma (i probablement l’obra literà­ria amb més influència en l’art occidental després de la Bíblia), insisteixen repetidament en la idea del silenciament de les dones durant el procés de trans­formació. La pobra lo és transformada en vaca per Júpiter i per tant no pot parlar, només mugir.

D’altra banda, Eco, una nimfa xerraire, és cas­tigada de manera que la seva veu mai no és seva, sinó que esdevé un mer instrument per repetir les paraules dels altres. Al quadre Echo and Narcissus de Waterhouse, ella contempla Narcís, al qual de­sitja, però no hi pot iniciar una conversa, perquè ell s’ha enamorat del seu propi reflex a l’aigua.

[…]

Traducció d’Anna Llisterri
Conferència pronunciada al British Museum el 3 de març de 2014

La veu pública de les dones, primera conferència
Imatge de previsualització de YouTube

Dones al poder, segona conferència

Imatge de previsualització de YouTube

Per què creueu que no ens interessen les dones bones de l’antiguitat?

Mary Beard i “La veu i el poder de les dones”

Per què les dones que destaquen en la història no són dones i són titllades de Medusa?