Aneu a la Magna Celebratio 2017 i el pont us passarà volant!

Un any més i ja són tretze, arriba l’últim cap de setmana d’abril, el festival romà de reconstrucció històrica d’època romana del Museu de Badalona: la Magna Celebratio. Enguany com a novetat hi ha activitats relacionades amb el món de l’esport amb motiu del 25è aniversari de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, dels quals Badalona va ser subseu. També hi és present el poeta Ovidi per commemorar el bimil·lenari de la seva mort.

Aquí teniu la programació.

magna-celebratio-2017

ProgramaMagnaCelebratio2017_Página_2

Si podeu, no us la perdeu!

Mireu quantes entrades tenim a El Fil de les Clàssiques i a Aracne fila i fila. Si hi aneu, feu fotografies, reportatges… i amplieu-les, així com les de Metamorfosejats!

Noves lectures prescriptives Llatí PAU Catalunya 2017-2018 i 2018-2019

El coordinador de llatí, el Sr. Jordi Avilés, acaba d’enviar als centres una carta amb les següents lectures prescriptives de Llatí  per als dos propers anys (2017-2018 i 2018-2019).

  • TERENCI, Els germans (obra completa). Visions divergents sobre l’educació dels fills.

  • OVIDI, Metamorfosis (selecció)

    Llibre I
    1-4 Tema de l’obra.
    5-88 Del Caos al Cosmos.
    89-150 Les quatre edats de la humanitat.
    313-415 Deucalió i Pirra.
    452-567 Metamorfosi de Dafne.
    Llibre II
    341-510 Narcís.
    Llibre III
    316-340 Tirèsias.
    Llibre IV
    53-166 Píram i Tisbe.
    285-388 Hermafrodit.
    663-789 Perseu i Andròmeda.
    Llibre VIII
    611-724 Filèmon i Baucis.
    Llibre X
    1-77 Orfeu i Eurídice.
    Llibre XI
    85-194 Midas.
    Llibre XIV
    223-319 Ulisses i Circe.
    D’altra banda, no canviaran els continguts teòrics sobre les expressions llatines, la literatura, la civilització i el patrimoni.
    Tota aquesta informació es farà pública, com és habitual, al principi del curs 2017-2018 al web de la Gencat.

Vid. Exàmens anteriors PAU LLatí Catalunya
Orientacions per a l’examen de Grec PAU Catalunya

Tallers de Clàssiques per Sant Jordi

Divendres 21 d’abril, MMDCCLXX aniversari de la fundació de Roma, després del pati es van interrompre al nostre institut les classes, enguany (a diferència del curs passat) no hi va haver una cerimònia de lliurament de premis de batxillerat -Quina llàstima!- i durant la setmana ja s’havien fet les de l’ESO-els alumnes de 4t de llatí havien participat a l’acte de Sant Jordi de 4t amb la lectura d’un poema de Catul-, ja que Sant Jordi és i ha de ser la festa de les lletres!.

A les 9 a Grec 2 els alumnes ja varen llegir a classe uns fragments de tragèdia i de comèdia grega, seleccionats a casa prèviament. A veure si ara comparteixen, com altres anys, la seva selecció de les seves lectures a Literatura grega a escena i tots en podem gaudir, tot i que els periodistes també ens ignorin! A Grec i A Llatí fomentem la lectura dels clàssics i fem Literatura!

Mentre es feien activitats esportives, lectura de textos filòsòfics, venda de pastissos i roses, visionat de pel·lícules… els de Clàssiques i qui ho va voler (ens hi va acompanyar la Berta Cantó) vàrem ocupar la biblioteca del Cristòfol Ferrer i vàrem fer tallers: un taller d’etimologia (Eco y Narciso) com ja és tota una tradició i en acabar un de punts de llibre (amb calamus i papir). També vàrem aprofitar per lliurar els premis del Certamen literari de Sant Jordi de Català i Clàssiques, enguany el premi a més de la rosa i el diploma és l’assistència a un taller d’escriptura creativa conduït per l’escriptor premianenc Pep Bras. Els afortunats van ser l’Arnau Torres i l’Aina Blanch. L’enhorabona!

A la sortida, al carril bici, just davant de l’institut Premià de Mar, ens vam trobar aquest magnífic regal! De qui són aquests versos? Quins referents clàssics hi trobeu?…

Feliç Diada de Sant Jordi! Per molts anys Jordi, Georgina…

La foguera de les deïtats – Amfiteatre de Tarragona

Marc de las Heras en el capítol La foguera de les deïtats – Amfiteatre de Tarragona de El lloc dels fets ens ha portat al segle III de l’imperi romà moment en què les guerres, les catàstrofes naturals i la pesta van crear pessimisme entre la població. Mentrestant, el cristianisme guanyava adeptes i això no feia gens de gràcia als emperadors. L’amfiteatre de Tarragona va ser l’escenari de l’execució del bisbe Fructuós i els seus dos diaques, Auguri i Eulogi, fet que va portar al segle VI a construir-hi una basílica visigòtica de culte dedicada a aquesta màrtirs. Al segle XII s’hi va superposar l’església romànica de Santa Maria del Miracle.

Quan visiteu in situ l’amfiteatre de Tarragona -un dels monuments més espectaculars de la Hispània romana, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, des de l’any 2000, i Bé cultural d’Interès Nacional- amb l’app podreu viure la història en primera persona.

La importància de fer Grec a Llatí

Corneli Nepot ( o Nepos) va acostar als lectors romans grans figures de la història de Grècia. Agafant de fil conductor el seu text de més avall sobre Temístocles, feu un redactat d’unes 150 paraules com a mínim en què surtin ben trenades les vides de les persones d’aquestes il·lustracions:

Scio plerosque ita scripsisse Themistoclem Xerxe regnante in Asiam transisse. Sed ego potissimum Thucydidi credo, quod et aetate proximus de iis, qui illorum temporum historiam reliquerunt, et eiusdem civitatis fuit. Is autem ait ad Artaxerxem eum venisse atque his verbis epistula, misisse: “Themistocles veni ad te, qui plurima mala hominum Graiorum in domum tuam intuli, quam diu mihi necesse fuit adversum patrem tuum bellare patriamque meam defendere. Idem multo plura bona feci, postquam in tuto ipse et ille in periculo esse coepit.”

Cornelius NeposThemistocles II