Equips cooperatius i avaluació

Publicat el per
Respon

L’aprenentatge cooperatiu dona molta importància al treball en equip i a la col·laboració entre els membres que en formen part i d’aquesta manera poden desenvolupar habilitats socials, com: saber debatre, escoltar, prendre decisions, esperar i relacionar-se amb els altres.

És per això que tots els projectes que s’implementen a l’escola potencien activitats de treball cooperatiu.

Les imatges mostren com a partir d’una informació cercada prèviament es plasma fent una producció en equip. Després de realitzar l’activitat, de forma grupal, valoren el funcionament del seu equip durant la tasca.

Estratègies emergents durant el projecte

Publicat el per
Respon

En tot projecte sempre hi ha elements que no estan previstos i que es treballen quan sorgeix la necessitat per part dels infants; aquests petits imprevistos ens han ajudat a complementar el treball i en el nostre cas vam haver de treballar els mapes conceptuals així com les biografies dels personatges catalans ja que els alumnes volien conèixer més sobre ells i elles. Per tal de fer-ho més present vam penjar els treballs dels alumnes a dins i fora de l’aula per compartir la informació que vam trobar amb tots els infants i professorat de la nostra escola.

Les tecnologies. han estat presents en tot el procés d’aprenentatge ja que ens han servit per complementar la informació descoberta. A través d’aquesta eina els infants han pogut buscar, seleccionar i verificar informacions que ja tenien o que desconeixen. Això ha permès donar resposta a les seves inquietuds inicials.

Valors I actituds. La cerca conjunta, en parelles i en grups ha permès treballar valors com el respecte, l’autoestima i la cooperació. Els alumnes han estat capaços d’ajudar-se mútuament  i implicar-se en el projecte ja que els ha despertat un gran interès i motivació.

Eixos d’investigació

Publicat el per
Respon

Per  a poder donar resposta a totes les preguntes plantejades va ser necessari agrupar totes les preguntes que van plantejar els alumnes en set grans blocs. Vam fer el següent guió de treball:

  • Dades (habitants, himne…)
  • Situació geogràfica
  • Tipus de paisatges
  • La història
  • Les tradicions
  • La política
  • L’art

Per respondre les preguntes es van plantejar activitats diversificades per tal d’obtenir un aprenentatge més significatiu i funcional pels alumnes. Així vàrem utilitzar la cerca d’informació en llibres, contes i còmics d’aula i també que portaven els mateixos infants. Per altra banda, vam realitzar cerques a internet així com també visualitzant vídeos i imatges per tal de complementar la informació. Finalment, també vam comptar amb la implicació i ajuda de les famílies que van aportar els seus coneixements.

 

Ens fem bones preguntes

Publicat el per
Respon

Durant les primeres sessions és necessari conèixer els interessos i dubtes que tenen els alumnes vers el tema del projecte. Aprendre a formular bones preguntes ens ajuda com a mestres a conèixer les necessitats dels infants i així iniciar el projecte amb un eix de treball. La tasca dels alumnes va ser escriure en un full individual aquelles qüestions que els agradaria conèixer amb l’ajuda de la família, i desprès posar-ho en comú amb la resta de companys.

                          

Quan els alumnes plantegen les seves preguntes és necessari ensenyar-los-hi a formular bones preguntes, és a dir, aquelles en les quals és necessari realitzar una cerca profunda i conjunta per trobar-hi la resposta.

Tot un èxit. Auem 12 porics!!!

Publicat el per
Respon

Dejà a passat eth temps qu’es ueus pòden éster ena incubadora. De 16 ueus mos an neishut 12 porics. Des ueus de dehòra dera incubadora non a neishut arren. Auem vist qu’ei important era calor e era umitat tà que poguen formar-se e nèisher es porics.

Èm contenti, a estat ua aventura auer es ueus en classe. Ara, meteram as porics en ua caisha tamb lum e les cuedaram pendent uns dies.

Mos cau investigar que mingen. Sabem que son onmivors.

Es escolans a partir dera obersvacion directa an vist eth neishement d’un animau ovipar. Er esfòrç qu’an de hèr, les a deishat susprenudi.

Des 4 ueus que non an gessut porics les auem daurit entà veir que i auie laguens. Sabem qu’era mòrt forme part dera vida e auem trabalhat eth tèma.

 

Contunham endauant!!

 

Les portam en garièr.

Publicat el per
Respon

Dempús d’auer as porics 15 dies ena escòla, les vam a portar en garièr tà qu’agen un espaci mès gran e comencen a auer contacte tamb autes garies grises e un poth.

Mos a costat despedir-mos, les auem agarrat estima e a bèth poric l’auem metut nòm.

Sabem qu’aquiu estaràn en milhors condicions. Les anaram a veir tà observar coma creishen.

Se convertiràn en garies e pothi, començaràn a méter ueus e eth cicle dera vida tornarà a començar.

Apréner de forma vivenciau tostemp serà mès ric qu’a compdar d’un libre.

Aguesti tostemp seràn es porics dera escòla Sant Ròc.

Es nòsti porics!!!

Ovipars/vivipars. Neishement d’un poric.

Publicat el per
Respon

Observant era realitat aprenem eth significat d’animaus ovipars e vivipars.

Eth procés de neishement d’un poric ei long. Des de que vedem eth ueu picat enquia que ges, pòden passar ues 24 ores. Mos a meravelhat a toti grani e petiti. Nèishen cansadi e toti mògi, an de passar ues ores ena incubadora.

Èm toti ara espectattiva, vèir nèisher un aminau ei increible. Des 16 ueus guari porics neisheran? E que passarà tamb es ueus que i a dehòra dera incubadora? Que les daram de minjar as porics?

Contunham aprenent en tot observar era realitat e en tot éster particeps d’era.