Per començar el nostre projecte, plantegem una conversa amb tot l’alumnat per decidir què volem aconseguir amb el treball del projecte.
Aprofitem aquesta conversa per fer un recull dels coneixements previs de l’alumnat, que alhora serveix per compartir coneixement i donar resposta entre els propis alumnes a alguns dels seus dubtes.
Aquesta conversa ens fa constatar els diferents graus de coneixements previs que hi ha entre l’alumnat, en funció del seu bagatge personal, dels seus interessos, vivències…
En una propera sessió plantegem a l’alumnat què més els agradaria saber, fer i aprendre , i així podem anar definint els objectius que guiaran el projecte.
Aprofitem aquestes preguntes per diferenciar quines ens poden ajudar a realizar la investigació del projecte i per tant susceptibles de convertir-se en el repte, i quines podrem resoldre amb l’ajut dels contes i informacions diverses de les que disposem, tenint en compte que totes hi tenen cabuda al nostre projecte.
A partir d’aquestes converses prèvies, en posteriors sessions, és on s’acaba de definir el repte i decidir el producte final. La tasca del/a mestre/a en aquest moment és guiar en la reflexió a partir de les aportacions de l’alumnat per poder arribar a decidir el repte.
En el nostre projecte el repte és Com podem arribar a l’univers? i el producte final fer una conferencia on explicaran els aprenentatges adquirits.
Aquest repte ens ha permès desglossar els aprenentatges per poder donar-li resposta; hábitat, respiració, astronauta (cos humà), el coet (mitjà de transport)
A més a més, es defineix l’avaluació fent partícip l’alumnat tot consensuant què haurem d’haver après en acabar el projecte i com ho demostrarem. En el nostre cas, es va acordar fer una rúbrica per autovalorar-se sobre els aprenentatges assolits.
Pel que fa a l’organització, s’alterna el treball en gran grup amb el treball cooperatiu i el treball individual. Els grups de treball cooperatiu són fets pel mestre per tal de garantir que siguin grups heterogenis.
Després de tot aquest treball previ, important i imprescindible, i al qual cal dedicar tant temps com es consideri necessari, ja es pot començar a desenvolupar el projecte.
Per començar el nostre projecte, plantegem una conversa amb tot l’alumnat per decidir què volem aconseguir amb el treball del projecte.
Aprofitem aquesta conversa per fer un recull dels coneixements previs de l’alumnat, que alhora serveix per compartir coneixement i donar resposta entre els propis alumnes a alguns dels seus dubtes.
Aquesta conversa ens fa constatar els diferents graus de coneixements previs que hi ha entre l’alumnat, en funció del seu bagatge personal, dels seus interessos, vivències…
En una propera sessió plantegem a l’alumnat què més els agradaria saber, fer i aprendre , i així podem anar definint els objectius que guiaran el projecte.
Aprofitem aquestes preguntes per diferenciar quines ens poden ajudar a realizar la investigació del projecte i per tant susceptibles de convertir-se en el repte, i quines podrem resoldre amb l’ajut dels contes i informacions diverses de les que disposem, tenint en compte que totes hi tenen cabuda al nostre projecte.
A partir d’aquestes converses prèvies, en posteriors sessions, és on s’acaba de definir el repte i decidir el producte final. La tasca del/a mestre/a en aquest moment és guiar en la reflexió a partir de les aportacions de l’alumnat per poder arribar a decidir el repte.
En el nostre projecte el repte és Com podem arribar a l’univers? i el producte final fer una conferencia on explicaran els aprenentatges adquirits.
Aquest repte ens ha permés desglossar els aprenentatges per poder donar-li resposta; hábitat, respiració, astronauta (cos humà), el coet (mitjà de transport)
A més a més, es defineix l’avaluació fent partícip l’alumnat tot consensuant què haurem d’haver après en acabar el projecte i com ho demostrarem. En el nostre cas, es va acordar fer una rúbrica per autovalorar-se sobre els aprenentatges assolits.
Pel que fa a l’organització, s’alterna el treball en gran grup amb el treball cooperatiu i el treball individual. Els grups de treball cooperatiu són fets pel mestre per tal de garantir que siguin grups heterogenis.
Després de tot aquest treball previ, important i imprescindible, i al qual cal dedicar tant temps com es consideri necessari, ja es pot començar a desenvolupar el projecte.

