Ath començament deth projècte pensèrem uns requits qu’auie d’auer era nòsta caseta e en acabar eth projècte les guardèrem e…
14) CRITERIS D’AVALORACION
Respon
Arxiu de la categoria: Avaluació
13) AVALORAR ENTÀ MILHORAR
Un còp acabada era nòsta caseta, analisam se complís es requisits qu’auíem acordat en un principi e la milhoram: recobrim era façana damb papèr d’embalar entà que quède mès uniforme, metem flors enes hièstres, un barrat…
Atau mos a quedat de POLIDA!!!!
Era avaloracion finau mos a ajudat a milhorar eth nòste projècte e iniciam as escolans ena cultura dera autoavaloracion.
QUÈ HEM APRÈS?
Abans de dissenyar i organitzar l’acte de cloenda del Projecte, vam considerar necessari dur a terme amb l’alumnat una avaluació final que reflectís tant el procés com l’aprenentatge adquirit. En aquest sentit se’ls va proposar :
- Graella individual per a l’autoavaluació, elaborada pels mateixos alumnes.
- Una rúbrica per a la coavaluació( intragrupal i intergrupal).
- Registre individual de l’alumne per part del mestre d’acord amb les competències curriculars.
En primer lloc, per grups cooperatius van pensar indicadors relacionats amb allò que havien entès i après. Un cop posats en comú es van seleccionar els que els semblaven més interessants. El següent pas va ser afegir-ne tres relacionats amb l’actitud i la participació. En total se’n van seleccionar 10 a les que havien d’ assenyalar SÍ o NO individualment. En el primer tipus d’avaluació (autoavaluació), el propòsit del professorat era esbrinar el que havien après els /les alumnes a partir de les seves reflexions(metacognició).
Respecte a la rúbrica, partint d’una reflexió prèvia en la que l’alumnat es va adonar de la necessitat d’avaluar-se com a grup, i lògicament també en relació als altres grups, van dissenyar 5 indicadors, als que també havien de respondre SI o NO. Cal afegir que els va costar una mica tot aquest procés, sobretot als cursos de tercer, ja que estan més acostumats a que siguin els/les mestres els que avaluïn.
REFLEXIÓ
Som conscients que cada Projecte és diferent i la motivació i l’interès dels nens i nenes envers el tema escollit també. Per això pensem que cal estar obert a canviar processos i estratègies a l’hora de desenvolupar-lo, així com també establir un model de Projecte que no sigui excessivament estàtic i que permeti la flexibilitat. Per tant anar avaluant el procés mitjançant unes “bases d’orientació” ho veiem com a molt positiu.
Sessió 15: Representació de les dades de la segona pregunta de l’enquesta: taula de freqüència i gràfica de columnes amb paper i regletes.
Ara que ja sabem que pinso i ranxo volen dir el mateix, omplim la taula de freqüències i pintem la gràfica de columnes. A continuació, per grups de treball, fan la representació dels resultats amb les regletes (cada color de regleta representa una quantitat. Ex. Les blanques equivalen a 10 unitats, les taronges a 9, etc.) han de reunir les regletes necessàries per representar la gràfica de columnes corresponent.
Sessió 13: Representació de les dades de la primera pregunta de l’enquesta: taula de freqüència i gràfica circular. Les fraccions.
Fem l’anàlisi de les dades de la primer pregunta: Tens gos?. Fem la representació en una gràfica circular i ens adonem que gairebé una quarta part dels nens de l’escola tenen gos (96 de 395). Havíem treballat els quarts el curs passat amb l’aprenentatge de les hores i repassem les fraccions. ¼, 2/4, ¾ i 4/4.
Reflexions
El projecte arriba a la seva fi i és l’hora de fer algunes reflexions per part dels mestres que l’estan duent a terme. Decidim aplicar la proposta: Dues estrelles i un desig.
Les dues estrelles estarien relacionades amb la motivació i la implicació dels alumnes i les mestres que duen a terme el projecte.
Un desig: el producte final hauria de ser més fàcil per als alumnes; ja que en aquest cas, els alumnes han participat poc en l’edició del vídeo perquè el programa era difícil per a ells.
MOLLERUSSA CM: EXTENSIÓ DE TERRENY I NOMBRE D’HABITANTS – EL TRENQUET
ACTIVITAT REALITZADA A CICLE MITJÀ (4t)
PRODUCTE FINAL:
Cada alumne va fer un recull de les activitats que havien realitzat en un dossier.
Avaluació:
D’una banda vam tenir en compte la valoració dels resultats (es va realitzar a través d’una app amb les tauletes anomenada Kahoot). I d’altra banda, els processos, l’avaluació dels grups i la de cada alumne en particular. De la mateixa manera, ens sembla convenient que siguin els alumnes els qui facin una valoració de la seva pròpia feina i del projecte.
METODOLOGIA:
El projecte MOLLERUSSA és un projecte que ho treballa tota l’escola del MIP i que està establert per l’equip docent. El projecte s’ha portat a terme durant una setmana i s’ha treballat des de les següents àrees: català, matemàtiques, coneixement del medi natural i social i plàstica
Per poder fer les explicacions ens hem ajudat amb algun vídeo, murals, etc., de manera que es combinin textos amb fotografies i material multimèdia.
Per acabar s’han realitzat tasques com :
- Activitats en grups.
- Activitats cooperatives. ( La maleta d’en Manel).
- Coneixement de l’ús correcte amb eines informàtiques.
IMPLEMENTACIÓ
El desenvolupament d’aquest projecte comportarà:
- Un treball de camp (sortir per diferents zones de Mollerussa, preguntar a les persones que viuen a la ciutat) i una anàlisi del paisatge.
- La recerca d’un relat històric que sigui interessant ( exemple: TRENQUET).
- L’elaboració d’un gràfic de barres, línies i punts sobre l’extensió de terreny i nº d’habitants.
PROGRAMACIÓ
| PROJECTE | |
| TÍTOL DEL PROJECTE | MOLLERUSSA |
| OBJECTIUS | QUINES COMPETÈNCIES I COM LES HEU TREBALLAT |
| Situar al mapa de Catalunya on és el Pla d’Urgell | Àmbit de Coneixement del Medi:
DIMENSIÓ MÓN ACTUAL Competència: 1, 2, 3, 4, 5. DIMENSIÓ TECNOLOGIA I VIDA QUOTIDIANA Competència: 9 i 10. DIMENSIÓ CIUTADANIA: Competència : 11, 12 i 13.
Els alumnes, treballant per parelles, han buscat tota la informació autònomament gràcies a l’ús de les tauletes. Al final de cada sessió exposaven els diferents treballs per a que tothom pogués seguir correctament.
Àmbit de Llengües DIMENSIÓ COMUNICACIÓ ORAL Competència: 1, 2, 3 DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA Competència: 4, 5, 6, 7. DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL Competència: 13 i 14.
Exposicions orals del que estaven fent. Seleccionar i interpretar correctament la informació buscada a la tauleta. Àmbit Matemàtic DIMENSIÓ DE RESOLUCIÓ DE PROBLEMES Competència : 1, 2, 3. DIMENSIÓ CONNEXIONS Competència: 6 i 7. DIMENSIÓ COMUNICACÍO I REPRESENTACIÓ Competència : 9 i 10
Interpretar una gràfica de barres, de punts i de línies. Dibuixar una gràfica a la llibreta. Àmbit Digital DIMENSIÓ INSTRUMENT I APLICACIÓ Competència : 1, 2 i 3. DIMENSIÓ TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I ORGANITZACIÓ DELS ENTORNS DE TREBALL I D’APRENENTATGE. Competència: 4, 5 i 6. DIMENSIÓ D’HÀBITS CIVISME I IDENTITAT DIGITAL Competència: 9 i 10.
Elaboració d’una gràfica de barres al Word. Utilització de les tauletes per buscar informació.
Àmbit d’Educació en Valors DIMENSIÓ INTERPERSONAL Competència: 4, 5 i 6. DIMENSIÓ SOCIAL Competència : 7 i 8
Aporta idees sobre característiques rellevants del seu entorn i respecta les idees dels altres i els torns de paraula. |
| Identificar els diferents municipis del Pla d’Urgell. | |
| Conèixer l’extensió de terreny i nº d’habitants de Mollerussa i comparar-lo amb altres municipis de la comarca. | |
| Realitzar gràfiques de barres de línies i de punts. | |
| Identificar el relleu i el clima de Mollerussa | |
| Visitar un establiment comercial de Mollerussa i conèixer la seva història. | |
| Conèixer diferents monuments que hi ha en la nostra ciutat. | |
| Participar en activitats en grup. | |
| Comunicar-se adequadament en exposicions davant dels companys. | |
| Aplicar les TIC a les necessitats plantejades | |
COM SABEM EL QUE HEM APRÈS?
L’avaluació es realitza amb diferents instruments (observació directa, rúbrica, prova escrita, prova oral i altres produccions).
A partir de la conversa prèvia en gran grup a l’inici del projecte es concreta el que es treballarà i es defineixen els objectius, el repte i el producte final.
En aquest moment es consensua el que avaluarem i s’elaboren dues rúbriques on es plasmen els objectius que han d’aconseguir individualment i en el grup de treball cooperatiu.
D’aquesta manera, des d’un bon inici l’alumnat coneix el que ha d’aprendre i com ha de ser la seva participació en el grup de treball cooperatiu.
L’alumnat va manifestar que una manera de demostrar el que sabien era realitzar una prova escrita. Aquesta eina també és útil pel mestre per conèixer el diferent grau d’assoliment dels continguts treballats.
El professorat teníem clar que l’alumnat havia de ser capaç de comunicar oralment allò que havia après a l’hora d’entregar el tríptic en la jornada al carrer de la campanya de consells saludables.
La diversitat d’instruments permet tenir en compte i avaluar les diferents capacitats i competències de l’alumnat.
aVALUCIÓ DEL sCAPE ROOM
Quant a l’avaluació hem acordat que valorarem el projecte seguint el següent percentatge:
80% l’actitud i originalitat a l’aula a través del Class Dojo
i un 20% el producte final que es medirà amb una rúbrica:
| RÚBRICA SCAPE-ROOM | excel·lent | bé | no assolit |
|
Història, diversitat i ambientació |
La història del Escape Room és original divertida. La narració és coherent, està ben conectada |
La història del Escape Room és bastant original divertida. La narració és coherent, no està ben conectada |
La història del Escape Room no és original divertida. La narració no és és coherent, no està ben conectada |
|
Dificultat |
Els enigmes tenen un bon nivell de dificultat, cal pensar força, però tenen soluciño relacionada mab contingut donat a classe | Els enigmes tenen un nivell de dificultat normal , cal pensar una mica per trobar la solució | Els enigmes no tenen dificultat ni hi ha cap relació amb allò donat a classe |
|
Coherència i relació entre les probes |
Existeix una bona relació entre les probes que ens duen fins al final del enigma. |
Hi ha relació entre proves, però costa veure-les | No hi ha relació entre proves |
AVALUEM (II)
D’altra banda ens agradaria fer algunes observacions i reflexions:
- En general la elaboració dels productes finals costa, i requereix temps de disseny i construcció que nosaltres hem de preveure en la planificació.
- Els objectius d’aprenentatge van estar clars des del començament però ens va costar de trobar un producte que vincules els dos camps de coneixement i a l’hora que fos un producte assequible per a l’alumnat.
- L’alumnat quan ha tingut clar quin era el seu repte ha anat a buscar solucions a la xarxa i algunes estan copiades. Han fet un treball de recerca de la informació important però alguns no han generat res. En properes ocasions cal pensar en productes que no estiguin resolts a la xarxa.
- En principi els professors donàvem els continguts treballats al projecte com a fets, però ara veiem que hi ha alumnes que tenen a l’optativa que no els hauran fet i per tant ens trobem amb el dilema de si tornar a fer a classe aquells continguts treballats al projecte.
- Ens hauria anat bé fer alguna resolució a petita escala i treballar a l’aula amb petits reptes/ problemes sense accés a la xarxa que puguin resoldre amb el grup de treball i amb materials que disposem; amb elements del mètode científic.
- Podem afegir molta més transversalitat, pensant en la viabilitat de projecte, l’impacte econòmic que podria tenir, la sostenibilitat …