La setmana passada, en el marc del projecte, ens va visitar el director de curtmetratges Octavi Espuga. Ens va il·lustrar de manera molt pràctica i visual com es feia una pel·lícula i els nens i nenes van poder fer algunes gravacions. Quina emoció!
Un còp arremassades es caishes de carton de disparières formes, mesures e colors decidírem que serien mès polides pintades.
Protegírem es taules e eth solèr, mos pugèrem es manges, escuelhérem es colors e ja èrem prèsti entà començar a decorar. Damb concentracion maxima decorèren sense deishar espacis uets.
Descorbírem qu’era pintura sautaue un còp seca enes lòcs a on auíem metut cinta adesiva entà barrar-les. Alavetz, acordèrem que ja non pintaríem mès es caishes pr’amor qu’estarien a miei pintar. Ara seguida, pensèrem qu’ua bona solucion serie forrar era casa, un còp acabada, damb papèr d’embalar de color.
Aprenérem a flexibilizar eth nòste pensament. Mos calèc cambiar era idia iniciau en tot parar-nos a pensar, escotar d’autes opinions e arribar a un acòrd.
En definitiua, des errors tanben s’apren!
 |
 |
.
Aguesta activitat ges deth besonh d’informar as familhes e as companhs de primària deth nòste projècte e demanar era sua collaboracion tà conseguir fòrça caishes tà poder bastir era nòsta caseta. Es escolans de P5 son es encargadi d’escríuer una nòta.
Eth procés a seguir a estat:
Un còp era nòta tàs companhs ei prèsta hèm tres grops (en cada grop i a escolans des tres edats) entà anar a explicar en C.Iniciau, C.Miei, e C.Superior eth sòn contengut.
Damb era escritura d’aguesta nòta an aquerit naui coneishements e les a aportat estrategies que poiràn méter en practica ena escritura d’auti tèxtes. E non solet ac an hèt damb eth sòn trabalh individuau ena activitat, senon tanben en tot observar era guida qu’a hèt era mèstra en tot eth procés e en tot participar activament damb es companhs/es enes convèrses
Dempús de veir eth modelatge per part des mèstres de coma se pòt bastir ua casa, les deishèrem pèces granes as de P3 e pèces petites de plastic (tipe Lego) as de P4 e P5 entà que bastissen eri es sues pròpries casetes.
Les acorropèrem en petiti grops eterogeni entà que trabalhèssen de manèra cooperatiua, que parlessen, qu’arribèssen a acòrds, on cadun poguesse aportar es sues potencialitats e èster responsable deth sòn pròpri aprendissatge, que non siguesse un trabalh individuau.
Es procèssi e es resultats sigueren diferents en foncion des persones que compausauen es grops, mès ua causa coincidic en toti: pendent aguest ahèr er ambient siguec de concentracion maxima.
Campatz es imatges…
Es mainatges e mainades an hèt es sues pròpies casetes e, sens dubte, er aprendissatge aquerit per miei dera observacion en modelatge les a ajudat fòrça.
En l’última reunió de l’equip impulsor es va decidir renovar tots els murals del nostre pati, ja que estan molt deteriorats. Els membres del grup que s’encarreguen d’aquesta tasca valoraran si es repinten, si es milloren o si se’n fan de nous.
Aquests són els nostres murals:
Era iniciacion deth projècte lo hèrem ena visita tà Citè de l’espace, a on cerquèrem era motivacion des escolans entar inici d’ua grana aventura.
En arribar enes escòles demanèrem as escolans çò que mès les auie shautat e quines qüestions les auien quedat pendentes de respone ena visita.
Tot e que toti auem trabalhar eth madeish tèma, cada grup trabalhèc es sues inquietuts. Es escolans de primària hèren maquetes representatiues deth sistema solar.
Ena nòsta ZER trabalham es projèctes de diuèrses formes, segontes era tipologia d’escòla, pr’amor qu’auem escòles damb pògui escolans e toti es nivèus e escòles damb grops nombrosi en cada nivèu.
Es projèctes les trabalham en tota era primària e educacion infantila. En infantila elegissen es escolans eth tèma a trabalhar, tot e que bèth viatge ei era mèstra que lo dirigís. En educacion primària trabalham per projèctes eth coneishement deth miei e son es mèstres es que elegissen eth tèma a trabalhar.
Coma que hè pòc temps que trabalham damb projèctes, eth tèma ei guidat pes mèstres, tot e que fòrça deth contengut a trabalhar ei demanat pes escolans.
Segontes eth tèma que trabalham o era activitat a realizar hem grops de 3 o 4 escolans o individuaus.
Sajam qu’es escolans damb mès dificultats agen supòrt e poguen trabalhar d’ua manèra mès individualizada.
Entà resumir eth tèma que trabalham, realizam un mapa conceptuau que vam reamplint a mesura qu’er escolanat va trapant responsa as sues qüestions.
Entà començar, mos amassèrem toti es escolans d’educacion infantila en gran grop (24 escolans) e es mèstres hérem ua casa damb pèces granes de plastic.
En prumèr lòc, en tot parlar damb eri, decidírem era mesura dera planta. Parlèrem des nocions “de naut tà baish”, ”de baish tà naut”, etc. Quedèc clar qu’era bastissa se començarie de baish tà naut.
Dempús, quan ja auíem pujat tres hilères, mos encuedèrem qu’es pèces non mos arribarien entà acabar-la tota. La des·heiguérem e tornèrem a començar. Reflexionèrem sus eth hèt d’apréner des nòsti errors, coma mos auie passat a nosati, e que non passe arren per enganhar-se.
En moment de hèr es hièstres, expliquèrem coma se dèishen es uets e se seguís era paret pes costats.
Fin finau, eth losat se hèc inclinat coma ua escala e se ramplic damb eth carton des ueus.
A compdar d’ua convèrsa de classa, es escolans escuelhen de quin materiau bastiràn era sua caseta. Aquesta siguec era sua convèrsa:
– De quin materiau la poiríem hèr? un materiau que sigue facil de trapar, de manèra que nosati le podéssem manipular…
– La poiríem hèr de husta! Coma eth mèn pare trebalhe en ressèc…
– Plan ben! A viatges, vedem cases de husta. Mès era husta pese molt tà nosati e, a còps, i a estères que mos les poiríem clauar.
– De metau…
– Eth metau ei un materiau que se hè a servir en bèth moment en bastiment d’ua casa. Mès d’on le treiram eth metau? E qué le passe ath metau?
– Qué pese molt!
– Tanben la poiríem hèr de papèr….
– Ei vertat, ena escòla n’auem fòrça de papèr, mès …
– Non tierie…
– Clar. Damb eth papèr non poiríem bastir es parets, non tierie. Non a consisténcia.
– Poiríem trèir era caseta de plastic que i a dehòra en pati e plaçar-la laguens dera escòla!
– Sabetz coma se sosten era caseta de plastic en pati petit?
– Ei clauada damb uns cargòlhs molt gròssi.
-Òc. Per motius de seguretat ei clauada en tèrra pr’amor que, senon, en tot calar-se-i laguens se vos poirie quèir dessús e serie perilhós. E lo de madeish passarie se la placèssem laguens enes classes, enes correders o ena sala. Cau clauar-la en un lòc e nosati pensam en bastir ua casa tà quan hèsque mau temps e non podésquem gésser. Que se pogue montar e desmontar quan convengue.
– La poiríem hèr d’aguest materiau…
– E coma se ditz aguest materiau?
– Carton!
– Plan ben! Quina bona idia! Se poirie hèr de carton.
Quant a l’avaluació hem acordat que valorarem el projecte seguint el següent percentatge:
80% l’actitud i originalitat a l’aula a través del Class Dojo
i un 20% el producte final que es medirà amb una rúbrica:
| RÚBRICA SCAPE-ROOM | excel·lent | bé | no assolit |
|
Història, diversitat i ambientació |
La història del Escape Room és original divertida. La narració és coherent, està ben conectada |
La història del Escape Room és bastant original divertida. La narració és coherent, no està ben conectada |
La història del Escape Room no és original divertida. La narració no és és coherent, no està ben conectada |
|
Dificultat |
Els enigmes tenen un bon nivell de dificultat, cal pensar força, però tenen soluciño relacionada mab contingut donat a classe | Els enigmes tenen un nivell de dificultat normal , cal pensar una mica per trobar la solució | Els enigmes no tenen dificultat ni hi ha cap relació amb allò donat a classe |
|
Coherència i relació entre les probes |
Existeix una bona relació entre les probes que ens duen fins al final del enigma. |
Hi ha relació entre proves, però costa veure-les | No hi ha relació entre proves |
