En una de les sessions de psicomotricitat vam treballar amb l’alumnat el tir amb arc. Dies abans a la classe, amb branques d’arbres i cordes vam fer els arcs. Ara venia el més difícil, aprendre a tirar amb l’arc les fletxes.
S’ho van passar molt bé,però ens va costar força aconseguir tirar les fletxes amb l’arc i el més difícil va ser encertar als animalets.
Aquesta tarda els indis estaven molt contents perquè havíen aconseguit caçar molts bisons, per celebrar-ho vam posar-nos tots en rotllana i vam cantar i representar una dansa pròpia dels indis.
Una de les tardes amb família, va venir la mare d’una alumna a explicar-nos una història d’un atrapasomnis.
Despès d’explicar la història ens va proposar fer un atrapasomnis molt bonic i divertit.
Ens va agradar molt fer l’ atrapasomnis , ens el vam endur a casa per atrapar tots els somnis dolents que tinguessim.
En una sessió de psicomotricitat, els mestres ens vam inventar una història d’indis que l’anavem explicant i els alumnes havien de fer les accions que sortien a la història,la missió era fer de veritables indis ,per exemple s’havien d’arrastrar pel terra per no ser vistos,havien de pujar als cavalls,escalar muntanyes,caçar bisons,anar en canoa,pescar peixos i lluitar per defensar el seu poblat.
Una tarda un alumne ens va explicar que els indis quan anaven a lluitar es pintaven la cara. Llavors els hi vam fer la pregunta:Només es pinten quan van a lluitar?.Després d’un llarg debat on cadascú hi deia la seva, van arribar a la conclusió que es pintaven en més ocasions. Vam buscar informació sobre quan es pintaven els indis,quins colors utilitzaven,quines formes pintaven,…
Després els deixavem triar entre pintar-se la cara per anar a lluitar o per anar de cerimònia i havien de justificar la seva elecció. Finalment ens vam pintar la cara com els autèntics indis.
Un matí quan vam arribar a l’escola ens vam adonar que algú ,per la nit, havia estat al nostre poblat. Els indis rastrejadors es van posar a treballar buscant emprentes que ens donessin uns pista sobre qui ens havia visitat.
Aviat van trobar emprentes que ara havíen de desxifrar, va estar fàcil, eren emprentes de ferradures, per tant ,desprès d’un gran debat tothom estava d’acord en que havíen estat els vaquers els que havien estat xafardejant al nostre poblat. Sabien que era un grup de vaquers ja que els cavalls dels vaquers porten ferradures , en canvi els cavalls dels indis no en porten. Per deixar contància de la nostra troballa tots van dibuixar una ferradura .
Va arribar el gran dia en que venia a la nostra classe la senyoreta Rosa a ensenyar-nos a fer un tipi. Abans ens havíem informat dels materials que necessitavem i els teniem preparats a la classe.
Li vam ensenyar els materials que havíem preparat: canyes, manta, cordes.
Ara començava el muntatge del Tipi. La Rosa ens explicava cada pas que feia. Al final vam tenir un Tipi la mar de xulo. Gràcies Rosa
Al llarg d’aquesta primera part del projecte d’Alcanar ens hem adonat, que els nostres alumnes, no tenen clar quin és el principal motor econòmic del poble. Per tal de poder esbrinar-ho vam convidar a l’aula un avi expert en cítrics, amb una àmplia i dilatada carrera professional en el sector.
Ens va preparar un taller on hi va presentar diferents cítrics, classes de llavors, com es treu la llavor i com es fa un empelt. Els alumnes van estar molt interessats i atents. Vam poder concloure que un dels principals motors econòmics del poble és la taronja, ja que molta gent s’hi dedica, ja sigui collint-la, empeltant-la, tallant,…i també, que el clima d’una zona determina el tipus d’empelt que farem. Avui dia costa creure que molts d’ells no han collit mai una taronja directament de l’arbre.
Poder haurem de preparar una visita directament als llocs de producció o a la materixa Cooperativa Exportadora d’agris d’Alcanar. De moment, aquí us deixem una petita mostra del taller.
A partir del segon dia del projecte els diferents grups de treball es dediquen a la recerca i organització de les diferents tasques necessàries per la realització del producte final.
El treball va ser molt irregular, hi havia dies que semblava que un grup classe estava implicat, se’l veia treballar i veies com avançava la feina i a la sessió següent no semblaven els mateixos alumnes: apàtics, desorganitzats,… Com ja vam explicar en anteriors entrades els anàvem facilitant les preguntes clau (objectius de la programació) perquè no perdessin el rumb del que estaven fent.
En sessions anteriors els vam indicar les diferents possibilitats de producte final que serien adients: pòster, vídeo, podcasts,…; a més, que tingueren en ment que la idea final és que aquest producte final fos útil com a mitjà informatiu sobre la problemàtica de les addiccions per a d’altres adolescents, i encara que tots tenien aquesta informació en un grup classe es van decantar majoritàriament per fer pòsters i presentacions (PowerPoint) i en l’altre per fer vídeos. Contagi per proximitat?
També vam observar com els alumnes que van decidir fer un vídeo no aprofitaven el temps com caldria, el fet que deixaven la gravació per fer-la fora de les hores lectives feia que a classe no siguessin capaços de dedicar-se a tasques d’aprofundiment per millorar la informació i/o vesant tècnica que els permetés fer un millor producte.
A partir de tot el material que ens van donar el Josep i el Dani vam començar a treballar el tema i la sinopsi del curtmetratge. El tema era lliure i cada alumnes podia escollir. Després en petit grup, de quatre alumnes, cadascú va llegir i va explicar la seva sinopsi. En petit grup es van polir alguns detalls i posteriorment cadascú va explicar el seu tema a tota la classe.
L’activitat final partia de la pregunta: Quin curtmetratge és el més factible? No teniem pressupost, ni podíem fer efectes especials, no podia ser d’animació, (com a molt sabíem fer un stopmotion), els actors havíem de ser nosaltres,…
Vam fer un DAFO de tots els projectes, valorant punts forts i puntes febles de cadascún. Van ser unes assamblees d’aula molt intenses i llargues però al final vam coincidir i vam veure quina de totes les propostes era la millor.
A partir d’aquí vam confeccionar l’equip de rodatge, cada alumne va decidir a quin grup podia aportar més coses en funció de les seves habilitats.
L’equip de rodatge estava organitzat en:
Directors i guionistes.
Directors artístics.
Tècnics de so i imatge.
Script.
