Arxiu de la categoria: Cronologia

Avaluació

Publicat el per
Respon

L’avaluació d’aquest projecte, ha estat continuada i els propis alumnes s’han pogut anar auto avaluant.

En un inici, vam voler determinar quins eren els coneixements previs que tenien els infants sobre el tema escollit i quines eren les seves hipòtesis. Aquest va ser el punt de partida entorn el qual vam iniciar el projecte.

Durant el transcurs d’aquest projecte, els mestres han anat observant la forma en què els nens i nenes van aprenent i interactuant i els descobriments que van fent al llarg del camí,  per tal de poder fer una avaluació del procés d’aprenentatge. Les eines que vam fer servir per anar avaluant aquest procés d’aprenentatge, van ser:

  • Exposició oral.
  • Realització d’un mural.
  • Control.
  • Elaboració d’un lapbook de manera individual.Creació d’un Power Point per parelles.

 

Vam avaluar dels alumnes, l’esforç, l’adquisició de coneixements i el treball realitzat. Vam tenir en compte la participació de cadascú en les situacions de treball en grup. S’ha de tenir en compte que no vam tenir els mateixos criteris d’ avaluació per tots els infants, ja que cada nen i nena és diferent a l’altre i no parteix d’una mateixa base de coneixements.

L’Auto-avaluació del projecte, ens va permetre conèixer què havien après els alumnes sobre el tema treballat, així com també què havien après a fer durant el projecte.

Els alumnes van poder intervenir de manera activa en l’avaluació de la seva feina –individual- i de la feina dels companys- col·lectiu-. En aquest sentit, vam establir taules de valoració individuals i col·lectives, amb criteris qualitatius i quantitatius.

LES EMOCIONS. IMPLEMENTACIÓ

Publicat el per
Respon

COM I A ON S’OBTÉ LA INFORMACIÓ?                                        Un cop començat el projecte amb les activitats de motivació inicial, hem informat a les famílies del què estem treballant a l’aula, i els hem demanat la seva col·laboració. Els infants han anat portant materials de casa (contes, làmines, cançons, ninots,…) i amb tot el material recopilat, hem anat creant a classe el racó de les emocions. En aquest racó també hi ha hagut alguna aportació de material per part de la mestra.

ACTIVITATS D’IMPLEMENTACIÓ

VÍDEO: “LAS EMOCIONES EN SITUACIONES”
– Primer es visualitza el vídeo sencer.
– Després es torna a veure aturant la imatge perquè els nens intentin identificar quina és l’emoció del personatge en cada moment.

EMOCIONS VIDEOLa informació que es visualitza en el vídeo, fa que els alumnes es sentin identificats, empatitzen amb els personatges i que siguin capaços de verbalitzar com se senten.

SOBRES DE LES EMOCIONS
– Presentació dels sobres amb les imatges de persones amb emocions
d’alegria, tristesa, ràbia i por.
– Conversa: què et sembla. Per què?
– Els nens identifiquen quina és l’emoció de cada persona.
– Classifiquen les imatges segons l’emoció.
– Els sobres formaran part del racó de les emocions.
cartells emocions Imatges de persones que representen emocions d’alegria, enfado, tristesa i por.
Les fotografies dels nens perquè ells mateixos identifiquin el seu estat d’ànim.

LES CADIRES DE RESOLUCIÓ DE CONFLICTES
Es mostren dues cadires. Una té un dibuix d’una orella i l’altra d’una boca. Quan es produeixi un conflicte, els nens seuran en elles. El que està a la cadira de la boca parlarà i el que està a la de l’orella escoltarà.

Com es relacionen i sistematitzen els resultats que van obtenint els alumnes per crear coneixement? Com s’autoregulen els alumnes? 

Mitjançant espais de reflexió els alumnes verbalitzen com se senten.

Com documenten els alumnes el procés de producció?

En aquest projecte es treballa molt la comunicació i el llenguatge de l’alumnat. Tot i així, anem documentant el nostre projecte a partir d’un dossier de treball.

 

PLANIFICACIÓ – ESCOLA EL CIM

Publicat el per
Respon

El punt de partida han estat dos projectes que ja es treballen a l’escola, l’hort a cicle inicial i el Maresme a cicle Mig. Ens va semblar interessant centrar-nos en aquests dos projectes ja que no acabaven de complir les característiques bàsiques comunes d’aquest tipus de pràctiques i ens hem plantejat com a objectiu millorar-los.

  • El Maresme a 4t
  • L’Hort a 1r

PROJECTE DE 4t: MARESME.

Resultat d'imatges de maresme

Com a fil conductor del projecte plantejarem als alumnes l’opció d’elaborar un documental sobre la comarca on viuen, aquest serà el producte final del projecte. Un documental que servirà per donar a conèixer als alumnes nouvinguts de l’escola les característiques principals de la nostra comarca. Per introduir els interessos dels alumnes els hi preguntarem quins apartats creuen que han de sortir en el documental final. En aquesta conversa inicial el mestre/a ha d’assegurar que surten tots els temes importants:

  • Tradicions de la comarca:llegenda, gegants, balls, castellers…,
  • Receptes
  • Geografia (capital, poblacions, relleu, rius…),
  • Flora  (herbari)

Hem de garantir que aquests apectes s’han de treballar perquè els alumnes coneguin la comarca, però el tutor/a ha d’estar obert a les idees i propostes dels alumnes i així modificar o no la planificació del projecte.

Per coordinar els continguts procedents de diverses àrees/matèries de manera integrada es demanarà a tots els especialistes que participin en dues o tres sessions de coordinació de nivell al trimestre.

PROJECTE DE 1r: L’HORT 

Resultat d'imatges de hort

Per iniciar el projecte de l’hort els hi plantejarem als nens i nenes unes preguntes:

Puc plantar cacao a l’hort ? I per què? Per què volem un hort a l’escola? Què podem conrear a l’hort de l’escola? Teniu les mateixes fruites i verdures a la cuina tot l’any?

A partir d’aquestes preguntes recollirem els coneixements previs dels alumnes. Compartirem el què farem, què aprendrem i com ho avaluarem. També parlarem de quins elements ens poden ser útils per a descobrir tot el que volem saber: internet, comerc del poble i de proximitat, els pagesos del poble que també ens poden ajudar…

Amb l’ajuda de l’hort de l’escola podrem experimentar conreant alguns vegetals i fruites i així podrem descobrir el cicle de les plantes, el que necessiten per viure, les parts de les plantes, tipus… i moltes més coses que segur poden sorgir en el transcurs del projecte.

Al acabar el projecte comprovaran si les respostes a les preguntes incials són les mateixes o hi ha algun canvi.

Calen hores de coordinació entre els diferents docents per tal d’assegurar la bona pràctica del projecte, creiem que cara al curs vinent que hi ha una hora mes es podria realitzar dins l’hora de cicle pedagògics.

El mestre/a és la guia per ajudar als alumnes ha aprendre i el tutor serà l’encarregat de coordinar i organitzar-lo.

Al final del projecte es valorarà i es decidirà què es pot millorar.

COM TREBALLEM LES EMOCIONS? METODOLOGIA

Publicat el per
Respon

La metodologia emprada en aquest projecte es basa en una metodologia activa i participativa per part de l’alumnat.  Potencia l’exploració, l’experimentació i l’observació directa del dia a dia dins i fora de l’aula.

Cal destacar el gran valor que tenen els contes i altres recursos materials dins el món de les emocions, com a mètode de motivació i vehicle per fer arribar als infants conceptes i impressions, fins el punt de sentir-se identificats i empatitzar-hi.

L’expressió oral és una eina indispensable  per  transmetre estats d’ànim, emocions, coneixements, vivències i impressions. Així com,  la música, la psicomotricitat, l’expressió corporal i l’expressió plàstica que són una part molt important per desenvolupar  l’expressió i la comunicació dels infants.

AGRUPAMENT
Depenent de l’activitat, els alumnes es distribueixen en petit grup (4-5 alumnes), mig grup (11 alumnes) o tot el grup-classe.

Quan es treballa en gran grup cal tenir en compte que depenent de la tasca encomanada per la mestra doncs pot ser de resolució individual, per parelles o en petit grup.

Com que el projecte està adreçat als alumnes de P4, és la mestra qui defineix els grups per tal d’evitar que alguns alumnes quedin exclosos.

DISSENY DE TASQUES. COM ES RELACIONEN ENTRE SI?   
El projecte que hem dissenyat pren com a fil conductor un personatge molt simpàtic i agradable “La Tortuga sàvia”. Aquest personatge articularà tot l’eix vertebrador del projecte que desenvolupem amb els infants.

A més a més, cal tenir en compte que dissenyem activitats de diferents àrees amb la intenció de veure que moltes activitats de les que fem cada dia generen en nosaltres diferents emocions. Per tant, la coordinació entre mestres és una eina clau pel bon desenvolupament de cada una de les activitats.

 

COM INTRODUÏM LA RECERCA ALS NOSTRES ALUMNES?
Introduïm la recerca a partir d’activitats de motivació que despertin l’interès dels alumnes:

  • Arribada a l’aula de l’amiga de la “Tortuga sàvia”.
  • Aparició inesperada d’una carta escrita per la “Tortuga sàvia”.
  • Visualització d’un vídeo “Las emociones en situaciones”.
  • Explicació del conte: “El Monstre de Colors”, “Cua de Drac”, “Quina rebequeria!”, “Go away, big green Monster!”.

Aquestes activitats en ajudaran a desenvolupar la resta d’activitats però sempre estarem oberts a derivacions no previstes, depenent de les aportacions i dels interessos que expressin els alumnes. Per tant, les activitats plantejades per l’equip de mestres seran obertes a possibles variacions, si s’escau.

ESPAIS DE REFLEXIÓ
Considerem que és important que els nens des de petits aprenguin a reconèixer les seves emocions, aprenguin a reaccionar davant d’elles i sàpiguen com expressar-les. Un nen que sap reconèixer el que sent, explicar-ho i compartir-ho serà un nen autònom, amb un bon concepte de si mateix i que sap interaccionar amb els demés de forma empàtica.

Per aquest motiu, és molt important crear espais de reflexió on els alumnes expressin com s’han sentit en cada sessió de treball i deixem temps per si algun alumne vol fer alguna aportació.

Aquests espais de debat els creem tant al principi com al final de cada sessió:

  • El principi de cada sessió fem una recopilació del què vam estar treballant a la sessió anterior per tal de no perdre el fil conductor.
  • El final de cada sessió fem una rotllana i posem en comú tot allò que considerem important, prenent com a base la pregunta: Com us heu sentit?.

COM FEM PÚBLIC ALLÒ QUE PASSA A L’AULA? ESPECIALMENT ELS SABERS…
Per tal de donar a conèixer allò que passa a l’aula, es fa ús del bloc de l’escola per penjar tots aquells materials que l’equip de mestres consideri adient compartir amb les famílies i, també en algunes activitats, es demana la col·laboració de les famílies per portar materials que contribueixin en la millora del desenvolupament del projecte.

Projecte Congrés de Zoologia. Implementació

Publicat el per
Respon

 

Aquest projecte ha de tenir lloc a finals del segon trimestre quan ja s’haurà treballat una sèrie de competències i coneixements en les diverses àrees implicades. Serà llavors quan es podran aplicar durant el transcurs del projecte i es podran adquirir altres nous aprenentatges.

Hi haurà múltiples solucions a la pregunta inicial. Per a descriure i definir cada espècie hauran de fer una recerca a través de diferents suports, per això cada grup proposarà una idea diferent perquè serà fruit de la seva pròpia creació però s’ajustarà a uns paràmetres reals.

En el moment que es comença a implementar el projecte s’entrega a l’alumnat unes graelles que els permetran anar planificant per avançat cada sessió, així com fer una valoració final dels objectius proposats per a cada dia.

El fet que el congrés és un acte comunicatiu genera un debat que fa que l’alumnat esdevingui conscient del seu propi aprenentatge.

El pòster seria la comunicació escrita i la maqueta seria l’objecte final de la seva recerca. Els productes finals de tot el projecte queden reflectits en la capacitat de l’alumnat de transmetre els coneixements treballats documentant-los pas a pas en un blog.

Implementació: Recerca d’informació – El nostre poble

Publicat el per
Respon

 

Cada grup, a partir de l’índex creat, va anar responent les preguntes. Els alumnes havien de buscar la informació a casa a través d’internet, fent entrevistes o consultant llibres i vídeos.

llibre de Cabrils

llibre de Cabrils

entrevista

entrevista

A l’escola els alumnes compartien, resumien i elaboraven la informació. La mestra s’assegurava que els alumnes comprenien la informació i els ajudava a completar-la si era necessari. Aquesta informació creada  pels alumnes l’anaven escrivint en uns fulls que més endavant els servirien per fer les presentacions amb Google Docs.

 

Implementació: Elaboració de l’índex – El nostre poble

Publicat el per
Respon

A continuació es detalla el procés a través del qual els alumnes van crear i estructurar l’índex del projecte.

Activitat inicial

Els alumnes van portar una fotografia del paisatge que veuen des de casa seva. Després d’ubicar i explicar les fotografies, van començar a sorgir aspectes diferents i comuns entre les fotografies i paisatges. En aquest moment van sortir preguntes com: Què és una urbanització? Per què no hi ha botigues a les urbanitzacions? Per què Cabrils és un poble i no una ciutat? etc.

Confecció de l’índex del treball

A partir dels dubtes i preguntes sorgides durant l’activitat inicial, els alumnes van començar l’elaboració de l’índex del projecte.

1- “Totes les preguntes comencen igual…” Durant el procés, una alumna va observar que totes les preguntes començaven de la mateixa manera: Per què…? Per millorar el tipus de preguntes, la mestra va demanar als alumnes de quina altra manera podíem començar les preguntes. Els alumnes van arribar a la conclusió que podien començar amb: com, qui, quan, per què, quant, on, etc. A continuació cada alumne va escriure en un paperet una de les maneres de començar les preguntes.

Seguidament la mestra va repartir 5 paperets a cada grup. Cada grup havia d’inventar-se com a mínim 3 preguntes utilitzant els paperets proporcionats.

2- “No ens surten més preguntes…” Tot i que van començar a sortir diferents tipus de preguntes, va arribar un punt en el que els alumnes ja no tenien més preguntes. En aquest moment la mestra va proposar-los agafar el llibre de Medi per veure si s’inspiraven per fer més preguntes i així relacionar les preguntes amb els continguts de Medi. Poc a poc van anar sorgint les preguntes, fins a un total de 39 preguntes.

3- “Ufff.. quantes preguntes! I ara què fem?” En finalitzar l’índex els alumnes van comprovar que tenien moltes preguntes però que calia ordenar-les i agrupar-les en 4 bloc temàtics perquè cada grup de treball s’encarregaria de resoldre un bloc. Els alumnes tenien clar el nom de 3 grups: l’Ajuntament, Natura i Història però no es posaven d’acord amb el nom de l’últim bloc. Per tal d’organitzar i classificar les preguntes la mestra va imprimir i retallar les preguntes de l’índex. Cada alumne va llegir una de les preguntes i tots els alumnes es posaven d’acord per col·locar-la en un dels grups. Quan els alumnes no tenien clar el grup al qual pertanyia, col·locaven la pregunta al 4t grup. Un cop classificades totes les preguntes els alumnes van observar les preguntes que havien quedat a l’últim grup i van decidir que aquest grup seria el de les urbanitzacions.

esquema general

esquema general

4- “Nosaltres volem fer història!” Un cop organitzades les preguntes, cada grup de treball va haver de triar quina temàtica volia fer. Un cop triada la temàtica cada grup va haver de llegir les preguntes del seu tema, ordenar-les en grups i enganxar-les en el que seria l’índex que haurien de seguir per l’elaboració del treball.

preguntes específiques

preguntes específiques

Repensem l’Edat Mitjana (Planificació)

Publicat el per
Respon

Punt de partida

El tema principal del projecte seria un nou enfocament d’un tema que ja coneixen, que és l’Edat Mitjana i, per això, l’hem anomenat «Repensem l’Edat Mitjana». A la sessió inicial, es diria com es treballaria, és a dir, la distribució de l’alumnat en sis petits grups i l’assignació dels diferents àmbits : art medieval (romànic, gòtic), clergat, noblesa, camperols i minories religioses. Els alumnes podrien triar l’àmbit de treball, plantejar-se qüestions sobre el seu propi àmbit i sobre d’altres àmbits.

Se’ls explicarà que al final del projecte els avaluarem segons el seu procés de treball, el treball cooperatiu i la cohesió de grup i el producte final.

Pel que fa al context real, es duria a terme el camp d’aprenentatge al Monestir de Poblet on els alumnes tindran l’oportunitat de copsar la pervivència d’elements de l’Edat Mitjana a l’actualitat.

Treball en equip dels docents

  • Per presentar els continguts procedents de diverses àrees, farem reunions on presentarem les activitats, des de cada àmbit.

  • A l’inici del projecte el/la coordinador / a establirà uns objectius generals, que posteriorment es concretaran des de cada àmbit o matèria.

  • El rol del professorat en aquest projecte serà el de cooperar amb l’alumnat, més que no pas dirigir.

  • Per a documentar el projecte es penjaria un document al Drive on cada professor inclouria les tasques, objectius, activitats, pla de treball, etc. a realitzar. Aquest document es lliurarà a l’alumnat a l’inici del projecte.

Repensem l’Edat Mitjana (Avaluació)

Publicat el per
Respon

Pel que fa a l’avaluació, establiríem tres aspectes fonamentals:

  • Avaluació del procés d’aprenentatge, especificat en l’assoliment d’un seguit d’objectius proposats pels professors implicats. Aquests objectius es classificaran en tres categories : estratègies, conceptes i actitud. Dins de cadascuna d’aquestes categories es definirien un seguit d’ítems valorats en una escala del 0 al 5 cadascun d’ells. Tot això podria quedar recollit en l’anomenada “Carpeta d’aprenentatge”.
  • Avaluació del producte final. Per tal d’avaluar el resultat final del projecte és necessari l’elaboració d’uns criteris d’avaluació, consensuats i redactats per l’equip de professors del Projecte. Els alumnes haurien de conèixer per avançat aquests criteris.
  • Auto-avaluació del projecte. Els alumnes intervenen de manera activa en l’avaluació de la seva feina –individual- i de la feina dels companys- col·lectiu-. En aquest sentit, podem establir taules de valoració individuals i col·lectives, amb criteris qualitatius i quantitatius.

  • Avaluació del disseny i la implementació del projecte per part de l’alumnat i del professorat implicat. ( enquesta)

Aspectes transversals

  • Es faran servir eines d’edició de documents de text, elaboraran presentacions multimèdia i si s’escau processament de dades numèriques. També treballaran el llenguatge audiovisual: imatge fixa, so i vídeo.

S’utilitzarà el moodle o blog per compartir documents i elaboració dels mateixos. Aquesta plataforma digital també s’utilitzarà com a eina de comunicació entre el professorat i el alumnes o entre els propis alumnes. Els alumnes també empraran les eines enumerades en el primer punt de la plataforma digital esmentada.

S’empraran diferents tipus de cercadors per la gestió d’informació de la xarxa, tant generals (Google), com específics (Alexandria).

  • Els aprenentatges transversals es realitzaran combinant tant el treball individual com el col·lectiu en funció de les tasques encomanades.

És molt important que les explicacions en aquests treballs siguin clares i concises i amb un suport ja sigui escrit o visual per tal de poder-ho avaluar i compartir.

La col·laboració entre els membres d’un mateix grup, els valors i les actituds s’avaluarà mitjançant la realització d’un producte final i un registre diari de les tasques de grup que s’han anat fent a nivell individual i col·lectiu.

Repensem l’Edat Mitjana (Producte Final)

Publicat el per
Respon

Definició del producte final

Els alumnes, un cop acabat el projecte hauran de presentar un resum de tot el que han après del seu àmbit per tal de poder-ho compartir amb la resta dels companys en una breu presentació oral. També caldrà representar en diverses performances cadascun dels àmbits. El producte final és col·lectiu i respon a un mateix model formal.

Per a contextualitzar-lo amb l’entorn, en aquest projecte col·laborem amb grups de monitoratge de l’Alberg Jaume I de l’Espluga de Francolí.

Comunicació del producte final

  • La presentació del producte final es farà de dues maneres:

  • Els resultats obtinguts els donaran a conèixer i compartiran mitjançant, materials escrits per ells mateixos, un diari , elements visuals tals com imatges, maquetes, objectes, una representació,….

  • Cada grup farà una explicació del document final a la resta de companys i al professorat i seguidament farà la representació del treball més estètic o plàstic sobre l’àmbit que ha treballat amb la intenció de fer partícips als companys i companyes de la seva recerca.

  • La preparació d’aquestes presentacions les faran en grups, assessorats pel professorat i amb unes directrius bàsiques sobre el document escrit com l’expressió oral i corporal marcades prèviament.

  • Es podria plantejar convidar a les famílies al dia de les presentacions.