IMPLEMENTACIÓ

CURS ON S’HA IMPLEMENTAT EL PROJECTE: 5È A I B

TEMPORALITZACIÓ: 1 mes I mig, tres cops per setmana a medi, 1 cop cada 15 dies a llengua i informàtica.

ÀREES IMPLICADES: medi, llengua, plàstica, matemàtiques i TIC.

PROFESSORAT QUE INTERVÉ: TUTORES

PUNT DE PARTIDA: el punt de partida és el tema triat per l’escola, on tots els cursos des de p3 fins a 6è ho realitzem.

Els alumnes de cada aula van triar el nom per la classe i a partir d’aquí va sortir com a projecte, els ecosistemes (5è).

Cada alumne va formular una pregunta. A continuació, es van fer 5 grups. Cada grup va elaborar els seu mapa conceptual. Després que cada grup fes l’exposició del seu mapa conceptual, entre tots es va escollir aquell que millor s’adequava.

El coordinador de cada grup va repartir les tasques i a casa van donar resposta a la pregunta que havien de posteriorment retornar a la mestra perquè pogués organitzar tota la informació.

La mestra, va recopilar tota la informació i cada alumne va elaborar el seu lapbook. Paral·lelament, es van distribuir per grups i cada grup ha treballat un ecosistema.

De cada ecosistema havien de fer per grups un mural (casa) i un power point (es va anar elaborant a les sessions d’informàtica).

LES EMOCIONS. IMPLEMENTACIÓ

COM I A ON S’OBTÉ LA INFORMACIÓ?                                        Un cop començat el projecte amb les activitats de motivació inicial, hem informat a les famílies del què estem treballant a l’aula, i els hem demanat la seva col·laboració. Els infants han anat portant materials de casa (contes, làmines, cançons, ninots,…) i amb tot el material recopilat, hem anat creant a classe el racó de les emocions. En aquest racó també hi ha hagut alguna aportació de material per part de la mestra.

ACTIVITATS D’IMPLEMENTACIÓ

VÍDEO: “LAS EMOCIONES EN SITUACIONES”
– Primer es visualitza el vídeo sencer.
– Després es torna a veure aturant la imatge perquè els nens intentin identificar quina és l’emoció del personatge en cada moment.

EMOCIONS VIDEOLa informació que es visualitza en el vídeo, fa que els alumnes es sentin identificats, empatitzen amb els personatges i que siguin capaços de verbalitzar com se senten.

SOBRES DE LES EMOCIONS
– Presentació dels sobres amb les imatges de persones amb emocions
d’alegria, tristesa, ràbia i por.
– Conversa: què et sembla. Per què?
– Els nens identifiquen quina és l’emoció de cada persona.
– Classifiquen les imatges segons l’emoció.
– Els sobres formaran part del racó de les emocions.
cartells emocions Imatges de persones que representen emocions d’alegria, enfado, tristesa i por.
Les fotografies dels nens perquè ells mateixos identifiquin el seu estat d’ànim.

LES CADIRES DE RESOLUCIÓ DE CONFLICTES
Es mostren dues cadires. Una té un dibuix d’una orella i l’altra d’una boca. Quan es produeixi un conflicte, els nens seuran en elles. El que està a la cadira de la boca parlarà i el que està a la de l’orella escoltarà.

Com es relacionen i sistematitzen els resultats que van obtenint els alumnes per crear coneixement? Com s’autoregulen els alumnes? 

Mitjançant espais de reflexió els alumnes verbalitzen com se senten.

Com documenten els alumnes el procés de producció?

En aquest projecte es treballa molt la comunicació i el llenguatge de l’alumnat. Tot i així, anem documentant el nostre projecte a partir d’un dossier de treball.

 

Projecte Congrés de Zoologia. Implementació

 

Aquest projecte ha de tenir lloc a finals del segon trimestre quan ja s’haurà treballat una sèrie de competències i coneixements en les diverses àrees implicades. Serà llavors quan es podran aplicar durant el transcurs del projecte i es podran adquirir altres nous aprenentatges.

Hi haurà múltiples solucions a la pregunta inicial. Per a descriure i definir cada espècie hauran de fer una recerca a través de diferents suports, per això cada grup proposarà una idea diferent perquè serà fruit de la seva pròpia creació però s’ajustarà a uns paràmetres reals.

En el moment que es comença a implementar el projecte s’entrega a l’alumnat unes graelles que els permetran anar planificant per avançat cada sessió, així com fer una valoració final dels objectius proposats per a cada dia.

El fet que el congrés és un acte comunicatiu genera un debat que fa que l’alumnat esdevingui conscient del seu propi aprenentatge.

El pòster seria la comunicació escrita i la maqueta seria l’objecte final de la seva recerca. Els productes finals de tot el projecte queden reflectits en la capacitat de l’alumnat de transmetre els coneixements treballats documentant-los pas a pas en un blog.

Implementació: Recerca d’informació – El nostre poble

 

Cada grup, a partir de l’índex creat, va anar responent les preguntes. Els alumnes havien de buscar la informació a casa a través d’internet, fent entrevistes o consultant llibres i vídeos.

llibre de Cabrils

llibre de Cabrils

entrevista

entrevista

A l’escola els alumnes compartien, resumien i elaboraven la informació. La mestra s’assegurava que els alumnes comprenien la informació i els ajudava a completar-la si era necessari. Aquesta informació creada  pels alumnes l’anaven escrivint en uns fulls que més endavant els servirien per fer les presentacions amb Google Docs.

 

Implementació: Elaboració de l’índex – El nostre poble

A continuació es detalla el procés a través del qual els alumnes van crear i estructurar l’índex del projecte.

Activitat inicial

Els alumnes van portar una fotografia del paisatge que veuen des de casa seva. Després d’ubicar i explicar les fotografies, van començar a sorgir aspectes diferents i comuns entre les fotografies i paisatges. En aquest moment van sortir preguntes com: Què és una urbanització? Per què no hi ha botigues a les urbanitzacions? Per què Cabrils és un poble i no una ciutat? etc.

Confecció de l’índex del treball

A partir dels dubtes i preguntes sorgides durant l’activitat inicial, els alumnes van començar l’elaboració de l’índex del projecte.

1- “Totes les preguntes comencen igual…” Durant el procés, una alumna va observar que totes les preguntes començaven de la mateixa manera: Per què…? Per millorar el tipus de preguntes, la mestra va demanar als alumnes de quina altra manera podíem començar les preguntes. Els alumnes van arribar a la conclusió que podien començar amb: com, qui, quan, per què, quant, on, etc. A continuació cada alumne va escriure en un paperet una de les maneres de començar les preguntes.

Seguidament la mestra va repartir 5 paperets a cada grup. Cada grup havia d’inventar-se com a mínim 3 preguntes utilitzant els paperets proporcionats.

2- “No ens surten més preguntes…” Tot i que van començar a sortir diferents tipus de preguntes, va arribar un punt en el que els alumnes ja no tenien més preguntes. En aquest moment la mestra va proposar-los agafar el llibre de Medi per veure si s’inspiraven per fer més preguntes i així relacionar les preguntes amb els continguts de Medi. Poc a poc van anar sorgint les preguntes, fins a un total de 39 preguntes.

3- “Ufff.. quantes preguntes! I ara què fem?” En finalitzar l’índex els alumnes van comprovar que tenien moltes preguntes però que calia ordenar-les i agrupar-les en 4 bloc temàtics perquè cada grup de treball s’encarregaria de resoldre un bloc. Els alumnes tenien clar el nom de 3 grups: l’Ajuntament, Natura i Història però no es posaven d’acord amb el nom de l’últim bloc. Per tal d’organitzar i classificar les preguntes la mestra va imprimir i retallar les preguntes de l’índex. Cada alumne va llegir una de les preguntes i tots els alumnes es posaven d’acord per col·locar-la en un dels grups. Quan els alumnes no tenien clar el grup al qual pertanyia, col·locaven la pregunta al 4t grup. Un cop classificades totes les preguntes els alumnes van observar les preguntes que havien quedat a l’últim grup i van decidir que aquest grup seria el de les urbanitzacions.

esquema general

esquema general

4- “Nosaltres volem fer història!” Un cop organitzades les preguntes, cada grup de treball va haver de triar quina temàtica volia fer. Un cop triada la temàtica cada grup va haver de llegir les preguntes del seu tema, ordenar-les en grups i enganxar-les en el que seria l’índex que haurien de seguir per l’elaboració del treball.

preguntes específiques

preguntes específiques

Repensem l’Edat Mitjana (Implementació)

Pot haver-hi diferents solucions a les preguntes en funció de la capacitat de treball, la curiositat, l’aprofundiment i l’esperit crític del grup.

La informació s’obté de la xarxa d’internet, manuals, enciclopèdies, explicacions del professorat.

  • De seguida relacionaran allò que no coneixien amb els seus coneixements previs, ampliant-los o fins i tot modificant-los en funció de les conclusions a les que arribin.

És molt important que les explicacions siguin clares i concises i amb un suport ja sigui escrit o visual per tal de poder-ho avaluar i compartir.

  • L’autoregulació passaria perquè l’alumnat coneixes els diferents nivells de la rúbrica de manera que ells mateixos poden autoavaluar-se . Veure si han arribat al nivell 1,2 o 3. En aquest apartat cal ser molt curós i tenir en compte l’avaluació individual i també com a grup.

  • La consciència de fer servir competències transversals probablement és dels aspectes més complexos a assolir i caldrà orientar-los perquè malgrat fer-ne ús no en són conscients. Aqui serà necessària una bona orientació. Potser indicant quins tipus de competències tenim i llavors que les identifiquin en les seves tasques.

Aprenem i relacionem nous aprenentatges…

PROCÉS D’IMPLEMENTACIÓ

Els alumnes fan la tasca d’investigació sobre la pregunta escollida i amplien la informació de manera voluntària  i lliure. La informació s’obtè inicialment a través de la col·laboració familiar i s’amplia a l’escola mitjançant llibres, contes, accés a la xarxa…

És observable com relacionen els coneixements que van adquirint quan s’expliquen els llibres que tenim a l’aula i són molt interessants les converses que es generen a l’hora de l’esmorzar, sobre el consum “responsable” de xocolates molt dolces, tipus “Nocilla” . Des del moment d’haver conegut de què està feta la xocolata més industrial, és freqüent sentir comentaris com: “La Nocilla, cada dia, no és molt bona… un dia… de tant en tant, és molt millor… “

Són en aquests moments, a posteriori, on es pot comprovar la transversalitat del coneixement.

Els alumnes s’autoregulen perquè durant el procés d’aprenentatge coneixen quins són els objectius a assolir  i són conscients de la raó per la qual es realitzen les activitats.

A partir de les respostes dels alumnes, els mestres preparem unes fitxes que resumeixen i s’adapten al nivell maduratiu del nen, per tal que puguin documentar el procés de manera individual. Documents que formaran part de l’àlbum que l’alumne s’emporta a final de trimestre.

Altres activitats…

Des de l’escola vam complementar la informació aportada pels alumnes amb activitats que van permetre la manipulació i l’experimentació:

  • Una “fondue” de xocolata feta per nosaltres mateixos, combinada amb unes fruites.
  • Expressió plàstica i artística amb diferents tipus de xocolata: desfeta, sòlida, en pols…
  • Grafisme i manipulació directa amb xocolata el pols.
  • Cançó i dansa “La xocolata, estava molt calenta” que permet gaudir de la música i treballar l’esquema corporal d’una manera molt lúdica.

Captura de pantalla 2017-06-05 a las 11.24.46Les activitats i els conceptes treballats quedaven recollides en tasques individuals que al finalitzar el projecte formen part de l’àlbum trimestral, per poder compartir el coneixement amb les famílies.

També vam complementar la informació amb llibres d’informació, que van passar a formar part de la nostra biblioteca d’aula, vídeos sobre la procedència i la transformació i imatges de l’arbre i de les panotxes del cacau, ja que  és impossible veure aquests elements en el nostre hàbitat natural.

Al disposar d’un espai extern a l’aula i accessible diàriament per les famílies, la transmissió sobre el que anem aprenent es comparteix de manera molt natural, instintiva i amb il·lusió. Els infants surten de l’aula amb l’ emoció de compartir els nous aprenentatges, i aquesta emoció forma part de l’avaluació formativa.

Captura de pantalla 2017-06-05 a las 11.35.09

Donat que des de l’inici del projecte s’ha creat aquest espai extern a l’aula i d’accés lliure a les famílies, s’ha obert  la possibilitat de tenir derivacions no previstes segons els interessos dels alumnes i de les seves famílies, com que els infants vinguin “disfressats” per fer les seves exposicions, comptar amb matèries primeres amb les que no comptàvem: llavors de cacau reals, mantega de cacau, cacau en pols en diferents percentatges de cacau. Les famílies s’engresquen molt si poden viure el procés amb els seus fills.

Planifiquem la Expo

Nivell: 4t d’ESO

Títol: ExpoEnergia Vilatzara (EEV)

Tema: gestió energètica i sostenibilitat mediambiental

Àrees: Totes

Durada: una hora setmanal amb caràcter anual.

Pregunta motivadora: Quants diners són necessaris per mantenir energèticament l’Institut durant un curs?  Podem reduir costos? Com?

Estudi del cost energètic de l’Institut (aigua, gas i llum) i de què depèn: tipus de fluorescents, vidres, orientació aules, aïllament parets, reciclatge paper… Com es pot reduir aquest cost i millorar la sostenibilitat de l’Institut: recollida d’aigua, canvi dels fluorescents per leds, reciclatge paper, termòstats per la calefacció… Elaborar projecte d’estalvi energètic i presentar-lo.

  • La definició del repte o pregunta final

Disseny d’un pla energètic per presentar-lo al concurs que tindrà lloc en el I Congrès d’estalvi energètic del Vilatzara: ExpoEnergia Vilatzara (EEV)

Es realitzarà en el format de Fira (tipus exporecerca), obert al públic i objecte d’avaluació.

Tasques a realitzar

Les tasques estan organitzades en quatre fases:

  1. Formació dels grups de treball i assignació de rols.
  2. Recerca i anàlisi de les despeses  de l’institut.
  3. Elecció de l`àmbit que es vol estudiar.
  4. Elaboració de la seva proposta.
  5. Preparació dels materials a presentar en el congrés i participació en el congrés.
  • La gestió de l’aula i metodologia

Es treballa en grups de  3 ó 4 (amb rols determinats que treballen en paral·lel)

ROLS de les persones integrants de l’equip:

Secretari (responsable que quedin recollits tots els acords i informació del grup)

Coordinador – organitzador: Reparteix la feina, controla que es realitza

Editor: Redacta, escriu tots els documents

Portaveu: Comunicador amb els professors

Aquests rols són de caràcter rotatiu dins del mateix grup.

Els grups han de fer un pla de treball diari de les tasques que han de fer a cada sessió.

  • L’organització del professorat

Dos professors per grup aula en cada franja horària i treballar els quatre grups en la mateixa franja en paral·lel.

  • El procés d’implementació

Implementació proper curs (17/18) a tots els grups de 4rt.

  • La presentació del producte final
  • Participar en el I Congrés ExpoEnergia Vilatzara. Organitzar l’estand de la fira
  • Presentar la memòria del pla d’estalvi
  • Infografia
  • Tríptic i espot publicitari informatiu  del pla energètic
  • Carta proposta a l’Administració d’adequació de la gestió energètica

    • L’avaluació
    • Rúbrica:
      • seguiment tasques diàries
      • treball en grup, actitud, gestió del temps
      • presentació  producte final  (creativitat, qualitat, rigorositat…)
    • Avaluació contínua
    • Avaluació de grup (60%)
    • Avaluació individual (40%)

 

…. comencem a construir

Alumnes estructures

IMPLEMENTACIÓ DEL PROJECTE: Un cop elaborat el projecte amb els corresponents ítems d’avaluació, es procedeix a portar-lo a terme, amb els grups d’alumnes de 1r d’ESO. Es realitza en grups heterogenis de 4-5 persones, tutoritzats pels professors del l’equip docent de 1r d’ESO.

El projecte té una duració d’aproximadament 1,5- 2 mesos.