Implementació projecte H2O (Escola La Forja-ZER Alt Lluçanès)

El projecte es va implementar durant les dues primeres setmanes de juny, tot i que ja estava iniciat amb força antelació. Havíem de buscar un futur per la font que ja feia un parell d’anys que teníem apadrinada, i que per tant, infants, mestres i famílies ja coneixíem.

Comencem amb una assemblea general per tal de reflexionar sobre la pregunta “Quin futur volem per la nostra font?”. Fem 3 grups d’alumnes de P3 fins a 6è i cada grup reflexiona sobre el tema. Ho posem en comú tots junts i fem un llistat de tasques o accions a fer al llarg de les dues setmanes.

Les activitats que vam realitzar, partint de les idees de l’assemblea, es podrien resumir de la següent manera:

1. Fem un recorregut per 2 fonts del municipi i geolocalitzem el recorregut. Una d’aquestes fonts ha estat arreglada per un grup de voluntaris del poble, i volíem parlar de la bona feina que s’hi havia fet.
2. Baixem a la font per tal de buscar un nou camí, ja que el camí que baixem habitualment no és massa bo. Descobrim un nou camí i una nova font una mica més amunt de la nostra. Geolocalitzem el nou camí.
3. Fem cartells per passar pel poble per anunciar quin dia volem baixar a la font a fer la neteja de bosc, per tal que la gent ens vingui a ajudar. Quan els anem a penjar, també fem un “porta a porta” per explicar-ho. Fem la jornada de treball un dijous al matí.
4. Visualitzem un documental sobre la importància de l’aigua i en parlem.
5. Acabem els cartells per senyalitzar el camí.

Metodologia projecte H2O (Escola La Forja-ZER Alt Lluçanès)

El projecte parteix de l’apadrinament d’una font que ja 2 anys que tenim. Ja hi hem baixat a fer excursions, hem parlat amb el propietari i l’ajuntament.

Aquest curs, hi volem fer diferents actuacions in situ. Partim d’assemblees generals amb tots els alumnes de l’escola (des de P3 fins a 6è), de grups cooperatius i d’un treball diferenciat per etapes, depenent del grau de complexitat.

La nostra tasca es realitzarà bàsicament a l’entorn de la font, però també haurem de fer tasques a l’escola.

Serà sempre un treball cooperatiu portat pels alumnes on el mestre tindrà la funció de suport i guia que només intervindrà quan els alumnes ho demanin.

Obra de Teatre “We will rock you”

METODOLOGIA

Els grups estaran definits pel paper que finalment assumeixin dins el projecte. Tots els alumnes que participen en el projecte de teatre (excepte els tècnics de llum i so) tenen un paper dins l’obra, ja sigui com a protagonistes o com a actors secundaris. Els assaigs de l’obra i els grups de treball estaran definits per les escenes de l’obra.

Per altra banda, en les comissions de treball, els alumnes s’agrupen per interessos: vestuari, decorats, economia, publicitat,.. cada grup haurà de definir les tasques i temporitzar-les i finalment cada comissió ha d’acabar presentant el seu producte final (book de vestuari, book de maquillatge i perruqueria, book de decorats i canvis d’escenes, cartell, entrades, invitacions, flyers, comptabilitat de l’obra,…)

Al final del procés caldrà avaluar, autoavaluar i coavaluar totes aquestes tasques.

Obra de Teatre “We will rock you”

PLANIFICACIÓ

El projecte de teatre és un projecte que dura entre sis i set mesos, és interdisciplinar i es fa dins la franja d’optativitat de 4t d’ESO. Tot i no estar emmarcat dins de cap àrea concreta, es treballen diverses competències des de comunicatives a personals, metodològiques i d’aprendre a conviure i habitar el món.

Es realitzen 2 sessions setmanals de classe i ,en horari extraescolar, diverses tardes es fan assaigs en petit grup.

El projecte es pot dividir en tres fases:

  • Exploració i anàlisi de les meves potencialitats.  En aquesta etapa els alumnes cal que facin una reflexió important sobre com poden participar en el projecte, a partir de les seves aptituds i motivacions (què sé fer i què m’agrada fer) aniran definint el seu paper dins el projecte: seran intèrprets, tècnics, participaran de comissions (decorats, vestuaris, publicitat, economia), de coreografies,…  En aquesta fase, cal marcar activitats de posada en pràctica per poder definir els nostre paper ( els càstings), i després activitats de repartiment de tasques i papers de l’obra.
  • Comencem els assaigs: activitats de lectura en veu alta, d’expressió oral, expressió corporal, balls, cançons i coreografies. Definim la il·luminació, els decorats, el vestuari, el maquillatge i perruqueria,…
  • La presentació del producte: publicitat, cartells, entrades, l’estrena de l’obra.

AVALUACIÓ DE LA FESTA DE SANT JORDI

Amb el tema d’avaluació vam tenir una mica de debat. No sabíem quin tipus d’avaluació es volia fer i de què s’havia d’avaluar.

Els mestres que portaven el projecte endavant veien la necessitat de fer diferents tipus d’avaluació: una sobre el treball en grup, una altra sobre l’exposició de la proposta que havien estat planificant amb el grup i una tercera sobre l’activitat que van portar a terme el dia de Sant Jordi.

Un parell de mestres es van encarregar de dur a terme les diferents eines d’avaluació que necessitaven.

La de l’avaluació del treball en grup es feia al final de cada sessió i els ítems era sobre el respecte i l’entesa del grup a l’hora de treballar. Es va fer una graella amb la valoració de l’1 al 3 i hi havia un espai per explicar com havia funcionat la sessió. Aquesta manera d’avaluar era ràpida i servia per tenir una radiografia del dia a dia. Perquè sempre l’avaluació global és bona i no reflecteix el dia que no va tan bé.

Pel tema de l’exposició es va fer servir una rúbrica que ja es fa servir en alguns cursos de l’escola per avaluar les exposicions orals de diferents treballs. Aquí es mira més el to de veu, si s’explica o es llegeix, si s’amplia informació…

L’avaluació final de l’activitat es va fer valorant les diferents activitats que es van realitzar. Es van omplir en una graella model d’escola on hi apareix els objectius de l’activitat, les diferents accions que s’han de portar a terme, qui és el responsable de les accions i la valoració de alt, mitjà o baix segons ha anat.

D’aquesta manera hem treballat diferents eines d’avaluació i, a més, avaluant-se del procés i d’altres continguts més transversals i no tant curriculars.

LA VEU DELS ALUMNES : CONTE CIENTÍFIC

En aquest projecte no hem gravat els infants explicant com s’han sentit, ara bé, si que n’hem mantingut conversa de què els ha semblat.

En general l’actitud d’ells ha estat molt favorable, estaven molt engrescats i han expressat moltes ganes de saber moltes coses de tots els temes que anaven sortit.

La seva valoració ha estat molt positiva.

 

Implementació del projecte H2O Escola Gafarró ZER Alt Lluçanès

A partir del conte ”Aigua” es treballa la portada per establir un feedback amb l’alumnat responent al QUÈ hi haurà…És l’inici i ens porta  a fer un taller de màscares (animals) que dóna llibertat a la imaginació i permet esbrinar quins seran els protagonistes: animals, nosaltres, l’aigua.

AquIMG_5189-300x225est conte els planteja inquietuds i els alumnes van perfilant cap on anar, quin tipus d’informació cal buscar referent amb l’aigua. L’aigua és salada, on trobem l’aigua? Es fan tot tipus d’agrupacions: junts, per parelles, grans i petits… Totes les informacions s’exposen en gran grup i es fan diferents hipòtesis sobre el conte i les possibles aventures que agradaria que passessin.

Fins i tot es demana ajuda externa a una  mestra que forma part d’una ONG a l’Àfrica i que s’ofereix per fer una xerrada i resoldre dubtes  sorgits  sobre el tema. Saben que la curiositat els portarà i per això proposen activitats d’experimentació segons els diferents nivells. Van arribar a pensar que voldrien trobar els diferents punts d’aigua del poble i li van demanar al mestre d’Educació física que els ajudés.

El projecte va agafant una direcció i els alumnes s’interessen en adaptar el conte segons les seves necessitats per representar-lo a la festa de final de curs.

Van escriure l’obra pensant amb l’ambientació i música que voldrien per la festa de fi de curs així com també van escollir els personatges i se’ls van repartir de manera que tots hi poguessin participar. Mica en mica, van confeccionar el guió de la festa fi de curs de manera que tothom es sentís còmode amb el seu paper dins la representació.

Va arribar l’hora de preparar les diferents coreografies i aprendre les lletres de les cançons. Havien d’ajudar-se els uns amb els altres per fer aquest aprenentatge.

A partir d’aquí es van centrar amb l’ambientació: personal i del context. Això implicava treballar en un espai extern a l’escola en el que el treball i la coordinació era essencial. Ens vam desplaçar fins allà per provar les diferents propostes que havien dissenyat. Ja ho teníem!

IMG_4829-300x225

Entre tots van dibuixar les gotes d’aigua que formarien part de l’ambientació a l’escenari. Així com, la gota o la lluna  que portarien cosida a la samarreta a l’hora de fer la representació. Els faltava alguna cosa i per això varen confeccionar un mural que dissenyés la idea del final d’estiu, més fresc i relacionat amb l’aigua.

Amb hores d’assaig aconseguiríem el nostre repte: la seva representació a partir de l’adaptació del conte.

Aquest projecte va permetre realitzar amb el grup de primària  activitats de diferents àmbits (artístic, lingüístic i coneixement del medi i el de valors) i amb els d’infantil totes les capacitats.

 

 

Viatge per Espanya i Europa

Les principals eines d’avaluació del nostre projecte són les rúbriques i un dossier d’aprenentatge. Les rúbriques que hem fet servir són:

  • Mestra: rúbrica per avaluar el treball en equip i rúbrica de l’exposició oral.
  • Alumnes: una rúbrica per avaluar l’exposició oral dels altres grups, una rúbrica per autoavaluar-se l’exposició oral i una altra per avaluar el projecte i el que han après.

Pel que fa al dossier d’aprenentatge, individualment,  tenen un guió a seguir i s’avalua a partir d’aquest.

Viatge per Espanya i Europa

El producte final de cada grup s’exposa a la resta de la classe mitjançant una exposició oral acompanyada d’un power point en la que cada grup presenta el seu viatge.

El viatge més valorat, es presentarà a altres escoles en l’activitat PETXA KUTXA que es realitzarà a Vic.

 

PRODUCTE FINAL – “SOM EL QUE MENGEM?”

El producte final d’aquest gran projecte ha estat per a tots nosaltres un gran repte, el qual es va realitzar a l’última setmana de juny, anomenada “LA SETMANA SALUDABLE”.

Es va trencar totalment amb els horaris.  Al llarg de la setmana, tots els  alumnes de l’escola (des dels nens de P3 fins a 6è) exposaven tot el seu treball a la resta de companys. A més, es va demanar la col.laboració de pares i persones del poble on intervinguessin i ens ajudessin  a portar a terme una sèrie de tallers relacionats amb el tema.

Cada dia es van realitzar diferents activitats relacionades amb el projecte:  des d’una  bicicletada, tota l’escola seguia un mateix esmorzar equilibrat, es van fer  tallers de reflexionterapia, d’higiene dental, de la piramide dels aliments,…

També, abans de començar la jornada,  es feia una assemblea al vestíbul de l’escola. Allà, asseguts en rotllana,   feien una  reflexió sobre tot el que havien après del dia abans i se’ls hi exposava el que  realitzarien aquell dia.  A més, al bloc de l’escola  cada dia es penjaven les diferents activitats que s’havien dut a terme.  http://agora.xtec.cat/ceip-terranostra/

Per tant, tot aquest plantejament de cloenda del projecte,  va  exigir als alumnes una gran responsabilitat i implicació per part seva. També  la col.laboració dels pares ens va ser de gran ajuda per a nosaltres i va fer que els alumnes estiguessin més motivats i oberts a les activitats.

Creiem que el  resultat global d’aquest projecte ha sigut d’un gran èxit, si buscàvem que   els alumnes haguessin arribat a ser més creatius, reflexius, autònoms i cooperatius.