Al cap d’un mes d’haver enterrat els residus al pati, vam anar a veure què havia passat i comprovar les hipòtesis que havíem fet.
Ens vam adonar que les restes orgàniques s’havien descompost i tot el que és artificial estava igual.
Vam jugar als jocs de taula de la Recimaleta. Amb aquests jocs vam acabar de descobir com es fa la recollida selectiva de residus, vam resoldre dubtes i ens vam divertir molt.
Per treballar el projecte de l’aigua hem agrupat les classes en grups de tres o quatre membres. Les agrupacions les hem fet a partir dels resultats del sociograma GRODE que ens permet fer grups heterogenis de treball.
Abans de començar el treball vam definir entre tots què era un projecte i com treballaríem.
També vam establir unes normes de treball en grup i vam definir els rols per a cada membre del grup: secretari, reporter, portaveu i coordinador. Els càrrecs s’autoavaluen a través d’una rúbrica i canvien a cada sessió.
També hem presentat dues eines de treball: el diari de camp i la carpeta d’aprenentatge.
Hem definit què és un diari de camp: una eina per anotar tot allò que ens crida l’atenció, coses importants, informacions que vull recordar… I hem posat especial èmfasi en que cadascú escriu en el diari de camp allò que ell/a considera i ho fa de la manera que ell/a creu més adequada. És un diari personal d’anotacions i per tant totes les formes de recollir la informació són vàlides. Per poder exemplificar-ho, entre tots fem una llista del que hi podria haver en aquest diari: fotos, dibuixos, idees importants, enganxar coses reals, dues columnes (observacions, què creiem que passarà), observacions, explicacions, llistes, esquemes…
També hem presentat la carpeta d’aprenentatge que és un recull de treballs què ens permeten saber què hem après i com ho hem après al llarg del projecte. Incloem activitats acabades i productes finals però també tot allò que ens hagi servit per reflexionar i elaborar el nostre projecte.
A l’escola som tres grup de tercer i cada aula ha seguit el seu propi camí tot i tenir una línia i uns objectius comuns.
Els nens i nenes de P4 i P5 ens hem submergit en un mar de peixos. Com que ens agrada qüestionar-nos sobre el món que ens envolta, hem observat, experimentat i descobert moltes coses. La primera activitat que hem fet ha estat la visualització de la pel·lícula ” Buscando a Dory” i d’allà ens ha sortit la pregunta guia del nostre projecte.
Al ser una escola de doble línia hem seguit dues línies de projecte. A P4 ens va sortir la pregunta: Per què no tenen potes els peixos? i a P5: Els peixos són feliços a l’aquari?
Hem visitat l’Aquàrium de Barcelona, la biblioteca i hem navegat per internet per tal d’informar-nos. Hem experimentat amb les diferents temperatures i salinitat de l’aigua, la morfologia dels peixos, el desplaçament per l’aigua i la flotabilitat.
Tot això ho hem vivenciat i recreat pels nostres passadissos.
A la fase inicial i final del procés es passa una enquesta als alumnes de 3r fins a 6è a través un formulari online per poder fer la comparativa i constatar en quina mesura hem acoseguit els objectius.
Els resultats obtinguts es reflecteixen en aquestes gràfiques:
En el nostre cas no hi ha producte final físic. El repte és aconseguir els objectius proposats: que als alumnes arribin motivats i tranquils a l’escola.
A final de curs s’ha valorat si s’ha complert l’objectiu.
Els delegats de Cicle Superior recolliran els resultats de l’enquesta i ho comunicaran al seu grup. En els altres cursos seran el tutors els qui informaran dels resultats de l’enquesta.
Es penjarà una notícia al bloc per evidenciar els resultats obtinguts.
La pregunta inicial “Com ens agradaria començar el dia a l’escola?” tindrà diferents respostes segons el cicle i el nivell, però amb tots els casos hi haurà com a fil conductor l’objectiu d’entrar amb bona predisposició amb tranquil·litat i amb ambient cordial i motivador.
La proposta parteix d’activitats que els alumnes ja coneixen per tal d’enriquir el seu coneixement.
Alumnes i tutor elaboren unes normes tant per circular pels diferents espais, com de temporització o com d’organització i endreça dels diferents materials.
En les reunions de cicle els representants del grup impulsor comuniquen la proposta i les diferents fases que es van elaborant durant la formació.
Els mestres del cicle es coordinen per decidir i preparar les activitats que s’ofereixen a cada aula.
Els grups paral·lels poden interrelacionar-se de manera que l’oferta de les activitats sigui més àmplia.
Es important que es treballin continguts dels diferents àmbits competencials de manera més manipulativa i vivencial.
El rol del mestre és vetllar perquè l’entrada funcioni, marcar les pautes i engrescar als alumnes a creure en el projecte.
S’elaborarà un dossier amb les fitxes descriptives de les diferents activitats
A final de curs es tornarà a passar l’enquesta inicial a alumnes i mestres per treure’n conclusions i fer propostes de millora de cara al curs que ve.
Un dels objectius és que els alumnes decideixin autònomament segons els seus interessos l’activitat a fer durant l’estona de l’entrada relaxada.
Algunes de les activitats tenen un aforament limitat i normes durant la seva execució.
Es presenten tasques de diferents àmbits (artístic, lingüístic, matemàtic, lúdic) i de diferents nivells per atendre la diversitat.
A les hores de tutoria cada grup parla amb el seu tutor per valorar les activitats que s’han fet durant un període determinat i poder fer noves propostes o modificacions. En aquestes sessions els alumnes expressen com ho han viscut i què és el que els ha agradat més o menys.
Per fer arribar la nova proposta a les famílies es va fer un full informatiu abans de la sessió inicial i es pengen notícies al bloc de l’escola.
De cara als propers cursos s’explicarà el tema de l’entrada relaxada a les reunions de pares de principi de curs.
El leit motiv del projecte és “Com ens agradaria començar el dia a l’escola?”
Els interessos dels alumnes és un dels principals motius del projecte.
Abans de començar les activitats es demanarà als alumnes quines són les preferències i es decidiran conjuntament les activitats.
Els objectius del projecte es podran aplicar en diferents contextos (llocs públics, espectacles, comerços…)
Un dels elements fonamentals que propiciarà l’entrada més tranquil·la és la substitució del timbre estrident que actualment té l’escola per una cançó que sonarà des de 2 minuts abans fins a 2 minuts després de les hores d’entrada (matí, pati i tarda). Per fer-ho caldrà instal·lar dos altaveus més a la façana de l’escola que dóna al pati d’arbres.
Farem una primera sessió en la que cada tutor debatrà amb els seus alumnes sobre la intenció de l’estona d’entrada relaxada i les coses que no acaben de funcionar i volem evitar: Corregudes, crits, baralles, conflictes…
Per tenir evidències de la situació inicial prepararem una enquesta que passarem a l’inici i al final als alumnes i mestres.
AVALUACIÓ I VALORACIONS FINALS
L’equip impulsor ens hem organitzat seguint la guia/ dossier: “ Com iniciar el treball per projectes”?
Treball per projectes: aprenentatge autèntic”, que ens van facilitar en la formació que reben els coordinadors de la XCB del centre. Hem parat especial atenció en el pas quatre del citat document, ja que ens ha aportat molt debat pedagògic.
Hem debatut intensament de diferents aspectes com ara els interessos que poden tenir els alumnes en el projecte que estem definint, de si hem de pautar o no les tasques, de la confecció d’un dossier del projecte i ,sobretot, de què hauria de ser el producte final del projecte. Aquest últim punt, junt la lliure elecció de la gran majoria de tasques per part de l’alumnat, ens creava certa incertesa i expectació per veure si serien capaços de fer-ho.
Finalment, ens hem llençat i hem pogut comprovar que ha estat un dels punts forts del projecte. Els alumnes han valorat positivament que es fomentés la seva autonomia i llibertat creativa.
Se li va donar molta importància a l’avaluació del projecte. Els acords que es van prendre van acabar de perfilar-se mitjançant l’ajuda i opinió de l’equip docent de tercer- a qui es va presentar el projecte,donat que és el curs on s’implementa el projecte-. Per la realització del pas quatre, ens vam organitzar i dividir els punts entre els 12 membres del grup impulsor, treballant amb parelles i agrupant-nos segons habilitats i afinitats en la temàtica a desenvolupar. Per últim, vam posar en comú els diferents punts de l’apartat 4 i vam fer les rectificacions pertinents.
EL PROJECTE DELS ALUMNES
Podem aprendre a l’espai pati?
Aquesta és la qüestió i el leitmotiv del nostre projecte iniciat.
Els alumnes treballen a partir de la pregunta “què vol dir aprendre?” i van pensar si en els espais del pati podien fer altres activitats i si calia canviar o adequar els espais per fer-les. A partir de fotos dels espais del pati fetes pels equips s’han fet propostes d’actuacions i s’han aprovat o rebutjat en gran grup. A partir d’aquí es presentaran les actuacions votades a la resta de la comunitat, sorgiran millores de proposta i s’iniciarà el disseny de transformació de cara el curs vinent.
Els grups o equips són formats per alumnes dels tres nivells. Hi han tasques del projecte que seran individuals, tot i que la majoria seran de petit grup o equip. Les activitats de gran grup seran les de reflexió, debat i presa de decisions.
No són grups cooperatius, tot i que es contempla que en alguna tasca concreta ho siguin.
Les mestres han proposat preguntes guia i han efectuat un rol de moderadores i d’orientadores quan s’ha escaigut. S’ha donat molta importància al fet que en els canvis iniciats hi sigui molt protagonista l’alumnat. Tot i que les activitats són pautades, la seva resolució és oberta i amb moltes possibilitats de resposta. D’altra banda en ser un grup nombrós, no sempre la dinàmica de grup és fàcil, hi ha moltes intervencions i com a mestres cal intervenir per reconduir la situació i no perdre de vista l’objectiu de la sessió.
LA TASCA DE L’EQUIP IMPULSOR
El nostre equip impulsor format per una mestra de cada cicle, setmanalment s’ha reunit per fer el seguiment del projecte i també per reflexionar sobre la metodologia a seguir.També ho ha fet per coordinar i establir les sessions conjuntes dels alumnes dels tres cursos, així com per preparar el traspàs d’informació als altres mestres del centre.
Com equip impulsor, a partir del seguiment d’aquest projecte i d’altres ja fets al centre, hem plantejat a tot el claustre una sèrie de qüestions per continuar en el procés de canvi. S’ha vist la necessitat de realitzar una avaluació conjunta i profunda de tots els canvis metodològics dels darrers tres cursos. Tot l’equip pedagògic de l’escola hem acordat fer un assessorament FIC per reflexionar sobre els canvis metodològics i organitzatius realitzats fins ara i posar en comú les formacions rebudes dels diversos programes d’innovació per poder avançar de forma coordinada i consensuada.