PLANIFICACIÓ

  1. Justificació del projecte (per què hem triat això?)

  2. Objectius inicials (què volem aconseguir?)

  3. Objectius finals (què hem aconseguit?)

  4. Material i recursos (què hem necessitat per poder treballar?)

  5. Procés d’aprenentatge (què hem après?)

  6. Metodologia (com ho hem fet)

  7. Conclusions (valoració personal)

Introduirem el nostre projecte veient prèviament la presentació audiovisual d’un projecte anomenat El Bòlidhttps://www.youtube.com/watch?v=1CLe39d6kVw, realitzat per un altre institut. Tot seguit, presentarem el projecte, per passar després a una pluja d’idees que ha de partir de la reflexió sobre les preguntes:

  • Què us suggereix el títol del projecte de la creació d’un restaurant A la carta?

  • Com us imagineu que seria el vostre restaurant?

Un cop iniciat el debat i el posterior consens, els membres del grup decideixen i defineixen què faran en el projecte. Per facilitar-los la feina (organització i temporització de les tasques) , se’ls demana que facin un pla de treball.

PUNT DE PARTIDA I PRODUCTE FINAL

Punt de partida

El projecte A la carta parteix de la proposta, l’encàrrec que fem als alumnes per dur a terme el disseny del seu restaurant ideal, tot propiciant un context fictici on ells seran un grup d’emprenedors que desitja crear un negoci de restauració.

A partir d’aquesta temàtica, se’ls ofereix la possibilitat de realitzar tot el seu treball de forma flexible i segons els seus interessos i/o idees, doncs els alumnes seguiran el seu propi camí creatiu. Només se’ls demana com a requeriment dos productes: una memòria escrita i una exposició ( oral, escrita, audiovisual…) del seu procés, tot i que s’ha d’ acompanyar d’un producte final lliure (maqueta, pàgina web, carta de menú, elaborar un plat, banda sonora d’ambientació, teatralització… ( no se’ls dóna cap pista o idea al respecte ) que complementi la presentació del projecte, només es demanarà originalitat i motivació en la seva exposició.

COM EREN ELS APARELLS DE RÀDIO?

A partir d’aquesta pregunta que es van fer els alumnes, se’ls va donar diferents imatges de l’aparell de ràdio i uns anys.

Per grups van haver de relacionar els anys amb l’aparell de ràdio. Algunes imatges les van saber ordenar cronològicament, però d’altres els va confondre la imatge de l’aparell i no la van encertar.

A partir d’aquí, amb ajuda de la pantalla digital, entre tots vam buscar més informació sobre l’inventor de la ràdio, perquè es va utilitzar al principi, com va anar evolucionant al llarg de la història… preguntes sorgides pels propis alumnes.

Aquesta activitat ens va ajudar a respondre diferents dubtes que tenien els alumnes de primària sobre la ràdio i com va anar evolucionant al llarg del temps.

Sense títol

SINTONIA RÀDIO SANT MARC

Els alumnes van pensar que havien de fer una sintonia per la nostra ràdio. Els alumnes de sisè a la classe de música van crear la música i la lletra de la sintonia. Ho van fer en grups i després es va fer un concurs per triar la que més agradava. Per últim la síntonia va ser gravada amb l’ajuda de la coral de l’escola.

pizap.com14982138307811

COM ÉS UN PLATÓ DE RÀDIO PER DINS

foto mirem la ràdio

Volem respondre a la pregunta dels infants “Com és un plató de ràdio per dins”. Els infants proposen que podríem fer una recerca per internet de diferents platons de ràdio. Així que ens posem a la pissarra digital i fem la recerca. Amb aquesta ens fixem com és l’espai, quins elements són repetits en els diferents platons, quins aparells utilitzen per plasmar la seva veu, com està organitzat l’espai, quantes persones hi apareixen, quina tasca fan.. i ens qüestionem si el nostre “plató” de ràdio és com els que hem vist.

També vam aprofitar per escoltar com parlaven, quina entonació tenien, com demanen els torns de paraula, si segueixen un guió, etc.

Realment vam poder comprovar que el plató que utilitzem nosaltres no té res a veure amb un plató de ràdio de veritat. L’espai físic que nosaltres utilitzem no s’assimila massa a un plató, per tant, s’haurien d’habilitar un espai on fos més real.

Tanmateix, ens vam adonar que nosaltres si que respectem el torn de paraula com els locutors de ràdio, que portem un guió que prèviament hem preparat i que hem de parlar amb una veu clara i expressiva.

METODOLOGIA – “SOM EL QUE MENGEM?”

Tot l’enfocament del projecte s’ha fonamentat en la recerca, que comporta un constant procés reflexiu; en la interpretació de dades i en la capacitat d’elaborar uns petits textos expositius en forma de vídeo i de manera cooperativa.

El recorregut del treball és marcat pels alumnes. El rol del professorat no ha estat el de donar respostes sinó el de fer les preguntes adequades que permetien seguir fent recerca i reorientació del procés de treball.

Els alumnes han treballat molt en grups cooperatius, a gran grup i per parelles.

Es presenten tasques de diferents àmbits (artístic, lingüístic, matemàtic, lúdic)

Per fer arribar a les famílies tot aquest treballi es pengen notícies al bloc de l’escola.

Per finalitzar tota la tasca i posar en comú tot aquest treball dels diferents cicles,  es crea “LA SETMANA SALUDABLE”.

A totes les famíles se’ls fa arribar un full informatiu de la nova proposta, on se’ls hi explica el què es farà i com es treballarà al llarg d’aquella setmana.

PLANIFICACIÓ – “SOM EL QUE MENGEM?”

El leit motiv del  projecte és “SOM EL QUE MENGEM?”.

A partir d’aquesta pregunta inicial, adaptada a cada nivell i cicle,  els alumnes portaran a terme tot aquest treball, però enfocat de forma diferent i entre tots complementarem i realitzarem un sol projecte.

A nivell de claustre s’ha acordat que els alumnes de cicle superior l’enfocarien més en el treball de les malalties cardiovasculars, els alumnes de cicle mitjà la part dels aparells (digestiu, circulatori, respiratori,…)que afecten més cap a una bona alimentació, els alumnes de cicle inicial la part de la nutrició (piràmide dels aliments) i  els alumnes d’infantil tot el treball del cardio (“el cor”) conjuntament amb el programa SI (salut integral).

El pes del projecte el portarà la tutora de cada cicle (infantil, cicle inicial, cicle mitjà i cicle superior) i la resta de mestres i especialistes que entren a l’aula a reforçar

Els objectius del projecte es podran aplicar en diferents contextos ( aules ordinàries, afores de l’escola, sortides, …)

Abans d’iniciar el projecte amb els alumnes tots els mestres ens trobem per tal de consensuar diferents aspectes com:  com ho avaluarem , què volem que sàpiguen els nens de cada cicle del projecte, objectius del projecte, timing aproximat (3r trimestre i sobretot última setmana de juny), quines àrees implicades es veuen reflectides al projecte.

Es preten que durant el llarg del tercer trimestre es portarà a terme aquest projecte, però tindrà una cloenda final a l’última setmana de juny, on tots els alumnes des dels de P3 a 6è exposaran els seus treballs i es farà una reflexió de tot el què s’ha après.

Amb aquest projecte pretenem: donar protagonisme a l’alumnat, potenciar alumnes actius, creatius i reflexius, canviar el rol del mestre, potenciar el treball cooperatiu, avaluar per construir, potenciar l’experimentació i la descoberta i descobrir conjuntament (mestre-alumne)..

ENTREVISTA A UN PERIODISTA, EN RUBÉN VÁZQUEZ

Els alumnes de tercer i quart hem treballat l’entrevista com a tipologia textual i l’hem portat a la pràctica fent una entrevista real, en aquest cas a en Rubén Vázquez, periodista i veí del poble, que actualment està treballant a la ràdio i a la televisió.

Per preparar l’entrevista, vam agrupar els alumnes formant petits grups, per pensar les preguntes per a l’entrevista. Després, tots junts, vam posar en comú les diferents preguntes, per seleccionar les més importants i ordenar-les. A continuació es va passar en net a l’ordinador. Ja teníem l’entrevista a punt. Abans de la trobada amb en Rubén, vam repartir-nos les preguntes i vam fer l’assaig, tenint en compte diferents aspectes, com ara l’entonació, el ritme, el to de veu, la postura corporal…

Quan va arribar el dia, tots els alumnes de primària ens vam reunir, uns feien l’entrevista (cicle mitjà) i els altres feien d’espectadors. Ara sí que posàvem en pràctica fer una entrevista. Els alumnes , seguint l’ordre establert, es posaven drets per fer les preguntes i escoltar la resposta. Després cada alumne s’encarregava d’anotar la resposta de la seva pregunta.

En finalitzar l’entrevista preparada, es va donar l’opció de fer altres preguntes tothom que ho volgués.

Per últim, els alumnes de cicle mitjà ens vam tornar a reunir per parlar de com havia anat l’entrevista, comentar les respostes i per explicar com s’havien sentit fent-la.DSC_0027