Autor: Josep Castanyer (alumne de 1r BATX. CMC)
Les grans empreses multinacionals no sempre s’esforcen tant en les condicions de treball dels seus empleats com en el seu anhel d’aconseguir beneficis econòmics. Això és ja ben sabut, encara que de vegades preferim ignorar-ho, sobretot quan l’empresa en qüestió té un cert “estatus” no sols econòmic sinó també en l’àmbit de la moda o “del que es porta”.
Una notícia que en els últims dos anys ha saltat als diaris i a les televisions en forma de mini-escàndol, encara que de segur mereixeria una atenció més considerable de la que s’hi ha donat, compromet el prototip d’empresa jove i dinàmica per excel·lència en els temps que corren: Apple.
La firma de Cupertino va començar a veure tacada la seva treballada imatge de deessa del disseny i la modernitat per uns lúgubres successos de fa uns dos anys, en què 10 treballadors d’una fàbrica de Foxconn (la empresa més gran del món que s’encarrega de construir productes electrònics per encàrrec) es van suïcidar i almenys 3 ho van intentar, fet pel que van quedar greument ferits.
Posem-nos en context. Apple té un capital bursàtil d’uns 500.000 milions de dòlars americans. Si fa o no fa, la xifra equival a quatre vegades l’enorme rescat per la banca que rebrà Espanya. Això són molts diners; i els diners, tristament, en el món de les multinacionals del nivell d’Apple no s’aconsegueixen resant avemaries.
Apple, com tantes empreses en els productes de les quals podem llegir “Made in China”, opta per externalitzar la seva producció. Això és, deixar la fabricació dels seus productes en mans de tercers, bàsicament per reduir costos. I és que fabricar deu milions de micro-xips a Xina és extraordinàriament més barat que fabricar-los a Estats Units.
De totes maneres, però, no és que a Xina el silici que s’utilitza en la fabricació d’un xip sigui més barat com per art de màgia, sinó que el preu de fabricar xips es rebaixa rebaixant al seu torn els sous i les condicions dels treballadors. Així, posem per cas que un treballador d’EEUU cobra 1700 dòlars al mes per acoblar peces d’un dispositiu mòbil: viatjant a Xina i contractant empleats que acceptaran treballar per mil dos-cents dòlars menys suportant també la reducció de les seves prestacions per acomiadament, per exemple, una empresa pot aconseguir doblar o triplicar els seus beneficis.
Centrem-nos en el que ha passat a Foxconn.
En moltes de les fàbriques d’aquesta empresa es produeixen aquestes tan desitjades meravelles del disseny i la tècnica que Apple anomena iPhones. En pocs mesos des del llançament el 2010 de l’iPhone 4, Apple va començar a vendre més iPhones al dia que naixements de mitjana hi ha a tot el món en el mateix període de temps.
Uns resultats empresarials impecables, sens dubte, encara que el que fa ballar més la impressió de bona planificació industrial que ens deixa en un primer moment, aquesta dada, és el fet que els iPhones els construeixen treballadors, que com s’ha vist, han estat forçats a treballar fins al punt de quedar exhausts (noies i nois de 15 i 17 anys treballen en torns de 15 hores), amb uns sous, a més, bastant miserables i en condicions també deplorables: en sales molt petites hi arriben a treballar mil treballadors, amb temperatures de fins a 30ºC i sense la refrigeració adequada.
Si a això sumem algunes imatges difoses per la televisió local de Pekín on es veuen a guàrdies de Foxconn pegant a treballadors de la fàbrica, ens adonem de seguida que Apple no és tan blanca com vol aparentar. Modernitat i dinàmica queden tacades per un sistema de producció deficient i, sobretot, poc ètic.
Apple i Foxconn van moure alguns fils per intentar frenar els suïcidis, com crear un “telèfon de l’esperança” pels treballadors per donar-los suport psicològic que va rebre moltíssimes trucades de empleats que es plantejaven suïcidar-se.
Tot i això, ni Apple ni Foxconn no s’han desviat massa de la seva línia. De fet, per estalviar-se millorar les condicions dels treballadors (això suposa diners que moltes empreses no volen gastar així com així) Foxconn ha manifestat la intenció de substituir 500.000 empleats per robots durant els propers tres anys.
Josep Castanyer Alonso
Fonts bibliogràfiques:
http://www.rtve.es/noticias/20100525/oleada-suicidios-fabrica-taiwanesa-iphones/332661.shtml
http://www.que.es/tecnologia/201006021301-steve-jobs-explica-cadena-suicidios.html?anker_3
http://www.newscientist.com/blogs/onepercent/2011/08/foxconn-aims-for-a-million-rob.html
http://news.xinhuanet.com/english2010/china/2011-07/30/c_131018764.htm
http://economia.elpais.com/economia/2012/01/24/actualidad/1327393994_850215.html
http://www.fayerwayer.com/2010/05/apple-esta-triste-y-molesto-por-suicidios-en-foxconn/