Els salmons o com de complicat potser això de reproduir-se

L’ascens del salmó en els rius és un fenomen sorprenent que es repeteix tots els anys quan arriba l’època de la reproducció. La persistència i obstinació dels peixos per arribar a les parts superiors del riu ha captivat des de sempre la consciència humana.

El preu que paguen els salmons per arribar fins a les capçaleres del riu és elevat.

El salmó atlàntic (Salmo salar) viu a les aigües fredes de l’Atlàntic septentrional, per sobre de la latitud 30º, i no penetra a la Mediterrània.

Els exemplars adults, de 4 anys o més i de llargades que poden arribar a 1 m, senten a les acaballes de l’hivern la crida reproductora i, compulsivament, cerquen les desembocadures dels rius. Hi romanen uns dies, fins que, havent iniciat la maduració sexual i havent-se transformat en peixos capaços de viure a l’aigua dolça, comencen a remuntar el curs fluvial. Mascles i femelles plegats neden aleshores riu amunt vencent obstacles aparentment insalvables, com ràpids i saltants.

Durant aquest viatge riu amunt no mengen, de manera que arriben exhausts als rebuigs de posta, situats a les capçaleres, a 100-300 km de la costa o més i tot.

Acabada la fresa, esgotats per tants esforços, solen morir allà mateix, però n’hi ha que arriben a deixar-se endur pel corrent i retornen a la mar, on es recuperen de pressa i poden, al cap de dos anys, repetir el cicle reproductiu.

Un parell d’anys viuen els petits salmons als rius de naixença, fins a cinc anys en latituds boreals. (…) Sentint-se llavors ja quasi adults, emprenen el camí de la mar, on completeran el seu desenvolupament abans de tornar al riu per a reproduir-s’hi. (…)

Els salmons són catàdroms (neixen als rius i viuen a la mar), mentre que les anguiles són anàdromes (just al contrari).

De fet, (la biologia de les anguiles) no va ser enterament coneguda fins el 1925, que el danès Johannes Schmidt, després de vint anys de recerques, demostrà que totes les anguiles europees (Anguilla anguilla) naixien, a la primavera, a la mar dels Sargassos, entre les Bermudes i Puerto Rico, en aigües força fredes (10-15ºC) i de salinitinat elevada (35-36 grams per litre d’aigua), a 500-700 m de fondària.

(Text adaptat de BIOSFERA 10. Litorals i oceans, aa. vv. 1994 de la Fundació Enciclopèdia Catalana i de la UNESCO)