Mares, no feu de Leto!

Vet aquí una escultura de  William Henry Rinehart  de la dea Leto (en llatí, Latona) i els seus fills. Sabríeu dir qui és i amb quines històries d’amor de mare la relacioneu?

Leto i els seus fills, Apol·lo i Diana de William Henry Rinehart (1874) Metropolitan Museum of Art, NY

Per molts anys a totes les mares i d’una manera molt especial a la meva. Estimeu  molt els vostres fills (moltes gràcies, filleta); però no feu de Leto!

N.B.: Mater matercula, Els fills, les millors joies; De qui fou mare Aurèlia Cotta?

#CertamenHermes INS Premià de Mar

Certamen Hermes

Vet aquí la contribució dels alumnes de l’institut Premià de Mar al Certamen Hermes in memoriam Juanvi Santa Isabel, organitzat per l’Asociación CulturaClásica.com i l’asociació Ludere et Discere. Crec que li agradaria ben molt a Juanvi i que dimecres seria un dels seus somnis a Los sueños de Hermes. Certament, Bellum a nulla re bella!

“Gaudeix, estimat Hermes, d’aquest vídeo que els meus alumnes de Llatí i de Grec de primer de batxillerat, la Judit, l’Àlex i l’Arnau, han fet seguint aquestes bases i han creat ad hoc en el teu honor i per al gaudi de tots. Intueixo el teu riure en sentir el seu llatí d’alumnes de primer i la teva rialla en veure escrita alguna “catalanada” en els subtítols en castellà! Gaudeix-ne!”

Feliciter, dicipuli. Fortunam Secundam!

N.B.: Tot el meu agraïment a tothom que ho ha fet possible i d’una manera molt especial a Ricard Llop, sense la panòplia del segle II les guerres dàcies no serien tan creïbles!

Bona diada de Sant Jordi!

Un any més, aquest Sant Jordi hem volgut que fos col·laboratiu amb els instituts Lluis de Peguera de Manresa i amb el Maria Aurèlia Capmany de Cornellà de Llobregat i, per això, hem acceptat de bon grat la invitació de la professora de clàssiques Rocío Poyato de Els clàssics del Peguera:

santjordi2014

Aquestes són les participacions de l’IPM clàssic en el treball col·laboratiu, a més dels microrelats al Facebook amb la biblioteca Martí Rosselló de Premià de Mar:


Aquest Sant Jordi tampoc podia faltar el tradicional poema de la nostra poetessa aràcnida Pepita Castellví:

SANT JORDI

La primavera s’ha obert tintada de verds.

Sant Jordi arriba amb el color encès:

vermells, blancs, grocs, taronja, atzur.

Són roses, roses que es reflecteixen al fons dels ulls.

I per tot arreu llibres. Amb paraules grans, petits,

juganeres, amb olor de tinta, plenes d’encís.

El so corre per les parades, per les tendes,

amb l’aire perfumat de moltes veus.

Sant Jordi a l’abril:

Una rosa i un llibre.

Vermelles les roses.

Blanques les cançons.

Petjades a terra.

Llibres i colors.

Pepita CASTELLVÍ

Vet aquí els clàssics afortunats del Certamen de Sant Jordi 2014 i del concurs Odissea:

Bona Diada de Sant Jordi!

Escoltant les memòries perdudes de Marc Aureli

Marc Aureli

Marc Aureli, Museu Pushkin

“Hi ha bandits que per lliure designi abandonen la seva professió; emperadors, cap. Encara que al principi no desitgés el càrrec, segueixo sent emperador. I ho seré fins a la mort. Les responsabilitats cal exercir-les fins al final, encara que seria faltar a la veritat pretendre que mai hi ha dubtes en qui les exerceixen. De fet, cal desconfiar d’aquells que mai no es plantegen l’abandonament del càrrec, perquè el poder embriaga més que un barril de vi, i la borratxera de poder és la tirania “…

El 13 de juliol de 2009, unes obres per a la construcció d’una nova línia de tramvia als afores de Viena a la vora del Danubi, van treure a la superfície uns quants rotlles de l’època romana; estaven escrits en grec i tenien la marca de Marcus Aurelius Antoninus Augustus. Semblen fragments de les memòries perdudes de l’emperador filòsof que sojornant a Vindobona (l’actual Viena) va escriure les seves memòries i va morir l’any 180.

Al segle III Herodià i Dió Cassi van citar l’obra … encara que no hi va haver més mencions conegudes fins al segle XIV que el monjo Humbert de Bolonya la copia en un còdex avui perdut, però que es creu es guarda complet en els arxius secrets del Vaticà …

Videodrome el programa de Radio 3 de rtve, dirigit per Gregorio Parra i presentat per Gregorio Parra i Sandra Urdín amb música de John Dowland, Thomas Ravenscroft, Tieleman Susato i música anònima del Renaixement interpretada per Andreas Prittwitz; i cançons de Dowland interpretades per Sting ens ofereix la possibilitat de conèixer el pensament de Marc Aureli sobre la transitorietat i de la vacuïtat de les coses humanes i reflexionar sobre la importància de la filosofia en un moment com l’actual a punt de ser encara més arraconada del currículum escolar:

Videodrome – VINDOBONA – 29/09/13

Videodrome – VINDOBONA… (2n lliurament) – 12/01/14

Videodrome – VINDOBONA (3r lliurament 1ª part)- 20/04/14

Classical Culture: “Zeus, king of the gods”

Fa anys que no puc, tot i que m’agrada molt, impartir Cultura Clàssica. Les vint hores lectives les haig de dedicar al Llatí de 4t ESO i al Grec i al Llatí de primer i de segon de Batxillerat. La matèria de tercer de l’ESO l’han feta aquests últims anys professors de Filosofia i de Llengua i Literatura Catalana, aquest curs (2013/14) es fa Cultura Clàssica per primer cop i amb molt d’èxit en anglès i forma part del projecte de plurilingüisme del nostre centre, l’institut Premià de Mar, i tenim la gran sort de ser impartida per la professora Aida López, especialista en llengua anglesa i amant del món clàssic.

L’altre dia els alumnes de Classical Culture en van convidar a aquesta petita representació a la biblioteca de l’edifici Cristòfol Ferrer i em va fer tanta gràcia que em plau compartir-la aquí i felicitar així públicament l’Aida i els seus alumnes que, si bé comenten en anglès pels nostres blocs, encara no s’han decidit a fer-ne un apunt, però no crec que triguin massa.

[youtube]http://youtu.be/4OGglShG4bk[/youtube]

Ja em direu en comentari què us ha semblat? De què va l’obra? Quines dificultats heu tingut si és el cas? Encara recordo amb emoció l’última de les nostres representacions a classe de la meva Cultura Clàssica! etc.