La dona treballadora a Grècia i al segle XXI

gineceu.jpg

Gineceu. Grec 2 (M. Capellà), pàg. 16 ed. Teide 2005

Les dones gregues s’estaven sempre a casa, al gineceu. Tenien la responsabilitat de dirigir totes les activitats domèstiques: manaven les esclaves, preparaven els aliments, pastaven el pa, feien conserves, filaven la llana i teixien la roba, educaven els fills, etc.

El filòsof Plató ja plantejava a les Lleis (805 e) si era millor que les dones tinguessin cura de les tasques domèstiques o era preferible que fessin activitats productives. Què n’opines? (vid. Grec 1, pàg. 127)

N.B.: Plató i les dones en la ciutat ideal.

Prínceps etruscos. Entre Orient i Occident

Us recomano una exposició digna de veure a Caixaforum Barcelona sobre els etruscos, concretament Prínceps etruscos, entre Orient i Occident. Aprofiteu aquests dies de vacances de Setmana Santa per visitar-la; tanmateix teniu temps fins al 4 de maig. Fugit irreparabile tempus!

Imagineu-vos si eren d’avançats els etruscos que les dones de classe alta, almenys, ja havien aconseguit la paritat. El filòsof Aristòtil fa escarafalls quan diu que els etruscos mengen acompanyats de les seves dones, que jeuen amb ells com iguals. N’hi que fos un sacrilegi! Com menjaven les dones gregues?

tomba-del-banquet-tarquinia.jpg

L’historiador grec Heròdot afirmava que el poble etrusc havia emigrat a Itàlia, condretament a la Toscana,  des d’Àsia Menor. Per contra, Dionís d’Halicarnàs en l’època d’August deia que era un poble auctòcton.  Sigui com sigui, la civilització etrusca a causa de les seves pecularitats etnogràfiques i lingüístiques, però també religioses, polítiques i culturals, va ser diferent de la resta de pobles de la Itàlia antiga. L’exposició aplega una selecció de cent setanta obres procedents del Louvre de París i dels principals museus arqueològics d’Itàlia. No us la perdeu! A més és de franc.

P.D.: Enllaceu amb Sebastià Giralt que ofereix una miniexposició fotogràfica amb enigma a Els Dies de Dèdal.

Apol·lo i Dafne, de Bernini

dafne.jpg

En el llibre Narracions mitològiques de mites clàssics, editorial Teide 2007 (pàgs. 95- 98), hi podreu llegir una adaptació del mite de Dafne extret de les Metamorfosis d’Ovidi. A continuació, heu de buscar una obra d’art de qualsevol època que s’hi hagi inspirat i n’heu de fer un comentari.  Camila Pérez López s’ha avançat i ha fet un comentari d’ Apol·lo i Dafne de Bernini; També el podeu comentar, ampliar o precisar. Si voleu saber qui era Bernini, visioneu també aquest vídeo:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/l0ghYhIEC50" width="425" height="350" wmode="transparent" /]