Avui és el dia Mundial de l’abolició de l’esclavitud. Malauradament encara hi ha al món gent esclava en el segle XXI. Ja sabeu que sóc una enamorada del món antic, però hi ha dues coses que no he entès mai: el menyspreament que van tenir sobretot els grecs cap a la dona i l’execrable esclavitud.
Per als grecs era normal tenir esclaus; en cap moment, no es van plantejar que una persona fos propietat de l’altra. La família, per tal de ser completa, havia d’estar composta per lliures i per esclaus; fins i tot el filòsof Aristòtil va intentar demostrar que l’antítesi amo-esclau era natural, ja que uns eren amos per naturalesa i altres havien nascut per ser esclaus. Aristòtil va admetre obertament l’esclavitud com a institució natural i necessària del sistema socioeconòmic.
La família per tal de ser completa, ha d’estar composta per lliures i per esclaus. En efecte, la propietat és una part integrant de la família, perquè sense els objectes de primera necessitat és impossible viure, o si més no viure bé. No es pot concebre una casa sense certs suplements, dels quals uns són inanimats i altres vius. L’esclau no és més que un suplement animat. Si cada instrument pogués fer el treball per si mateix, si les llançadores actuessin soles i l’arc toqués sol la cítara, el cap de família podria valer-se sense esclaus […] Què és l’esclau? És una criatura humana que per naturalesa no és mestressa de si mateixa, sinó que pertany a altri. ÉS una propietat que viu, un utensili que és un home.
ARISTÒTIL, Política I
Què n’opineu? Què en sabeu de ser esclau a Grècia? i a Roma? A què es dedicaven? Tenien drets? Es podien alliberar? Quin dia a Roma els esclaus eren els reis de la casa i es podien seure a taula i ser servits pels seus amos? Sabeu aurea dicta d’esclaus? Recordeu el paper d’algun esclau en el teatre o en el cinema? … Documenteu-vos i doneu a conèixer la vostra recerca i opinió en forma de comentari.
