Avui ens visita l’escriptor Antoni Garcia Llorca

41 Replies

 premio-gran-angular-2009.jpg

L’escriptor, traductor i editor Antoni Garcia Llorca avui  ens visita a l’IES Cristòfol Ferrer per amabilitat de l’editorial Teide. Ara  acaba de guanyar el premi de literatura juvenil Gran Angular. L’enhorabona, Antoni! Premi que ha d’afegir tot aquest  reguitzell:

  • Josep M.Folh i Torres, 1995: Ulls d’Ocellportada_llibre.gif
  • Guillem Cifre de Colonya, 1997: Tiny de llum de lluna
  • Crítica Serra d’Or de creació juvenil, 1997: Ulls d’Ocell
  • Joaquim Ruyra de narrativa juvenil, 1998: Espasa de constel·lació
  • El vaixell de vapor, 2000, Ulisses el corb
  • Cavall Fort de contes, 2000: L’any de les mosques. L’any que van apedregar els pastors
  • El vaixell de vapor, 2003: El rei dels senglars
  • Josep M. Folch i Torres, 2003: Història d’un cap tallat
  • Crítica Serra d’Or de creació juvenil, 2004: La mala bèstia

A més d’ecriure narrativa i novel·la per a un   públic infantil i juvenil, ha adaptat diverses   obres literàries entre les quals cal destacar El   viatge dels argonautes d’Apol·loni de Rodes, La crida salvatge de Jack London o El comte de Montecristo d’Alexandre Dumas a la Biblioteca Teide.

llibres_teide.jpg

Antoni gArcía Llorca, Joan Marc Ramos, Margalida Capellà Soler, Anna Folqué (editora)

Barcelona recupera part de la seva muralla romana

16 Replies

murallaromana.jpg 

Acabo de llegir amb alegria a El País  d’avui (29 de març de 2009, edició Catalunya) que  Barcelona (que en llatí era Colonia Iulia Augusta Fauentia Paterna Barcino) recuperarà cinquanta metres de la seva muralla romana de 1270 metres i seran visibles ben aviat gairebé la meitat de les setanta vuit torres que tenia en el segle IV gràcies a l’expropiació d’una finca i a la reforma del palau. Es tracta del palau  menor d’Elionor de Sicília (1325-1375), reina de Catalunya i Aragó, esposa de Pere el Cerimoniós i mare de Martí l’ humà. Aquest palau va anar passant per diferents mans fins arribar a la Comtessa de Sobrediel, famosa dama catalana del segle XIX. Actualment només se’n conserva la Capella de la Reina.

palau_reina_little01.jpg

palau_reina_little02.jpg

Imatges enviades per Mercè Otero.

En mans de l’arquitecte Rafael Moneo, el palau acabarà sent un hotel de luxe de cinc estrelles.  No sols els clients de l’hotel podran gaudir de la muralla i d’una de les seves torres amb una porta d’accés, ja que la muralla és des del 1931 Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i per tant de domini públic.

Hi haurà també un parc paral·lel a la Via Laietana que permetrà passejar pel sector oriental de la muralla romana i es podran contemplar una trentena de torres de la muralla romana. Ja m’hi veig contemplant la muralla i fent un vídeo!

 Ara per ara, he trobat al YouTube aquest de la muralla romana de Bàrcino:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/QVWNc7GCLpE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

La muralla de Bàrcino va ser construïda al segle I i reforçada entre els segles IV i V donant més amplada als murs i bastint un conjunt de torres. Tenia quatre portes d’accés coincidint amb els dos carrers principals, el cardo maximus i el decumanus maximus. En època medieval va ser aprofitada per costruir-hi cases i palaus. Avui es conserva bona part d’aquesta muralla romana i amb les dues reordenacions urbanístiques encara serà més visible.

Passeu-vos pel laberint de Sebastià Giralt on trobareu informació molt vàlida per anar preparant l’examen de les PAU.

Quin sector de la muralla d’aquest plànol de Bàrcino (Atles d’història de Catalunya, Barcelona, Edicions 62, 1995)  serà visible amb la reforma?

 plantabcn.jpg

Fascinació per Grècia

9 Replies

grecia-girona.jpg

Fascinació per Grècia. L’art a Catalunya als segles XIX i XX és una exposició que s’inaugurarà a Girona el proper dijous 2 d’abril a dos quarts de vuit de la tarda i, durant els mesos de primavera i estiu, es podrà visitar en el Museu d’Art de Girona, en ple barri antic.

Agraeixo especialment a Francesc Morfulleda, professor de clàssiques de l’IES Vescomtat de Cabrera d’Hostalric, que m’hagi fet arribar a l’IES Cristòfol Ferrer la preciosa invitació i una entranyable carta en què la descriu així: “Recull gairebé un centenar d’obres catalanes que tenen Grècia i l’ideal grec com a punt de partida. A partir d’unes poques obres gregues originals -amb la reproducció fidelíssima en marbre de Paros de l’Asclepi-, apareixen obres neoclàssiques (el meravellós Himeneu de D.Campeny, per exemple), obres modernistes i, és clar, un ampli ventall de propostes noucentistes. També arriba fins a la modernitat”.

No us la perdeu! Jo hi aniré! Amor per Grècia! Amor per Catalunya!

A veure si reconeixeu els versos inicials de la invitació: a quina obra pertanyen? a qui s’atribueix? a quin moment es refereix? què descriu? de qui és la bella traducció catalana?…

 

Vaig a mostrar-te, però, el sòl d’Ítaca, a fi que et convencis.

Mira, aquest és el port de Forcis, el vell del salobre;

al capdamunt del port l’oliu son fullatge desplega;

[i prop d’ell, a tocar, hi ha la cova amable i obscura

consagrada a les Nimfes que Nàiades hom anomena.]

¿Veus? Aquella és l’espluga sostrada, on tantes vegades

has honarat les Nimfes amb una hecatombe perfecta.

 I aquell puig és el Nèrit, tot ell vestit de boscúria.

P.S.:

Per què Grècia?

20 Replies

Avui haurem de fer la classe de grec virtual! M’han convidat a Girona a parlar de mites i literatura grega. No us alliberareu de mi! Aquí us deixo un vídeo sobre la civilització grega de Artehistoria i una pregunta, que segurament és influència d’un llibre magistral de Jacqueline de Romilly, publicat a Temas de debate 1997, ¿Por qué Grecia? . Ara que ja portem moltes unitats del llibre de Grec, ed. Teide, vull que em doneu motius, si així ho creieu, pels quals encara avui val la pena estudiar Grècia i si voleu també grec.