En la sisena lletra, Plini el Jove escriu a Tàcit sobre la mort del seu oncle, Plini el Vell, que va morir durant l’erupció del Vesuvi, a Pompeia, l’any 79 d.C. Va escriure l’epístula per donar a Tàcit material útil per a les seves Històries. El Jove tenia testimoniatge de primera mà sobre la mort del seu oncle i reconstrueix els últims dies de Plini el Vell a partir de les dades objectives i la seva experiència dels fets; però la narració del Jove, coneixedor de la seva gran responsabilitat -sap que l’historiador Tàcit immortalitzarà la memòria de l’oncle segons la qualitat i la persuasió del seu relat- diu en el nivell metatextual més coses: Plini el Vell va morir com un heroi. Els científics no han sabut fins al segle XX que la descripció de Plini el Jove de l’erupció del Vesuvi no era pura literatura i en el seu honor han anomenat a aquest tipus d’erupcions, caracteritzades per columnes de fum i cendra, amb pedra tosca i explosions de gas, plinianes.
Escolteu amb atenció la sisena carta de Plini el Jove a Tàcit o bé llegiu-la a 7 Lletres. Llibres V-IX. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1927 amb traducció de Marçal Olivar, i després, tot imitant l’estil epistular de Plini el Jove que tenia més o menys la vostra edat en el moment dels fets, disset anys, haureu d’escriure una carta a un habitant de Pompeia tot explicant el que us ha impressionat dos mil anys més tard ser sabedors de la seva mort, víctimes de l’erupció del Vesuvi, en un moment en què el volcà islandès ha aterrit i aterreix els aeroports europeus amb el seu núvol de cendra. No heu de convèncer Tàcit però sí a mi, tasca també de gran responsabilitat; per tant, després d’haver comentat Pompeia, quina meravella i d’haver vist Pompeya, el último día de Peter Nicholson, documentada dramatizació de la catàstrofe, i Los misterios de Pompeya de Marie-Noëlle Himbert, documental científic, utilitzeu fets històrics i arqueològics i altres recursos expressius per fer una “Epístola a un habitant de Pompeia” tot tenint en compte l’encapçalament de l’article, mots finals de la lletra de Plini a Tàcit (per cert, sabeu què volen dir aquests mots de Plini el Jove?). Si voleu saber la segona carta de Plini el Jove a Tàcit, escolteu aquest àudio o llegiu-la a la pàgina 49 del llibre esmentat:
Valete!
Pingback: Pompeia, el final | El Fil de les Clàssiques
Pingback: Pompeia, quina meravella! | El Fil de les Clàssiques
Pingback: L’epistolografia romana | Aracne fila i fila
Salve!
Volia felicitar-lo per la ciutat tan bonica que teniu. Pompeia és una ciutat de l’antiga Roma, que va ser destruïda per l’erupció del Vesuvi l’any 79, el seu recinte arqueològic (juntament amb el d’Hercula i Oplontis) fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, ja que totes tres ciutats «constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat, i no tenen equivalent enlloc del món»
Pingback: Els misteris de Pompeia | Aracne fila i fila
Gracies al Pilini podem saber el va passar sobre l’erupció del volcà a Pompeia.
Estimats habitants de Pompeia.
Aquesta carta no va per a un habitant, va per a tots aquells que van morir a aquell terrible accident de l’erupció del Vesuvi. Vull dir-vos a tots que gràcies a vosaltres la vostra ciutat encara segueix present en l’actualitat. Que gràcies a les empremtes que vau deixar, a poc a poc anem descobrint més coses sobre la vida romana i això fa que sempre, seguiu vius amb nosaltres, recordant-vos recordant també la vostra cultura, els vostres costums… i aquestes aplicar-les també a la nostra vida quotidiana.
Així que com podeu veure aquesta carta és, més que res, una carta d’agraïment i també d’admiració per la ciutat tan bonica que vau a arribar a construir, i que per desgràcia un dia es va acabant destruint.
Ariadna Casas
Bonum diem!
Estimats habitants de Pompeia, des de la teva època fins ara, les coses han canviat molt. No ens coneixem però se tot el que vau viure i tot el que us va passar.
Després de mil nou-cents de l’erupció del volcà Vesuvi a la badia de Nàpols, encara avui diia recordem el que va ser Pompeia, recordem tots els morts d’aquell terrible accident, , gracias a vosaltres s’ha investigat i avui en dia sabem molt de l’efecte que pot tenir aquest fenomen gracias als escrits que veu deixar i que molts anys després encara les vostres històries són representades en series de televisií i pelicules. Sempre sereu recordats per milers mes de personas i seguireu vius per molts anys mes
Així que de nou et dono les gràcies per donar-nos tanta informació!
Salve!
Maryama Saho
Benvolgut o benvolguda habitant de la perduda ciutat de Pompeia,
Sóc un alumne de Llatí d’un poble d’Hispània i resulta que per a un treball us he d’enviar aquesta carta.
Coneixo la vostra història, el vostre passat i el vostre present. Tots vosaltres foreu enterrats sota cendres, per culpa de l’enfurismat Hefest, que sembla que no tenia un bon dia i va activar els mecanismes divins de la montanya de foc anomenada Vesubi; tota una pena.
Des de fa anys, les restes de la vostra vida són visitades per turistes, persones que de la mateixa manera que servidor, desitgen saber una mica més de com eren els vostres carrers, les vostres cases, etc. Encara esteu allà, pel vostre coneixement: després de l’erupció del volcà i de la tempesta de cendra, tots els vostres cossos es van mantenir sota el material expulsat del foc. Hi ha, per exemple, una parella que s’abraça com a última voluntat abans de la tragèdia; un detall preciós, però a la vegada esgarrifós. Potser es tracta de vostè!
Esperaré amb candeletes la vostra resposta des del Més Enllà romà.
Salutacions,
Miguel Ángel Valdivieso
Hablan las víctimas de Pompeya http://xlsemanal.abc.es/actualidad/20160228/hablan-victimas-pompeya-9541.html
Hola!
Em dic Jordi i sóc un noi que viu a Vila Primilia, actualment es diu Premià de Mar i està a prop de Barcino, un poble d’Hispania.
Actualment el món és totalment diferent. Hi ha guerres amb armes que disparen moltes fletxes alhora. No existeix l’Imperi Romà ni cap d’altre. S’ha descubert un altre continent!
Però el més important és que Pompeia no és un mite, que hem descubert que es real.
Salve!
Sóc la Lola, i visc a Premià, que a la teva època es deia Vila Primilia. Està dins d’Hispania (Espanya), i avui en dia tot ha canviat aquí. Les cases son més grans i fetes d’altres materials, hi ha pisos molt alts que no et deixen veure bé el paisatge. Hi ha unes construccions pel terra que es diuen carreteres i et permeten anar més de pressa amb el cotxe, que és un altre invent de la època en que visc.
En definitiva, el món actual és molt diferent del món on tu vivies.
Salve!
Em dic Aida i visc a Vila Primilia (Premià de Mar), situada a Hispània. T’escric aquesta carta perquè m’ho han encomanat. M’he informat sobre tot el que ha passat a Pompeia i és una llàstima.
Actualment, el món ha cambiat moltíssim, anem per la Tercera guerra mundial, basada en atemptats. Per si no saps, els atemptats són fets fets per una persona que vol matar al major nombre de persones possible.
Pel que respecta al teu lloc de naixement, ara només serveix pel turisme.
Vale!
Salve
El meu nom és Mercè i visc a Vila Primilia o Premià de Mar, que està a Hispània.
Tot ha canviat molt: hi ha molts edificis, i tots són durs i resistents. Està ple de carruatges, però aquests no són tirats per caballs. Respecte a les guerres, ara hi ha armes que fan més mal i ho fan més ràpid que abans.
Actualment a Pompeia no hi viu ningú, però sempre serà recordat a la història de la humanitat
Bonum diem!
Sóc l’Alba Moreno, visc a Vila Primicia (Premià de Mar) i vaig néixer a la ciutat romana de Lluro (Mataró).
Vila Primilia es troba a prop de Barcilo, a Hispanic.
Actualment el món ha canviat i tot és molt diferent respecte a com hi vivíeu abans. Ara tenim moltes facilitats en el nostre dia a dia. Però també hi ha molts problemes en el món com les guerres, la pobresa, el terrorisme, etc.
Respecte a Pompeia, gràcies a molts historiadors hem pogut descobrir molta informació nova sobre la ciutat i el seu passat.
In proximum!
Bonum diem!
Sóc l’Andrea Montalban Arias, avui en dia visc a Vila Primilia, Premià de mar, Catalonia a Hispania.
El món avui en dia és molt diferent de quant vivíeu vosaltres. Les cases, els carrers, els treballs, etc. Hi ha moltes coses noves, bones i dolentes, gràcies a la tecnologia i a seguir investigant. És molt tràgic el que va passar a Pompeia, però avui en dia nosaltres també patim, amb altres formes de lluitar, com el terrorisme. És molt trist que hàgim de viure aquestes coses!
Vale!
Salve!!
Sóc la Sara Pradas i visc a Vila Primilia i vaig nèixer a Barcino.
Ara el món és molt diferent al que vivieu vosaltre tot ha avançat molt i tenim moltes coses que vosaltres no vau tenir. Tambè hi ha molts problemes entre països i no tot es de color de roses. Gràcies a molts historiadors i molts avenços hem sapogut com vivieu i com era la vostra vida.
Salve!
Hem dic Xènia, i vis a Vila Primilia o Premià de mar, es a Hispana.
Avui dia el mon a cnvait molt, hi han edificis, i n’hi han mes metodes de transport.El tema de guerres estem bastant malament, perque hi han molts atacs terroristes.
A Pompeia ara no hi viu ningú, es mes com una atraccio turistica.
Salve!
Em dic Nadia Castillo visc a Vila Primilia (Premià de Mar), situada a Hispània. Envío aquesta carta, perquè m’han comunicat que Pompeia ha patit un greu problema i ho lamento moltíssim.
Aquest món, ha canviat moltíssim, ja que, a part de tot lo bó ( tecnologíes), tenim la part dolenta, és a dir els atemptats. Els atemptats és fan a persones inocents, que per culpa d’aixó aquest món està patitnt, però vull dir d’una altre manera.
Avui dia, la teva ciutat, està de cara als turistes, amb això vull dir, que les restes que van quedar-hi turistes de la resta del món per només visitar les ruïnes.
Salve
em dic Amaia i visc a Primilia un poble que està dins de Hispània.
ara el món ha canviat molt comparat a l’època en que tu vivies , estem rodejats d’invents que ens faciliten molt la nostra vida , de fet , hi han tants invents qye alguns s’ens tornen en contra. Ara Pompeia no hi viu ningú però sempre serà recordat gràcies a totes les dades que s’han trovat
Bonum diem!
Em dic Paula Nieto i visc a Premià de Mar (Vila Primicia), situat a Hispània.
Avui dia el món ha canviat molt, ja que tot és més modern i ple de tecnologia.
Tot i això cada vegada hi ha més guerres i terrorisme,sobretot per fets de política.
Sé que no hi ha gens de comparació amb tot el que veu viure vosaltres amb Pompeia que va ser destruïda per l’erupció del Vesuvi l’any 79.
Actualment sabem que no viu ningú, però si que es i serà recordat durant anys i anys!
In proximum!!
Ave!
Sóc la Nerea i visc a Vila Primilia, ara anomenada Premià de Mar, a prop de Barcino, a Hispania.
Durant tots aquests anys que han passat hi ha hagut milers de nous descobriments, però també he de dir que encara hi ha moltes pervivències i tradicions antigues que segueixen vigents.
Tots els avenços actuals han portat al món milers de maneres pwer fer les coses d’una manera més senzilles a com es feien abans, com per exemple cuinar o desplaçar-nos. Com a cada societat, sempre hi ha problemes que endarrereixen els avenços, però encara així, seguim cap endavant.
Gràcies als historiadors i altres, hem pogut descobrir una gran part dels nostres avantpassats, inclòs el que va passar a Pompeia. M’he assabentat que va ser enterrada per la violenta erupció del Vesuvi el 24 d’agost del 79 dC i que els seus habitants van morir a causa del flux piroclàstic.
Actualment, en les seves proximitats s’aixeca la moderna i actua ciutat de Pompeia, un lloc turístic.
Vale!
Salve Lida.
em dic Pau i visc a Premià de Mar(vila primilia). HIspania
En comparacó de com vivien abans el món ha canviat molt, ara tenim les coses més facils i més tecnologia. Els carrers estan plens de cotxes de nova generació que en comparacio al passat no van tirats per caballs.
Jo vaig estar a Pompeiia fa dos estius i vaig trobar una ciutat magica plena de historia, hem va impressionar molt. Ara es un lloc turistic i no hi viu ningu.