Traducció de Bàrbara Matas
A tall de repàs visual, agafem el fil amb la recuperació d’una de les lectures prescriptives de les PAU Llatí 2015, Ab urbe condita I de Tit Livi.
Livi, Història de Roma. Llibre I, d’acord amb la selecció següent: Prefaci. Orígens-Ròmul (1-17); Numa (18-21); Horacis i Curiacis. Mort d’Horàcia (23-26); Tarquini Prisc: origen, establiment a Roma i elecció reial (34-35); Servi Tul·li: obra de govern (42-44); Tarquini el Superb: origen i elecció reial (46.4-49), construcció del temple de Júpiter al Capitoli i aparició de prodigis diversos (55-56), setge d’Àrdea, episodi de Lucrècia i derrocament de la monarquia (57-60).
Si encara no heu llegit el llibre, ho tindreu magre per localitzar amb una hora les deu imatges que us he seleccionat per fer aquesta gimcana visual. Cal identificar l’episodi que reflecteix la imatge i donar el màxim de proves per demostrar que us heu llegit el llibre, no només la vostra perícia digital a l’hora de buscar les deu imatges a la xarxa. Heu de posar el número corresponent a la imatge que comenteu, han d’anar per ordre, si no en sabeu alguna, poseu sols el número. No us oblideu de tenir cura de l’expressió i de l’ortografia.
Si encara no us heu llegit el llibre, ja és ben hora de posar-s’hi, sortirà al proper examen i a les PAU!
Salve!
1- L’engendrement de Ròmul i Rem.
2- Heràcles i Cacus
3-Tarpeia
4-Nimfa Egèria
5-El Jurament dels Horacis
6- Lucius Tarquinius Priscus
7-Cloca Maxima
8- Antigua Roma (Plànol)
9-La mort de Lucrècia
10-El rapte de les Sabines
1- Ara Casali, Història de Ròmul i Rem
2- es tracta de la imatge de quan Hèrcules portava els bous.
3- Conte de Lucrecia, morir per Roma
4- Ninfa egèria
5- Es tracta de la representació del jurament dels Horacis. Una història en la que dues famílies es veuen enfrontades en representació de les seves dues ciutats. Es tracta d’una tràgica història en la que el vencedor ho fa per la seva astúcia. S’enfronten tres germans de les dues famílies i al principi sembla que guanyaran els Curiacis perquè aconsegueixen matar a dos dels germans Horacis, però quan el poble ja havia començat a perdre l’esperança, l’últim dels Horacis comença a fugir. Això forma part del seu pla per esgotar els ja ferits Curiacis. Un per un va acabant amb ells i al final és el guanyador. En altres versions de representacions d’aquesta obra podem veure una germana dels Horacis que plora la mort d’un dels Curiacis perquè era el seu promès. al plorar la seva mort va ofendre al seu germà vencedor i la va matar. Aquest fet va ser molt mediàtic a la ciutat.
6- Luci Tarquini Prisc
7- Cloaca Màxima
8- Antiga ciutat de Roma
9- Mort de Lucrècia
10- El rapte de les Sabines
1-Ara Casali, és relleu en marbre amb escenes de la llegenda de Ròmul i rem. Quan Taci va morir Ròmul va restar com a únic rei, estimat pel seu poble i engrandint el poder de Roma durant molts anys, fins al dia que va desaparèixer enmig d’una tempesta mentre passava revista a l’exèrcit. Al cap d’uns dies un somni va advertir els romans que Ròmul s’havia convertit en un déu i que havia de ser adorat amb el nom de Quirí.
2-Hèrcules i Caco. Un pastor li intenta robar els bous a Hercules. Caco era un monstre antropomòrfic capaç de tirar foc per la boca. Potser se li dóna aquesta capacitat per ser fill de el déu del foc Vulcà (Hefest per als grecs). Tenia atemorida a tota la població fins que un bon dia va arribar a la regió Hèrcules després de robés el bestiar del gegant Gerió. Caco li va robar unes quantes novelles i les va ocultar a la caverna en la qual vivia, situada al cim d’una muntanya que es trobava a la vora del Tíber. Però quan Hèrcules va sortir amb el seu bestiar a pasturar i un dels seus bous bramar obtenint la resposta d’una de les vedelles que havia amagat Caco. Així el Alcida aconseguir saber on es trobaven. Va arribar al lloc però no aconseguia apartar la roca que tapava l’accés a la cova. Després d’intentar-ho diverses vegades, decideix desprendre la punta de la muntanya. Queda així a la vista l’interior de la caverna, Hèrcules llança contra Caco tota mena d’objectes, Caco vomita foc per la seva boca, lluiten ferotgement fins que finalment Hèrcules escanya al monstre. Des d’aquest moment se li rendeix culte a la regió.
3-Tarpeia
4-Egeria. L’origen d’aquesta font es remunta als temps del rei Numa Pompilio, successor de Ròmul i per tant segon rei de la ciutat. Egèria era una nimfa romana, associada a les fonts i protectora de les núvies i les futures mares. La seva figura també se sol associar al culte de la Diana dels Boscos.
Egèria era l’esposa del rei Numa Pompilio i actuava com la seva consellera. Amb les seves sàvies paraules li va inspirar lleis i encaminar la seva política religiosa. Li va ensenyar a ser un rei just i savi i va passar a ser conegut com Numa el piadós.
Quan Numa va morir Egeria el va convertir en un pou consagrat a Diana al bosc de Arriccia; es diu que les aigües d’aquest gemegaven igual que ella en morir el seu marit. Egèria que era un mar de llàgrimes es va convertir ella mateixa en font.
5- jurament dels horacis. El jurament dels horacis és un episodi mític que narra la lluita que acorden Roma i Alba Longa, les quals estan en conflicte, en què trien a tres representants de cada ciutat, els horacis que representen Roma i els curiacis que representen Alba Longa, i fan que aquests lluitin entre ells per així decidir quina ciutat és la guanyadora i així evitar una guerra entre les dues ciutats.
Durant la lluita, els coriacis maten a dos dels Horacis, però l’Horaci restant aprofita que els coriacis estan cansats i mal ferits per matar-los un per un, provocant que Roma fós la guanyadora.
6- És un dels 7 deis de Roma. És Tarquini.
7- Cloaca Màxima. L’obra d’enginyeria més important i millor pensada per dessecar el tàlveg i conduir al Tíber els rierols que hi confluïen des del Capitoli, el Quirinal i la Subura, va ser la Claveguera Màxima, un col·lector en part descobert i en part voltat d’una longitud de 600 metres i un diàmetre de 4 a 5 metres, que travessava el fòrum del nord-est a sud-oest i desguassava on encara avui ho fa, al Tíber, a prop del Pont Palatino. Aquí observem un triple arc de grans dovelles de toba, perfectament ajustades i sense argamassa, formen la potent volta del filtre de la canella.
8- Muralles Aurelianas
9- violació de Lucrècia
10-Rapte de les sabines. El rapte de les sabines és un episodi mitològic de la història de Roma. Segons la llegenda, a la Roma dels primers temps la població era eminentment masculina. Per tal de solucionar això, Ròmul, el seu fundador i primer rei de Roma, va organitzar unes proves esportives en honor al déu Neptú, a les quals va convidar als pobles veïns. Van acudir diversos d’ells, però els d’una població, la Sabínia, van ser especialment voluntariosos i hi van acudir amb les seves dones i fills, precedits pel seu rei.
Salve!
1)
2)
3) Roca Tarpeya
4)
5)
6) Jurament dels horacis
7)
8)
9) La mort de Lucrècia
10) rapte de les sabines
Comentari 6a diapositiva.
Aquesta escena representa el jurament del horacis en què hi va haver un enfrontament entre Roma i Alba Longa. Aquest jurament consistia en agafar tres germans horacis i tres curiacis perquè lluitesin entre ells i la victòria de cada poble depenia d’ells. L’história diu qué aquests és van enfrontar i els curiacis van matar dols dels horacis mentre ells estaven ferits. Va quedar un sol horaci que va ser perseguit però aprofitant que estaven ferits els va matar un per un. Quan va tornar a casa en comptes de ser rebut com debia , la seva germana va començar a plorar ja què estava casada amb un dels curiacis i finalment el germà va aconseguir no se condenat a mort.
Comentari 9a diapositiva.
Aquesta escena representa la mort de Lucrècia . L’història de Lucrècia conta que va ser violada per Tarquini el sisè que és va presentar sol a la seva casa intentant seduir-la però com que és negava la va forçar i violar. Va enviar una carta al seu pare i al seu marit que van venir corrents amb Luci Tarquini Col·lati i Lucio Juny Brut, fill de Tarquinia (germana del rei) i el seu pare Espuri Lucreci amb Publio Valerio Publícola. La van trobar molt trista i ells van jurar venjança però ella va dir que ho assumia tot i va treure un punyal i s’el va clavar al cor. Quan van veure això és van presentar a Roma explicant el que havia succeït i jurant que és venjarien contra la familia reial. Per tant aquesta història tracta sobre el suïcidi i violació de Lucrècia .
Comentari 10a diapositiva.
Aquesta escena correspon a l’escena del rapte de les sabines.
Salve!
1. Representa el naixement de Ròmul i Rem.
2. En aquesta imatge veiem a Hèrcules dormint, després d’haver matat a Geríon, un dels treballs imposats a Hèrcules. Hèrcules va robar els seus bous i Cacus, un pastor, li va robar mentre dormia atret pels seus aspectes. El pastor va portar als bous estirant-los de la cua i fent-los caminar cap enrere en direcció a la cova. Així doncs va parar-li un parany.
Hèrcules en despertar-se va cercar el seu ramat, ja que va adonar-se de què li faltava una part. Va dirigir-se cap a la cova més pròxima i va veure que les petjades del bou estaven girades cap a fora. Confús, va intentar entrar a la cova, ja que els bous raptats per Cacus van respondre als mugits de les vaques. Cacus va intentar impedir a Hèrcules recuperar els seus bous però va acabar morint.
3. En aquesta imatge veiem com els sabins li apilen a sobre del cos de Tarpeia els seus escuts després que aquesta sortís cap al riu per agafar aigua i pactar que a canvi dels braçalets d’or de molt de pes al braç esquerre i dels anells ornats amb gemmes a canvi d’obrir la porta de la fortalesa a Titus Taci i els seus sabins. Els sabins la van matar quan va caure per la roca d’un turó a causa de les empentes d’aquests.
4. La nimfa que surt a la diapositiva és Egèria, l’esposa de Numa Pompili, el segon rei de Roma. Va ensenyar-li a ser un rei just i savi. Quan va morir va vessar tantes llàgrimes que els déus la van transformar en una font de la qual sempre brollava aigua.
5. Per evitar que la ciutat de Roma i d’Alba Longa es debilitessin mútuament si es produïa una guerra i córrer el perill de ser dominades, van decidir que lluitarien tres germans per cadascun dels bàndols. Els horacis representaven i defensaven la ciutat de Roma i els curiacis a Alba Longa.
La batalla va ser igualada però finalment els curiacis van aconseguir matar a dos dels horacis. El tercer va fugir i va ser perseguit pels defensors d’Alba Longa. L’horaci supervivent els va voler cansar, i quan va aconseguir-ho els va matar un per un en el seu moment més dèbil.
6.
Salve!
La primera imatge tracte sobre l’escultura romana anomenada Ara Casali, la qual representa la llegenda de Romul i Rem; segons la llegenda, els bessons van ser els fills de Reva Silvia i el déu de la guerra, Mart. Van reclamar el seu tron,però, l’oncle de Rhea Amuli va dir que es van ofegar al riu Tíber. Gràcies a l’ajuda del riu Tiberino, els bessons van poder arribar al turó del Palatí, on van ser alletats per una lloba. Van ser rescatats per un pastor, que els va criar com a fills seus. Un cop crescuts, els bessons van voler fundar un poble en el lloc on s’havien criat. Després d’un desacord sobre la ubicació exacta del lloc, Ròmul va matar al seu germà i es va convertir en governant del territori, a la qual va anomenar “Roma”.
La quarta imatge tractra sobre l’esculura d’Egèria del Parc del Laberint de Barcelona, En l’antiga mitologia romana la nimfa Egèria és la deessa de les fonts. Fou l’esposa del llegendari segon rei de roma Numa Pompili i li va ensenyar a ser un legislador savi i just. Quan aquest va morir, eren tantes les llàgrimes que vessava, que els déus la van transformar en una font de la qual sempre brollava aigua. Per això es troben sovint estàtues d’Egèria a fonts o brolladors.
En la cinquena imatge es veu representat el Jurament dels Horacis; tracta d’un assumpte dramàtic i moral: la virtut cívica i l’heroisme dels Horacis, que presten jurament davant el seu pare de matar els Curiacis per obtenir d’aquesta manera la supremacia romana sobre els Albans. Podem veure diferents personatges;a l’esquerra reconeixem a Horaci, que és el germà gran de la família romana dels Horacis. Espòs de Sabina, jove albanesa de la família dels Curiacis. Serà l’únic supervivent del combat entre Horacis i Curiacis. Al seu retorn a Roma matarà a la seva pròpia germana, Camila, per no celebrar el triomf de Roma. al seu costat podem veure els dos germans menors de la família dels Horacis. Lluitaran en defensa de Roma davant Alba i moriran en el combat. I a la detra veiem a el pater famílies de la família dels Horacis. És el personatge que s’encarrega de prendre jurament i de lliurar les armes als seus tres fills que lluitaran contra els elegits de la ciutat d’Alba pel control de la península italiana.
En la novena imatge podem veure el quadre ”La mort de Lucrècia”. L’historiador romà Tit Livi ens transmet el drama protagonitzat per Lucrècia, dona virtuosa que no és capaç de suportar la vergonya de la seva violació per part del fill de l’últim rei romà Luci Tarquí el Superb, Sext Tarquí (534 – 510 aC), i acaba suïcidant-se després de fer jurar venjança al seu espòs, Luci Tarquí Col·latí, cosí de Sext Tarquí. La conducta depravada de Tarquí esdevé la culminació del descontentament del poble romà i el desencadenant d’un seguit de revoltes amb el posterior final de la monarquia i l’establiment de la República Romana (509 – 27 aC).
La desena imatge representa la pintura ”El rapte de els Sabines” El rapte de les sabines és un episodi mitològic de la història de Roma. Segons la llegenda, a la Roma dels primers temps la població era eminentment masculina. Per tal de solucionar això, Ròmul, el seu fundador i primer rei de Roma, va organitzar unes proves esportives en honor al déu Neptú, a les quals va convidar als pobles veïns. Van acudir diversos d’ells, però els d’una població, la Sabínia, van ser especialment voluntariosos i hi van acudir amb les seves dones i fills, precedits pel seu rei. Va començar l’espectacle dels jocs i, tal i com estava acordat, a un senyal cada un dels romans va raptar una dona, i després van fer fora als homes. Els romans van intentar aplacar a les dones convencent-les de què tan sols ho havien fet perquè volien que elles fossin les seves dones, i que elles haurien de sentir-se orgulloses de passar a formar part d’un poble que havia estat escollit pels déus. Els sabins, evidentment enfadats per la traïció i el rapte de les seves dones, van atacar els romans, als quals van anar acorralant al Capitoli.
Quan anaven a enfrontar-se en el que semblava ser la batalla final, les sabines es van interposar entre ambdós combatents per tal que deixessin de matar-se ja que, van raonar, si guanyaven els romans perdrien els seus pares i germans, i si guanyaven els sabins perdrien els seus marits i fills (la guerra havia durat força anys). Les sabines van aconseguir fer-los entrar en raó, i finalment es va celebrar un banquet per tal de festejar la reconciliació.
1. Ara Casali. Es representen escenes de Ròmul i Rem, els quals van lluitar, ja que només podia regnar un dels dos germans. A “Ab urbe condita”, diu que Rem va saltar les muralles de la ciutat, cosa que havia prohibit i, per tant, Ròmul el va matar. La ciutat va ser anomenada amb el nom del seu fundador.
2. Hèrcules i Cacus. Hèrcules conduia un ramat, i es va aturar, ja que tenia son. Cacus, era un pastor que li va robar els seus bous. Quan Hèrcules es va despertar, va anar a la cova que es trobava més a prop, i allà es va trobar amb Cacus i el va matar pel que li havia fet.
3. Tarpeia.
4. Egeria.
5. EL jurament dels Horacis. Hi havia dos exèrcits (els Horacis i els Curiacis). Als dos exèrcits hi havia germans trigèmins, que eren semblants en força i edat. Els germans romans eren els Horacis i els Curiacis eren albans. Els reis van parlar amb els germans per tal que cadascun lluités per la seva pàtria i així la victòria seria per la ciutat del germà vencedor.
6. Un dels 7 reis de Roma, Tarquini.
7. La Claveguera Màxima. Va ser construïda en l’antiga Roma per tal de drenar els pantans locals i eliminar les. Portava un efluent cap al riu Tíber.
8. Muralles aurelianes.
9. La violació de Lucrècia.
10. El rapte de les sabines. Roma anava creixent, però hi havia manca de dones a Roma. Ròmul va demanar un pacte d’amistat als pobles, però aquests es van negar. Ròmul va preparar uns jocs i els Sabins van acudir amb les seves dones i fills. En un moment de l’espectacle, van raptar unes quantes dones, la qual cosa va acusar a Roma d’haver violat les lleis d’hospitalitat. Ròmul va dir que això havia passat perquè els pares de les noies no van acceptar l’aliança. Els sabins, enfadats, van atacar els romans. En el moment d’enfrontar-se, les sabines es van interposar per aturar aquest enfrontament i van aconseguir fer-los entrar en raó.
1. Ara Casali, un monument que il·lustra el naixement dels primers reis de Roma: Rómul i Rem.
2. Un pastor tracta de robar un bou a Hèrcules.
3. Aquesta obra representa l’escena en la qual Tarpeia obrí les portes de Roma als sabins a canvi d’or. Ingènua, creu que els militants compliran amb la seva paraula, però tot el contrari; quan entren a Roma l’aplasten amb els seus escuts.
4. La nimfa Egeria, esposa del rei romà Numa Pompili. Aquesta escultura reflecteix l’etern lament en el qual es trobava Egeria després de la mort del seu marit; tant va plorar que es tornà una font.
5. Tul·li Hostili, un bel·licós rei romà, portà a Roma a un pleit amb Alba Longa. Per determinar el guanyador, en comptes d’anar a la guerra, cada població deixà en mans de tres germans la victoria (Roma als Horacis, Alba Longa als Curiacis).
6.
7. La Cloaca Màxima: fou construïda per Tarquini Prisc i encara es conserva en l’actualitat.
8.
9. “La mort de Lucrècia” d’Eduardo Rosales. Representa el suïcidi de Lucrècia després de la violació de Sext Tarquini.
Salve.
1: En aquesta diapositiva es representa la història de Ròmul i Rem. Sílvia era una sacerdotessa però va ser violada per Mart i va engendrar dos bessons. Ella va ser empresonada i els bessons van ser tirats al riu per ordre del rei. Un cop havien tirat els bessons al riu, una lloba es va apropar al escoltar els seus plors, i els va donar a menjar de les seves mamelles. Un pastor al veure això va agafar els bessons i els va lliure a la seva dona.
2.
3.
4.
5: Aquesta diapositiva és el jurament dels horacis . Hi havia dos exèrcits en els quals es trobaven germans trigenis a cadascun, en un exèrcit es deien Horacis i en un altre Curiacis. I abans de començar la lluita es fa un jurament entre romans i albans.
6.
7.
8.
9: Aquestes dues diapositives són de la violació de Lucrècia per Tarquini, ella no volia però ell la va amenaçar de mort i encara i això ella es va resistir però ell la va amenaçar que el mataria a ella i a un esclau i posaria el cos de l’esclau al seu costat, ella per no voler ser deshonrada d’aquella manera, es deixa i Tarquini aconsegueix el que vol.
Lucrècia mana a cridar al seu pare i al seu marit per demanar-los la seva venjança. Un cop el seu pare i el seu marit arriben amb els seus homes més fidels, Lucrècia els hi explica el que a passat i es sentia tant culpable, que van intentar calmar-la dient-li que si ella no volia llavors no té culpa de res. Un cop ja els ha explicat el que a succeït i els hi ha demanat venjança, es suicida amb un ganivet que portava sota el vestit. Brutus treu el ganivet del cor de Lucrècia i jura que acabaria amb Tarquini, la seva dona i els seus fills. I un cop jurat passa el ganivet a tots els altres que estaven allà amb ell, es van quedar una mica bocabadats, ja que mai havien vist aquell caràcter de Brutus i agafen el ganivet i juren que ells també aconseguiran la venjança.
Porten el cos de Lucrècia al fòrum i després Brutus explica la violació de Tarquini a Lucrècia, i es posa en marxar per posar fi a la venjança, però Tarquini i els seus fills s’exilien.
10. El rapte de les sabines. En l’estat romà no hi havia dones, Ròmul va buscar aliança a altres ciutats. Van celebrar uns jocs en honor a Neptú, els joves romans van aprofitar i van reptar totes les dones que estaven presents. Les sabines van voler evitar una guerra entre els seus pares i els seus marits.
1. Aquesta ara representa la història de Ròmul i Rem, des de la seva concepció fins que són abandonats i alletats per Luperca la lloba.
2. Mentre Hèrcules descansava un cop havia mort Geríon el gegant, el pastor Cacus li va robar els exempars més bonics i forts. Aquesta imatge mostra aquest moment. El lladre no va tenir un bon final, ja que Hèrcules , en adonar-se del furt, es va dirigir cap a la cova del pastor i el va matar amb la clava.
3.Aquí es mostra la mort de Tarpeia. La ciutat de Roma estava sent assetjada pels sabins, els quals buscaven venjança pel rapte de les seves dones. Tarpeia va sortir cap al riu per agafar aigua i va ser capturada.La noia, temptada per l’or dels braçalets sabins,es va oferir per a obrir la porta de la fortalesa a Titus Taci i els seus sabins, a canvi d’allò que portaven als braços. Els sabins van ocupar la ciutadella, però van matar la noia empenyent-la amb els escuts fins que va caure per la roca del turó.
4. La nimfa Egèria és la deessa de les fonts. Va ser l’esposa del llegendari segon rei de roma Numa Pompili i li va ensenyar a ser un legislador savi i just. Quan aquest va morir, eren tantes les llàgrimes que vessava que els déus la van transformar en una font de la qual sempre brollava aigua. Per això es troben sovint estàtues d’Egèria a fonts o brolladors.
5. Aquest rellotge representa el “Jurament dels Horacis”, de Jacques-Louis David. La guerra contra Alba Longa, que podia acabar en una autèntica destrossa, es va quedar reduïda a una solució especial: tres germans romans, els Horacis, i tres germans albans, els Curiacis, s´enfrontarien en nom dels seus pobles, depenent d´ells la victòria d´uns o altres.
Al primer xoc entre els combatents, dos germans Horacis resultaren morts, i els tres Curiacis, ferits. L’Horaci supervivent es va allunyar corrent per separar els seus enemics, i aconseguir així véncer-los un per un. Finalment, Roma va triomfar sobre Alba Longa.
6. Aquest gravat mostra el futur rei Tarquini Prisc quan, de camí a Roma, una àguila li va treure el barret i l’hi va tornar a posar, fet que es va considerar un pressagi del seu futur.
7. Aquesta imatge ens mostra la Cloaca Maxima, una obra de gran magnitud impulsada per Tarquini Prisc, que ha durat fins l’actualitat.
8. El temple de Júpiter Òptim Màxim data dels temps del rei Tarquini el Superb, quan va alliberar tot el Capitoli de temples (excepte el de Tèrminus) per construir-hi el de Júpiter. La seva construcció se situa en el Segle VI aC per iniciativa del rei Tarquini Prisc, i les obres van continuar durant el regnat de Tarquini el Superb, però va ser gràcies al botí adquirit en la conquesta de la Suèssia Pomètia al Laci que es va poder acabar. Actualment en podem visitar els fonaments, precisament la part que més es conserva des dels temps de la monarquia.
9. Aquest quadre representa el moment en què Lucrècia es suïcida davant el seu marit i família. Tot mostrant el cos sense vida de Lucrècia, el seu parent Luci Juni Brut va incitar el poble de Roma a revoltar-se. La dinastia dels Tarquins es va veure obligada a fugir a Etrúria i la monarquia que sustentaven fou substituïda per la República Romana.
10. És el rapte de les Sabines, el conegut moment en què, aprofitant un engany, els romans van raptar les donzelles sabines i les van prendre com a esposes. Això va desembocar en una guerra que es va poder evitar gràcies a elles, que es van posar entre els dos fronts demanant pau.
2. En aquest relleu apareix l’escena en que Cacus roba els bous a Hèrcules mentre aquest dorm després d’haver-los robat a un gegant de tres caps anomenat Geríon. S’observa com agafa un de la cua i l’arrossega a una cova, caminant cap enrere. Va decidir fer-ho així perquè d’aquesta manera Hèrcules no seguiria les petjades perquè aquestes estarien a la inversa. Hèrcules, en despertar-se, va buscar el ramat i Cacus va intentar impedir que entrés a la cova i va acabar mal ferit i mort. D’aquesta llegenda neix l’expressió “ser un caco” i aquí es pot trobar el fragment corresponent a l’Ab Urbe condita en català i en llatí.
3. L’esposa de Ròmul, Hersília, va demanar a aquest que perdonés i acceptés als pares de les sabines com a ciutadans, després d’una lluita per recuperar les seves filles raptades pels romans. En la guerra contra els sabins, Taci va subornar Tarpeia, filla d’Espuri Tarpeu, amb or a canvi de que ella obrís la fortalesa als seus homes armats. Quan per casualitat havia sortit a buscar aigua i al tornar la van matar esclafant-la amb el pes de les seves armes.
4. Aquesta és una escultura de la nímfa Egèria amb qui Numa Pompili diu que té visites nocturnes i que aquesta l’aconsella.
5. Aquest rellotge té la representació de la lluita entre els Horacis i els Curiacis. Una lluita que es va fer entre dos trigemins, uns albans (curiacis) i els romans vencedors (Horacis). D’aquesta lluita només va sobreviure un germa Horaci que, celebrant la victòria i carregant les despulles d’un Curiaci, va matar la seva germana Horacia que havia començat a plorar al veure el seu promés Curiaci mort. Se’l va jutjar però el pare va demanar que se’l perdonés perquè si no l’hagués matat el seu fill l’hauria matat ell, ja que Horacia va preferir la vida del seu promés albà que del seu germa vencedor. En aquest rellotge els personatges estan en la mateixa posició que en l’obra de Jacques-Louis David anomenada “El jurament dels Horacis”
Judit Gimenez, et falta la 1, 6-10.
Arnau, gimcana acabada!
Maryam, et falten les obres núm. 6, 7 i 8.
Àlex, et recomano una lectura atenta del llibre. A tu t’agrada llegir, comença i veuràs…!
Ana Ma., crec que ara et falta una lectura atenta del llibre.
Maria, et falten les imatges 2, 3, 6 i 7 i una lectura atenta: Ab urbe condita I
Marta, et falta acabar la feina començada (6-10)
Alina, et falta acabar la feina (totes menys la 6 i la 9) i llegir el llibre.
Imad, bona recerca digital. Ara et falta una bona lectura del llibre!
Xènia, Sánchez. Revisa la 3 i la 8. Llegeix el llibre.
Clara, llegeix el llibre. Torna a comentar. Revisa la 8.
1)Els bessons Rómul i Rem
2)El mite d’Hèrcules i Cacus
3) Roca Tarpeya
4)Egèria
5)Jurament dels horacis
6)
7)
8)El viatge d’Eneas
9) La mort de Lucrècia
10) rapte de les sabines
Comentari 1a diapositiva
Aqui hi han quatre escenes i partint de l’última en que veiem dos bessons que són cuidats per una lloba partim de l’idea que són Rèmul i Rem i que per tant les tres escenes anteriors són l’história de Rómul i Rem. En la primera escena representa a la Rea Sílvia embarassada a causa del déu Mart i quan els dos neixen són abandonats en un cistell i els deixa navegant pel riu Tíber. A la següent escena el pastor se’ls troba però com que no pot cuidar-los i són abandonats i la lloba que els va trobar els va alletar com si fos la seva mare fins que van crèixer i més tard serien els fundadors de la ciutat de Roma.
Comentari 2a diapositiva
En aquesta escena és representa l’heroi Hèrcules que després d’haver derrotat el gegant Gerió va agafar els seus ramats fins a la vora del riu Tíber on es trobàva a cova de Cacus un monstre que escupia foc i s’alimentava de carn humana. Cacus aprofitant que Hèrcules estava adormit és va portar vuit vaques agafant-les per la cua per tal de no deixar rastre i Hèrcules quan és va despertar va escoltar mugir a una de les seves vaques va anar a per ell molt fruiós. Aquest va escopir foc i ell va anar on més foc hi havia atrapant-lo i el va estrangular.
Comentari 3a diapositiva
En aquesta escena és representa el moment en que maten a Tarpeya perquè consideren que ha traicionat a Roma i és converteix en roca. El mite conte que Tarpeya va ajudar als sabins a entrar a la ciutat de Roma per venjar-se envers els romans per el rapte de les sabines a canvi de que la seva recompensa fos joyes. Com que això no va ser així els romans la van aplastar i matar i van tirar el seu cos que va ser transformat en roca.
Comentari 4a diapositiva
En l’antiga mitologia romana la nimfa Egèria és la deessa de les fonts.
Fou l’esposa del llegendari segon rei de roma Numa Pompili i li va ensenyar a ser un legislador savi i just. Quan aquest va morir, eren tantes les llàgrimes que vessava, que els déus la van transformar en una font de la qual sempre brollava aigua. Per això es troben sovint estàtues d’Egèria a fonts o brolladors.
Comentari 5a diapositiva
Aquesta escena representa el jurament del horacis en què hi va haver un enfrontament entre Roma i Alba Longa. Aquest jurament consistia en agafar tres germans horacis i tres curiacis perquè lluitesin entre ells i la victòria de cada poble depenia d’ells. L’história diu qué aquests és van enfrontar i els curiacis van matar dols dels horacis mentre ells estaven ferits. Va quedar un sol horaci que va ser perseguit però aprofitant que estaven ferits els va matar un per un. Quan va tornar a casa en comptes de ser rebut com debia , la seva germana va començar a plorar ja què estava casada amb un dels curiacis i finalment el germà va aconseguir no se condenat a mort.
Comentari 6a diapositiva.
Comentari 7a diapositiva
Comentari 8a diapositiva
Enees havia consultat un expert en les arts de l’endevinació (el rei Helen, un troià que governava a Butrot) que li havia explicat que la terra on hauria de fundar la nova ciutat seria escollida per una truja blanca. Al llarg del viatge cap a la terra on s’haurà de crear la nova pàtria, Enees perd el seu pare, Anquises, ha de lluitar contra monstres, discutir amb les harpies, escapar dels ciclops, superar els perills del mar i vèncer tots els perills que la deessa Juno li ha anat imposant durant tot el camí. Quan finalment arriba al Latium, i veu la truja blanca que havia anunciat Helen, s’acaba la primera part de l’Eneida. En la segona part es narren els conflictes que hi ha entre els troians i els diferents habitants de la terra on s’ha de fundar la nova pàtria, així com la història d’amor entre Enees i Lavínia, la filla d’un rei. La història queda inacabada a causa de la mort de Virgili, i tot i que se’n van fer diverses continuacions no s’han conservat.
Comentari 9a diapositiva.
Aquesta escena representa la mort de Lucrècia . L’història de Lucrècia conta que va ser violada per Tarquini el sisè que és va presentar sol a la seva casa intentant seduir-la però com que és negava la va forçar i violar. Va enviar una carta al seu pare i al seu marit que van venir corrents amb Luci Tarquini Col·lati i Lucio Juny Brut, fill de Tarquinia (germana del rei) i el seu pare Espuri Lucreci amb Publio Valerio Publícola. La van trobar molt trista i ells van jurar venjança però ella va dir que ho assumia tot i va treure un punyal i s’el va clavar al cor. Quan van veure això és van presentar a Roma explicant el que havia succeït i jurant que és venjarien contra la familia reial. Per tant aquesta història tracta sobre el suïcidi i violació de Lucrècia .
Comentari 10a diapositiva.
Aquesta escena correspon a l’escena del rapte de les sabines. Els romans entren al poble dels sabins i rapten a les sabines dient-lis que haurien de sentir-se molt afortunades de poder ser les seves esposes i elles posen una condició i és que és dedicarien a texir i no a cap tasca de la casa. El primer rei de Roma, va organitzar unes proves esportives en honor al déu Neptú, a les quals va convidar els pobles veïns. N’hi van acudir diversos, però els d’una població, la Sabínia, van ser especialment voluntariosos i hi van acudir amb les seves dones i fills, precedits pel seu rei.
4. La dona que apareix en aquesta escultura és la ninfa Egèria, qui es va casar amb el segon rei de Roma, Numa Pompili.
5. Aquesta imatge representa el jurament dels horacis, la historia explica l’enfrontament entre el poble romà i Alba Longa, ja que una guerra era perjudicial per tots dos pobles decidiren enfrontar a tres germans de cada ciutat de manera que el que el poble del que guanyés resultaria victoriós. En aquesta imatge en concret descriu l’apartat en el qual dos dels germans horacis han estat morts i només en queda un, qui s’ha d’enfrontar contra els curiacis.
7. Aquesta imatgela construcció del temple de Júpiter. Aquest temple va ser construit per la voluntat de Tarquini Prisc per honorar la victoria romana sobre els pobles veins.
9. Aquesta pintura representa el moment en el qual Lucrècia es va treure la vida al·legant que cap dona utilitzaria la violació com a escusa després d’haver estar deshonrada, aquest fet va tenir lloc després d’haver reconegut davant el seu pare i el seu espòs que havia sigut violada per Sext Tarquini.
10. Aquesta imatge personifica el mite del rapte de les sabines, historia que explica un dels enfrontament entre Alba Longa i Roma, segons el mite el poble romà no disposava de dones donada la guerra anterior, de manera que només podien sobreviure una genaració, per evitar aquest destí van convidar als pobles veïns a un espectacle i durant el transcurs de l’obra segrestaren a les seves dones (les sabines).
1. Amuli, després d’expulsar el seu germà Numitor, mata la descendència masculina del germà i, amb l’excusa d’honorar-la, nomena vestal Sílvia, filla del germà; amb el vot de virginitat perpètua. Tot i així, Sílvia es queda embarassada de bessons i assenyala que el pare és Mart. La sacerdotessa és encadenada en una presó i el rei mana que els nens siguin precipitats al corrent del riu. Els bessons són abandonats en un toll accessible. L’escàs cabal d’aigua havia dipositat en lloc eixut el bressol flotant on havien estat exposats els nens, i una lloba assedegada va baixar de les muntanyes que hi ha a prop, atreta pels plors infantils, els hi va oferir les seves mamelles als infants.
2. Hèrcules, havent mort Geríon, s’havia emportat els seus bous d’aspecte admirable, i prop del riu Tíber, es va ajeure en un lloc ple d’herba perquè els bous es refessin amb el descans i amb la pastura fresca i també ell mateix, cansat del camí. Allí va quedar adormit. Aleshores un pastor anomenat Cacus, captivat per la bellesa dels bous, li va voler prendre el botí i, com que si empenyia el ramat dirigint-lo cap a la cova, les mateixes petjades portarien cap allí l’amo quan el busqués, va arrossegar els exemplars més formosos, estirant-los per la cua i fent-los caminar cap enrere en direcció a la cova. Quan Hèrcules es va despertar va veure que li faltava part del ramat. Es va dirigir a la cova més pròxima per si les petjades hi portaven, però va veure que totes elles estaven girades cap a fora i no portaven a cap altra banda. Aleshores va treure el ramat d’aquell lloc funest. Les vaques empeses van bramar per l’enyorança dels bous que quedaven i els que estaven tancats a la cova van respondre el mugit. Hèrcules va tornar enrere, tot i que Cacus va intentar impedir per la força que entrés a la cova, però va ser ferit per la clava i va caure mort invocant.
5. Als exèrcits romans i albans es trobaven germans trigèmins semblants en edat i força. Eren els Horacis i els Curiacis. Els reis parlen amb ells per tal que cadascú lluiti per la seva pàtria amb l’espasa: el poder seria pel poble al qual correspongués la victòria.
9. Una vegada, mentre els joves de la casa reial bevien a casa de Sext Tarquini, on també sopava Tarquini Col·latí, la conversa va recaure sobre les esposes. Cadascú lloava la seva amb elogis magnífics, finalment van decidir anar a visitar-les i, així, podrien veure personalment les seves reaccions davant les inesperades visites. A Lucrècia la van trobar asseguda al mig de la casa dedicada al treball de la llana, per això va ser la guanyadora de les lloances. En arribar, tant el marit com els Tarquinis van ser acollits. Aleshores Sext Tarquini cedeix a la seva passió i la viola per tal de prendre-li allò que estima més que la seva vida: l’honor. Lucrècia, desconsolada, demana al seu pare i al seu espòs que vinguin el més ràpid possible amb un amic de confiança. Troben a Lucrècia asseguda a l’habitació plorant i confessa el que havia passat la nit anterior. Davant d’aquesta desesperació, Lucrècia es clava un ganivet en el cor que tenia amagat sota el vestit i lliscant sobre la ferida, cau moribunda.
10. La ciutat romana, a causa de la inexistència de dones, duraria només la vida d’un home, perquè la ciutat no tenia esperança de poder tenir descendència, ni d’adquirir dret matrimonial amb els pobles propers. Aleshores, Ròmul va enviar als pobles veïns uns ambaixadors per tal que aconseguissin una aliança i el dret matrimonial. L’ambaixada no va ser rebuda enlloc i van ser despatxats mentre molts demanaven amb insistència que obrissin també un asil per a dones. La joventut romana no va suportar de grat aquesta ofensa i la situació va començar a derivar cap a la violència. Ròmul prepara jocs en honor de Neptú Eqüestre: Els Consuals. Mana que sigui anunciada la celebració als veïns per tal que acudissin moltes persones. La majoria eren procedents de pobles propers: els ceninencs, els crustumins i els antemnats; també van anar els sabins amb els fills i les esposes. Quan va arribar el moment de l’espectacle, i l’atenció i la vista de tots hi estaven concentrats d’antuvi i, a un senyal acordat, el jovent romà començà a raptar les donzelles. La major part va ser raptada pel primer amb qui s’havia topat.
3. Espuri Tarpeu comandava la ciutadella de Roma. La seva filla donzella va ser seduïda per Taci amb or per tal que obrís la fortalesa als seus homes armats; per casualitat ella havia anat fora de les muralles a buscar aigua per als sacrificis. Els que hi van entrar la van matar esclafant-la amb el pes de les seves armes. Els sabins, generalment portaven braçalets d’or al braç esquerre i anells ornats amb gemmes de gran bellesa, li havien promès a la noia el que portaven a la mà esquerra; per això havien apilat sobre el seu cos els escuts en comptes de regals d’or. Alguns diuen que ella havia demanat a posta les armes atenent el pacte de lliurar-li el que tenien a la mà esquerra i, com que ella semblava obrar amb engany, la van matar amb la seva pròpia paga.
4. En l’antiga mitologia romana la nimfa Egèria és la deessa de les fonts. Va ser l’esposa del segon rei de roma Numa Pompili i li va ensenyar a ser un legislador savi i just. Quan aquest va morir, eren tantes les llàgrimes que vessava, que els déus la van transformar en una font de la qual sempre brollava aigua.
6. Lucumó passejava amb el carro amb la seva dona quan una àguila, deixant-se caure amb les ales esteses, li va prendre suaument el barret i, després de voleiar una mica sobre el carro amb gran cridòria, va baixar un altre cop i com si tingués aquest encàrrec de part dels déus, l’hi va tornar a posar al cap de manera adient i va desaparèixer. Tanaquil havia rebut contenta aquest auguri, perquè era una dona estesa en prodigis celestials. Abraçant l’espòs li diu que ha d’esperar esdeveniments excelsos i suprems: que l’au que havia vingut era d’aquesta classe, que provenia d’aquesta part determinada del cel i que era missatgera d’un déu d’aquesta mena; que havia acomplert el seu auguri a la part més alta de la seva persona; que li havia tret del cap l’ornament posat per mans humanes, per tornar a posar-l’hi després per signe diví. Tenint presents aquestes esperances i aquests pensaments van entrar a la ciutat i hi van comprar un habitatge. Van prendre el nom de Luci Tarquini Prisc.
7. Segons Tit Livi, la cloaca màxima va ser construïda per ordre de Tarquini Prisc, cinquè rei de Roma, per drenar la vall propensa a les inundacions que es trobava entre Capitoli, Esquilí i Palatí.
Gimcana acabada, Camila!
1. La historia de Romul i Rem. Des de que Sílvia dona llum als bessons i aquests són abandonats al riu, fins que troben als nens al riu i son amamantats per la lloba Luperca.
6. Servi ha mort i Túl·lia
7. Riu Tiber
8. Roma
9. La mort de Lucrècia. Aquesta, després d’explicar al pare, al marit, i als dos homes de confiança que portaven amb ells el que Sext Tarquini havia fet, violar-la, aquesta es clava un punyal i mor. Serà el motiu pel qual els presents buscaran venjança.
10. El rapte de les sabines. Es suposava que, com Roma no tenia dones, van convidar als pobles veïns i els romans havien de raptar les sabines sense marit, cosa que representa aquesta imatge.
1. La primera imatge explica la història dels bessons Romul i Rem, fundadors de la ciutat de roma. La imatge abarca des que van néixer fins que la lloba Luperca els troba després d’haver sigut llençáts al riu, i els amamanta.
2. Fa referència a la llegenda d’Hércules i Cacus. La imatge concreta el moment en què Cacus li vol robar els bous a Hércules i perquè no pugui seguir les passes dels animals, aquest els fa caminar cap enrere fins a dur-los a una cova.
3. En aquest dibuix es veu com els sabins ataquen a Tarpeya just després de que aquesta li hagués obert les muralles de Roma. Acaben matant-la ja que consideren que ha traït a la seva ciutat al deixar passar als enemics.
6. Aquest dibuix concreta el moment en què a Lucumó li roba el barret una àguila que a l’instant després torna a dipositar sobre el seu cap.
Salve!
1- L’engendrement de Ròmul i Rem.
2- Heràcles i Cacus
3-Tarpeia
4-Nimfa Egèria
5-El Jurament dels Horacis
6- Lucius Tarquinius Priscus
7-Cloca Maxima
8- Antigua Roma (Plànol)
9-La mort de Lucrècia
10-El rapte de les Sabines
Salve!
El meu anterior comentari no està complet, aquí deixo les imatges que em queden per identificar:
2. Hèrcules conduïa un ramat i es va aturar perquè estava cansat. Cacus, un pastor li va robar els bous. Quan Hèrcules es va aixecar i no va trobar el seu ramat, es va dirigir a la cova més propera i allà es va trobar a Cacus i el va matar.
3. Tarpeia va enganyar els seus i va fer un pacte amb el rei sabí. Ella els obriria la porta de la ciutat i a canvi els sabins li donarien uns braçalets.
4. És la nimfa Egeria, dona d’un dels set reis de Roma, Numa Pompili.
6. Aquesta imatge mostra quan el nou rei de Roma, Tarquini Prisc anava de camí a Roma i una àguila li va treure el barret i li va tornar a posar.
7. La cloaca maxima va ser construïda a l’Antiga Roma per evacuar les aigües de Roma.
8. És un plànol de l’Antiga Roma.
vale.