Reprenem un bell i vell costum: Ecce pictura. Quae fabula est?
Observa amb atenció: quin mite il·lustra aquesta pintura? De qui és el quadre (la túnica vermella et pot ajudar)? On el podem observar? Quin autor llatí ens explica el mite? Què en saps (del mite i del seu autor)? Quins personatges del mite hi reconeixes? Què simbolitza l’animal? Què porta al bec? Per què aquest mite té tanta pervivència? Encara té vigència? Per què encara ens fascina?…
Resolt l’enigma, escriu un diàleg fictici entre els dos personatges d’aquesta pintura. De què podem parlar? Quin àpat fan?…
Continua llegint Narracions de mites clàssics, hi haurà més enigmes pictòrics!
Salve!
Aquesta pintura il·lustra el mite de Licaón, que està pintat per Jan Cossiers. És exposat en el Museu del Prat. Ovidi ens explica com després de què Licaón enganyés a Júpiter per a què mengés carn humana, es convertís en un home llop com a càstig.
Reconec a Júpiter i Licaón, pel que fa l’àguila representa a Zeus com a gran força, ja que en el bec porta un raig de Zeus.
Diàleg:
Júpiter: Hola, bon dia
Licaón: Bon dia tingui, que vol vostè per mejar.
Júpiter: Voldria qualsevol menú que vostè preparés, gràcies.
Licaón: Ara mateix, esperi un moment siusplau.
(al cap de 5 minuts…)
Licaón: Aqui tingui el vostre menú, bon profit!
Júpiter: Moltes gràcies, però aquesta carn es una mica extranya…
Licaón: No home no, es carn de vaca de la millor qualitat.
Júpiter: Ah, doncs bon profit.
Licaón: No notes un gust extrany?
Júpiter: Si! Aquesta carn es totalment asquerosa, sap com… com a carn humana!
Licaón: jajajajjaja has caigut en la meva trampa!
Salve!!
Il•lustra el mite de Licaón, el quadre correspon al autor Jan Coussier, està al museu nacional del Prado (Madrid), aquest mite es explicat per Oviedo Del autor en se que el seu nom complert era Publio Ovidio Nasón, nascut el 20 de Març del 43 a. C., a l’actual Constanza, en principi anava a dedicar-se al dret, però amb el temps va començar a desenvolupar una sensibilitat per la poesia, fins que finalment va dedicar-se a ser poeta i escriptor, les seves obres més conegudes són Arte de amar, i La metamorfosis. En la metamorfosis es relata el mite de Licaón, que tracta de un rei anomenat Licaón era fill de Pelasgo, quan va morir Pelasgo el seu fill Licaón va heredar tot, era tan savi i intel • ligent com el seu pare, es creu que juntament amb els sacrificis humans va establir l’antropofàgia, és a dir menjar carn humana. Sobre una muntanya, Licaón va fundar la ciutat de Licosura, la ciutat més antiga de tota Grècia. En el més alt construir un temple en honor de Zeus, començant amb la pràctica de sacrificis humans, no sacrificaven persones del lloc, sinó als viatgers, que passaven pel lloc. Zeus va voler saber el que estava passant, es va fer passar per un visitant, els arcàdics es van adonar que era un déu perquè reflectia llum, però Licaón, va voler saber si era o no un déu i li va servir carn humana. Zeus enfurismat, amb els seus rajos destruir tot, també el palau, i com el seu nom vol dir llop el va convertir en un ferotge llop. Li va donar la gràcia que cada deu anys, sinó havia menjat carn humana, tornava a ser humà. Però cada vegada que prenia la forma d’home tornava a fer sacrificis i menjar carn humana i tornava a convertir-se en llop. Licaón no es va resignar, cada poc temps en nits de lluna plena sortia al clar del bosc o als camins a udolar demanant el perdó de Zeus, i per menjar a que passés pel lloc.
L’àguila simbolitza el poder, i al seu bec hi portar el llamp, que es la arma de Júpiter, aquest fet es molt interessant, ja que tots tenim una part animal dins nostre que amaguem per la civilització que suposadament hem de tenir, llavors crec que fascina tant que no es un cosa que passi de moda, si, avui en dia encara es continuen fent pel•lícules sobre homes llop.
Vale!
DIALEG
Licaón: Perque no menja aquesta carn que els meus esclaus li han preparat tan minociosament?
Jupiter: Dón prove aquesta carn?
Licaón: De on vol que provingui? No t’atraveixis a profanar aquesta casa amb aquestes insinuacions!
Jupiter: No n’he dit res, només preguntaba dón provenia..(suspira tenin paciencia)
Licaón:NO! A me casa no acceptare que ningu insinui coses tan profanes, i més un hospeda com voste! mitja merda! ( dona un cop de puny a la taula)
Jupiter: Controla les teves paraules i sigues més sabi…(torna a suspirar amb més força en veure com s’exalta en Licaón)
Licaón: MARXA! MARXA DE CASA MEVA! NO EM DIRAS COM HE DE SER! BLASFEMIAAAAAAAAA
Jupiter: Demanam perdo ara mateix, si no vols tenir un tragic final!
Licaón: HE DIT QUE T’ENVAGIS, O ET FOTRE JO MATEIX FORA!!
Jupiter: Tu ho has vulgut, aixi apendras!!( s’aixeca de taula i treu el raig, llavors Licaón começa a convertir-se en un home llop)
pd: margalida, no he pugut fer abans perque no tenia internet a casa
Aquesta obra il·lustra el mite de Licaón, va ser pintada per Jan Cossiers i actualment està exposada al Museo Nacional del Prado.
El mite de Licaón va ser escrit per Ovidi
Segons el mite, Licaón era un rei llop que va regnar durant nou anys.
Aquest es va proposar ordir un parany contra Zeus. En un banquet organitzat per ell, va alimentar al déu olímpic amb carn d’animals, entre la qual va introduir carn humana. Zeus es va enfadar i, llavors, va convertir a Licaón en un llop, però li va permetre conservar la seva ment humana perquè fos sempre conscient de la seva condemna.
A Arcàdia, la Muntanya Liceu era el lloc de culte del Llop-Zeus. Cada any s’organitzaven reunions on es preparaven banquets amb sacrificis d’animals, que incloïen membres humans.
Segons la llegenda, qui tastés aquesta carn es convertiria en un llop i no podria tornar a ser un home tret que s’abstingués de menjar carn humana durant nou anys.
DIÀLEG:
-Menja la carn que és ben bona!
-Per què tanta insistència?
-Per què te l’has de menjar.
-Això és un dit? ÉS CARN HUMANA! MALEÏT ME LES Pagaràs!
(El converteix en llop i Licaón fuig ràpidament.)
Salve!!!
Aquesta pintura il·lustra el mite de Licàon i el quadre es de Jan Cossiers. L’autor del llibre és Ovidi en el llibre “Les metamorfosis”. Ovidi era un dels millors poetas de la literatura llatina i escrivia sobre transformacions mítiques, temes d’amor i sobre dones abandonades.
El mite de Licàon ens explica que Licàon es converteix en llop per haver enganyar a Júpiter.
Podem reconèixer a dos personatges: a Júpiter i a Licàon.
L’àguila simbolitza saviesa i força i en el bec porta el llamp, flama venjadora que caracteritza a Júpiter.
Té tanta pervivència ja que el llop significa el mal i l’engany.
DIÀLEG:
Júpiter: Prova tu primer aquest àpat, després ja en tastaré jo.
Licàon: No! Menja-hi tu primer, l’he fet per tu amb molta estima.
Júpier: D’acord peró els dos a la vegada…
Els dos proven el menjar peró en Júpiter no se’n refia d’ell i no se’l menja del tot.
Licàon: Esta bo? T’ha agradat?
En Júpier veu una reacció extranya en ell. En Licàon es torna més violent i cada cop vol menjar més i més carn, fins que surt al bosc i es menja tots els èssers vius que es troba per el camí.
Continuará…
Aquesta pintura il•lustra el mite de Licaón. Aquest quadre es de Jan Cossiers, la túnica vermella que apareix al cuadre ens ajuda a saber-ho. El podem trovar al Museu Nacional del Prado a Madrid.
El mite ens situa en l’anomenada edat de ferro, la qual destacava per ser molt violenta i cruel. Júpiter, el rei dels déus, va anar a Grècia disfresat d’home. Quan va arribar a la casa del tirà de l’Arcàdia, Licàon, es va presentar com a déu, però malgrat que el poble si ho va creure, Licàon no ho va fer. El tirà va planejar assassinar a Júpiter de nit per demostrar que no era inmortal. Però amb aixó no va tenir pro i va decidir sevir-li un festí amb carn humana.
Quan el rei dels déus es va adonar del que li servien, va esfondrar la casa sobre Licàon amb la sevaflama venjadora. El tirà va fugir, i llavors es va convertir en un llop, però va conservar la seva ferocitat i crueltat d’abans.
Segons el mite, Licaón era un rei llop que va regnar durant nou anys.
Aquest es va proposar ordir un parany contra Zeus. En un banquet organitzat per ell, va alimentar al déu olímpic amb carn d’animals, entre la qual va intercalar carn humana. Zeus es va enfadar i, llavors, va convertir a Licaón en un llop, però li va permetre conservar la seva ment humana perquè fos sempre conscient de la seva condemna.
A Arcàdia, la Muntanya Liceu era el lloc de culte del Llop-Zeus. Cada any s’organitzaven reunions on es preparaven banquets amb sacrificis d’animals, que incloïen membres humans.
Segons la llegenda, qui provés aquesta carn es convertiria en un llop i no podria tornar a ser un home tret que s’abstingués de menjar carn humana durant nou anys.
En aquest quadre es pot reconèixer a Júpiter, a l’Home Llop i a l’àguila. L’Home Llop simbolitza l’engany i l’àguila el poder.
Aquest mite té tanta pervivència, ja que s’han fet diferents versions cinematogràfiques importants. Aquest mite en l’actualitat encara té vigència.
Vale!
Salve!
Il•lustra el mite de Licaón, el quadre correspon al autor Jan Coussier, està al museu nacional del Prado (Madrid).
El mite va ser escrit per Ovidi.
Ovidi fou un poeta romà que va escriure sobre temes d’amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.
Licaón es va proposar ordir un parany contra Zeus,n un banquet organitzat per ell, va alimentar al déu olímpic amb carn d’animals, entre la qual va introduir carn humana. Zeus es va enfadar i, llavors, va convertir a Licaón en un llop, però li va permetre conservar la seva ment humana perquè fos sempre conscient de la seva condemna.
A Arcàdia, la Muntanya Liceu era el lloc de culte del Llop-Zeus. Cada any s’organitzaven reunions on es preparaven banquets amb sacrificis d’animals, que incloïen membres humans.
Segons la llegenda, qui tastés aquesta carn es convertiria en un llop i no podria tornar a ser un home tret que s’abstingués de menjar carn humana durant nou anys.
diàleg:
-Tingui!! aquí tens el primer plat. Menja depressa, que si no es refredarà.
-mmmm.. perquè tens tanta necessitat de que me la mengi..? no serà….
-SI! és carn humana! JAJAJAJAJA
-Maleït siguis!!!!
Salve!!
La pintura il·lustra el mite de Licaón. És un quadre de Jan Cossiers exposat en el museu del Prado.
Ovidi ens explica com després de què Licaón enganyés a Júpiter per a què mengés carn humana, es convertís en un home llop com a càstig.
Reconec a Júpiter i Licaón, pel que fa l’àguila representa a Zeus com a gran força, ja que en el bec porta un raig de Zeus.
Dialeg
-Tuingi el seu plat senyor
-No m’ enrefio de tu tastala tu primer
-No puc ja que jo preferixo cuixa humana no costellas muahaha
-Volias enganyarme a mi? Tindiras que viure 100 vides mes, aqui tens el teu casitg maleit!
Salve!
Aquesta pintura il · lustra el mite de Licaón. El quadre és de Jan Cossiers. Ovidi ens explica el mite. L’autor va ser un poeta romà que va escriure sobre temes d’amor, dones abandonades i transformacions mitològiques. Surten Licaón i Zeus. L’animal simbolitza la cueltat i la ràbia de Licaón .El bec porta la flama venjadora que Júpiter utilitza per castigar a Licàon. Te molta pervivencia perquè el va escriure Ovidi i s’han fet moltes versions. Encara té vigència.
Licàon: Menja! Que esta molt bo
Júpiter: Que és?
Licàon: És carn.
Júpiter: Carn humana!!!!
Licàon: MUA HAHAHAHAHA
Júpiter: Aquí tens al teu càstig!
Licaon: Morirás maleït