He crescut amb El pi de Formentor (àudio) del poeta mallorquí Miquel Costa i Llobera (1854-1922). Si voleu que sigui sincera, us haig de dir que vaig trigar molts anys en entendre’l i és ben senzill! De petita me’l feien recitar de memòria a l’escola i, tot i que m’encisava la cadència dels seus mots, no acabava de copsar el deliri per estimar un arbre fins al punt de sentir-ne enveja. Va passar el temps i en mi es va despertar aquella enveja; tal volta perquè el meu pare m’ha arribat a regalar tots els llibres en totes les edicions de Miquel Costa i Llobera. No us ho creureu, però, des del Principat, vaig envejar (i alhora enyorar) els pins de Formentor. En vaig admirar la seva resistència davant els forts cops de vent, vaig aleshores entendre que cal ser un heroi davant les dificultats diàries i els problemes de la vida. Potser, també n’estic enamorada (ja ho val!). No hi ha estiu que vagi a l’illa que no m’hi arribi a veure’ls, els contemplo des de les aigües cristal·lines, en sento admiració, gairebé veneració. Temo que les fortes llevantades els facin caure a terra o bé al mar. Mentrestant vaig aguantant jo també les ventades de cada final de curs, de cada nova Selectivitat, ara de la fusió de centres i també del viure. Quin llatinisme en seria l’equivalent? El sabeu, no teniu excusa! Feu memòria mentre escolteu El pi de Formentor en la versió de Maria del Mar Bonet i agafeu força.
En un altre apunt, hem vist l’oda “A Horaci”, recollida dins les seves Horacianes, un recull de poemes en què el poeta mallorquí imita els temes i la mètrica del poeta romà Horaci i, per aquest motiu, va titular-lo així. Tot seguit, teniu un altre poema d’aquest recull, però heu d’esbrinar a quin poeta, que també va créixer envoltat de natura, va dedicat? A quina obra d’aquest poeta es refereix Miquel Costa i Llobera quan diu “també cantares heroismes èpics / de primitius guerrers, un alt origen / fantasiant per la superba Roma”? Quin és el seu argument? A quin episodi d’aquesta obra es refereix quan escriu “l’afecte tràgic de la púnica Reina”? Qui és aquesta reina? Enllaceu en comentari el que tenim publicat al respecte. Què vol dir quan escriu “així regares del gran riu homèric, l’ample terrer llatí”? Per què Costa i Llobera esmenta Dante Alighieri?…
Oh suavíssim, immortal poeta!
Mitat de la meva ànima et diria,
com un jorn te digué l’amic Horaci,
si tant gosava qui de lluny t’adora.
Qui no t’estima si et coneix? […]
Rei de la solitud grata a les Muses,
també cantares heroismes èpics
de primitius guerrers, un alt origen
fantasiant per la superba Roma.
Així regares del gran riu homèric,
l’ample terrer llatí.
[…] L’afecte tràgic
de la púnica Reina, la mort noble
dels dos joves antics tu consagrares
amb tal encant, que encara avui ne dura
viva corrent de llàgrimes […]
Un no sé què dolcíssim
de bon cor i de gràcia fa tes obres
incomparables dins l’edat antiga,
oh Rei gentil de la tendresa humana!
[…] Dins el gran eclipsi
del món gentil, tu sol ja romangueres
tot lluminós i sols pogué la fosca
transfigurar-te, per servir de guia
al vident d’altres mons Dant Alighieri.
Per això arreu les canviants centúries
t’adoren al passar, i tu fas sempre
de guia i confident al cor poètic
que és capaç de sentir-te i pelegrina
per camins de dolors o d’esperança.
Hola Margalida!
és molt interessant el primer vídeo, explica coses molt interessants sobre Pollença, la serra de Tramuntana i com no el famós cap de Formentor.
Es un lloc idoni per disfrutar de les vistes espectaculars que se’t presenten, per respirar l’aire fresc i sobretot per reflexionar i pensar (estar sol).
I la reserva natural en s’Albufereta també és un lloc preciós per a visitar, ple de canyissars i jonqueres!
Margalida, i la cançó de Maria del Mar Bonet, amb aquella imatge de fons, molt bonica:)!
Moltes gràcies, Alis, per tenir interès en els paisatges de Costa i LLobera, que com bé saps i has volgut conèixer de primera mà amb una recent escapada a Mallorca, són també els meus. Em va plaure tant que hi anessis que fins i tot et vaig justificar la falta d’assistència. Ja ho val!
Salve Margalida!
És una historia molt tendre i bonica.
jo no sabia res de pollença ni del cap de Formentor.
A mi hem recorda a la meva infancia, quan anava amb al meu pare a fer escursions per buscar fulles, o branquetes d’arbres per fer un album.
VALE!
A veure, si aquests dies, Anna, de viatge d’estudi a Mallorca, podeu veure aquests meravellosos paratges illencs! Molt bon viatge a l’illa de la calma!
-Tot seguit, teniu un altre poema d’aquest recull, però heu d’esbrinar a quin poeta, que també va créixer envoltat de natura, va dedicat? VA DEDICAT AL POETA VIRGILI.
-A quina obra d’aquest poeta es refereix Miquel Costa i Llobera quan diu “també cantares heroismes èpics / de primitius guerrers, un alt origen / fantasiant per la superba Roma”? ES REFEREIX A L’ENEIDA.
-Quin és el seu argument? L’OBRA DE VIRGILI ENS PARLA DEL VIATGE QUE REALITZA ENEAS, DESPRÉS DE FUGIR DE TROIA, PER TAL DE CUMPLIR D’ORACLE I ASSENTAR-SE EN EL LLOC QUE DONARÁ LLOC A LA FUNDACIÓ D’UNA GRAN CIUTAT: EL LACI(ROMA)
-A quin episodi d’aquesta obra es refereix quan escriu “l’afecte tràgic de la púnica Reina”? Qui és aquesta reina? Enllaceu en comentari el que tenim publicat al respecte. ES REFEREIX A DIDO, LA REINA DE CARTAGO, LA QUAL ES SUÏCIDA QUAN ENEAS MARXA.
-Què vol dir quan escriu “així regares del gran riu homèric, l’ample terrer llatí”? DONCS VOL DIR QUE L’ENEIDA ÉS L’ALTRE GRAN OBRA ÉPICA, PEL QUE FA EL LLATÍ, TOTALMENT AL NIVELL DE L’ODISSEA O L’ILÍADA D’HOMER.
-Per què Costa i Llobera esmenta Dante Alighieri? PERQUÈ DANTE, EL CÈLEBRE POETA ITALIÀ DELS SEGLE XII-XIII, VA ESTAR INFLUENCIAT PER L’OBRA DE VIRGILI.
AQUÍ DEIXO UN ARTÍCLE QUE ENS PARLA DE LA RELACIÓ ENTRE LA REINA DIDO I ENEAS: http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2008/10/20/la-pervivencia-de-dido-i-eneas/
Laura, hauries d’intentar anar lligant totes les preguntes en un sol text explicatiu. Intenta-ho. No és fàcil.
Ho intento:)
Aquest poema de Miquel Costa i Llobera està inspirat en la natura i la cultura clàssica. Pel que fa el món clàssic, es refereix clarament a Virgili, el poeta èpic per excel·lència de la llengua llatina, creador de l’Eneida, la seva obra més important que narra el viatge d’Eneas, després de fugir de Troia en flames, per tal de complir d’oracle i assentar-se allà on serà fundada una gran ciutat: Roma. Costa i Llobera fa referència a un dels episodis que apareix entre els cinc primers llibres de l’obra “l’afecte tràgic de la púnica Reina”; i es pot deduir que ens parla del moment en que Eneas marxa de Càrtago per ordre de Zeus, qui li recorda les visions de l’oracle, i Dido, la reina, es suïcida després de veure partir el seu estimat.
Virgili va rebre la influéncia d’Homer, per això, Costa i Llobera escriu “així regares del gran riu homèric, l’ample terrer llatí”. De fet, la primera part de la seva obra recorda a l’Odissea describint el viatge del protagonista, i la segona part a la Ilíada narrant els combats.
També accentua la repercussió de l’obra de Virgili, parlant de la seva influència en el poeta italià Dante Alighieri, el qual va ser molt important durant els segles XII-XIII. Doncs Dante l’admirava tant, que el va introduir com a personatge en La Divina Comèdia, la seva obra mestre.
Laura, al Fil Moodle hi trobaràs la retroacció. L’esforç sempre paga la pena!
Pingback: El pi de formentor | Tòpics horacians arreu