Torna a ser temps de magranes!

LES MAGRANES FLAMEJANTS

És nit; sola i plorosa diu la muller d’Alcides:
–Oh Hera, gran deessa, atén-me, cor a cor,
abans que a Zeus recaptin tes flaires exquisides
i el seu esguard et volti de rierades d’or.

Car t’és plaent de veure, en les suaus brandades,
com tremen, com es lliuren els cossos matronals,
i que les veus s’apaguin, de tan enamorades,
i s’ompli de victòries el tàlem deIs mortals.

I sola presideixes, del cim de la claror,
l’aürt de les mirades en lluita prest encesa,
i ara  t’arbores, ara t’ajeus en la peresa
al cobri de la roda de neu del teu pagó.

Allunya’m, protectora, les hores malastrugues:
ma veu i mes petjades sols troben solitud,
i la mateixa llàntia fa pobres pampallugues
com si, per enyorança, li demanqués virtut.

Aquelles nits enyoro d’enfosquiment tan clar,
quan queien flors deIs arbres que el ventijol despara,
quan ell la cara meva prenia vers sa cara
i el braç me’n queia, sense la força d’anusar.

Encén el bell furor, oh Hera, amb ta mirada;
que sigui aquest silenci batut per so rabent.
La vella porta espera la seva revolada;
mon cos demana els besos que ajupen com el vent.

Alcides, en collir-me, dels braços meus digué
que eren una garlanda, tota florida.
Oh Hera, en sa tornada l’estrenyeria bé
i fóra ma garlanda potent com una brida.

I despullant, de dia, les hores i els jardins,
en premi de les teves volences sobiranes,
tos temples ornaria de flamejants magranes
que, ben ferides, llancen un xàfec de robins.

Els fruits saborosos,
Josep Carner

Què simbolitza la magrana en aquest poema de Els fruits saborosos de Carner? Qui és Àlcides i què significa el seu nom? Què enyora la protagonista del poema? A qui ho demana i per què? Quina relació té Hera amb la magrana?  Es pot establir algun paral·lelisme amb el mite clàssic? Amb quin altre mite relaciones la magrana i per què? Per què simbolitza aquest fruit la sensualitat i la passió? Quina és la seva etimologia? Coneixes altres poemes sobre magranes? Recordes aquell que ens regalà la Pepita Castellví ? T’atreveixes a escriure un poema tardoral farcit de referents clàssics?…

8 thoughts on “Torna a ser temps de magranes!

  1. Dolors

    Gràcies, Margalida per omplir de color i de poesia aquests dies tardorals. Quina musa t’acompanya per crear i compartir tanta informació?

  2. Chaima Anza

    Salve!
    Aquest poema es molt original parlà de les magranes fruit que me l’estimo molt!
    Es un poema que dona molt de valor a la fruita magrana!
    vALE!

  3. Margalida Capellà Soler Post author

    No ho sé, Dolors; però m’agrada que m’hi facis pensar.

    Chaima, vols dir que el poema només parla de magranes? Què simbolitzen?

  4. ijagustin05

    Ave:D
    El poema és preciós. Les magranes simbolitzaven ja l’amor i la fecunditat des de l’època dels grecs, com és veu reflectit en aquest poema.
    vale!

  5. Ζικορα

    Salve.

    Un poema molt maco, m’agrada’t moltíssim, sobretot s’hi hi apareixe’n referents clàssics.

    Vale.

  6. nuria yela

    Χαιρετε!

    Tot i haver llegit aquest poema i veure que esmenta repetides vegades a la deessa Hera, la magrana sempre em recordarà a Persèfona, dona d’Hades i reina de l’inframón.

    En quant he vist una sèrie de poesies enllaçades al bloc pensava que era el de la Pepita, jaja! Que per cert, que se n’ha fet d’ella? M’agradaven molt els seus poemes inspirats per les clàssciques… Seria una pena perdre l’aportació poètica tan dolça que tenia el bloc.

  7. Pingback: Josep Carner, Els fruits saborosos | Tòpics horacians arreu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *