Visioneu aquest documental Mareas de guerra, després d’haver vist Código de honor de Canal de Historia:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=55jU7Ch0QEw[/youtube]
Què en sabem d’Esparta? Què en sabem del conflicte que va esclatar entre Atenes i Esparta? …
Potser ara (repàs unitats 10 i 11 de Grec 1), entendreu millor els costums dels espartans de Nicolau de Damasc (Vid. més gros aquí):
Χαιρετε!
Com ja has dit, Lida, millor mirar el documental en un altre moment, doncs ara tenim molta feina acumulada. De moment et deixo la meva traducció.
“L’art dels lacedemonis és conegut però és lleig estar còmode a la guerra. Allotjar gent d’arreu és comú. Els fundadors respecten els ancians, que de cap manera són inferiors; l’exercici dels homes… No els hi és possible als estrangers viure a Esparta, ni als espartans marxar.
La manera d’ocpuar-se dels negocis dels espartans és lletja. Es donen préstecs amb una moneda feta de cuir; i si es trobés or i plata es castigaria amb la mort. Des d’antic s’honrava als petits per l’obediència.”
..
Coty, els lacedemonis del principi en quin cas estan? Compte amb l’estructura de la primera oració. Intenta estirar el fil a partir d’aquest esquema: CI+ verb+atribut+o.infinitiu en funió de subjecte. Cal millorar el següent, i potser et caldrà recordar més coses dels espartans i veure els documentals a casa: ???? “L’art dels lacedemonis és conegut però és lleig estar còmode a la guerra. Allotjar gent d’arreu és comú. Els fundadors respecten els ancians, que de cap manera són inferiors; l’exercici dels homes!?????
Acaba de traduir l’últim paràgraf. Compte perquè t’has deixat algun sintatgma necessari. Aplica els teus coneixements sintàctics, morfològics i culturals i veuràs com t’acabarà sortint. Ànims!
Esparta o Lacedemònia ara una ciutat de Grècia que estava a la península del Peloponès molt a prop d’un riu anomenat Eurotes. Esparta va ser la capital de Lacònia i una de les polis gregues més importants. Com he dit anteriorment, va ser anomenada Lacedemònia ja que va ser el nom original del país. Va ser una de les ciutats que no tenia muralles, i que no es van construir fins a finals segle III aC i es van reforçar al voltant del 195 aC.
La traducció:
L’art dels lacedemonis es coneix i es lleig estar comode en la guerra. Treure gent d’arreu es el comú. Els fundadors respecten als ancians, que no son inferiors. L’exercici dels homes no es possible als estrangers viure a Esparta, ni als espartans que marxin.
La manera d’ocpuarse dels negocis dels espartans es lletja. Donen préstecs amb una moneda de cuir, i si es troba or i la plata es castiga amb la mort.
… la primera paraula està en datiu plural, oi? no hauria de ser “per als lacedemonis”?
Esparta va ser una poli grega molt importat situada a la península del peloponnès. Esparta rea una ciutat totalment guerrera que només buscava aqust propòsit. Atenes i Esparta van estar enfrontades, com es veu reflexat a Medea d’Eurípides, la obra de teatre que vam llegir l’any passat.
Respecte a la traducció, la faré enun altre moment ja que ara mateix no disposo de diccionari.
Volía dir Lisístrata d’Aristófanes.
Traducció:
Pels Lacedonis, és lleig aprendre altres arts útils cap a la guerra. I tots s’allotjen en comú.
Ja continuaré.
Hola
Amb tota d’informació recopilada entre la del llibre i la dels vídeos, podria dir que els Espartans van ser invasors de del nord de Grècia, concretament del Peloponès. Van uns grans mestres de la força militar i la disciplina. Ja des de ben petits als nens, al voltant dels 6 anys eren portats a un centre d’ensenyament militar, encara que quan eren nadons havien de preguntar al consell si els nens estaven preparats per lluitar sinó els tiraven pel Mont Peleu i les nenes que naixien havien de sotmetre’s a una prova domèstica i també deportiva, sinó també els llançaven pel Mont.
Els Espartants doncs, rebien durant la seva vida l’educació militar per arribar a ser el millor, i es caracteritzaven també per l’homogenitat.
La societat es dividia en tres blocs:
-Homoioi (els iguals). Eren els Espartans de que posseïen tots els drets. Eren fills de pares Espartans, essent encarregats de la política.
– Els Periecs o Perioikoi. No son ciutadans, però se encarreguen de l’artesania i el comerç de l’economia.
-Els hilotaes o ilotes eren esclaus de l’ Estado. S’ubicaven en l’escaló més baix de la societat espartana. Estaven condicionats a treballar al camp i al treball domèstic.
La guerra dels Peloponnès es va produir perquè va ser una excel·lent situació de Grècia, i a més perquè fora de Atenes la política no era gens bona, d’aquesta manera els Espartans van voler conquerir-lo i així ho van fer, per la , és evident que els guanyadors van ser els espartans, per la seva important força militar de 300 homes iguals.
Bé, Jéssica, la primera frase ja va agafant forma, però cal traduir la conjunció ἢ. Mireu de trobar-li el sentit amb l’ajut del diccionari. Cal que recordis també que en català l’indirecte és “per a”, tal com apunta la Carla al comentari 4.
La segona frase és correcta, tot i que aquí el verb ἐστιάω fa més aviat referència als àpats en comú que a l’allotjament.
Au, continueu entre tots plegats i nosaltres us ajudarem poc a poc, oi Margalida?
Lacedemoni, és dolent aprendre altres arts convenients a la guerra. Allotgar en el és eternament comú. En canvi els vells no respecten, l’exercici a més de ser masculí és de dones joves. L’hospitalitat en canvi …. tot i que no deixen espartans marxar.
La creença religiosa és com la pel per un sabater. I si es trobés al costat un vestit platejat, la recompensa és la pèrdua i la mort. Per tot arreu els vells celebren l’humil.liació causada per els mateixos. Però més que celebrar els seu propi llinatge, van morir sent feliços.
Després d’haver visionat el vídeo puc dir que els espartans van ser un gran poble respectat per molts entre el segle VII i V aC.
Estava situada en l’atinga Grècia a la península del Peloponès. Van inventar l’entrenament militar, l’atac frontal i l’educació pública gratuïta.
Atenes i Esparta sempre van estar enfrontats, els atenesos contàvem amb molts destresa marítima, els espartans eren els majors guerres en terra.
Espart per tant va ser els guerres més temuts i més hàbils de tots, com diu en el vídeo, on havia un grup d’espartans per petit que fos, ja implantava por i respecte.
TRADUCCIÓ
Per als lacedemonis, és vergonyós practicar un art convenient com anar a la guerra. S’allotgen tots junts(en comú). Els fundadors respecten els ancians; els nens són entrenats, per exemple, al Partenó. Els extrangers no poden viure a Esparta, ni els espartans viure a l’extranger.
Negociar assumptes públics a Esparta és vergonyós. La superfície de les monedes està feta de cuir, i si es trobes alguna de part d’algú d’or o plata, se’l castigaria amb la mort. Els ancians s’enorgullien de tot——-. Celebraven més per ells mateixos al noble/violent(?) que era condemnat a mort que al viu que era feliç.
He escrit “enorgullien i celebraven” en passat, però veient la resta del text crec que és més convenient el present. No estic segura.
Espara era un ciutat grega diferent i especial a la resta pel seu ”modus vivendi” que es caracteritzava basicament pel culte al cos i a la foça, i el temps que invertien fer esports i entrenar per anar a la guerra, com la que van iniciar amb Atenes i els seus respectius aliats, pel seu poder oligàrquics (ὀλίγον óligon, “pocs” i ἄρχω arkho, “govern”)anomenada guerra del Peloponnes.
TRADUCCIÓ ÚLTIMA FRASE:
Ells es senten més felissos i moren pel llinatge i el treball ben fet. ( L’ultima paraula no la he trobada)
Hola ^^
Traducció:
L’art dels lacedemonis es coneix que es lleig estar comode en guerra.Agafar guent és comú.Els fundadors tenen cura dels ancians, no son inferiors…
La manera de dedicarse el negoci és vergonyos. Les monedes fetes algunes d’or o plata,
fins aqui e pogut fer…
Hola:)
Deixo la traducció:
Els costums dels espartans
Pels lacedemonis és vergonyós aprendre altres arts que no sigui convenient per anar a la guerra. Tots mengen junts. Respecten als vells no menys que els pares. L’exercici és tant per els homes com per les donzelles. I a Esparta els estrangers no els es possible viure, ni els Espartiates a l’estranger.
Fer negocis és vergonyós per un Espartiata. Utilitzen la moneda de cuir. I si es trobés a algú d’ or o plata se’l castigaria de mort. Tots se’n orgulleixen sumisos i obedients amb les autoritats. Entre ells és consideren afortunats els que moren amb honor més que els que viuen feliçment.
🙂
La correcció de la traducció, quina societat més interessant!
Per als lacedemonis és deshonrós aprendre altres arts que no siguin convenients per la guerra. Tots mengen junts. Respecten els vells no menys que els pares; l’exercici és tant per als homes com per les donzelles. I els estrangers no poden viure a Esparta, ni als espartaiates a l’estranger.
Fer negocis és horrorós per un espartiata. Utilitzen monedes fetes de cuir; i si es trobés a casa d’algú or o plata rebria la mort com a càstig. Tots se n’orgulleixen de mostrar-se sumisos i obedients a l’autoritats. Entre ells, consideren afortunats els que moren amb honor que els que viuen pròsperament.
Hola Margalida,
m’ha agradat la traducció
Per als Lacedomonis es vergonyos apendre altres arts que no siguin convenients per a la guerra. Tots menjen en comú. Respectan als vells no menys que als paresm, la gimnastica era tant per als homes com per les donzelles. Els estrangers no poden viure a Esparta ni els espartiatais viure al estranger.
Fer negocis es vergonyos per un espartiata. Utilitzan la moneda de cuir.I si és trobés or i plata en casa d’algú, se’l castiga amb la mort.Tots se n’orgulleixen de mostrar-se sumisos i obedients a les autoritats. Entre ells es consideren afortunats els que moren a la guerra amb honor.
TRADUCCIÓ CORREGIDA
Per els lacedemonis, és vergonyós aprendre altres arts que no siguin convenients per a la guerra. Tots mengen en comú. Respecten els vells no menys que els pares. L’exercici és tan per els homes com per les donzelles. Els extrangers no els és possible viure a Esparta ni els espartants viure a l’extranger.
Fer negocis és vergonyós per un espartiata. Utilitzen la moneda feta de cuir. I si es trobés a casa d’algú d’or o plata se’l castigaria amb la mort. Tots se’n orgulleixen de mostrar-se sumisos i obedients amb les autoritats. Entre ells es consideren afortunats els que moren amb honor, més que els que viuen feliçment.
Per als Lacedemonis es vergonyós aprendre altres arts que no siguin convenients per la guerra. Tots mengen en comú. Respecten als vells no menys que als pares. La gimnàstica era tan per als homes com per les donzelles. Els estrangers no poden viure a Esparta ni els espartiatas viure a l’estranger.
Fer negocis es vergonyós per un espartiata. Utilitzen la moneda de cuir. I si és trobes or i plata en casa d’ algú, se’l castiga amb la mort. Tots se enorgulleixen de mostrar-se submisos i obedients a les autoritats. Entre ells consideren afortunats els que moren amb honor mes que els que viuen plàcidament.
Traducció:
Per els lacedemonis,és vergonyós apendre altres arts que no siguin convenients per a la guerra. Tots mengen en comú. Respecten els vells no menys que els pares. L’exercici és tan per els homes com per les donzelles. I a Esparta els estrangers no els és posible viure, ni als espartants a l’extranger.
Fer negocis és vengonyós per un espatiata. Utilitzen moneda feta de cuir. I si es trobés a casa d’algú or o plata se’l castigaria amb la mort. Tots se’n orgulleixen de mostrar-se sumisos i obedients amb les autoritats.Els que moren amb honor són més considerats afortunats més que els que vien feliçment.
Per els lacedemonis, és vergonyós aprendre altres arts que no siguin convenients per la guerra. Tots mengen junts. Respecten els vells no menys que els pares. L’exercici és tan per els homes com per les donzelles. Els extrangers no els és possible viure a Esparta ni els espartiates poden viure a l’extranger.
Fer negocis és vergonyós per un espartiata. Utilitzen la moneda feta de cuir. I si es trobés a casa d’algú or o plata se’l castigaria amb la mort. Tots se’n orgulleixen de mostrar-se sumisos i obedients amb les autoritats. Entre ells es consideren afortunats els que moren amb honor, més que els que viuen feliçment.
Com han millorat aquestes traduccions! Ara bé encara hi ha massa faltes d’ortografia! Al Moodle de Grec 2 hi trobareu la retroacció.
Hola Margalida,
he corregit les faltes que he pogut, espero que ho tinguis en compte:
Per als Lacedemonis es vergonyós aprendre altres arts que no siguin convenients per a la guerra. Tots mengen en comú. Respecten als vells no menys que als pares, la gimnàstica era tant per als homes com per les donzelles. Els estrangers no poden viure a Esparta ni els espartiates viure al estranger.
Fer negocis es vergonyós per un espartiata. Utilitzen la moneda de cuir. I si és trobés or i plata en casa d’algú, se’l castiga amb la mort. Tots se n’enorgulleixen de mostrar-se submisos i obedients a les autoritats. Entre ells es consideren afortunats els que moren a la guerra amb honor.
Gracies:)!
Tens raó lida, tinc moltes faltes d’ortografia! LES REMARCARÉ AMB MAJÚSCULES!
TRADUCCIÓ CORREGIDA II
Per ALS lacedemonis, és vergonyós aprendre altres arts que no siguin convenients EN la guerra. Tots mengen en comú. Respecten els vells no menys que els pares. L’exercici és tan per ALS homes com per les donzelles. Als eStrangers no els és possible viure a Esparta ni Als ESPARTIATES viure a l’eStranger.
Fer negocis és vergonyós per A un espartiata. Utilitzen la moneda feta de cuir. I si es trobés a casa d’algú or o plata se’l castigaria amb la mort. Tots se N’orgulleixen de mostrar-se sumisos i obedients amb les autoritats. Entre ells, es consideren afortunats els que moren amb honor, més que els que viuen feliçment.
Per als lacedemonis,és vergonyós aprendre altres arts que no siguin convenients en la guerra. Tots mengen en comú. Respecten els vells no menys que els pares. L’exercici és tan per als homes com per a les donzelles. I a Esparta els estrangers no els és possible viure, ni als espartiates a l’estranger.
Fer negocis és vengonyós per un espatiata. Utilitzen moneda feta de cuir. I si es trobés a casa d’algú or o plata, se’l castigaria amb la mort. Tots se n’orgulleixen de mostrar-se sumisos i obedients amb les autoritats. Entre ells, els que moren amb honor són considerats afortunats més que els que viuen feliçment.
Hola:)
Deixo la traducció:
ELS COSTUMS DELS ESPARTANS
Per als lacedemonis és vergonyós aprendre altres arts que no siguin convenients a la guerra. Tots mengen junts. Respecten els vells no menys que els pares. L’exercici és tant per als homes com per a les donzelles. I a Esparta els estrangers no els és possible viure, ni als espartiates a l’estranger.
Fer negocis és vergonyós per a un espartiata. Utilitzen la moneda de cuir. I si es trobés a casa d’algú or o plata, se’l castiga de mort. Tots se n’orgulleixen de ser sumisos i obedients amb les autoritats. Entre ells, es consideren afortunats els que moren amb honor més que els que viuen feliçment.
adéu
Per als Lacedemonis es vergonyós aprendre altres arts que no siguin convenients per la guerra. Tots mengen en comú. Respecten els vells no menys que a els pares. La gimnàstica era tan per als homes com per a les donzelles. Els estrangers no poden viure a Esparta ni els espartiatas viure a l’estranger.
Fer negocis es vergonyós per un espartiata. Utilitzen la moneda de cuir. I si és trobes or i plata en casa d’ algú, se’l castigaria amb la mort. Tots se’n orgulleixen de mostrar-se submisos i obedients a les autoritats. Entre ells consideren afortunats els que moren amb honor mes que els que viuen plàcidament.
AQUI LA FINAL 😀
Per als lacedemonis és deshonrós aprendre altres arts que no siguin convenients en la guerra. Tots mengen junts. Respecten els vells no menys que els pares; l’exercici és tant per als homes com per les donzelles. I els estrangers no poden viure a Esparta, ni als espartiates a l’estranger.
Fer negocis és horrorós per un espartiata. Utilitzen una moneda feta de cuir; i si es trobés a casa d’algú or o plata, rebria la mort com a càstig. Tots se n’orgulleixen de mostrar-se sumisos i obedients a l’autoritats. Entre ells, consideren afortunats els que moren amb honor més que els que viuen pròsperament.
Dani, encara tens errors! Alis, tu també! Ai, aquestes faltes d’ortografia!
Margalida, la traducció corregida:
Per als lacedemonis és vergonyós aprendre altres arts que no siguin convenients en la guerra. Tots mengen junts. Respecten els vells no menys que els pares. L’exercici es tan per als homes com per les donzelles i als estrangers no els és possible viure a Esparta ni als espartiates viure a l’estranger.
Fer negocis és vergonyós per a un espartiata. Utilitzen la moneda feta de cuir i si es trobes a casa d’algú or o plata se’l castigaria amb morir. Tots se’n orgulleixen de mostrarse sumisos i obedients amb les autoritats. Entre ells es consideren afortunats els que moren amb honor, més que els que viuen feliçment.
Margalida, el vídeo no es pot veure, és una llàstima.
Gràcies, Teresa, per avisar. Ara ja es veu!
Salve.
Esparta era una polis de l’antiga Grècia situada en la Península del Peloponesi pròxim a un riu que rep el nom de Eurotas. Fou la capital de Lacònia i una de les més importants juntament amb Atenes i Tebes. La ciutat-estat fou fundada una vegada que els dòrics van conquerir Lacònia. Esparta va sotmetre a la seva totalitat Lacònia, començant per conquerir tota la vega de l’Eurotas per rebutjar els d’Argos i assegurar-se la hegemonia de tota la regió. La segona etapa va consistir en l’annexió de Messènia. Esparta ja era la ciutat més poderosa de l’àrea, amb Arcàdia i Argos com a únics enemics. Apenas finalitzades les Guerres Mèdiques, Esparta es va inquietar amb la crescuda de poder d’Atenes, que havia guanyat contra els perses. Pressionada per Egina i Corint, Esparta va prohibir a Atenes que refés les seves muralles, trencades pels perses. Això no va impedir que Atenes abandonés la Lliga Panhel·lènica, per fundar la Lliga de Delos. Esparta no va arribar a desencadenar una guerra i les relacions es van mantenir estables fins al 462 a.C. Més tard, es va originar l’inici de la Guerra del Peloponesi.
Vale.
Pingback: Atenes durant l’època clàssica | Aracne fila i fila