Avui 10 d’octubre, el poeta Joan Maragall faria cent cinquanta anys i el 20 de desembre de l’any vinent farà el centenari de la seva mort. El MMX-MMXI és l’any Maragall (vid. “La vigència de Joan Maragall” a Presència). Hic et nunc ho celebrarem amb l’obra amb què fa molts anys, quan tenia la vostra edat, alumnes, vaig conèixer i estimar Joan Maragall, Nausica, la seva obra pòstuma.
Escolteu-ne un bell fragment en què Montserrat Auqué del col·lectiu En Veu Alta posa veu a les imatges de la coreografia “Les jeunes filles en fleurs” de l’espectacle sobre Proust de Roland Petit.
Nausica, filla d’Alcínous i Àrete, reis dels feacis, és una donzella encisadora amb qui es topa Ulisses en l’Odissea. La recordeu de Les aventures d’Ulisses? Què en sabeu de Nausica?
El 12 de juliol de 1938 Carles Riba va llegir la seva tesi doctoral sobre la Nausica de Joan Maragall. Sabeu d’on va treure la idea Joan Maragall d’escriure la seva Nausica, “tragèdia en tres actes treta de l’Odissea d’Homer”? Doncs, de Goethe i així ho va proclamar en el proemi, datat el 5 de juliol de 1908:
“I en dec la idea
al poeta més gran de l’Alemanya”.
Més aviat una suggestió, perquè la seva obra és homèrica. Maragall afaiçona un tema de l’Odissea en tragèdia i així fa seva la poesia grega i en captura tota l’energia poètica original. Si no heu llegit la Nausica de Maragall, us recomano que ho feu, no us decebrà. És tota una experiència anímica, un viatge interior, no en l’espai ni en el temps, sinó en la dimensió profunda de l’ésser metafísic.
Actualitzem els clàssics, tal com volia Maragall “fer nou lo vell” i ho al·legoritzava així a la fi del proemi de Nausica:
“Aixís, tal volta, enamorat, intenta
un constructor, de la immortal bellesa
d’antic palau, fer-ne una estada nova
per hostatjar-hi el seu amor per sempre”.
N.B.:
Desitjo aviat tornar-la a veure al teatre! vid. Nausica d’Hermann Bonnin 2006.
Vid. http://www.elpais.com/articulo/paginas/Homenatge/teatral/Maragall/elpepisupbqc/20101007elpbqcpag_3/Tes
Nausica és una de les obres de teatre més conegudes de Maragall. Parla de la història d’aquesta princesa encisadora, Nausica, filla d’Alcínous i Àrete, i´la seva relació amb Ulisses. La història, la podriem sintetitzar d’aquesta manera:
“ Ulisses, arriba a una illa després de que una forta tempesta l’arrosegués. Sempre es protegit per Atena. Malgrat això, quan aquest es queda adormit, ella entra a la cambra de la princesa Nausica i s’endinsa en els seus somnis. Allà, la dea li ordena que porti a rentar les robes al riu per poder cel·lebrar el seu casament. Nausica espantada pel somni, obeeix.
Mentre la bella princesa espera a que la roba s’aixugui, decideix posar-se a jugar a pilota amb les seves donzelles. En un moment, una de les donzelles, empesa pels poders d’Atena cau al riu i, dels xiscles de les noies, Ulisses que dormia a la vora, es desperta i s’hi acosta. Tant bon punt les donzelles el veuen, fugen; però, Nausica es queda encuriosida. Ell, després de demostar que la seva bellesa l’ha captivat, li demana ajuda.
D’aquesta manera, la jove, admirada per l’aspecte de l’heroi, li dona instruccions perquè es pugui salvar. Ell, amb noblesa, fa el que ella li diu i va a demanar als reis que l’ajudin en el seu viatge de tornada a Ítaca. Abans d’aquest, Nausica demana a Ulisses que no l’oblidi i ell, promet que quan arribi a casa, adreçarà cada dia una oració en el seu honor.”
El fragment que utilitza aquest ballet és d’un desig abans del somni, de com s’imagina trobar al seu amor i com es sentirà al veure’l.
Aquesta és la meva contribució de versos lliures que m’ha inspirat Joan Maragall. Intenta simular el que Atena va dir a la princesa mentre dormia:
Nausica, tu, jove folla i somniadora,
tu que només saps viure en la fantasia,
en una trapella il·lusió d’amor.
Nausica, ben aviat trobaràs un home,
un valent al que anhelaràs besar
i al que hauràs d’ajudar i acollir-lo
i del que te n’hauràs d’enamorar.
Atés que aquest no serà el teu galant.
Oh jove amiga, nena embriagada pel desig,
a tu et dic que ets despreocupada i
no t’atures a gaudir les realitats.
Ves, renta les robes al riu i prepara’t per casar-te
que ja ha arribat l’hora Nausica,
l’hora de que deixis l’encís i tornis a la realitat.
Fantàstic, Sílvia! Torno a tenir una poeta a classe! Oh, déus!
Crec que Nausica es mereix un apunt a Aracne amb aquest poema. T’hi animes?
Coneixes aquest d’Agustí Bartra?
Unint-nos a la commemoració de l’aniversari del poeta, podeu llegir el proemi i un fragment de Nausica a: http://detroiaaitaca.wordpress.com/2010/10/12/la-nausica-de-joan-maragall-en-el-seu-150e-aniversari/
Moltes gràcies, per donar-nos a conèixer el vostre apunt i el magnífic bloc que ara mateix enllaço amb aquest i així sovint el visitarem.
Salve!
Bé, la Sílvia ja ho ha dit tot, però perquè vegis, Lida, que jo també me n’he informat, puc dir que Nausica és una de les obres més importants del poeta Joan Maragall, que tracta d’una princesa (Nausica)que manté una relació amb Ulisses.
Aquesta és la informació principal, no poso res més perquè tot està posat al comentari de la Sílvia!
Vale!
Salve!
Crec que la meva companya Sílvia ja ho diu tot i molt maco el poema !
La idea principal és que Ulisses té una relació amb Nausica.
El video m’agradat és molt original .
Vale!
Una flama al cor: http://www.tv3.cat/videos/3865430/Una-flama-al-cor
Pingback: L’Odissea d’Homer | Literatura grega a escena
Pingback: L’EMPREMTA D’ORFEU » Sabina i la mitologia en les seves cançons