Milites Romani non in oppidis sed in castris habitabant, quae sunt praesidium, bene munitum ac in loco aequo locatum,ubi exercitus in expeditione consistebat. Quadratam formam habere solebant et legionarii circum ea altam fossam cavabant et aggerem cum vallo exstruebant. Quattuor portae intra castra ducebant et inter eas duae amplae viae erant, cardo et decumanus, quae in quattuor partes castra dividebant. In quoque quarto milites tentoria sua et tabernacula lignea fingebant. In loco, ubi cardo, vel Via Principalis, et decumanus, vel Via Praetoria aut Decumana, se inveniunt, amplum spatium ad contiones militum idoneum patebat, in quo praetorium, imperatoribus tabernaculum, et ara stabant. Hostes populi Romani legionaria castra bene locata atque bene munita expugnare vel occupare paene numquam potuerunt.
Ets un soldat romà. Tu tries el rang i si vius en temps de pau o en temps de guerra, però has d’escriure una carta (d’uns 200 mots) a la teva mare des del campament tot explicant-li la vida a la legió. També pots ser la mare que contesta la carta del seu fill que està a la legió, però acostumaven més a parlar de la vida quotidiana a les cases. Recorda l’estil epistolar i que has de demostrar que t’has preparat amb escreix el tema de l’exèrcit. Si encara no en tens prou, pots consultar tots aquests articles suggerits en comentari a l’apunt dels Foners baleàrics, també et recomano que abans llegeixis aquest article.
P.D.:
L’exèrcit romà sempre acampava de nit. Els romans tenien diferents tipus de campament: estables (castra stativa), d’hivern (castra hiberna) i navals (castra navalia). A les marxes, un tribú i uns centurions s’avançaven per triar un emplaçament adequat per aixecar el campament. En arribar les legions cavaven al seu voltant un fossat (fossa) de 12 peus de profunditat i 12 d’amplada. Aixecaven amb la terra excavada un terraplè (agger) i damunt hi posaven una estacada (vallum). L’intervallum, un espai de 200 peus d’ample, separava l’atrinxerament de les tendes. Al voltant de la tenda del general (praetorium), es trobava la filera de tendes dels tribuns. Al davant, hi havia un carrer ample (via principalis), tallat per la via decumana. A banda i a banda, hi acampaven els equites Romani i al seu darrere els triarii, els principes, els hastati… Entre la 5a i la 6a cohort hi havia un altre carrer, la via Quintana. El campament romà tenia quatre portes: praetoria, decumana, principalis dextra i principalis sinistra.
Estimada mare:
Aquí com sempre les coses van igual excepte perque Marcus practicant amb l’espasa s’ha felt mal.
Encara no se sap res de quan podrem tornar, el cas és que l’altra dia el dux en va comentar que potser hauriem de traslladar-nos a causa de l’amenaça dels Germanics per l’est d’Itàlia.
No m’agrada l’idea perque són molt grans i pateixo pel meu marit i pels meus fills pero demà són els Saturnàlia i obriran els seus regals. A Marco li he comprat una baldufa (turbo) i a Júlia una corda nova, perquè la seva amigueta li va trencar.
Hi ha competéncia amb la veïna del costat, perquè diu que ella té més riquesa que la resta, peró jo no l’hi faig molt de cas perque aquí tothom sóm iguals i considero que no li tendria que preocupar això.
Espero que tot per allà estigui bé.
M’agradaria rebre una carta teva per els Saturnàlia.
Et deixo que he de seguir fent la sopa per quan hi arribi Cèsar.
Un petó molt gros
T’estimo
La correció de la traducció de l’examen:
Els soldats romans no vivien a les ciutats sinó als campaments, on són defensats, ben edificats. Acostumaven a tenir forma de quadrat i els soldats cavaven al voltant d’aquell lloc un alt fossat i construien un amuntagament tancat. S’enumeraven quatre portes dins del campament i entre dues d’aquestes hi havia dues vies amples, cardo i decumanus, les quals dividien el campament en quatre parts. Els soldats feien les seves botigues i la tenda augural de llenya. En el lloc, on el cardo, o bé via Principal, i el decumanus, o bé Via Praetoria o Decumana, es troben, estava obert un ample espai idoni per les assemblees dels militars, en el lloc s’aixecaven el praetori, les tendes dels emperadors i l’altar.
Ave! vet aquí la meva traducció:
Els soldats romans no vivien en ciutats, sinó que vivien en campaments,guarnits,ben fortificats i situats al mateix lloc que l’enemic,on l’exercit situava el destacament. Solíen tenir forma quadrada i els legionaris en cercle cavaven una fossa alta i ho acumulaven en una gran pìla. Hi han quatre portes qu portaven a dintre del campament i entre elles hi havia dos carrers amples ¡, el “cardo” i el “decumanus”, que dividien el campament en quatre parts. Les tendes dels soldats i la seva tenda estaven fetes de llenya. En aquell lloc, on el “cardo” o bé en la Via Principal, i el decumanus, ni la via paetoria ni la decumana, s’ha trobat un espai ampli i en condicions molt idònies i en el praetorium estava la tenda del cap i l’altar.
Salve Lida! Aquí et deixo la traducció:
Els soldats romans no vivien en les ciutats sinó en campaments,on eren punts de guardia,ben fortificats.Acostumaben a tenir forma quadrada i al voltan els legionaris cavaven una alta fossa amb una estacada.
Quatre portes conduien a dins el campament on hi havia dos camins amples el cardo i el decomanus que dividien el campament en quatre parts.Els soldats formaven les seves tendes i les tendes de campanya eran de fusta.
En el lloc on es troba el cardo,o bé la Via Principalis, el decumanus,o bé la Via Praetória o la decumana, es troben, estava obert un ample espai per les reunions dels militars en el qual estaven el praetori,les tendes dels caps i l’altar.
Vale!:)
Legiones de Roma, la vida en el campamento
http://www.nationalgeographic.com.es/articulo/historia/grandes_reportajes/7358/legiones_roma_vida_campamento.html
Salve Lida!
He estat tota la tarda fent la traducció, i finalment aquí la tinc:
Els soldats romans no vivien a la ciutat sinó que vivien al campament, que/el qual estava defensat, ben edificat i situat al mateix lloc, on l’exèrcit ubicava l’expedició.
Solia/acostumava a tenir una forma quadrada i els legionaris cavaven al voltant una profunda excavació/fossa, i alçaven/aixecaven una estacada.
Quatre portes conduïen dins del campament, i entre elles dues grans vies, cardo i decumanus, dividien el campament en quatre parts.
També els soldats formaven de fusta les seves tendes/ botigues i tendes de campanya. On es situa el cardo, o la Via Principalis, i el decumanus, o bé la Via Praetoria o la Decumana, es troba un gran espai digne i obert per les assemblees dels soldats, la tenda de campanya i l’altar.
Els enemics del poble romà, casi mai van poder situar, protegir i vèncer bé, un campament militar.
Vale!
Salvete!
Per començar, vull dir que ha estat la Génesis la que ho ha vist, però vull aclarir que la imatge del campament no és incorrecta, tot i que pot fer dubtar el fet que tingui més de les quatre portes reglamentàries, ja que la franja marró no és el vallum exterior del campament, sinó que aquestes portes són a intramurs. Aquí podeu trobar informació sobre el tema.
I ara passo a la carta:
Ave, pare i mare,
Em vull disculpar per no haver escrit abans, però he estat ocupat en la meva instrucció. Com em correspon per la meva posició social, he estat nomenat tribú. Estic al servei d’un tribú superior a mi, però estic força satisfet. El menjar no és tan bo com el de casa, però és millor del que em pensava, ja que mengem millor que els soldats rasos. Tot i això, jo també faig entrenament, si bé menys intens que els legionaris, perquè vull sobreviure a aquest infern que ens envolta. He estat destinat a la Legio IX Hispana, al Rin, i, de moment, tot està força tranquil, però temo que en qualsevol moment entrem en combat.
Us agraïria que m’enviéssiu roba d’abric, perquè no us podeu imaginar el fred que fa aquí, a la fi del món conegut…
Reseu als déus per mi,
Arnau
Així m’agrada, Arnau, que deixis per escrit en forma de comentari el dubte plantejat per la Gene. Amb el teu permís, afegiré l’explicació al cos de l’apunt.
Pel que fa a la roba d’abric de la teva carta, saps com es diu en llatí el mantell militar que usaven els legionaris? i el del general? Ho investigues i amplies el teu treball? Per cert, m’imagino que almenys en aquesta carta no demanes als pares això!
Ave pater,
La vida aquí a la castra esta sent molt complicada, fa temps que no tenim cap conflicte amb els germànics, però cada cop som menys, a causa de les baixes temperatures…
Tu estigues tranquil, que jo aquí estic molt bé. Soc un dels oficials y m’encarrego de dirigir una tropa de dos cents equites. Em tinguts tres enfrontaments amb els germànics però tot a sortit bé, segurament s’estan preparant alguna altre revolta.
Tinc moltes ganes de tornar-te a veure pare, aquí no s’està malament, però estaria millor a casa amb tu. T’escriuré lo mes aviat possible, ara he de marxar a formar els equites per tal de que posin les ferradures noves als cavalls i a preparar-los, per no estar desprevinguts quan arribin els enemics.
Un fill que t’estima,
Manolo.
Salve, aquí està la meva carta:
Ave mare i pare,
Us escric des de la castra hiberna. Aquí fa molt de fred, ja que estem a hivern.
Les nits són fredes i em costa dormir, i quan per fi ho aconsegueixo, el bucinator em desperta amb els seus forts sorolls perquè ens posem en peu.
Ens han donat ja l’uniforme, el qual està format per unes caligaes, un cassis, un cingulum militare, un clipeus i una sagum.
Com acabo d’arribar a Germania, no tinc gaire experiència en això i tampoc entenc l’idioma, sort que m’he trobat amb un altre soldat d’Hispània amb el que puc comunicar-me sense dificultats.
Sóc un soldat d’infanteria, i tot i que encara estic aprenent molt espero que tot surti bé i que em pugui defensar, ja que hi ha alerta de guerra i necessitaré saber-me defensar, encara que no tindre dificultats, perquè m’han anomenat expeditus.
No us preocupeu, formem un bon exèrcit i tots plegats som molt forts i resistents, podrem amb això i mes.
Quan tingui noves notícies, us enviaré una altra carta informant-vos de tot.
Us trobo moltíssim a faltar, us estimo!!
Del vostre fill Iulius.
Espero que estigui bé, ja que és la primera vegada que faig una cosa així, valete 🙂
Carta:
Estimada mare,
T’escric a la meva hora de descans, que encara que en són escasses s’agraeixen. Us trobo molt a faltar, no sabeu quant.Va passant el temps i això s’em fa etern, sé que hem d’ajudar entre tots a Roma i fer pinya per ser invencibles, però quan veig arribar tots els ferits, incloent els amics i algun familiar com el cosí Joan, el sentiment patriòtic s’esvaeix una mica i m’entren ganes de sortir corren a per una de les teves abraçades. No se quan podré tornar, espero que aviat… Només us demano que us cuideu molt, sobretot a la meva estimada germana, que s’està fent gran i no puc ser-hi allà per veure-ho, no permetis que perdi el somriure tan perfecte i innocent que té, des d’aquí li demano a Déu que la guiï pel bon camí i que no la deixi perdres, que cuidi de vosaltres tant com m’agradaria fer-ho a mi. La guerra té cares que des de casa no es veuen, la satisfacció de la victòria a vegades pot compensar tot el sofriment patit durant la lluita, però no sempre ho fa…
No oblideu tot el que us arribo a estimar, perquè si no torno, vull que el que recordeu de mi sigui tot el que os he necessitat i el molt feliç que he sigut amb vosaltres, i encara que no tornès em donaria la pau saber que m’ en vaig sabent que sou conscients del meu amor incondicional.
Una forta abraçada.
Salve Mare!
T’escric aquesta carta desde la castra hiberna, aquí fa molt fred.. Cada dia em costa més dormir, no dormo gaire, pel matí el bucinator sona molt fort i m’aixeco i ens posem tots en forma. Les habitacions ja han estat repartides entre els soldats que som, a la meva habitació hi ha un altre soldat d’Hispània i per sort hem puc comunicar molt bé amb ell, amb els altres soldats ens comuniquem amb signes perquè cadascú parla un idioma diferent. Diuen que hi ha alerta de guerra, espero estar preparat per poder defensar-me bé, estic molt nerviós, tandebó pogues estar a casa amb tu i el pare, però et prometo que tot anirà bé i d’aqui poc ja estaré a casa amb vosaltres. Fa tant de fret que d’avegades em costa caminar i tot, per això faig el triple de entrenament per no tenir fret.
T’estimo mare!
Ave mater,
La vida aquí al castra hiverna m’esta resultant molt complicada i difícil , ja fa molt de temps que no tenim cap enfrontament amb el bàndol contrari(gèrmanics) tot i això està resultant molt difícil mantenir la vida dels nostres soldats a causa de les baixes temperatures.
Mama, no vull que et preocupis per res encara que sigui difícil viure aqui jo m’en sortire sigi com sigui. Ara mateix estic servint per l’exèrcit, ocupo el lloc de capità dins del nostre exèrcit. . La meva tasca es bastant senzilla, m’encarrego de diregir als meus soldats per tal de poder guanyar qualsevol guerra que s’ens posi per davant.
Espero que aquest capítol en la me va vida acabi de’hora per poder tornar a la ciutat per veure’t a tu, al papa i a la Maria. Tinc moltes ganes de tornar per poder reviure un munt de noves experiències i vivençes junt a les persones que estimu i aquests sou vosaltres. Ara t’he de deixar que haig d’anar a donar odres i a dirigir el meu càrrex. Ens escrivim, petons.
T’estimu molt mama, no ho dubtis mai..
Imad
Ave mater!
Hola mare, t’escric aquesta carta per dirt-te que en el campament la vida és molt dura , estem en guerra i molts soldats estàn morint tant per part nostre com dels enemics. És molt dur , fa uns dies va morir un dels meus millors amics i em vaig sentir molt malament per no poder fer res per salvar-lo. Els recursos són escasos ja que és hivern. En el campament les habitacions són petites i són compartides , els meus companys són bastant simpàtics però com tots , tenim por del que pasarà el dia de demà.
Et vull dir mare que no et preocupis per mi ja que de moment estic bé i no em falta res , et trobo a faltar i ja t’explicaré mes coses que pasen per aquí , de moment dir que canviarem el nostre lloc de acampada , que ens estem entrenant tot el dia es esgotador estar lluitant i em de defensar molt bé el nostre campament i de moment ho estem aconseguint.
T’aniré escrivint més cartes per tal de que sàpigues com estic i no et preocupis per mi! T’estimo mare!
Fins aviat!
Per: Teresa Hernandez
Estimada mare, els dies sense tu i el pare se m’estan fent molt durs. M’atreveixo a dir fins i tot que trobo a faltar les baralles amb el pare. ¿És curiós no? Que sent legionari el que trobi a faltar sigui precisament això?
A tu també et trobo molt a faltar, en especial els teus plats exquisits, que comparat amb això són la gloria. Aquí al campament d’Empúries m’haig de cuinar jo. No faig res més que menjar farinetes, farinetes i més farinetes. A vegades quan em ve de gust també em preparo alguna gallina, però tampoc la cuino molt bé, ja saps que això de la cuina no se m’ha donat mai molt bé. A més a més sempre acabo gastat més sal del compte del salari que em donen i m’acabo emprenyant. Precisament l’altre dia em vaig enfadar per això i vaig clavar una puntada de peu al meu escut. ¡Quin mal em faig fer! Després vaig pensar que amb tot el que em descompten de l’armament que em van donar, valia més tractar bé l’escut, el casc, les javelines, l’armadura de plaques… En fi, tot el que em fa falta per vèncer als romans.
He de dir-te que he conegut a una noia molt maca que a vegades ve a fer-me companyia al campament. Es diu Clara, em tracta molt bé! Llàstima que no es pugui quedar aquí amb mi.
A part de com ho passo de malament pel menjar, no he tingut gaires problemes aquí al campament. ¡No m’han ferit un sol cop! L’altre dia uns romans ens van voler atacar d’amagat però no van poder fer res. Només arribar a l’estacada van ensopegar amb els vigilants de nit i aquests els van començar a atacar amb fletxes. Tots els romans van caure moribunds a la fossa. Espero que no m’enxampin desprevingut un dia d’aquests, no suportaria no tornar-vos a veure!
Una abraçada molt gran a tu i al pare, del teu fill estimat. T’escriuré aviat.
Raúl Cortes Hernandez
Estimada Mare:
Fa temps que no l’escrit, i hosento per no fer-ho, però no he tingut molt temps amb les coses de casa i tot això to en m’entens. Ara mateix t’escric des de la castra hiberna, hi està fent molt fred ultimamente i no podem dormir molt bé, però gràcies a les mantes que ens vas fer tenin menys el fred.
Us trobo molt a faltar a tota la família,però sobretot a tú mare. De moment estem bé fa temps que no tenim cap enfrontament amb els germànisc.
En Joan li han donat un càrrec, amb un casc (casis), una tùnica curta i blanca( descursio albata) i una coratja de malla (lorica hamata), ah s’emoblidava li han donat una espasa( gladius) per defenser-se.
Mare dona-li records a tots, li dius al pare i el meu germà que estic bè i els trobo a faltar li dones petonts a ells.
No sé quan et tornaré a escriure, espero amb ansies la teva resposta Mare!
Fins aviat!
Ave mater,
Aquestes setmanes estan sent les més calmades des de que sóc aquí tot i així, mai es pot estar tranquil del tot. Ja se sap que en qualsevol moment pot tornar a començar el que tots temem més. L’important és que he pogut trobar un espai i dedicar-me a escriure’t, que sé que estàs preocupada. De totes maneres, ja se sap que la legió romana és la millor que hi ha fins ara!
Sóc un soldat d’infanteria lleugera i la veritat és que prefereixo ser això que no dels de les tropes de xoc. Portem un ancile oval per defensar-nos, també utilitzem un pilum, spathas…vaja, de tot una mica.
Intento ser positiu, però el temps no m’ajuda. Habitem en una castra hiberna i ja estic cansat d’estar aquí, del fred, de l’ambient…
Espero tornar el més abans possible,
Marta.
Estimada mare,
Sento no haver-hi pogut escriure’t abans, aprofito aquest moment que tinc lliure per escriure’t. T’escric des del campament d’hivern, com ja saps les nits aquí són horroroses per aquest fred tan fort, sembla que cada dia baixin més les temperatures. En aquests moments de tant fred agrairia una bona escudella que em sols fer en els dies d’hivern, ja que el menjar que preparem al campament no té gaire condiment. Amb aquestes nits tan fredoliques no descanso molt bé i el meu rendiment durant el dia no és molt bo.
Jo sóc un soldat d’infanteria, som els que combatem de peu i podem defensar i atacar, anem armats amb llances, escuts, espases i maces.
Només dir-te que no us preocupeu per mi que anem molt bé preparats i arribaré el més aviat possible!
Us trobo moltíssim a faltar i no saps el que faria per rebre una abraçada teva en aquests moments!! Dóna-li molts records a la família de la meva part, us estimo moltíssim,
del vostre fill Marcus.
Estimat fill,
Estic sentada al pati central escribin-te. Et trobo molt a faltar. Aquí les coses cambien molt… M’agradaria que veiessin créixer al teu nevot, la teva germana és una explèndida mare. Ja en sap dir algunes paraules, creiem que serà un nen molt llest. Ara està descansant al seu dormitori fent la migdiada. Estem segurs que seguirà las pautes del seu tiet i complert l’edat anirà a l’exèrcit com tu, així que has de ser un bon exemple i lluitar fins la mort. Ahir ens va visitar el teu tiet, va haver d’esperar molt de temps al vestíbul perquè jo estava al bany rentant-me. Va prometre que tornaria amb la seva dona i fariem un banquet tots junts. El jardí cada cop està més bonic, desitjo que el poguis veure d’hora, han florit unas margarides precioses. T’enviaré d’una i així t’enrecordaràs de mi. Vaig a començar el sopar. T’estimo molt fill i t’anyoro, somio amb el teu retorn.
Salve!!
Estimada mare,
T’escric des de la meva hora de descans,… per molt que abans de marxar estigues enfadada amb el pare, digali que li estimo moltíssim i que també el trobo molt a faltar.
Aqui, les coses son realment diferents de com les pintaven, ens entrem moltíssim, estic molt cansada.
Aquest matí m’he tallat amb una espasa, m’han curat una mica, peró m’han dit que torni a l’entrenament de seguida.
Necessito saber de vosaltres, no saps el que us trobo a faltar, cuida molt a la iaia, i digali que trobo molt a faltar les seves abraçades i els seus càstigs.!
Espero rebre una carta de vosaltres d’hora.
JUDITH
Salve pares
Us escric a la meva hora de descans, que encara que en són escasses s’agraeixen. Us trobo molt a faltar, no sabeu quant. Ja sóc comandant pels meus mèrits a la batalla tot i que no vaig resultar gens ferit. Com estan las collites del pare? I vos teniu molt de treball a casa? Espero que vagi bé.
Aquí tot és molt claustrofòbic ja que no sortim per res i només sortim per fer guàrdies i entraments que per mala sort ja porto tres de seguits que son de nit, però em de fer pinya per guanyar la guerra i tornar abans a casa per poder ser un humil ciutadà .Estic molt cansat, espero tornar aviat i que la micro germana hagi crescut i sigui una dona, l’últim cop que la vaig veure pel seu dècim aniversari havia madurat força. D’aquí poc ja serà el seu quinzè.
Tinc tantes coses per explicar-vos, que no m’hi caben en una sola carta de res, així que haureu de esperar fins que em veieu. Podeu estar orgullosos pe que serà d’aquí ven poc que em deixaran fer una s’emana de repòs per venir a casa .
Fins aviat Pare i Mare us estimo
Ave mater! Per fi puc escriure’t ja que he estat molt ocupat, la vida al campament és molt dura. Ja saps que estem en plena lluita contra els germànics, i quan no estem batallant estem sembrant o recol·lectant collites, cuidant als cavalls, reparant armes, o construint murs.
Vosaltres com esteu? Espero que a casa tots esteu bé. T’enyoro moltíssim, a tu i al pare. Trobo molt a faltar la vida normal, estar a casa amb tots i també els teus menjars. Aquí molts dies passo gana ja que som molts, ens donen pa amb oli i alguns dies formatge i carn. Ja t’he dit que la vida al campament és molt dura però no et preocupis per mi. Els primers mesos em va costar adaptar-me però cada cop ho accepto més. A la tenda cada nit parlem amb els legionaris de les nostres cases i les nostres famílies. Et deixo perquè ara hem de practicar a nostra estratègia d’atac i el nostre estil de lluita. Espero la teva resposta.
Sempre et tinc present mare. T’estimo.
Estimada mare,
sento haver trigat tant a escriure però a causa de les batalles constants no he tingut temps. Espero que estiguis bé i que la guerra allà sigui més soportable que aquí. Aqui en el campament fa molt fred i per les nits quan ens toca guardia encara més, ja sé que és molt dur estar separats tant de temps i et trobo molt a faltar però et prometo que tornaré aviat.
Mentrestant mira de no preocupar-te massa i dona records als de casa, digues que els estimo molt i que intentaré seguir lluitant fins que guanyem. Fins aviat!
Aquestes setmanes estan sent les més calmades des de que sóc aquí tot i així quan venim aqui ja tenim assumit el nosstre paper i saber que en qualsevol moment pot començar el que tots temem més. L’important és que he pogut trobar un espai i dedicar-me a escriure’t des de aqui ja que fa molt de temps que no t’escric, que sé que estàs preocupada per mi pero jo aqui estic be encara que et trobo molt a faltar a tu i les meves germanes i espero que estigueu be. De totes maneres, ja se sap que la legió romana és la millor que hi ha fins ara!
Sóc un soldat d’infanteria lleugera i la veritat és que prefereixo ser això que no dels de les tropes de xoc.
Intentem entre tots animar-nos i ser positiu, però el temps no ens ajuda. Habitem en una castra hiberna i ja estic cansat d’estar aquí, del fred, de l’ambient…
Fins aviat!!
Pingback: Legionaris de Roma, ciutadans de l’Imperi | El Fil de les Clàssiques
Campaments romans a Dàcia: http://legioviiclaudia.blogspot.com.es/2015/03/campamentos-romanos-en-dacia-potaissa.html
“Los castra, campamentos fortificados romanos”
http://revistadehistoria.es/los-castrum-campamentos-fortificados-romanos/