Milites Romani non in oppidis sed in castris habitabant, quae sunt praesidium, bene munitum ac in loco aequo locatum,ubi exercitus in expeditione consistebat. Quadratam formam habere solebant et legionarii circum ea altam fossam cavabant et aggerem cum vallo exstruebant. Quattuor portae intra castra ducebant et inter eas duae amplae viae erant, cardo et decumanus, quae in quattuor partes castra dividebant. In quoque quarto milites tentoria sua et tabernacula lignea fingebant. In loco, ubi cardo, vel Via Principalis, et decumanus, vel Via Praetoria aut Decumana, se inveniunt, amplum spatium ad contiones militum idoneum patebat, in quo praetorium, imperatoribus tabernaculum, et ara stabant. Hostes populi Romani legionaria castra bene locata atque bene munita expugnare vel occupare paene numquam potuerunt.
Ets un soldat romà. Tu tries el rang i si vius en temps de pau o en temps de guerra, però has d’escriure una carta (d’uns 200 mots) a la teva mare des del campament tot explicant-li la vida a la legió. També pots ser la mare que contesta la carta del seu fill que està a la legió, però acostumaven més a parlar de la vida quotidiana a les cases. Recorda l’estil epistolar i que has de demostrar que t’has preparat amb escreix el tema de l’exèrcit. Si encara no en tens prou, pots consultar tots aquests articles suggerits en comentari a l’apunt dels Foners baleàrics, també et recomano que abans llegeixis aquest article.
P.D.:
L’exèrcit romà sempre acampava de nit. Els romans tenien diferents tipus de campament: estables (castra stativa), d’hivern (castra hiberna) i navals (castra navalia). A les marxes, un tribú i uns centurions s’avançaven per triar un emplaçament adequat per aixecar el campament. En arribar les legions cavaven al seu voltant un fossat (fossa) de 12 peus de profunditat i 12 d’amplada. Aixecaven amb la terra excavada un terraplè (agger) i damunt hi posaven una estacada (vallum). L’intervallum, un espai de 200 peus d’ample, separava l’atrinxerament de les tendes. Al voltant de la tenda del general (praetorium), es trobava la filera de tendes dels tribuns. Al davant, hi havia un carrer ample (via principalis), tallat per la via decumana. A banda i a banda, hi acampaven els equites Romani i al seu darrere els triarii, els principes, els hastati… Entre la 5a i la 6a cohort hi havia un altre carrer, la via Quintana. El campament romà tenia quatre portes: praetoria, decumana, principalis dextra i principalis sinistra.
CARTA:
“Ave mare,
El meu càrrec com a tribú laticlavius en aquest campament militar està arribant a la seva fi. Després de passar-me vint-i-dos anys en aquest campament, i de portar-ne sis anys com a tribú laticlavi, amb trenta nou anys, estic apunt de llicenciar-me de l’exèrcit.
Primer de tot, hauré de buscar-me una atractiva jove amb la que casar-me, però no és el meu objectiu principal. Vull continuar amb el meu cursus honorem, i arribar a ser cònsul, com ho va ser el meu oncle. Vull seguir els seus passos, i esdevenir una figura important per a l’Imperi Romà, com ho va ser ell. Vull que et sentis orgullosa de mi, com la meva àvia ho estava del meu tiet.
El meu primer pas serà convertir-me en edil curul, supervisant el comerç de la ciutat i resolent petits conflictes surgits entre els comerciants. Però realment el que vull és ser cònsul; dirigir l’estat i les campanyes militars és el meu somni. Sé que no serà fàcil, però treballant i esforçant-me, seré capaç.
En aquest campament, on em queda poc per viure, estic bastant bé. Tot i estar a la frontera amb Germània i estar sota la contínua pressió dels enemics em sento molt segur; les gran estacades que envolten el campament són pràcticament infranquejables, però, per si de cas poguessin arribar a saltar-la, hi ha una terrible fossa envoltant el campament que em fa sentir encara més protegit. Per si això no fos prou, la meva legió, de la qual estic al càrrec, donaria la vida per la seguretat del campament, i es nota alhora de la veritat, quan han de lluitar. No podria estar més segur en cap altre lloc de l’Imperi.
Realment he après moltíssim d’aquests anys a l’exèrcit, em sento diferent, més adult. És ara, després de vint-i-dos anys, quan més preparat em sento per donar el següent pas de la meva carrera militar.
Així doncs, mare, quan pugui sortir de l’exèrcit, tornaré a casa, amb el pare i les meves germanes, a Roma, i des d’allà seguiré amb la meva carrera. He de dir que tot i estar bastant bé aquí, necessito tornar a estar casa i veure-us a tots aviat; us trobo molt a faltar.
Records a les meves germanes, i al meu pare també.
Salve mare, fins aviat.”
Estimada mare,
Des que vaig arribar al campament no he pogut escriure’t abans, però com ja saps estem en plena batalla amb els germànics. Com està la Júlia? i el pare? os trobo moltíssim a faltar.
Com tots els legionaris romans,depenent del càrrec, em van donar un casc(cassis) de bronze amb cresta(crista), una túnica curta i blanca(decursio albata), porto una coratja de malla(lorica hamata) fins als genolls i unes proteccions a les cames(grebas). Per defensar-me tinc varies armes, una javelina(pilum), una espasa(gladius) i un petit punyal. A més un escut de fusta, reforçat amb ferro, i l’exterior recobert de cuir. Així doncs, mama, no et preocupis que estaré bé.
Em donen menjar per molts dies, però malaudarament, m’he quedat sense i no sé quan em tornaran a donar. Se’m fa la boca aigua quan m’imagino menjant un dels teus magnífics plats.
Saps qué? He conegut a un noi del nord que coneix al teu germà Filip. El seu nom es Marc i ve des del nord. Però fa dies que no sé res d’ell. Tots dos som centurions, però ell porta més temps que jo i em dirigeix junt amb la resta del grup. En total som entre 60 i 80 soldats, el nostre grup es anomenat centuria, i lluitem a primera línea de batalla. Espero que no li hagi passat res i torni aviat…
Mama no sé quan et tornaré a escriure, però espero amb candeletes la teva resposta
Amb moltes ganes de que això acabi, i amb afecte et saluda el teu fill,
Nico
La vida al campament
Hola mare,
Quant temps fa des de l’última pluja d’estiu junts? Com estava el darrer garum que em vas preparar?
Són preguntes que ara em venen al cap i només trobo el teu somriure doname calor i força, realment aquí les necessito. Estic destinat a una de les torres de vigilància, com quan era més petit i observava les postes de sol esperant que arribesiu tots per anar a rebreus, aquestes postes de sol queden lluny, molt lluny de casa, arriben soldats des de molts punts, sospito que ells també esperen que algú els rebi amb una abraçada.
Res del que prometian els centurions era cert, no hi ha honor a aquesta empresa que hem iniciat, no hi ha guanyadors, no crec que els déus vulguin saber res del que estem fent en terra ferma. Tu no et preocupis mare, ja que encara no a arribat el moment en què les meves mans, que amb esforç vas convertir-se en una ajuda per als quals les necessitesin, es taquin de sang.
Hi ha un univers paral•lel dins d’aquest murs, enemics i amics es barregen amb tanta facilitat que la lluita passa a ser una lluita individual, per sobreviure, per conservar aquesta humanitat que la guerra ens arrenca de les mans.
Tinc dos molt bons amics, Juli i Manius t’encantaria conèixeixels. Són guàrdies a les torres igual que jo, i quan ens arriba el torn de descansar decidim anar a fer bromes als altres soldats que estan adormits en el campament, l’última que se’ns va acudir va ser recollir totes les peçes de roba bruta que vem trobar pel campament i penjar-les de dalt dels nassos dels que dormien, l’endemà van acusar el mal de cap al fred de la nit, però jo sé que tot va ser culpa de les peçes d’en Manius.
Encara no se quant de temps ens tindran al campament, però crec que aviat podré estar a prop de tots vosaltres, mentres tant tingues un garum a la cuina i potser marrivara la seva olor fins aquí.
Testimo Mare.
Estimada mare:
Quant temps fa desde l’últim cop que vam parlar! Per a que sapigues algo de mi i estiguis informada del teu fill, t’explicaré una mica que hi ha per aquest exèrcit romà i tot el que hi pot haver-hi. Ser un legionari romà no es gens fàcil, i comoporta dedicar-hi molt de temps, ja que qui no responia a la crida per incorporar-se a l’exèrcit es considerat un desertor, perdia la ciutadania i aquí pot ser venut com a un esclau. Aquí, els soldats ens hem de pagar el nostre armament propi que fem servir, i per això, els que son mes rics son els que formen les centúries més ben armades i amb soldats a cavall. En cambi els més pobres, com jo, formem les centúries de soldats a peu. El meu armament consta d’unes armes de defensa i unes altres ofensives. Les de defensa, l’armadura(Lorica) resistent i flexible, l’escut(Scutum), el cinturó militar(Balteus), el casc(Cassis) que em protegeix el cap, les orelles i el coll, les sandálies(Caligae) i la túnica vermella que es tipica en els legionaris. Les armes ofensives, amb l’espasa(Gladius) que la portem lligada a la cintura al costat dret, i el Pilum, javelina que llençem als enemics. Això es fá una mica pesat i es pasa una mica malament, ja que la durada d’aquest servei normalment es d’un any, pero depén de les circumstancies pot durar fins a 12 anys.
La legió es la base del nostre exèrcit romà, ja que estava formada per uns 6000 legionaris, on estan dividits en 10 cohorts, on aquestes, es divideixen també en centúries de de 80 homes cadascuna. El centurió es el que dirigeix cada una de les centúries, pero a l’hora estava sota les ordres del trivú que manava la legió.
També hi han estrangers que formen les unitats auxiliars que ens ajuden a nosaltres per a la lluita.
En els campaments, les principals diversions eren les tavernes, on els soldats prenem vi i cervesa i aprofitem per jugar als daus i fins i tot per assaborir alguns plats que no formaven part de la dieta diària del quarter.
Els soldats, no només hem de saber l’ofici de la guerra, sinó tambe altres oficis com sembrar, cuidar cavalls o recol·lectar collites. També hem de saber alguna cosa de l’ofici relacionat amb l’artesania, per poder reparar les armes, i domincar l’excavació per construir campaments i aixecar murs.
Els soldats rebem pagues extres a l’inici de cada mandat d’un nou emperador, el costum establert per l’emperador Claudi.
Després d’acabar el nostre servei militar, els legionaris rebem un tros de terra o una quantitat de diners equivalent als anys de servei. Per als auxiliars (arquers, exploradors, etc…) la seva principal recompensa es rebre només la ciutadania romana.
Estic orgullós de poder-te escriure i poder-te explicar una mica el que faig en l’excèrcit i el que s’acostuma a fer aquí. Mai olvidis que t’estimo i que, per poc que ens veiem i parlem, sempre serás la persona mes important per a mi, t’estimo.
Atentament, el teu fill Deka.
Ave Mater,
Fa uns quants mesos vaig haver de fugir de casa obligatòriament , ja que actualment, com ja saps, el poble romà està vivint una greu guerra contra l’exèrcit germà.
Primer de tot vull dir-te lo molt que t’enyoro, a tu i a tota la família. Estic vivint un temps molt dur i amés fa molt de fred, i més per les nits quan ja tothom ha de dormir a les tendes de campanya.
En el campament que habito està situat molt a prop d’un riu. Et descriuré més o menys com és perquè et facis una idea. La forma és rectangular i està completament fortificada amb muralles fetes de pedra, amb torres de vigilància, quatre portes i creuat per quatre grans vies principals que delimitaven els espais interns, una era la Via Praetoria, una altra Via Principalis també la Via Quintana i per últim Via Decumana.
Ara t’explicaré el meu càrrec. Ja des de que vaig arribar em van posar a l’orde de genet, sense que ni tan sols ho pogués escollir. Cada dia, abans de que convences aquesta cruel guerra, havia d’anar a preparar els nostres cavalls i dominar multitud d’armes (espases, llances,etc) per després poder derrotar les batalles contra els nostres enemics. amb les armes i els cavalls. En el temps lliure hi disposem de sales d’exercicis, magatzems, termes i el Valetudinarium. El pitjor era la armadura, ja que pesa un munt, però al fi i al cap t’ acostumes.
Espero la teva resposta estimada mare.
vale.
Ave mare,
Lamentablement t’he de comunicar que la vida al camp cada dia és més sinistre, la guerra avança cap el nostre campament, els Grans Triomfs aconseguits i les desfilades sobre la nostra majestuosa capital, Roma, van endinsant-se en la nostra memòria i minimitzant-se amb les atroces derrotes que patim avui. No sabem d’on treure les forces per continuar.
I una notícia encara més fosca em fa preguntar-me el per què de tot plegat: per què vaig decidir entregar-me a una carrera militar, per què no podem viure en pau, per què ell… Per què havia de morir Marc d’entre milers de soldats? Sí, el teu fill, el meu germà, aquell que havia entrat a l’exèrcit per fer el “Cursus Honorum” i poder arribar al més alt de la carrera política, aquell que volia seguir les passes del pare. Mai vaig saber entendre la seva il·lusió i les seves ganes de lluitar i defensar la seva pàtria, saps que jo serveixo a l’exèrcit per obligació. Saps que cap dels nostres coneguts lluiten aquí per la pàtria com ho feia ell, ni tan sols jo, que ho fem només per arribar a una magistratura després de deu anys i a ell només li quedava un.
Els carrers del campament semblen buit, tot i estant entre altres centenars de persones, em sento sol. Encara recordo com sempre m’explicava la seva admiració cap al pare, com pegava l’orella a les parets de bon matí només per sentir com el pare rebia als clients a la “Salutatio matutina”, com li agradava imaginar-se arribar un dia al Senat, sentar-se entre tants homes intel·ligents i poder parlar i debatre amb poder, amb decisió, amb seguretat.
Però amb aquesta notícia mare, només vull arribar a un punt: que això m’ha fet respondre totes aquelles preguntes que em qüestionava abans, que jo lluitaré per a que el seu somni es compleixi, jo arribaré a ser el que ell un dia havia somniat, només en el seu honor, només per a que se senti orgullós de mi. Per defensar els seus ideals i millorar tot el millorable.
Des d’ara i per sempre, mare, el tindré al meu costat.
Ens veiem el més aviat possible,
Juli Cèsar.
Estimada Hel•lena:
Espero que esteu bé a casa i que tinguis cura de la mare. Per aquí de moment tot va bé, encara que s’han començat a donar indicis de que l’enemic atacarà en poc temps. Cada vegada estic més acostumat al pes de l’armadura, ja que, duem una gran quantitat l’armament; el casc, l’escut, les cotes de malla, l’espassa, la javelina… He de reconèixer que ara tot va molt millor que no al principi, ja saps que els entrenaments em semblaven insuportables però, ara el teu germà ja és tot un soldat d’infanteria.
El nostre centurió diu que estem preparats pel combat i que està segur de que sabrem defensar l’honor de Roma. Ens han entrenat molt, la nostra tropa té un gran domini tan t de la javelina com de l’espassa., per tant podrem sortir victoriosos quan arribi el moment de la batalla. Els veterans ens aconsellen en molts dels aspectes bèl•lics, ja que nosaltres tenim poca experiència en camp de batallà i en canvi ells han superat molts conflictes.
La convivència no ha canviat des de l’última carta que et vaig enviar, no em puc queixar del menjar que ens donen i encara que som molts a la tenda ens respectem i ajudem, cosa que fa les coses molt més fàcils. Pel que m’has dit a l’anterior carta suposo que us segueixen arribant els diners que us envio, espero que puguin cobrir la majoria de les despeses.
El teu germà que t’estima:
Narcís.
PD: Cuida molt de la mare i mira perquè és recuperi aviat.
Estimadíssima Matercula:
Tothom al campament legionari dorm, ja que encara no ha despuntat el sol. Però a mi m’és impossible. Dono voltes i més voltes al meu llit de palla sense aconseguir encetar la son.
Aquí, al campament, es respira un nerviosisme espès, quasi tant com la calor estival propi del mes de Sextilis. Vivim esperant el contraatac dels cartaginesos, junt amb el seu venjatiu cabdill Annibal.
Mater, se que sóc un home, se que he estat entrenat durant tota la meva vida per aquesta tasca, però tot i així, tinc por. Enyoro casa meva, enyoro l’olor de casa nostre, i quan, de bon matí, ja entrava a la meva habitació l’aroma a falus acabat de fer. Aquí gairebé sempre mengem pa amb olives, i aquest pa l’hem de fer nosaltres. Mai serà tan bo com el que tu, Mater, fas.
Enyoro el mulsum que el pare feia, ja que aquí tan sols bevem aigua que ens porta l’aqüeducte. A vegades fem grans festes, però només si em guanyat alguna batalla, no com a casa nostre, que sempre festejàvem.
Enyoro les flors del nostre jardí, sempre ben oloroses. Enyoro passejar pel forum central de la nostre ciutat i veure objectes encisadors de tots colors i formes.
Sobre tot t’enyoro a tu mare, enyoro trobar el consol en la calidesa dels teus braços, enyoro els teves paraules tendres.
Cada matí em d’engrassar el nostre pugio i gladiatus. Practiquem el nostre estil de lluita i estudiem les estratègies d’atac que el nostre Pretorià crea, una darrere l’altre.
Però estimada mare, t’has de sentir orgullosa, ja que no em rendiré, lluitaré amb el meu exèrcit, per engrandir el nostre imperi. Lluitaré tot i que Mors, s’endugui la meva vida.
Molt aviat passaré de ser un simple legionari a ser un equite. Tindré el meu propi cavall, que el podré escollir entre els més forts de l’estable, i lluitaré amb els millors soldats de l’exèrcit, ja que hi poso tot el meu cor i la meva anima.
Mare resa per mi, mare, resa a Mart, per a que la meva lluita i la dels meus companys soldats sigui propicia i faci be per al nostre Gran Imperi. Resa a Victoria, per a que siguem nosaltres els guanyadors.
Dintre de poc, Mater, Sol emprendrà el seu camí, com cada nou dia, arrossegat pel seu carro i nosaltres haurem de començar a treballar. El nostre legatus ha creat una nova estratègia. Em de construir una flora naval igual que la dels nostres enemics cartaginesos, així la nostra lluita i la seva derrota serà efectuada amb rapidesa i correctament.
Del teu fill estimat, que des de la guerra t’envia tota la seva estima:
Caius Quintus
Hola Mare,
Com estàs?Espero que molt bé!Jo, estic molt cansat!Ara estem en Germania i estem molt cansats perquè cada dia tenim més atacs i el nostre exèrcit comandat per Legado Publio Quintilio Varo, s’està reduint molt de pressa. Cada dia moren més de deu soldats meus, perquè estem en la primera línia. Hi han 58 homes amb el mateix càrrec que jo!Fa ja cinc anys que soc Primus pilus, des de que es va retirar l’altre i es un càrrec bastant important!
Mare, t’explicaré lo que portem, perquè m’ho vas demanar en la carta anterior.
“Decursio albata”,una túnica curta de color blanc i quan fa fred ens posem uns pantalons curts blancs. La espada que portem és curta, de uns 50cm, que està dins d’una funda i en voltada al nostre cos amb un cinturó “cingulus” i m’han fet un nou escut rectangular, de fusta amb cuir i ribetejat amb bronze. No et preocupis mare, els cascos que tenim ens protegeixen la part posterior del cap i la cara. El casc porta una “crista”, perquè els altres homes ens reconeixin.En les cames porto una greba, em cobreix els peus des de el genoll fins al peu, i al peu porto “caligae”, són com unes sandàlies.
Mare, la setmana passada em van nominar “signifer”, perquè sóc molt valent mare!Espero que estiguis molt orgullosa de mi!
En la pròxima carta t’explicara mes coses mare, perquè ara no tinc temps!
T’estimo moltíssim!Cuidat!
Ave lida!
Aquest vidius ens recorda el panoramix ami i al Edgar a el joc de la play ‘Red Dead Redention’,un joc solitari de l’edat romana…
Ave Mare estimada!
Fa molt de temps que estic en aquest campament a Hispània i encara em costa molt adaptar-me a les condicions.
El primer dia que vaig arribar no sabia absolutament res i tot em semblava estrany.
Encara que ja porto una quants mesos no em faig la idea que em queda una bona estona dins d’aquest campament.
No se per on començar , perquè tinc moltes coses per contar. La primera que sóc un soldat d’infanteria, és un dels postos més importants dintre d’un exercit, ja que tenim mètodes molt eficaços i podem atacar i també defensar-nos. En els primers dies no entenia res, però un amic, en Filp, em va ajudar molt i m’explicà com funcionava els mètodes d’atac,les parts de l’armament, etc. En primer lloc em va dir que tota la part d’infanteria tenia dos sistemes d’atac, la primera es deia la acció de xoc, organitzades en grans concentracions per i empènyer el front dret; consistia en atacar agressivament els punts més febles de l’enemic. El segon sistema consistia en combatre a distància amb armes de major alcanç. Per aquest sistema tots nosaltres portàvem un equip lleuger, que ens donava més agilitat.
Altra cosa que tinc que contar-te com em vesteixo , ja que la nostra armadura és molt pesada i encara em costa acostumar-me. Com la resta dels meus companys, tenia un casc de bonze, una malla que m’arribava fins als genolls, l’espassa que era molt forta i flexible, un punyal d’emergència i l’escut (escutum). També porto unes sandàlies que es diuen caligae, fetes de cuir i a la sola porta claus.
Crec que ja t’he contat una mica com porto la vida al campament, tinc esperançes de poder veuret el més prest possible.
Saluts del teu fill estimat, en Marco!
Ave Mater,
La vida al castre es molt dura, encara que fa temps que no hem tingut cap conflicte amb els Germànics mai pots estar tranquil, ademes desde que hem arribar aquí no para d’haver-hi baixes a causa de les baixes temperatures.
Però no et preocupis mare que a mi em va tot molt be, de moment m’encarrego de dirigir una tropa de cent equites per lo tant soc un dels oficials de mes alt rang del castre i no em matarà el una simple ràfega de fred. Vam instal•lar el castre farà aproximadament un mes i desde llavors hem tingut dos disputes amb els Germànics a les que hem vençut i segurament s’estiguin preparant per fer una altra incursió.
L’altre dia vaig rebre un cofre amb un nou uniforme i unes armes noves arribades des de Roma, tinc ganes de tornar a veure’t mare, encara que aquí no s’està del tot malament no hi ha res com estar a casa, a veure si quan arribo puc dedicar-me a la política. Mare crec que tinc que anar acabant d’escriure, ara aniré a fer formar els equites i a que els hi posin les ferradures noves que han d’estar preparats per si de cas en qualsevol moment arriben els enemics.
M’agradaria saber de tu i dels de casa, un fill que t’estima Carlos.
TRADUCCIÓ
FRASE: Milites Romani non in oppidis sed in castris habitabant, quae sunt praesidium, bene munitum ac in loco aequo locatum,ubi exercitus in expeditione consistebat.
Els soldats romans no vivien en ciutats sinó en campaments, els quals són protegits i ben edificats al lloc pla d’arrendament, allà on l’expedició col·locava l’exèrcit.
Corregeix-me, aquesta última frase no se si estarà gaire bé.
Anna,
això no rutlla: “al lloc pla d’arrendament, allà on l’expedició col·locava l’exèrcit”.
aequus “igual”. exercitus és subjecte; in+ablatiu=CC
Segur que ara rutllarà bé la cosa!
Milites Romani non in oppidis sed in castris habitabant, quae sunt praesidium, bene munitum ac in loco aequo locatum,ubi exercitus in expeditione consistebat. Quadratam formam habere solebant et legionarii circum ea altam fossam cavabant et aggerem cum vallo exstruebant.
Els soldats romans no vivien en ciutats sinó en campaments, els quals són protegits i ben edificats igual que al lloc d’arrendament, allà on l’exèrcit es col·locava en l’expedició. Acostumaven a tenir forma quadrada i els legionaris es precavien al voltant d’aquesta alta excavació i alçaven l’amuntegament amb una estacada.
Compte, Anna! Cal tenir in mente com era un campament romà i aplicar també la gramàtica.
in quo praetorium, imperatoribus tabernaculum, et ara stabant.
No li trobo ni cap ni peus, no em concorda per enlloc!
stabant no se si serà “estaven” pero nos urt al diccionari i si el praetorium es CD i vol dir estaven no se perquè hi ha una cusatiu si amb el verb “ser” va un atribut!!!!!!!!!!!
Anna, és del verb STO de la 1a!
Hola lida!
Aquí et deixo la traducció! He perdut el pen i l’he tornar a fer, per això he trigat tant. El dilluns miraré si per casualitat està a l’aula d’informàtica.
L’última oració m’ha costat una mica…
Els soldats romans no vivien a la ciutat sinó que al campament, el qual es defensa, una bona edificació en el mateix lloc, on l’exèrcit es situa en l’expedició. Solia tenir forma de quadrat i els legionaris cavaven al voltant seu una fossa alta i amuntegaven una pila de material per l’estacada.
Hi havia quatre portes a dins que guiaven el campament, i a dintre dos amples passadissos, el cardo i decumanus, els quals dividien el campament en quatre parts. A la quarta part es trobaven les tendes de campanya dels militars. En el lloc, on el cardo, o la Via principal, i el decumanus, o en la Via Pretoriana o Decumana, es troba, un ampli espai obert idoni per les condicions dels soldats , hi ha les tendes per als emperadors, i estan els altars. Els enemics del poble romà van aconseguir un campament per legionaris ben edificat i localitzat o ocupat gairebé mai.
Laura, ara tens errors que dijous no tenies. Torna-t’ho a mirar.
Com sempre vaig revisar l’aula abans de sortir i no vaig trobar res; però a l’aula d’administració 1 és difícil de veure si algú es deixa algun USB; passa’t demà i pregunta-ho també a consergeria. Bona sort!
margalida, que estic malalt y no m’he pogut ficar al moodle, demà tampoc aniré al cole, que encara no estic gens bé però tranquila que el que et dec ja t’ho faré aquesta setmana…
Edgar, estigues tranquil i millora’t aviat. Dimarts hi ha la vostra junta d’avaluació.
Quina coincidència! Mireu què acabo de trobar una carta des d’un campament en vídeo: http://vodpod.com/watch/3782411-castra-caecilia
Traducció:
Els soldats romans no habitaven a les ciutats, sinó als campaments, que estaven custodiats, ben fortificats i situats en un lloc estrategic, on l’exèrcit feia expedicions. Acostumava a tenir forma quadrada i els legionaris cavaven una alta fossa al seu voltant i juntaven material per l’estacada. Quatre portes guiaven a l’interior del campament i a dins d’ell es trobaven dues grans vies, el cardo i el decumanus, que dividien el campament en quatre parts. En la quarta part es trobaven les tendes dels soldats i (tabernacula lignea fingebant). A un lloc, on el Cardo, o a la Via Principal, i el Decumanus, o a la Via Preatoria o Decumana, es trobava un ampli espai obert idoni per les reunions dels soldats, i en el qual hi havia la tenda del comandant. Els enemics del poble romà quasi mai van aconseguir un campament ben localitzat ni ben defensat per lluitar o ocupar.
Lida!
Aquests dies no he tingut gaire temps, entre examens i tal, però he aconsguir acabar la traducció abans de l’examen, i així m’ha servit com a preparació.
TRADUCCIÓ:
Els soldats romans no vivien en ciutats, sinó en campaments, els quals eren els punts de guàrdia, ben edificats i situats en el mateix lloc que l’enemic, allà on l’exèrcit situava l’expedició. Acostumaben a tenir forma quadrada i els legionaris cavaven al voltat una fossa molt profunda i alçaven una estacada. Quatre portes portaven a l’interior del campament i a entre elles hi havia dues vies amples, el cardo i el decumanos, que dividien el campament en quatre parts. En totes quatre els militars formaven les seves tendes i les tendes de campanya de fusta. Al lloc on el cardo, la via principal, i el decumanus, la via Pretòria i Decumana (?) es troben, es pot veure un ampli espai idòni pels discursos, en el qual estaven la tenda de campanya del general de l’exercit i l’altar. Els enemics del poble romà no van aconseguir gairebé mai guanyar ni ocupar un campament militar ben construit i situat.
Crec que ha estat, Toni, un temps ben invertit! Cal vigilar més l’ortografia i la terminologia ja adquirida (decumanus, praesidium…).
Laura, Coty, Toni, cal polir un xic més aquestes traduccions! Com em coneixeu, eh! Que us vagi molt bé l’examen!
Aquesta es la traducció de l’examen que acavem de fer!! He fet molt poc, el que he pogut… pero ara la puc intentar tornar a fer alguna cosa mes:
Els soldats romans no vivien en les ciutats sinó en campaments, que es guarníen ben edificats i situats al mateix lloc, on l’exèrcit situava l’expedició. Tenía forma quadrada i els legionaris cavaven una gran fossa al voltant. Tenia qustre portes dintre que guiaven el campament, i dintre dos grans vies que dividien el campament en quatre parts. Es trovaben les tendes de campanya de fusta. En un lloc, que el cardo, o la Via principal, o el decumanus, o en la Via Pretoriana o Decumana, es trobava un espai idoni per les condicions del soldat, hi ha les tendes dels emperadors.
Fins aquí he pogut traduir amb el diccionari (no se si estará del tot bé, encara que falten algunes frases).
Després de dinar, Uri, m’ho miro amb més detall i si cal et comento.
Salve!
Aqui penjo la traduccíó Margalida:
Els soldats romans no habitaven en ciutats, sinó en campaments, els quals eren punts de guàrdia, ben edificats i situats en el mateix lloc que l’enemic, allà on l’exèrcit situava l’expedició. Acostumaben a tenir forma quadriculada i els legionaris cavaven al voltat una fossa molt profunda i alçaven una estandard. Quatre portes portaven a l’interior del campament i entre elles hi havia dues vies amples, el cardo i el decumanos, que dividien el campament en quatre parts. En les quatre els militars formaven les seves tendes de campanya de fusta. El cardo, la via principal, i el decumanus, la via Pretòria i Decumana es troben, es pot veure un ampli espai idòni pels discursos, en el qual estaven la tenda de campanya del general de l’exercit i l’altar. Els enemics de roma no van aconseguir gairebé mai guanyar ni ocupar un campament militar ben construit i situat.
Hola Margalida!
Ja tinc la traducció feta, i la he passat a net!
Dema te la entregaré, si no et trobo te la deixare en la teva taquilla, calaix o com és digui en la sala de professors.:)!
Alis, demà tot el matí seré a informàtica 1.
Uri, Dani, no vaig néixer ahir! i ja sabeu perquè ho dic!
Hola lida! no s’havia on posar-te el comentari…només volia dir-te que estava sopan i el meu pare s’ha posat a veure una serie que s’ha estrenat fa molt poc al digital i que reflecta bastant bé el mon romà. S’anomena “Spartacus: sangre y arena”. He buscat un vídeo però està en anglès per què no l’he trobat en castellà. Ara no tinc massa temps però demà que ja he acabat els examens, si t’agrada l’idea, puc fer alguna cosa…
Endavant, Laura! Trobaràs molta informació, també en castellà. Fes una recerca i posa fil a l’agulla!
Ave Lida, aixó es el que em quedava del examen.
In loco, ubi cardo, vel Via Principalis, et decumanus, vel Via Praetoria aut Decumana, se inveniunt, amplum spatium ad contiones militum idoneum patebat, in quo praetorium, imperatoribus tabernaculum, et ara stabant. Hostes populi Romani legionaria castra bene locata atque bene munita expugnare vel occupare paene numquam potuerunt.
Al lloc on el cardo, la via principal, i el decumanus, la via Pretòria i Decumana s’ajunten, es pot veure un ampli espai idòni pels discursos, al qual es trovaben la tenda de campanya del general de l’exercit, i l’altar. Els enemics del poble Romà no van aconseguir mai guanyar ni ocupar un campament militar ben construit i armat.
Espero estar a temps de recuperar algun exercicis que em quedin.
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Cartes des del campament
Ave mare:
Mare te de dir que estic bé, ara estic en un campament a Hispánia, no he tingut temps de poder escriure abans perque hem tingut molts atacs i estem molt enfeinats.Quan vaig arribar em va costar adaptar-me peró ara que ja porto uns quants mesos i ja estic més adaptat.Te de dir que sóc un soldat d’infanteria i per aixó sempre estic fent entrenaments com sóc soldat m’han donat un casc de bronze cassis) de bronze amb cresta(crista), una túnica curta i blanca(decursio albata), porto una coratja de malla(lorica hamata) fins als genolls i unes proteccions a les cames(grebas). Per defensar-me tinc varies armes, una javelina(pilum), una espasa(gladius) i un petit punyal. A més un escut de fusta, reforçat amb ferro, i l’exterior recobert de cuir.Així que mare no et preocupis que estic ben protegit.
La convivéncia no ha cambiat desde l’ultim cop que et vaig escriure els meus companys són molt bons i ens ajudem,el menjar está força bé no em puc queixar, peró espero tornar a casa ben aviat per poder tastar els teus plats. Espero que els diners que us envio us ajudin.
Cuidat molt mare.
Saluts del teu fill que t’estima.
Hola Mare
Et volia dir desde el campament que estic bé, hi som molts que ya volem tornar però fins que o acabi aquesta guerra res.
M’han dit que yo apartir d’ara sere soldat de defensa, m’han donat una llança, i un casc.
Cuan torni ya vuereu tothom com estare de fort, ya que aqui l’unic que fem es exercici per estar en tots moments en forma.
A mi ara em toca estar de guardia a la via principalis, i tranquila mare es la unica que menys problemes té.
Espero que per allà esteu tots molt bé.
Una abraçada.
Salve!!
Ami això em sona i molt eh! jajaja
Vale!
Salve!
Els soldats romans no hi vivien en les ciutats sinó que hi vivien al campament, els quals una guarnició, estan bé protegits. Tenia una forma quadrada i els soldats l’envoltaven mentre que cabaven el fossar i l’enboltaven d’una estacada. Quatre portes conduïen a l’interior del campament, aquestes dues vies eren amples , cardo i decumanus, que en quatre parts dividien el campament. Els soldats formaven les seves tendes, amb llenya. En l’emplaçament, on el cardo, o bé la via principal i el decumanus , o bé via pretoria o decumana, es troba, un ampli espai i s’establien l’assemblea oberta, hi havia la guardia, la tenda del cap, i estaba elevat.
Vale!
Salutacions,
Estimat senyor César,
Senyor César, fa molt de temps que no el veig per cap lloc del nostre gran imperi. Vaig estar lluitant a les guerres de les Gàl·lies i ara m’han destinat a Vindolanda on estic com a genet de reserva. Ara m’estic encarregant de comptar les armes i els subministraments alimenticis.
Tenim:
50 gladii
20pila
60hastae
30equi
2000caligae
Necessitariem que ja que m’han dit que tu t’encarregues dels subministraments de caballs, ens podres enviar un regiment de cavalleria i unes 60 pugios?
El comandant t’ho pagaria molt bé.
Parlant d’uns altres afers, fa 500 dies que no hem rebut cap atac dels bàrbars que viuen més enllà del mur d’Adrià. Per cert, sabies que s’ha mort el meu tiet?
Va ser una gran tragèdia, què és farà! Els déus ens complauen amb menjar i fills. Els meus nens es troben sans i dintre de poc un anirà a formar-se a l’exèrcit romà. Esperem que lluiti com el seu pare. Espero que algun dia vinguis a visitar la meva domus d’Hispània. Dintre de 20 dies aniré a veure la meva família.
Plurimas gratias.
Salve! Et deixo la repetició de la traducció.
Milites Romani non in oppidis sed in castris habitabant, quae sunt praesidium, bene munitum ac in loco aequo locatum,ubi exercitus in expeditione consistebat. Quadratam formam habere solebant et legionarii circum ea altam fossam cavabant et aggerem cum vallo exstruebant. Quattuor portae intra castra ducebant et inter eas duae amplae viae erant, cardo et decumanus, quae in quattuor partes castra dividebant. In quoque quarto milites tentoria sua et tabernacula lignea fingebant. In loco, ubi cardo, vel Via Principalis, et decumanus, vel Via Praetoria aut Decumana, se inveniunt, amplum spatium ad contiones militum idoneum patebat, in quo praetorium, imperatoribus tabernaculum, et ara stabant. Hostes populi Romani legionaria castra bene locata atque bene munita expugnare vel occupare paene numquam potuerunt.
Els militars romans no habitaven a les ciutats sinó en campaments,que són guarnits,ben fortificats i situats al mateix lloc que l’enemic,on l’exercit situava l’expedició. Solien tenir forma quadrada i els legionaris excavaven al voltant una alta fossa ,i alçaven una estacada. Quatre portes portaven a l’interior del campament i entre elles hi havia dues amples vies,el cardo i el decumanus,que dividien el campament en quatre parts. En totes quatre els militars formaven les seves tendes de llenya. Al lloc,on el cardo,o bé via principal,i el decumanus via preatoria o decomana,es troben,podem veure un lloc per discursos,i allà estava la tenda del general i un altar. Els enemics romans no van aconseguir casi mai ocupar un campament ben construït i ben situat.
Salvete!
Estiamda Aemillia
Estic aquí amb els meus pares i el meu germà i la meva germana en el campament. El meu pare com a general de Vindolanda ha de lluitar contra els nostres enemics. Estic molt preocupada i tinc massa por.Les dones estem protegides per soldats que el meu pare ha manat per protegir-nos. Menjar tenim de poca varietat la veritat, ja que n’hi ha molts soldats. Jo i la meva mare estem ajudant a curar els ferits, però és un desastre ja que tenim poc material. Els uniformes:casc amb cresta, espasa, javelina,túnica..), del soldats estan ben equipats. Admiro el meu pare, la tropa tenen un gran mèrit lluitar per el poble. Aemillia t’haig de dir una cosa el meu germà també lluitarà sé què estas promesa amb ell, però no et preocupis estarà amb el meu pare i està ben preparat. Saps que em passo el temps ajudant i també m’he enamorat d’un soldat, un soldat que l’admiro ja que és la mà dreta del meu pare.Confia molt en ell, ell també m’estima ja que m’envia cartes d’amagats quan surto a fer una volta amb el meu germà. Ningú sap res, però crec que que he trobat el meu amor. M’hja dit que desprès de la batalla aniria a demanr la meva mà.
Tinc por de què quan se’n vagi el front amb el meu pare li passi alguna cosa, juntament del meu pare i germà. Diuen que els enemics no estan ben equipats i vestits. En canvi el nostre està alimentat i equipat. L’infanteria i els soldats cada dia s’entrenen i nosaltres els poques noies que estan els admirem, ja que jo nomès admiro el meu Cesàr.
Bé , m’agradaria veure’t i donar-te dos petons i abraçar-te però saps que més impossible veure’t ara en aquest moment. Sé que guanyarem la batalla i quan això passi en tornar-me a veure, estimada Aemillia.I ah, espero que tinguis ben cuidades les meves joies juntament amb les de la meva mare.
Ave!
I aqui et deixo la meva traducció del text:
Els soldats romans no vivien a les ciutats, sinó als campaments, que estaven custodiats, ben fortificats i situats en un lloc estrategic, on l’exèrcit feia expedicions. Acostumava a tenir forma quadrada i els legionaris excavavem una alta fossa al seu voltant i juntaven material per l’estacada. Quatre portes tenia l’interior del campament i a dins d’ell es trobaven dues grans vies, el cardo i el decumanus, que dividien el campament en quatre parts. En la quarta part es trobaven les tendes dels soldats i (tabernacula lignea fingebant). A un lloc, on el Cardo, o a la Via Principal, i el Decumanus, o a la Via Preatoria o Decumana, es trobava un ampli espai obert per les reunions dels soldats, i en el qual hi havia la tenda del comandant. Els enemics del poble romà quasi mai van aconseguir un campament ben localitzat ni ben defensat per lluitar o ser coupat.
Espero que t’agradi la meva carta i que hagi rectificat els meus erros del text.
Salve, salutació coordial per vostè, Lida!
Salve!!!
Lida aquí tens la meva traducció millorada.
Els militars romans no habitaven a les ciutats sinó als campaments, que son guarnits, ben fortificats i situats al mateix lloc que l’enemic, on l’exercit situava l’expedició. Solien tenir forma quadrada i els soldats excavaven al voltant una alta fossa, i alçava una estacada. Quatre portes portaven a l’interior del campament i entre elles hi havia dues amples vies, el cardo i el decomanus, que dividien el campament en quatre parts. En totes quatre els militars formaven les seves tendes de llenya. El lloc on el Cardo, o la Via Principal, i el Decumanus o la Via Praetoria o Decumana, es troba en un espai idoni per als discursos, i allà estava la tenda del general i l’altar. Els enemics de roma gairebé no van aconseguir guanyar ni aconseguir un campament militar ben construït i situat.
Vale!!!
Aquí la traducció:
Els soldats romans no vivien a les ciutats sinó als campaments, on són defensats, ben edificats. Acostumaven a tenir forma de quadrat i els soldats cavaben al voltant per aquell lloc un alt fossat i construien un amuntagament com a tancat. S’enumenaven quatre portes dincs del casmpament i entre dues d’aquestes hi havia dues vies amples, cardo i decumanus, les quals dividien el campament en quatre parts. Els soldats feien les seves tendes i la tenda augural de llenya. En el lloc, on el cardo, o bé via Principalis, i el decumanus, o bé Via Praetoria o Decumana, es troben, estava obert un amople espai idoni per les assemblees dels militars, en el lloc s’aixecaven el praetori, les tendes dels emperadors i l’altar.
La traducció corregida del text:
Els soldats romans no vivien a les ciutats fortificades, sinó en un campament, on estaven custodiats, ben protegits. Acostumaven a tenir forma quadrada i al voltant, els legionaris hi cavaven una alta fossa i construïen un terraplè amb una estacada. Quatre portes conduïen dintre del campament i entre elles hi havia dos camins amples, el cardo i el decumanus, per on el campament es dividia en quatre parts. Els soldats formaven les seves tendes i tendes de campanya de fusta.
En el lloc on es troben el cardo, la Via Principal, el decumanus, o bé la Via Pretòria o la Decumana, s’estén un ample espai apropiat per les assemblees dels soldats en el qual s’establien el praetori, les tendes dels caps i l’altar.
Salve!!
Aquí la meva traducció:
Els romans no vivien a les ciutats sinó als campaments, on són defensats, ben edificats. Acostumaven a tenir forma quadrada i els legionaris cavaven al voltat una fossa profunda i alçaven una estacada. Quatre portes conduien a dins del campament i a entre elles hi havia dues vies amples, el cardo i el decumanus, que dividien el campament en quatre parts. En totes quatre els soldats formaven les seves tendes i les tendes de campanya de llenya. Al lloc on el cardo, o bé la via Principalis, i el decumanus, o bé la via Praetoria o Decumana,es troben, estava obert un ample espai idoni per les assamblees dels soldats, en el qual estaven la tenda de campanya del general de l’exercit i l’altar.
Vale!!
Estimada mare:
Ja fa dos mesos que no t’escric, he rebut les vostres cartes encara que no he tingut temps de respondre-les ja que he estat molt enfeinat i l’altre dia vam tenir que lluitar contra el troians.
En aquesta batalla la meitat del nostre exèrcit va morir.
Cada dia que passa penso en vosaltres esperant arribar a casa i estar tots reunits de nou i intentar no pensar en tot el que ha passat aquets dies, he sigut molt afortunat per ser viu, cada minut que passo aquí dins penso que pot passar qualsevol cosa.
El campament esta situat davant de l’enemic i te forma quadrada, casi no res ja que em d’estar a la guait perquè en qualsevol moment ens poden atacar, dormim en llits de palla i el menja es bo, mengem carn, formatge…
Us he de donar una molt bona noticia , he conegut una noia molt maca i ella es una de les raons per la que em desperto cada dia amb un somriure a la cara, es diu Julia i tenim una relació.
Estic esperant que tot acabi ben aviat per poder presentar-vos la, segur que us porteu molt bé!
Espero escriure’t ben aviat!
Us enyoro molt família! un peto i una abraçada molt forta.
Aemilius.
Salve mare!
T’escric des del campament. Se que fa setmanes que no t’escrivia, hem estat ocupats perquè van intentar assaltar-nos. Per sort el campament té fosses i les estacades que l’envolten i després de dies intentant atacar-nos s’han rendit i s’han retirat. És el primer dia de descans després d’una setmana. M’ha tocat varies vegades estar de guàrdia i amb el fred que fa aquí és dur. Les nits es fan llargues i trobo a faltar el clima càlid de Roma.
Fa dos dies va arribar el armament nou. Han arribat com 5.000 llances noves, uns 3.000 arcs per defensar-nos des de la passarel•la del campament. També han arribat noves cuirasses per protegir-nos, escuts (Scutum) i cascs (Cassis). També han arribat sandàlies (Caligae), sort que son bastant còmodes perquè hem de caminar moltíssim. La veritat és que costa acostumar-se a portar-ho tot en conjunt, trobo que es massa pes.
Encara que realment el motiu d’aquesta carta es avisar de que m’han ascendit. Com ja saps formava part d’una centúria i era un optio. El cas es que l’altre dia, per desgracia, el nostre centurió va morir en combat. I han decidit que jo soc l’indicat per assumir el seu càrrec. Em sap greu la pèrdua però a la vegada suposa grans avantatges per mi.
Espero que esteu be. Com està el pare? I el Iulius? Que sàpigues que us trobo a faltar i que tinc ganes de poder tornar a casa i abraçar-vos.
T’estimo mare,
Marcus.
Carta:
Estimada mare:
Avui al campament han arribat molts dels nostres soldats ferits. Per sort, jo no estic a la guerra, em tenen ajudant als soldats que arriven molt ferits.
Ja se que estat dos messos sense escriure, ho sento si t’has espantat, però, ja saps, aqui estem tots els dies ocupats.
Ahir els Germanis, ens van atacar al campament amb llances, van destruir part de l’esctacada que vam construir. Per sort, els vem podem liquidar a tots abans de que fessin alguna bogeria. Ara mateix l’estan tornant a fer.
Tinc moltes ganes de veure’t mare..Espero que tot estigui anant bé per casa. Què tal està la Iulia? I el pare?
A la Iulia li he fet amb les meves mans una nina de fang, suposu que arribarà quan envii la carta.
Mare he de marxar, estan arriban més ferits..
Us trobu a faltar a tots, ens veurem arribat!