Àmbit colonial grec
Rutes comercials gregues. El Fil de les Clàssiques
Atenes, al llarg dels segles VII i VI aC, a causa de la posició geogràfica, va poder desenvolupar un gran comerç amb les colònies de l’Àsia Menor. Al port del Pireu, hi arribaven cereals (aliments necessaris però escassos a Grècia) del mar Negre i de les colònies, de Magna Grècia, Sicília, Egipte, Península Ibèrica.. i des d’allí s’expedien, sobretot, objectes de ceràmica. Atenes depenia de la importació de blat. Tant els mercaders com els comerciants eren metecs. També hi havia funcionaris encarregats de vigilar el comerç per servir els interessos dels consumidors:
També eren anomenats per sorteig deu vigilants del gra (sitofílacs), cinc per al Pireu i cinc per a la ciutat; però ara n’hi ha vint per a la ciutat i quinze per al Pireu. Aquests tenen cura, de primer, que el gra es vengui a l’àgora a preu just i, després, que els moliners venguin la farina en proporció amb el preu de l’ordi, i els forners, el pa en proporció al del blat, i que el pa tingui el pes que ell fixin, ja que la llei els mana de fixar el pes. ARISTÒTIL, Constitució d’Atenes 51
L”escassetat del metalls també va incitar a moltes polis gregues a l’aventura d’ultramar. El ferro s’extreia, a part del cap Màlea al Peloponnès, a Anatòlia, a la costa meridional del Pont Euxí i a Etrúria. L’or i la plata provenien de la zona de l’Egeu i de la mar Adriàtica, de la Ibèria i de la Gàl·lia. Però, sens dubte, els elements més indispensables eren el coure i l’estany, l’aliatge dels quals dóna lloc al bronze. A Xipre es troba molt de coure però també a Al Mina, a Etrúria, a la Gàl·lia, a Ibèria, en concret a Tartessos, i a Cornualla al sud-oest de Gran Bretanya.
Altrament, hi va haver un important comerç de salaons, fusta, sal, ambre, papir, espècies, béns de luxe i esclaus. Al seu torn, els grecs bescanviaven productes luxosos i manufacturats: vi, oli d’oliva, ceràmiques fetes amb torn, joies, perfums, teixits, productes metal·lúrgics elaborats, armes, etc.
Aquest tràfic va permetre que els comerciants i els naviliers s’enriquissin i que l’economia de moltes polis deixés de ser autàrquica per passar a formar part de grans xarxes comercials amb economia monetària.
Què n’opineu de les importacions i exportacions gregues? Avui passa el mateix amb el comerç, amb el control del pes i el preu del blat…? Entre tots, omplirem aquest Google maps de monedes gregues. Us recordo que les imatges que hi poseu han de tenir Creative Commons. Si no heu comentat aquest apunt, ara és el moment, així com de fer-ne un a Aracne fila i fila!
Veure Monedes gregues antigues en un mapa més gran
Hola!
Aquest google maps sembla interesant!
Aviu en dia, encara hi han vaixells que transporten el comerç, pero tot ha desenvolupat moltissim, ara hi han camions, avions, trens etc..
Abans tardaven molt més en transportar, ara tarden hores..!
Χαιρετε!
Nosaltres que ens pensem que tot el que fem és ben modern, i tot ho hem tret dels nostres avantpassats grecs i romans: la globalització ja va començar temps endarrere! (igual que moltes altres coses).
Eren ben intel·ligents els grecs, sabien a on havien d’anar a buscar això que necessitaven i utilitzaven la via marítima, en la qual eren molt bons, per aconseguir-los.
Això dels vigilants s’assembla a justament del que es queixen avui dia els pagesos: de que ningú controla el preu que posen els comerciants i que ells es queden amb molt pocs beneficis quan són els que fan els treballs més durs.
Després em miraré aquest Google Maps i buscaré monedes!
Adéu!!
Alissa, encara avui el comerç marítim té un pes cabdal. Tal com diu la Coty la globalització no és un invent modern, ni l’emigració. Seria un tema molt interessant de treballar transversalment.
Si coneixeu un forner o una fornera de fleca, li podríeu demanar qui regeix el preu de la farina i del pa…
Pel que fa al Google maps de monedes gregues, heu de ser més curosos amb l’ortografia i l’expressió, sobretot l’Alissa. Aegina en català és Egina. Carlos, no h’hi ha prou en enllaçar una imatge amb CC, cal descriure la moneda i relacionar-la amb la ciutat que l’encunyava. Laura, crec que en comptes d’Edessa hauries de posar Macedònia…
Apa, que heu començat amb força; és qüestió de polir la feina començada i continuar. Ànims!
Estupendo artículo, Margalida. Me gusta mucho el primer mapa. ¡Qué claridad! Un abrazo.
Muchas gracias, Ricardo. Si te gusta, lo pondré en la wiki de Chiron en catalán y en castellano. Hasta pronto.
Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » Qüestionari: el comerç grec
No us oblideu de fer el qüestionari i en acabar d’enviar-lo.
Hola Lida!:)
Bueno que podria dir del comerç, jo personalement no sabia que en tenia tanta importància i que es tractava d’un de tan actiu com tu afirmes. La veritat es que en tenia una super bona situació, per fer arribar mercaderies de totes parts, i sobretot d’ultramar ja que Grècia en té molts ports.A més de haver tingut molt de contacte amb l’orient, també en va tenir amb el Mediterrani,ja que a Mallorca, possiblement es va trobar relacions comerciants amb Majorca,ja que van trobar un vaixell grec arcaic de cala Sant Vicenç.
Podem dir que els intercanvis de productes, es a dir es tractava d’un comerç empòric portant una càrrega molt heterogènia, com ara àmfores de vi gregues, ibèriques, peces de vaixella, fins a 130 piques de ferro, lingots d’estany i molins de pedra per moldre cereals,entre altres. Una altra cosa que van tenir molt en compte els grecs van ser la manera exclusiva de contruir una nau sense cap mena de metall, sinò que van utilitzat fustes que es cosien en forma de ziga-zaga amb cordes d’espart.
vale!
Lida!:)
Pf! Els grecs havien de recórrer molt a les importacions de matèries primes i aliments per poder tenir-ne, ja que la seva terra es i era molt muntanyosa i tenien certes dificultats per treure’n profit d’elles al igual que es pobre en metalls i minerals, pel que diu el text.
Però tot i així, la situació en que es troben -zona costanera mediterrània, envoltat de països rics en aquets materials, etc.- i la seva gran flota naval, podien sovint comerciar amb aquets productes. Era molt important per a Grècia!
Sembla increïble com ja en la època clàssica utilitzaven recursos i maneres de comerciar iguals o similars com els que utilitzem ara, amb això es pot veure que no em canviat tant amb el temps!
Sense perdre temps em posaré a buscar monedes gregues per aportar la meva part al Google Maps.
Vale!
M’enrrecordo de que vaig fer el google maps de les monedes, sens dubte el grecs van dominar el mar mediterrani, no vull imaginar la de hores que havien de fer desde que sortien del Pireu fins que arribaven a la Cornualia.
Crec que a nivell de comerç els grecs eren molt semblants al que fem ara avui dia amb l’importació i exportació de mercaderies des del continent asiatic, nosaltres ho fem a gran escala perque tenim els medis peró que amb vaixells de fusta amb veles i rems fessin aquells llargs viatges sorprén molt.
Hola Margalida,
acabo de fer el questionari del comerÇ:)!
aquest article el vaig comentar l’any passat, quins records i també vaig introduir aquest google maps:)!
Així, m’agrada, Alis, que et tornis a posar les piles!
XAIPE!
És increïble el llarg camí que havien de recòrrer els grecs per tenir una mica de metall o algún material que actualment trobaríem indispensables. Han estat molt inteligents per trobar llocs i saber trobar-los, aprofitar-los al màxim, sobretot utilitzant i crean nous camins i mitjans de transports per obtenir aquestes primeres matèries.
Lo que fa els vigilants, sembla que hi hagi perdurat al llarg dels anys fins avui dia, ja que aquest mateix treball està a càrrec d’altres persones en el mercat a l’engrós.
Aquest Google mapes es molt interessant com diu l’Alis.
Ara amb poso per fer-ho, em sembla molt interessant el comerç grec.
Χαιρετε!
Em sembla fascinant tot el que vàren fer els grecs per al comerç, ja que segurament gràcies a ells el comerç avui en dia és el que és.
No imaginava que tinguéssin que recórrer tants i tants llocs per cercar metall o altres espècies, i menys que gràcies a això viatgéssin tant i descubrissin tantes coses!
Salve!!
Deu ni do la feina que els hi portava poder transportar materials tan essencials com per exemple els cereals ja que només eren abundants en llocs molt concrets o el ferro que encara són menys els llocs on es troba.
Generalment les rutes són bastant llargues això els hi deuria molt de temps per poder importar-les i exportar-les.
Actualment un dels cereals mes consumits encara ara és el blat.
També cal dir que encara avui dia el comerç marítim te un pes molt important encara que tinguem més facilitats per aconseguir aquests materials.
Vale!
woo no sabia aquesta qualitat de comerç dels grecs, l’apunt està molt bé, crec que abans ho feien així i era la manera més important de comerciar però ara es tarda hi ha molts mitjans de transports i molt ràpid.M’ha deixat impressionada a la manera de negociar amb altres països, està molt bé.
He afegit una entrada al Google Maps. Una decadracma d’Akagras en la qual s’hi representa mitjançant l’àguila, el mite de Faetont.
És increïble tot el temps en què els ports senyalats al primer mapa es van mantenir com a centre d’entrada i sortida de mercaderies. Fins i tot, actualment, algunes de les ciutats destacades continuen sent importants avui en dia!
SALVE!
És increïble el llarg camí que havien de recòrrer els grecs per tenir algún material que actualment trobaríem rapidament.Segurament gracies a ells el comerç avui en dia és el que és.
Vale! 🙂
Hola!
Trobo que aquest article és molt interessant ja que explica un tema bastant dens però amb unes paraules molt entenedores i està molt ben estructurat. a més, cal afegir que tinc l’examen d’aquest tema el proper dilluns i m’ha servit per repassar. Com que també teniem la tasca d’elaborar el nostre propi mapa d’importacions i exportacions a la Grècia clàssica, aquest mapa és també, una font d’ajuda. En definitiva,aquest article és perfecte per resumir part de la matèria que estem fent ara a classe.
Crec que el mercat, les importacions i les exportacions, tenien molta importància a Grècia ja que la geografia del territori dificultava el conreu i el mercat interior perquè com ja sabem, el terreny estava fragmentat pel relleu muntanyós i l’abundor de valls.
Actualment el comerç té gran importància però és molt més fàcil comerciar ja que tenim molts mitjans de transports que ens faciliten la tasca.
Adéu!
Bé, Carla, doncs sembla que els aclariments de la Margalida han funcionat, perquè realment crec que t’ha quedat clar el tema.
hola!
Aquest article explica sobre el que hem estudiat a classe, que com que Grècia està travessada per altes muntanyes des del nord-est fins al sud-est, i que les muntanyes ocupen un 80% del territori, no es podia conrear i la població grega es va desplaçar a les costes, on allà va desenvolupar a grosso modo el comerç.
Com ha dit la carla, les importacions i les exportacions eren importantíssimes perquè si no la seva economia o gastronomía sería molt feble i no podríen avançar. Actualment, comerciar és imortant però és molt més fácil i ràpid.
Adéu, sento no poder afegir res més.
Salve.
Primer he de dir que és un article molt interessant. Explica molt clarament totes les exportacions i importacions que van realitzar els grecs.
Vale.
Salve!
Es interesant descobrir d’on provenen moltes de les coses que tenim ara..
Jo vaig afegir la plata al google maps
VALE
Aquests són les principals importacions de Grècia.
– El ferro del cap Màlea (Peloponnès) i a Anatòlia.
– L’or i plata de Lídia, d’Ibèria, de Gàl·lia…
– L’estany de Tartessos, Cornualla…
– El coure d’Etrúria, Ibèria i Gàl·lia.
– Els cereals de la Magna Grècia, Sicília, Ibèria Egipte…
Però els grecs també exportaven:
– Ceràmica (port del Pireu).
– Vi, oli, papir, esclaus…
– La cultura.
Aquest article és molt interessant ja que parla sobre les importacions i exportacions d’aliments grecs. Ja que exportaven aliments ben saludables(cereals,vi,oli,or i plata..).
Aquestes exportacions i importacions van permetre els coemrciants doncs que s’enriquissin en l’economia i s’ampliessin les xarxes comercials.
Tot i que he de dir, que actualment està passant lo mateix que fa molt de temps, ja que en aquest món s’ha de exportar i importar per viure, perquè malaugradament en tots els paÏsos exporten i d’altres importen, ja que no tenen totes les matèries priemres en el sector, han d’importar.
Χαιρετε!
Basant-me en Empúries he fet un petit recull del que va acollir dels grecs aquella població i per tant del comerç que hi hauria allà en aquella època.
Abans de que arribessin els grecs, Empúries estava habitada per poblacions bàrbares del final de l’edat de bronze amb la seva respectiva cultura.
Quan els grecs desembarcaren allà i fundaren la colònia d’Empòrion,
(Empúries) de manera gradual es va anar estenent en la seva influencia comercial que va arribar al sud més enllà de l’Ebre i cap a terres de l’interior. El seu port tenia un tràfic intens, hi arribaven tota mena de productes d’altres regions: vi, oli, ceràmiques, armes, perfums i articles exòtics. Una gran part de la població es dedicava al comerç i a la navegació i una altre gran majoria, elaborava manufactures pròpies com ara ceràmiques, teixits de lli i sal.
Tots aquests productes eres intercanviats amb els pobles indígenes veïns per productes agrícoles, sobretot cereals i metalls com ara; el coure, el plom, la plata i el ferro.
El que els grecs van introduir principalment a terres catalanes va ser un nou concepte d’urbanisme, de cultura i de tècnica. El vi i l’oli d’oliva van incidir en les formes de relació social i en les dietètiques. Les ceràmiques gregues que contaven amb imatges, van revolucionar l’iconografia indígena; van fer conèixer també la ceràmica feta amb torn, les tècniques de navegació, nous sistemes constructius, noves idees i pensaments.
Els perfums, les joies, els teixits de qualitat i els productes metal·lúrgics manufacturats van despertar en els indígenes noves necessitats materials. Es a dir, que en pocs anys, el món indígena va canviar per adaptar-se a una forma de vida civilitzada com era la grega.
També és molt important la introducció de l’escriptura al poblat iber, ja que gràcies a això, van crear una escriptura de tipus semisil·làbic a fi de poder anotar la llengua ibera.
Núria, veig que ja has tret avui mateix profit al flamant llibre Grec de segon. Així m’agrada!
Χαιρετε!
Sí Lida, tot és molt més facil amb el llibre la veritat!!
Χαιρετε!!!!
M’agrada molt aquest article. Mentres anava llegint he anat comparant com era el comerç en aquella època i com es actualment. No ha cambiat gaire. Actualment fem el mateix tipus d’importacions i exportacions. Mirem els territoris on estan les primeres matèries que ens son d’interès i comercialitzem allà (importació i exportació).
Trobo que la tècnica que utilitzen per fer tràfic de primeres matèries, aliments,… (les colònies d’ultramar) va ser una gran idea. Gràcies a les colònies que anaven instaurant a territoris rics en terres conreables (on es conreava cereals, vinya,…) van fer possible l’enriquiment de les polis gregues.
Trobo que el tema del comerç (importacions i exportacions es interessant i m’ha agradat llegir-lo).
Per cert, he introduit la moneda “Bruttium” al google maps.
Adeu!!!
Monnaies grecques
http://www.histoiredelantiquite.net/archeologie-grecque/monnaies-grecques/
Salve!
Atenes gràcies a la seva posició geogràfica va poder desenvolupar molt el comerç. El port més important del qual importaven blat i ceràmica era el Pireu. Com que els grecs eren escassos en metalls això va fer que tinguessin que comerciar pel mar. Importaven productes com l’or i la plata de Gal·lia de Lídia, etc. també estany, ferro i cereals. Els grecs bescanviaven productes manufacturats (vi, oli, ceràmiques…)En quan a la moneda els atenesos utilitzaven la dracma que tenia una Òliva i una branca d’olivera.
Al port de Pireu, hi arribaven cereals del mar Negre i de les colònies i des d’allí s’expandien objectes de ceràmica. Atenes dependia de la importació de blat. Els grecs també importaven metalls: el ferro s’extreia de Anatòlia o d’Etrúria; l’or i la plata provenien de Lídia, de Tasos, de Tràcia, de l’Adràtica, de la Ibèrica i de la Gàl·lia; l’estany provenia de Tartessos i de Cornualla; el coure de Xipre. Hi va haver un important comerç de salaons, sal, fusta, papir, ambre.. Els grecs bescanviaven productes manufacturats: vi,oli, ceràmiques..
Salve!
He introduit una moneda de la illa de Naxos que és força peculiar.
he introduit la moneda de Tessàlia, es mostra la imatge d’Alexandre III, és una dracma. Està encunyada el 323-300 a.C.
Salve!
Podem veure com els grecs recorrien moltisims kilometres per tal de poder proveïr-se, com per exemple al port del Pireu, hi arribaven cereals del mar Negre i de les colònies, de Magna Grècia, Sicília, Egipte, Península Ibèrica i des d’allí s’expedien, objectes de ceràmica. Atenes depenia de la importació de blat.
Per tant veiem com els comerciants es van anar enriquin i es van ampliar les rutes comercials marítimes.
Salve!
Jo ja he incluit informació en el Google Maps!
Neapolis, Lasithi, Grecia.
Salve!!
Crec que els grecs van fer un bon treball amb el comerç, hem sembla una mica asombros veure coses que avui en dia es fan servir i pensar que son técniques noves i adonarme que ja venien dels grecs.
Avui en dia encara s’utilitza el comerç maritim.
Vale!!
XAIPE!
Avui dia, creiem que anem a la última moda i que tot ve dels grecs, però hem pogut veure que estem equivocats. Tot això ve de temps enrrere!
Els grecs, però, sabien a on havien d’anar a buscar tot allò que necessitaven i utilitzaven el transport marítim, en la qual eren molt bons, per aconseguir-los.
Vale 😀
Veiem com els grecs recorrien moltisims km per tal de poder proveïr-se, com per exemple al port del Pireu, hi arribaven cereals del mar Negre i de les colònies, de Magna Grècia, Sicília, Egipte, Península Ibèrica i des d’allí s’expedien, objectes de ceràmica. Atenes depenia de la importació de blat.
Per tant veiem com els comerciants es van anar enriquin i es van ampliar les rutes comercials marítimes.
Com que el grecs eren d’escassos metalls això feia que comerciar per el mar. També bescanviaven productes manufacturats: vi,oli, ceràmiques…
En les monedes els atenesos utilitzaven la dracma que tenia una Òliba i una branca d’olivera.
Xaipe!
Atenes gràcies a la seva posició geogràfica va poder desenvolupar molt el comerç.
-El port més important del qual importaven blat i ceràmica era el Pireu. Com que els grecs eren escassos en metalls això va fer que tinguessin que comerciar pel mar.
-Importaven productes com l’or i la plata de Gal·lia de Lídia, etc. també estany, ferro i cereals. Els grecs bescanviaven productes manufacturats (vi, oli, ceràmiques…)En quan a la moneda els atenesos utilitzaven la dracma que tenia una Òliva i una branca d’olivera.
Atenes expandia el seu comerç a través del meditarrani. Del port de Pireu expedien objectes de ceràmica. A causa de l’escassetat de metalls Grècia va haver de transportar per exemple el ferro des del Peloponnès i el or i la plata de Lídia , de Tasos, Tràcia, l’Adriàtica, Ibèria i Gal·lia.
Salve!
He introduït una moneda d’Atenes que és un dracma en el que surt l’òliba, que simbolitza a la dea Atena.
Jo he fet una altra versió de les monedes de Tàrent. Hi surt Tares, el llegendari fundador de la ciutat. Al principi creia que es tractava del mite d’Arió, però al cap d’una estona de recerca m’he adonat del meu error.
Bona feina, Arnau! Endavant!
Camila, quina moneda has introduït al Google maps?
salve!
Lida jo he fet la moneda anomenada dracma de rhodes i he fet una mica d’explicació i l’insertat una imatge.
Jo he agregat la moneda grega de Siracusa.
Els grecs per poder comprar i vendre productes recorrien molts kilòmetres, majoritàriament per transport marítim. El port principal d’exportacions i importacions era el port del Pireu on hi arribaven per exemple cereals i majoritàriament s’exportava ceràmica.
Actualment també s’exporten i s’importen coses per via marítima i pensar que la majoria de vies marítimes venen dels grecs es fascinant ja que tenien pocs recursos per recórrer tants kilòmetres.
Xaipete!!! 🙂
Jo he agregat la moneda grega de Caulonia.
Tot ha canviat completament , ara per comprar cualsevol cosa tan sols has d’anar pel poble, pero avans s’havian de recorrer molts quilometres i practicament en vaixells via maritima.
Ara tambe hi han vaixells per comerciar pero tambe son molt diferents.