Regalar joguines als infants per Nadal, ben lluny del consumisme i materialisme actual, respon a un seguit d’imaginaris forjats a Occident des de fa més de dos mil cinc-cents anys. Sempre ha resultat ser meravellosament fascinant que, per sobre del poder dels pares, personatges (que podríem titllar de sobrenaturals) portin joguines a la canalla.
La història de la joguina va de bracet de la història de la infància. La joguina com a regale donum dels nens i de les nenes forma part de la vida quotidiana de les grans civilitzacions indoeuropees. Regalar una joguina, en un moment d’escassetat d’objectes, esdevenia tot un gest ben transcendent: implicava un esforç material en pro de la felicitat del nen (esforç que sovint encara representen avui els regals de Nadal!) i una manera també d’admetre que jugant se n’aprèn (ludere et discere). Oferir una joguina s’embolcalla així d’un valor espiritual i s’ acompanya de tot un ritual.
Estela àtica en què s’ofereix una nina a una nena. Museu Calvet, Avinyó
Els nens grecs també jugaven i les seves joguines no eren res de l’altre món en comparació amb la sofisticació de les joguines actuals, però feien la seva funció. Al bressol ja se’ls regalava un sonall, el soroll del qual creien que posseïa la virtut de conjurar influències malèfiques i alhora tenia una significació màgica. De seguida, rebien bestioletes de joguina, una roda per caminar, carretons amb llança que es conserven en els pitxerets en miniatura per a nens, que no passen dels 5-10 cm d’alçada i que s’empraven en la festa de les Antestèries, celebrades els dies 11 a 13 del mes d’Anthesterion, el vuitè mes del calendari àtic, corresponent al nostre mes de febrer, en honor de Dionís en què els ciutadans atenesos feien concursos de beguda i tastaven el vi novell. En el decurs d’aquesta festa, els nens de tres anys rebien el seu propi pitxeret (οἰνοχόη) i feien l’entrada en la comunitat religiosa. Les representacions pictòriques d’aquestes gerretes ens forneixen molta informació sobre les joguines gregues i sobre escenes exclusivament de nens jugant amb animals o amb diverses joguines, ja que les nenes no eren considerades com a ciutadans de debò. Segur, però, que les nenes també jugaven de valent en els gineceus i en els patis de les cases amb aquests carretons de joguina! Les nines, fetes de tota mena de materials, eren les joguines típicament femenines, amb els seus vestidets de drap i mobles en miniatura de fusta, plom o terracota. Els infants que morien prematurament eren enterrats amb els seus ninots i pitxerets, per això se n’han conservats tant i tants.
Enòcoe Anthesteria Louvre L71
A la segona meitat del mes d’Anthestèrion, cap al 14 de març, també se celebrava el festival atenès de les Diàsia (Διάσια) en honor de Zeus en el decurs del qual hi havia una fira de gran renom en què hi havia un comerç de joguines segurament en concomitància amb la mitologia, ja que devia ser en honor de Zeus infant que s’oferien regals als més petits.
“Estrepsíades: Quan eres una criatura balbucejant de sis anys et vaig fer cas: amb el primer òbol a la mà que vaig guanyar com a jurat et vaig comprar un carret a les Diàsia.” Aristòfanes, Els Núvols 861-864.
Una tercera font pagana la trobem a Roma, en la celebració de l’Any Nou romà. En el ritual de les Saturnàlia, que tenien lloc entre el 17 i el 23 de desembre, el déu agrari Saturn s’insereix en l’imaginari del nen diví que regeix l’Edat d’Or, un període mític de pau i riqueses, un període de renovació. Eren set dies de banquets, de xerinola i d’intercanvi de regals en ocasió del solstici d’hivern, en què la llum vencia la foscor, i del canvi d’any per tal d’afavorir la bona sort.
El primer dia de les Saturnàlia que rebia el nom de Sigillària, es dedicava, segons Macrobi, exclusivament als nens ja que es creia que encarnaven els poders salvífics del jove Saturn. Els familiars els regalaven els sigillae, petites figuretes de cera o de terracota, sovint articulades. El barri de Roma on es fabricaven va rebre el nom de Sigillaria.
Durant les Saturnàlia, s’escollia el rei i manava els altres a partir d’uns jocs d’astràgals, en què es cantava: Rex erit qui recte faciet, qui non faciet non erit. En sabeu la traducció? No us recorda la festa de l’Epifania en què es menja el tortell de Reis i qui troba la fava esdevé el rei? o la tradició medieval del bisbetó de Montserrat que comença a celebrar-se el dia de Sant Nicolau, patró dels escolans, que n’elegeixen un que els farà de bisbe (bisbetó) i que comença el seu govern la nit dels Sants Innocents, del 27 al 28 de desembre, i disfressat de bisbe beneeix el poble des del tron episcopal i fa un sermó? i el tió que caga regals a bastonades vora la llar de foc, no us recorda l’antic origen solsticial del Nadal?…
Grècia i Roma aplanen el camí envers l’acceptació d’un fet miraculós, en què tres savis d’Orient seguint el gran estel arriben fins als afores de Betlem i en una cova adoren l’infant i li ofereixen or, encens i mirra. La nit de Nadal s’estableix al calendari el 25 de desembre a la fi del regnat de Constantí, entre el 325 i el 363. És als Evangelis armenis de la infància, segles VI-VII, que els savis esdeven reis mags i reben el nom de Melcior, Gaspar i Baltasar. Ja a les pintures paleocristianes de la catacumba de Priscil·la i en un sarcòfag del 343 se’ls representa junts i amb molts regals.
Reis Mags. Catacumba de Priscil·la
A la península Ibèrica, l’Epifania ha sobreviscut des de la superposició als cultes grecoromans dels segles III-IV fins a l’actualitat, tot i que no són els únics personatges donadors de regals, per exemple a Cantàbria Anjana portava regals als nens el dia de Reis, i a les llars basques és el carboner mitològic l’Olentzero qui els fa regals el dia de Nadal. En els països nòrdics el significat de l’Epifania va anar minvant i s’instaurà un nou imaginari situat a la vigília de Nadal, el pare Noel, dit també Santa Claus. El nen amb “Deixeu que els infants vinguin a mi…” adquireix un paper central i alguns sants, protectors dels infants, es converteixen en portadors de regals, com sant Nicolau que anota en un llibre vermell les bones i males accions de la canalla i damunt un ase porta a les llars dolços i regals que deixa a les portes i finestres decorades amb sabates, cartes i dibuixos. Aquest costum ben arrelat des de la primera meitat del segle XVI, es mantindrà en els països calvinistes mentre els protestants el substituiran pel nen Jesús. A Itàlia repartiran les joguines la nit de l’Epifania santa Llúcia, portadora de llum, i la bruixa Befana, capaç de convertir les parets en massapà.
Sigui com sigui, són dies de canvi i de renovació en què els nens i les nenes, reis i reines de les llars, reben la seva joguina i l’alegria que els suposa alegra a qui s’ha sacrificat financerament per adquirir-la, perquè donar és més important que rebre.
“Els Reis ja vénen…”? Els heu deixat menjar, i aigua per als camells? i les sabates enllustrades al balcó?…
Que tingueu uns bons Reis!
Extraordinari article sobre les nostres tradicions, Margalida. Qui pot dubtar que som grecs i som romans alhora? Ho portem a la sang! Que els Reis Mags ens regalin il·lusió per continuar el camí. Enllaçaré aquest article a una nova entrada del vaixell. Una abraçada.
Moltes gràcies, Jordi i tripulants del vaixell d’Odisseu! A veure si aviat ens retrobem. Esteu fent un periple extraordinari i el que encara fareu! Bons Reis!
Ja ho diu Kavafis, Lida:
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixença[…]
per aprendre i aprendre dels que saben (especialment això)
Gràcies per tot
Gràcies, Jordi! M’agrada donar i m’agrada la gent agraïda!
Tenim sort de treballar amb persones agraïdes!
No donam massa importància al valor a les tradicions que conservam de fa tants d’anys.
Molt bona explicació, Margalida! Bon dia de Reis!
Hola, Margalida!
Bueno he llegit tot el text.
Les festes que més m’agraden de totes les que surten, són :
-La Saturnalia que vem celebrar a classe i el Papa Noel!
M’agraden els regals m’agraden les festes i m’agraden les vacances.
Sembla tan estrany que ja en aquella època la gent celebrava tot aixo..sembla tot tan nou.
A mi per exemple lo que em sembla molt fort, eseque el Papa Noel original és de color verd, i nosaltres el veiem per tot arreu de color vermell, degut a la propaganda de la coca-cola.
Parlant sobre la Befana i totes aquestes tradicions que hi ha a Italia, sincerament no és celebren gaire, tenen al Papa Noel (Babbo Natale).Perque el meu pare és Italià i tinc molta familia en allà.
En Holanda per exemple el Papa Noel és veu amb el (Zwarte Pit), és com el seu ajudant Negre, que el ajuda a repartir el regals.
En Russia, per exemple el Papa Noel va acompanyat de la seva sobrina que es diu (Sniguruchca), és bella, jove i rubia amb una trenÇa molt llarga.
Alis, l’haver viscut en tants païssos et dóna una informació molt valuosa. És una sort per a nosaltres tenir-te a classe i que ho comentis al bloc.
Xairete
Estic d’acord amb el primer punt del teu article,les festes que celebrem al nostre país al nadal, estant abandonant el motiu tradicional i s’han submergit en un acte consumista sota la pressió publicitària de les empreses que venen els seus productes amb el estàndard del esperit nadalenc.
Per altre banda, la il•lusió envolta les festes del nadal,i son els nens qui senten amb intensitat aquest sentiment, això no a canviat desde els temps de grecs i romans fins avui,gracies al teu article he trobat aquest punt de connexió entre el passat i el present.
ave lida!!
No sabia que aquestes festes ja feia temps que se celebraven. Són unes festes màgiques.
salve
Pensava que aquesta tradició, era de caràcter religiós i cristià, una tradició que ens agrada a tots, teniu raó en que s’ha perdut el motiu tradicional i ara crec que s’ha convertit en una tradició consumista, on disfressen els seus productes amb ho del nadal, només per vendre més.
XAIPE!
XAIPE!
M’he sorprès de les grans similituds que es troben amb el Reis mags que actualment celebrem. La que no coneixia era la que celebraven els romans que s’assembla a lo que fem amb el roscó de Reis , la fava i la petita figura del rei.
També la que més em sonava era la de Sant Nicolau, que és d’on s’ha extret l’actual Papa Noel, però no era vermell com ara sinò que era verd i blanc.El canvi s’ha esdevingut per l’empresa Coca-Cola que li ha donat un color vermell.
XAIPE
Hola Lida,
Que curiós això que des de els temps remots clàssics existien aquesta mena de festes que fins avui dia seguim conservant i celebrant.
Alguns dels jocs que jugaven els nens eren:
La carraca, Els carrets, Gots en miniatura, Amulets (o probascania),Figures de fang, Sonalls, Cavalls amb rodetes,Animals vius,etc.
Espero que hagiu tingut uns molt bons reis!
vale
Què curiós, que des de l’antiguitat ja existís el costum de fer regals als nens en una època determinada; pensava que era una tradició cristiana.
Malauradament, avui en dia, aquestes festes només són importants pels regals que rebem, ja que vivim en una societat materialista basada en el capitalisme, mentre que antigament tenia un significat més emocional, tot i que això no vol dir que ara no es facin regals per amor.
AVE Lida!
És molt curiós aquest article, ja que pensava que aquestes festes eren tradició de poc temps enrere. A diferència dels grecs i els romans, el fet de donar joguines als nens, actualment s’ha convertit en unes festes purament materialistes. Tots els nens el dia 24 de desembre o el 6 de gener, dia dels reis, esperen impacients les seves joguines, però moltes vegades no saben valorar-les de tantes que en tenen.
Crec que mica en mica totes aquestes festes s’aniran fent més materialistes cada vegada.
Vale!
Sigui com sigui, estic molt contenta de que aquesta tradició hagi arribat als nostres dies, perquè, sobre tot quan era petita però ara també, el Nadal ha estat sempre màgic per a mi, per molt que no sempre em portesin els Reis i el Pare Noel el que jo volgués, perquè significava que passaria aquests dies de l’any reunida amb la meva família i amb menjar molt bo a taula!!
Relacionat amb les festes, les que més em feien il·lusió eren les del Nadal, o el Papa Noel, que, com ja deia l’Alis, en un principi era de color verd, però el consumisme en el qual vivim i l’empresa Coca-Cola l’ha transformat en vermell.
Hola!
Us presento a Daidala, la nina més antiga que coneixem, és del segle VII a.C. i la podem veure al museu arqueològic d’Atenas. Aquesta famosa nina, articulada en els braços i els peus, va inspirar la mascota dels jocs olímpics del 2004 ¿la recordeu?
http://www.absolutgrecia.com/wp-content/uploads/2009/10/daidala.jpg
Un recordatori i una aportació fantàstica, Victòria. Moltes gràcies. És fantàstic l’enriquiment col·lectiu. Junts arribarem molt lluny!
Qui ens busca ara una imatge de la mascota dels jocs olímpics del 2004 i la compara amb Daidala?
Salve!
No sabia pas que aquesta tradició també vingués dels romans aquesta tradició m’agrada que es transmeti fins avui dia, tan el reis com el para noel, ja que es tracta de reunir-se amb la família i de estar tots reunits, encara que ens faci més il•lusió els regals.
Jo també ho celebro i m’agrada molt espero que no es perdi.
Encara que jo soc més de pare noel que de reis.
Vale!
Hola un altre cop!
Per si de cas no trobeu la mascota dels jocs olímpic, us deixo ara aquesta imatge, per fer la vostra comparació.
http://www.abchicos.com.ar/noticias/cgi-bin/archivos/mascotas.jpg
Una abraçada.
Victoria
Moltes gràcies, Victòria, ara no tindran excusa!
Aquí teniu el primer apunt de la Rabab, gràcies a la inspiració que li ha donat la Victòria. No us oblideu de comentar-lo!
A mi m’encanta aquesta tradició jajajajaj, encara que no sabia que venia dels romans.
Una apren moltes coses durant el dia.
Valeee!!
Salve!
No tenia ni idea de que aquesta tradició tingui tantes coses en relació a la nostra amb els romans.
AVE!
Salve!
Em sembla molt maco el vertader significat del nadal i com unes festes d’alegria també són d’esforç i sacrifici.
Tant el nadal pagà com el cristià tenen en comú aquests dos valors, però sobretot en els últims 20 anys, el poder adquisitiu de moltes famílies han augmentat i per tant el fet de regalar joguines va deixar de ser un sacrifici econòmic.
Llavors, les joguines tradicionals van ser subsituïdes per videojocs, diners en metàlic, viatges o un gran consum de roba innecessària.
Actualment, amb aquesta crisi econòmica que sembla ser la mateixa del crack del 29 i dels anys 80, ens fa reflexionar i tornar a les arrels del vertader significat del nadal.
Felix Natale!
No sabia que regalar joguines als infants, era d’origen grecoromà!
Salveee.
Mare meva. No tenia ni idea de que portar regals als infants tingués els seus origens ha Grècia desde fa dos mil cinc-cents anys.
Un article fantàstic i molt interessant!!!.
Valeee :).
Salve!
Em sembla molt maco el vertader significat del nadal i com unes festes d’alegria també són d’esforç i sacrifici.
Jo tampoc sabia que el fet de regalar joguines per nadal tingués els seus origens en l’antiguitat.
Salve!
M’agrada molt descobrir un gran significat del nadal, una època en que es reuneix la familia i son temps d’alegria…
Per cert! no tenia ni idea de que regalar joguines al nadal vingues de l’antiguitat
VALE
personalment, m’ha agradat bastant. les festes que més m’agraden … nadal! no sabia pas per això que aquesta tradició de regalar joguines vinguès de tant abans. En general m’ha agradat bastant enserio.
Salve!! Jo no pensava que això dels regals fos una costum grecoromana em pensava que era una costum d’aquí com tots els altres.
Vale!!
No pensava que això de fer regals era una costum de nosaltres,però no era una costum dels grecoromans.
No sabia que regalar coses per les festes de Nadal fós una costum grecoromana des de fa tants segles.
salve!
no sabia que aquestes festes nadalenques ja se celebraven abans.
Bones festes, Margalida. M’ha encantat aquest article i amb el teu permís el posaré a la propera entrada de quod sumus. ës que són grecs i romans !!!!!!!
I tant que sí, Rocío! Som ben grecs i romans! Molt bones festes i els millors desitjos per aquest 2012 que s’atansa! Molt bon any!
Trobar aquesta entrada amb els mots que vaig escriure a Grec 1 (ed. Teide), m’ha emocionat: http://anikina110.blogspot.com/2010/01/ser-infants-la-grecia-clasica.html
SALVE!!
jo com molts altres companys meus, tampoc sabia que la tradició de regalar joguines fos una tradició grecoromana, de fa molt de temps, cada dia amb el fil de les classiques descobreixo una cosa nova! jeje
vale!
fer regals es una costum de tuthom cre jo perque aixi pretens que a tu et tornin un regal tambe
Salve!
Com sempre quasi totes les tradicions nostres venen dels romans!
M’ha semblat molt interessant aquest article ja que jo no sabi aque això de regalar regals als infants (regale donum). Hi ha una exposició a Granada en el museu etnològic i arqueològic, en que mostren les costums dels romans en el nadal i totes les altres festes.
A mi el nadal sempre m’ha agradat sobre tot per la felicitat en com els infants viuen les festes i tota l’al·legria de aquestes festes.
Bones festes!
Salve!
En l’antiguitat, a Roma, si realitzaven festes – a mitjans de desembre-en honor a Saturn (Cronos Per Els Grecs), al final de les quals els Nens rebien obsequis dels adults. Els romans jugaven amb nines de fusta, baldufes… Deixo aquí on enllaç on hi han fotografies dels juguets romans.
Vale!
http://legioviiii.foros.ws/t135/juguetes-romanos/
Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » Io, Saturnalia! ANFF
Χαίρετε!
És interessant saber que la major part de les tradicions més importants de la nostra societat tenen una llarga història, més enllà del Nou Testament. Això significa que encara que l’Església modifiqués molts dels hàbits i costums dels romans durant l’Edat Mitjana, va voler conservar aquelles coses que van creure aprofitoses pel que seria la nova realitat cristiana.
També s’ha de valorar l’esforç dels pares en regalar al fill algun present per a Nadal (o la festa de les Antestèries al març), tot i que en realitat no fa falta cap regal material. Aquest és el perquè de que només els nens rebin regals per a Nadal, als adults no els hi fa cap falta un objecte material per a demostrar l’amor mutu que senten.
La festa de les Antestèries o el Nadal de fa uns quants anys, era més espiritual i sincer que el de l’actualitat. Els pares relacionen la quantitat de regals amb la felicitat del seu fill, tota una mentida. Aquesta gent no se n’adona que el que realment volen els nens són coses més senzilles, com les joguines dels nens grecs o romans o bé una simple mostra d’afecte.
Bones festes a tothom i no caigueu en el fals esperit nadalenc!
Bones festes, Laia, i farem cas del teu consell!
XAIPE!
Primer de tot, bon nadal i bon any nou a tots!
Despres, voldria apuntar, que aquest article m’ha solpres, ja que no tenia ni la mínima idea de que la tradició dels regals fos una costum grecoromana em pensava que era una costum d’aquí com tots els altres.
Aquest article m’ha solprés.
Vale 😀
Extraordinari article, Margalida. Felicitats!
Tan sols hi afegiria que la tradició de la divinitat que neix en una cova el 25 de desembre, de mare verge i a la qual visiten tres mags és originalment l’irani Mitra, que tot i no ser estrictament grecorromana en els seus inicis, més tard serà adoptada a l’imperi romà sobretot a les legions del “limes” germànic. D’aquí que alguns dels seus trets hagin passat al cristianisme, començant per la seva data de naixement…
Si anem sumant les diferents tradicions religioses (incloses les locals, si és que les coneixem) podem arribar a entendre majoritàriament la “interpretatio” cristiana d’aquestes festes.
Justa la fusta, Ramon! Molt bon any!
Jo també et desitjo un magnífic 2013, ple de regust grecoromà.
Χαίρετε!!
Trobo que és un article molt interessant. Jo personalment mai havia relacionat aquesta tradició de regalar joguines als infants per nadal amb l’antiguitat clàssica. Jo sempre havia pensat en aquesta tradició com una tècnica per incrementar el consumisme. Realment no pensava que per arribar al origen d’aquesta gran cultura calguès viatjar fins el que era la civilització grecoromana. M’ha sobtat bastant.
Potser si que segons la meva opinió aquesta tradició que encara perdura s’ha exagerat massa. Segons el que he entès, les joguines en aquella època eren molt més senzilles que les que es regalen actualment. Segurament en aquella època donaven molt de valor a aquella joguina que no pas el valor que donen avui en dia els nens a totes les joguines que reben per nadal. Reben moltes joguines, el primer dia les proven totes i durant l’any només aprofiten una o dues. Les altres es queden tancades al armari. El fet de que rebin tanta abundancia de regals fa que perdin el valor de cada una.
És per aquesta raó que considero que no és tan important l’abundancia de joguines com la qualitat i el valor que poguem donar a cada una d’elles.
Adeu!!!
m’ha semblat molt be l’article si que es veritat que els nens aprenen jugant i que fer un regal es un esforç avui en dia sobretot si no tens gaires diners
es una tradicio de uns 2500 anys desde el temps dels romans