Festes de difunts, festes d’alegria

Tot i que sovint associem, influïts pel cristinianisme,  les festes de difunts a pena i por, això no era així antigament. Els romans davant la mort d’un individu donaven grans mostres de dolor,  però passats vuit dies, després d’una cerimònia de purificació religiosa, feien un àpat funerari en què se suposava que el mort n’era l’amfitrió i en el decurs del qual no hi faltava el menjar, el vi, els balls i les cançons. Al cap d’un any, se celebrava la festa de l’aniversari amb menjar i xerinola i es dipositaven damunt de la tomba flors, menges i beguda. Les Feràlies i les Lemúries eren festes romanes en honor dels difunts.

Els romans creien que els morts desitjaven tornar a casa seva i, fins i tot, tornar a habitar el món dels vius. Els ploraven de forma histriònica, sempre se’n parla bé (recordeu l’expressió llatina De mortuis nihil nisi bonum ” Dels morts, res que no sigui bo”) i es procura enterrar-los i vigilar amb caps de medusa que les tombes no siguin violades, es fan rituals  ja que  podrien deambular, tot perseguint i turmentant els vius. Els romans, que eren molt supersticiosos i creien en fantasmes, homes-llops, bruixes i vampirs, utilitzaven amulets, sortilegis, etc. per tal de no ser perjudicats pels morts.

D’antuvi, els enterraments es feien durant la nit; però, després, per influència de les famílies benestants, van esdevenir cerimònies de gran fastuositat i pompa. El ritual romà era molt semblant al grec: es rentava el cadàver, es perfumava amb bàlsam perquè no fes pudor  i es vestia amb les millors robes, se li posava una moneda sota la llengua perquè pogués pagar el barquer Caront i s’exposava a l’atri de la casa on els familiars i amics li retien l’últim adéu. Envoltaven el fèretre de canelobres i feien ofrenes de flors. La seva mort era anunciada per un pregoner, així com també el dia i l’hora de les exèquies. Aquí teniu el pregoner que anuncia el funeral de Juli Cèsar a la sèrie Roma:Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

“Quan han retirat el cadàver de casa, és portat cap al fòrum amb la resta de guarniments, al capdavant de la tribuna…

Hi ha tots els assistents al voltant, si el difunt deixa un fill major d’edat i hi és present, aquest, i, si no, algun dels altres membres de la família, puja a la tribuna i hi parla de les virtuts del finat i de les gestes realitzades en vida… Després d’aquest acte enterren el cadàver i, tant bon punt han fet els ritus habituals, posen una estàtua del difunt en el lloc més visible de la casa, en una fornícula de fusta. L’escultura és una màscara que excel·leix pel seu treball; en la plàstica i el color té una gran semblança amb el difunt..”

POLIBI 6,  53

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

En processó (pompa) anaven al cementiri, situat a banda i a banda de les vies d’accés a la ciutat. Encapçalaven la processó els músics i les ploraneres, així com personatges amb màscares dels avantpassats morts. Arran de la tomba, després d’obrir-li i tancar-li els ulls i de fer-li l’últim petó, es feia la incineració. Damunt de la pira, posaven el cadàver amb el taüt. Els familiars i els amics hi tiraven els objectes preferits del finat; encenien la pira, guarnida amb flors i flascons de perfum. A les ciutats grans, hi havia forns crematoris. Quan les flames s’extingien, apagaven les brases amb vi i mel, untaven amb ungüents perfumats els ossos calcinats i els dipositaven amb les cendres en urnes funeràries que podien ser de plom, de vidre, de plata, de terrissa,  etc que es col·locaven en els columbaris, criptes excavades a la roca o d’obra amb petits nínxols en forma de nius de colom (l’ocell que simbolitza la pau).

urnafuneraria.jpg

Imatge de Sebastià Giralt a Flickr, mural Chiron

A partir del segle II, es va generalitzar la inhumació dels cadàvers, tot i que sempre van conviure les dues pràctiques, i aleshores es va estendre l’ús de les caixes de fusta o de pedra, els sarcòfags esculpits amb referències simbòliques a la mort, després es va posar de moda la decoració amb solcs ondulats, anomenats strigiles, són els sarcòfags estrigilats.

Les tombes més luxoses eren els mausoleus, en forma de temple, de torre o de casa. Les més modestes eren les fosses comunes, les individuals i els columbaris. Damunt de les tombes individuals, hi podia haver diferents monuments funeraris:

  • una estela o pedra amb el nom del difunt
  • un pedestal amb dedicació
  • una ara amb l’urna funerària dintre
  • una cupa de pedra en forma de bagul o bé feta amb teules. Les tombes de tegula i imbrex eren la versió pobra del sarcòfag.                                tegulaeetimbrices.jpg

 A les tombes s’hi acostumaven a escriure epitafis. Moltes de les inscripcions funeràries dels romans començaven amb una invocació funerària als déus Manes o esperits dels avantpassats de la família per tal que no sortissin de les tombes i no causessin infortunis en l’economia familiar, ni en la salut dels supervivents: D.M.S., és a dir, Dis Manibus Sacrum “consagrat als déus Manes”; no acostumaven a posar el dia del traspàs del difunt, però sovint hi trobem l’edat del finat, fins i tot, els mesos i els dies. També hi figura el familiar que encarrega la làpida i informacions sobre la identitat del difunt (la seva condició social, els càrrecs públics, la professió…). Mai no hi trobem els desitjos del difunt, fet que demostra la poca fe en una vida futura. Generalment, hi ha H.S.E. (Hic situs est) “És en aquest lloc” o bé S.T.T.L. (Sit tibi terra levis) “Que la terra et sigui lleu”. En moltes làpides sepulcrals romanes, sobretot cristianes, també hi ha R. I. P.  (Requiescat in pace) “En pau, descansi”. Tothom volia tenir un sepeli digne i ja hi havia associacions que recollien un fons comú a partir de petites cotitzacions mensuals per fer front a les despeses de l’enterrament i del funeral de cada associat.

Els romans, quan van conquerir Irlanda i Anglaterra, van conèixer les tradicions funeràries d’aquests pobles celtes. La seva festa principal era el Samain, que vol dir “l’acabament de l’estiu” i tenia lloc el darrer dia d’octubre al primer de novembre, que era per a ells el primer de l’any. La festa, la més alegre de l’any, consistia en una assemblea en què es discutien problemes polítics, econòmics i religiosos i feien un àpat abundós amb força vi. Aquest dia vagaregen les ànimes dels morts, les bruixes i els fantasmes. La gent es disfressava i sortia al carrer tot fent soroll per espantar els esperits. És l’origen del Halloween (que significa “vigília del Dia de Tots Sants”) i de la tradició de les carbasses buides, amb cares de por i amb una espelma a dins, que les posaven a les finestres per espantar i fer fora els mals esperits.

L’Església cristiana, declarada religió oficial de l’Imperi romà per l’emperador Constantí el 313,  que s’oposava a aquests costums romans i celtes imposa una festa cristiana i l’any 607 s’estableix la Festa de Tots Sants el primer dia de novembre i uns cents anys després, comença a celebrar-se la Commemoració dels Fidels Difunts el dia 2 de novembre. Ara bé, la gent passà de pregar pel difunt a pregar-li a ell, tot conservant la concepció animista ancestral i tot una colla de costums.

És curiós que molts pobles dels celtes als egipcis, dels romans fins a nosaltres, hagin celebrat des de temps remots i en diferents cultures i civilitzacions,  els primers dies de novembre, una festa dedicada al record i la relació amb els difunts. És tardor i és temps de transició entre l’estiu i l’hivern, temps en què canvien, fins i tot avui, els nostres hàbits i retornem a la vida quotidiana: comencem les classes, les activitats culturals i socials, hi ha una nova programació a la televisió i a la ràdio, nova cartellera, estrenes teatrals, etc.

Tots Sants determina l’inici del cicle de la terra: després de l’abundor i de les collites de l’estiu, s’acaba la verema, cauen les fulles de molts arbres… la mort aparent de la natura és evident (val a recordar el mite del rapte de Prosèrpina); però també és el moment de la sembra i , a la primavera, tot tornarà a la vida. També és el cicle de la foscor: canviem l’hora, les nits són llargues i fredes, els dies més curts. La mort és ben patent! Encara avui perviuen costums relacionats amb el foc i les ànimes (encendre espelmes, carbasses de Halloween amb llum dintre, processons d’infants amb fanalets…) i amb els antics àpats funeraris: un dels costums més característics és la Castanyada, celebració a la vora del foc amb castanyes torrades, panellets i fruita confitada. En aquesta època de l’any, el rebost és ple de conserves, confitures, elaborades amb la fruita recollida a l’estiu; també ja s’han arreplegat les ametlles… Els romans celebraven les festes en honor de Pomona, la deessa dels arbres fruiters. Avui hi ha festa a les cases i a les discoteques, uns celebren la Castanyada, altres Halloween. Tots celebren la festa ancestral dels morts, però la majoria no ho saben.

Els cementiris cristians són guarnits de flors, visitats i arranjats. Ja ho diu la dita popular: La mort és llei de vida (ja ho va dir Sèneca: Omnia mors posit. Lex est, non poena, perire). Nosaltres l’amaguem i, per això ens aterra; però en la concepció cíclica del temps, la mort era per als antics un fet absolutament normal.

Quan tenim por a ser de nit en un cementiri, no creiem potser que l’ànima del mort es troba al costat de la seva tomba? Per què encara es porten flors als cementiris? Per què es parla als morts vora la tomba? Per què se celebra la Castanyada de forma festiva? Per què és costum menjar panellets i castanyes?  Per què es demanen dolços per Halloween: trick or treat “broma o tracte”…? Potser encara creiem que els avantpassats ens visiten?

A veure com ens queda la nostra exposició sobre el món funerari romà i com traduïm Els textos per a Halloween que ens proposa en Fernando Lillo Redonet. Les històries de l’home-llop i la de la casa encantada també les podeu llegir en el seu llibre El aprendiz de brujo y otros cuentos de Grecia y Roma, editorial Merial 2007.

Bona Castanyada! i recordeu el que va dir Ciceró: Vita enim mortuorum in memoria est posita uiuorum (“La vida dels morts és en els records dels vius”).

63 thoughts on “Festes de difunts, festes d’alegria

  1. Mercè

    Margarida,
    Gràcies per aquest excel·lent recull sobre les festes de difunts. Els meus alumnes el tenen recopilat a la nostra aula virtual amb la referència de la seva autora i lloc web.
    Per cert, vaig viure dos anys a Mèxic DF. Malgrat que allí també hi ha molta influència de tot allò que és del món anglosaxó i tradició cristiana, també tenen les seves festes de difunts pròpies de la seva cultura indígena i que tenen molts punts de connexió amb la cultura romana: per a ells també és un motiu de festa, de celebració, de trobada dels familiars a l’entorn de la taula. I ho celebren durant 8 dies!
    També creuen que els morts “tornen” a casa i per això se’ls prepara com un petit altar on s’hi disposa tot allò que li ‘encantava’ al difunt: xocolata, cigarretes… el que fos!

  2. Camila

    Margalida sí que és veritat que tenien una visió molt diferent de la mort. Penso que això es deu a lo supersticiosos que eren, perque n’eren molt. Teníen molta por a que els morts volguessin retornar a la vida i per això feien tants rituals. és molt interessant això de possar el cap de medusa a les tombes, això demostra la cantitat de de supersticions que teníen. També, com ja he dit jo no podria fer aquest tiputs de banquets o celebracions funeràries però si que m’agradaria que quan em mori la gent no estiguès molt trista i per tant si fer una cel·lebració o un comiat els ajudaria a superar la pena que significa perdre un ésser estimat, llavors que fessin tots el comiats necessaris!
    Això de les màsqueres ho trobo molt masoquista, tenir una màscara per no oblidar mai a la persona que s’ha mort és massa,és com si sempre que comencessis a continuar la teva vida veiesis aquella imatge i tornèssis a sentir-te malament…
    Pot ser que no estigui gens d’acord amb tots aquests rituals perquè la religió ha tingut massa influència i vegi la mort d’una manera tràgica i els funeraris per tant, també.
    M’he liat una mica amb el comentari Lida!

  3. mcapella Post author

    Moltes gràcies, Mercè pel teu comentari i per la referència en el vostre Moodle. M’ha encantat la tradició mexicana que ens expliques. Bona Castanyada!

    Camila, crec que s’entén molt bé el teu comentari.

  4. anna salas 1 btx

    Estic molt d’acord amb el comentari de la Camila, per ells una mort era com la continuació de la vida, com tu deies ahir Lida, deien que era un lloc millor.
    Ara per nosaltres trobo que és una mica diferent, a mi la mort em causa moltes preguntes, suposo que això és com abans, abans també es feien moltes preguntes, però com deia la camila eren tant supersticiosos que es feien ells les seves idees i no dubtaven que després de la mort hi havia un lloc millor.
    No es així?
    Jo penso que avui en dia la castanyada o el halloween, és una celebració tant típica que la tenim com a festa.
    Molta gent el dia de la castanyada visita el cementiri on té gent propera. I suposo que hi haurà algú que no ho celebri com algo festiu, o com una festa.
    Tot i així jo crec que si els que no hi són poguessin opinar, ells voldrien fer la festa amb nosaltres!

    Bona castanyada/halloween 2008!

    Un petó molt fort.

  5. mcapella Post author

    No se merecen, Fernando. Gracias a ti por compartir tu trabajo y por facilitarnos la recreación del altar de los muertos mexicano de tus compañeros de Literatura Hispanoamericana. Por Galicia, sois realmente increibles. ¡Felicidades, docentes innovadores! ¡Feliz fiesta de difuntos!

  6. Verónica Vega

    No tenia ni idea d’on provenien la Castanyada ni Halloween!!
    Jo crec que és una mica absurd tenir por a la mort perquè volguem o no ens arribarà el dia. Sona extrany això de celebrar la mort d’una persona. Jo tinc mentalitat grega, crec que la mort és una cosa normal.

  7. Sara Perez

    No sabia d’on provenien les festes de la castanyada i el halloween. Es una mica extrany que abans ho celebrecin i fosin festes d’alegria i ara en canvi sempre que ens referim als morts sembla que hagi de ser alguna cosa dolenta. Jo crec que seria molt millor celebrar-ho amb alegria que amb tristesa. Crec que la persona que s’ha mort li agradaria que ens ho passesim bé recordant-lo i no que patissim. Estaria molt bé pero canviar el pensament de la societat es molt dificil.

  8. Andrea

    Hi ha llocs on ens expliquen moltes llegendes de l’orgien de Halloween i del dia de tots Sans, però realment aquest és el més racional que he llegit mai. Es diuen barbaritats, com que el dia 31 antigament es feien rituals satànics i tot d cosas super raras, però sincerament aquestes llegendes, no son gents coherents.
    Esta molt ben pensat celebrar el culte als morts aquell dia, ja que tal i com ens diu el text, coincideix quan marxa el “bon temps” i comença el fred, la pluja, la rutina i fins i tot s’acaben les collites. Fer-ho coincidir així seria com una metafora, on el pas del temps seria la mort a una altre vida, com els romans deien.
    Els romans eren molt supersticiosos, pero això era una manera de en part, no tenir por a la mort, i poder estar una mica més segurs i una mica més preparats. LA veritat és que en part per nosaltres pot resultar molt extrany que després d’una mort es celebri una festa amb un gran banquet, però com per ells això de morir era passar a una vida i a un lloc millor, obviament era un motiu de celebració, perquè si ho pensem fredament, nosaltres quan alguna persona està en un lloc i té la oportunitat d’anar a un que sigui millor, no ho celebrem tot i que estiguem una mica tristos perquè no el veurem? Ens alegrem per ell. Però bé tot això és molt personal ja que està molt enllaçat amb la religió.
    Sincerament per mi la castanyada és una festa per passar-ho bé, penso jo, que no cal un dia en concret per enrrecordarte dels teus éssers estimats que has perdut.
    En quant al trick or treat ajajaj em va fer molta gràcia el primer cop que ho vaig sentir.. segurament que tothom preferirà treat (almenys jo).
    Bona castanyada i petons Gali.

  9. Oriol Moreno

    AVE MARGI!
    Doncs m’he llegit tots els comentaris que t’han fet i amb Camila i Anna són els que més concorden amb la meva opinió.
    Com he pogut llegir al text i pel que tu has dit a classe, ells creien que els que morien joves havien estat escollits pels deus i que tindrien una vida molt millor al més enllà, per això feien aquests ritus quan morien, aquests banquets que els feien amb menjars, begudes… Tot un banquet, ple de diversió per a benerar el mort, per a que estigui millor en el més enllà. Creien que anirien a un paradís a viure, avui en dia es pensa, majoritàriament, que quan morim nem al cel, però no crec que sigui veritat, respecto els altres comentaris del que ho creuen, les altres creences, etc… però ningú que hagi mort pot haber dit que hi ha després, i si una persona està viva, tampoc ho pot saber, crec que seria més ben dit fe. La fe de saber que hi ha alguna cosa millor després d’aquesta vida. Avui en dia en comptes de fer un banquet, mostrem que trobem a aquesta persona anant a una misa que es fa abans de l’enterro i anant a l’enterro, és a dir, estant present allà. Et poses molt trist, i jo personalment preferiria fer un banquet per benerarlo i pensar que va a un lloc molt millor.

    De Halloween sabia que era el 31 d’octubre, però no sabia que ja els romans el coneixien dels celtes, pensava, com la majoria de la gent, que era anglès. Però sincerament a mi hem dona igual qui ho hagi creat,ja que a mi m’encanta tot aquest tema de morts, d’esperits… de Halloween, totes aquestes històries de por, totes aquestes llegendes, tots aquests mites… m’encanta!

    VALE MARGI!
    p.D: Molt bona castanyada i molt bon Halloween o festa dels difunts, d’origen Llatí.

  10. Rosó

    AVE LIDA!(=
    doncs aqi ia diverses upinions.
    ami m’ha agradat la manera de pensar del señor URIOL,
    crec qe selebraban totes les festas dels morts perque en laltre vida els hi vagi tot millor, una bona despedida;una bona segona vida.
    pd.Arriba hallowin, espero qe purtem panallets a clase!! 🙂

    salveete!

  11. Pingback: El fil de les clàssiques » Blog Archive » Vídeo de l’exposició: Festes de difunts, festes d’alegria

  12. Raquel Martos

    Vaig veure aquests videos l’altre dia, però se’m va passar!
    Estan molt bé els videos i l’entrada és impressionant!
    Jo no sabia que tot això de Halloween, la castanyada.. es celebrava fa temps.. igual que tampoc m’he preguntat mai perquè eren aquestes festes, i és molt diferent.. avera.. el sentiment que tenim nosaltres quan una persona mor.. és de tristesa.. melancolía..

  13. Raquel Martos Almodóvar

    i en aquells temps, eren festes en honor als difunts, que s’ho passaben d’allò més bé i aqui és totalment al contrari.
    Però tothom té el seu punt de vista, encara que jo ho veig així!

    un petó Gali!

  14. Aida Caba

    Gran text Gali! tot i que els romans feien d’una mort una “festa” aixó no treu que ells donessin molta més importància als seus difunts comparat amb nosaltres, fins hi tot massa. No m’ha caigut gens bé el pregoner de juli césar, que es aixó de que els actors no poguéssin assisitir al funeral?(sense esmentar les prostitutes i els mercades, és clar) si que estaven mal vistos en aquella época..

  15. El-Mekki Hali

    Margalida!!!

    M`ha sorpres molt el text!!! Ja que s`assembla bastant amb els dels arab, a la meva religio quan una persona es morta es guarda un parell de dies de condol en comemoracio al difunt, despres es fa com una mena de sopar en el cual es conviden tots els amics i familiars mes proxims per estar tots junts i d`aquesta manera donar-se consol entre nosaltres i recordar el difunt.
    Per aixo crec que en la meva religio hi han coses molt sorprenens i que en mica en mica vaig descobrin.

    Adeu!!!

  16. Bouchra

    aquí tens la traducció d’un dels textos el de la casa encantada I he començat amb el facilet més endavant faré els altres per practicar més:

  17. Maria Salat

    És curiós que la majoria de cultures associéssin la tardor amb les festes de Tots Sants, amb els difunts. Si hi pensem, és veritat que es veu en la natura la mort, a la tardor, i és normal que en cultures tant diferents ho relacionin amb els difunts. És molt interessant la manera com ha passat en el temps i el que ens ha quedat avui en dia a nosaltres i a tota Europa. Pel que fa a les castanyes, els panellets, les compotes,…Em sembla una gran idea que es megi això per la castanyada jaja és boníssim.:)

  18. Bouchra

    aquí tens el text: A Atenes havia una casa gran i espaiosa: De nit apareixia un fantasma a les mans portava cadenes i les sacsejava. La casa és solitària.
    Ve un filòsof a Atenes, Atenedor, llegeix el rètol i lloga la casa.De nit el filòsof sent so de ferro. no aixeca els, no aixeca els ulls, no canvia el semblant sinó es dóna ànims.Llavors el filòsof ve, de sobte desapareix. El filòsof posa herbes en el lloc i fa una marca.
    Al dia següent Atenedor mana excavar el lloc i troba els ossos i la cadena. Els ossos van ser col·locats en el sepulcre. Llavors la casa ja no té fantasma

  19. sasha kokina

    Es veritat, que curiós tot això de que justament aquestes festes es celebri a la tardor tirant cap el hivern. Es molt interessant , aquesta manera de pensar, de associa la caiguda de fulles i la mort de la vegetació i el final d’any als difunts. La mort era un motiu d’alegria i no de por. Ara crec que també aquestes festes son un motiu d’alegria però per uns altres motius com les disfresses les castanyes el panellets… Crec que hauríem de llegir aquest article per saber més el que celebrem.

  20. Bet Rosell

    Aleshores, el concepte que en tenim de la mort no ha canviat gaire. Vaja, per als romans era més aviat motiu d’alegria i ara ens ho prenem d’una forma molt més amargant.
    Però, dins de tot, avui en dia encara hi ha qui creu que els morts podenr resucitar, encara es conserva la incieració, tot i que també s’utilitzen altres mètodes…

  21. Maria Salat

    Salve!

    Sembla estrany que abans ho celebressin feliçment, no com ara, que ens fa por i pena. Jo normalment penso que els morts estan morts, i no seran zombies, per moltes històries que se n’expliquin, però quan t’expliquen un conte de por de nit m’espanto tot i que sé que no pot ser, tot això.

    Tant de bo ho celebréssim com ho feien ells, seria molt millor. Ara, que jo la castanyada la celebro com a castanyada, i no com a Tots Sants, i menys “Halloween”.

    Vale

    Maria

  22. Nicolás Mangui

    Ave!!!
    o que no entiende es la relación entre la tarde y los difuntos porqué eso tendria que ser por la noche,

  23. Júlia Serrano

    És molt curiós les diferents maneres de veure el dia de halloween.
    No sabia que abans era un dia d’alegria, encara que em sembla perfecte la seva manera de celebrar-ho.

    Vale!

  24. Joël Beltrán

    Crec que la nostra societat està poc acostumada a la mort i estaria bé poder celebrar-la com una cosa que és motiu d’alegria. Però perquè això passés haurien de passar molts anys perquè la civilització occidental canviés la seva mirada sobre la vida i a la mort.
    Jo no ho veuré segur.

  25. Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Una necròpoli romana imaginària en 3D!

  26. Iván Zapico Fernández

    Ave!!

    La societat romana no tenien tabús amb la mort, etc…
    Els romans al passar els 8 dies “celebraven” la mort fent uns menjars, els romans d’aquesta forma recordaven la memòria dels seus difunts.

    Vale!

  27. Laura Luna

    De fet a l’Àfrica encara hi ha cultures que celebren les morts. La famosa cançó when the saints és un cant espiritual que canten en els enterrament, mentre van a l’enterrament (fan un enterrament molt diferents que els que coneixem aquí Europa) doncs, mentre van a l’enterrament la canten lentament i al tornar la canten més ràpidament i amb més força com els cants de gospel (que són cançons espirituals).

  28. Eric Andreu

    Margalida, aquest article és fantàstic. A mi aquest tema em fa molt de respecte, perquè com s’exposa a l’article, la tradició cristiana ens ha influenciat molt en que la mort d’una persona estimada ha de ser motiu de dolor, no com en l’antiguitat, que era motiu de dol, però també d’alegria.
    També em sembla interessant aquest article perquè dona respostes a moltes tradicions que avui en dia fem, i que, com de costum, no sabem perquè les fem.

    I per acabar, una pregunta. En l’article, quan descriu el procediment que es duia a terme quan es moria algú, diu que es col·locava una moneda a sota la llengua, però jo tenia entès que s’en ficaven dos als ulls. Les dos són correctes? o una tenia una funció i l’altre, una de diferent?

  29. Margalida Capellà Soler Post author

    Moltes gràcies, Eric! Suposo que ho dius per la pel·lícul·la Troia! En parlem!

  30. Uxue Avilés

    Salve!!

    Trobo que aquest article és genial. Per mi parlar sobre aquest tema doncs és una mica extrany, ja que no em sento agust, encara que tinc assumit que algún dia arribarà.
    No tenia ni idea d’on provenia Halloween i no sabia que aquesta celebració es practicava ja feia temps, i tampoc sabia que abans era un dia d’alegria, encara que em sembla molt bé que fos així tot i que en l’actualitat aquest és un dia de morts. Trobo molt interessant com es pensava abans, com relacionaven quan les fulles queien i quan moria la vegetació i el final d’any amb els difunts.

    Jo, personalment, penso que es un tema molt curiós i encara que m’espanti la mort, tots aquests mites m’agraden!

    Vale!!!

  31. Carla Arcos

    Lida, aquest artícle m’agrada moltíssim perque a mi aquest tema és una de les coses que desde petita sempre me fet preguntes de diversos tipus.
    Tinc entés que a l’África com que per ells cuan neix algún nedó significa més sacrifici i patiment perque les seves condicions de vida no són agradables per ningú llavor pateixen per la vida que pot tindre aquell nedó.

  32. Ευλαλια

    Salve!

    Jo sempre he tingut la mort com un assumpte seriós i respectable i mai havia imaginat que es celebrés amb tanta “festivitat”.
    Un altre cop els romans ens han impressionat amb les seves tradicions que han perdurat fins arribar a l’actualitat. Sembla increible que ja es fessin aquests tipus de coses en aquella època…

  33. Lucia Rivas Bolaños

    Bonum diem! 😀
    Quina currada, que ben fet esta. Sem fa extrany que nosaltres avui dia ho celbrem amb tanta alegria com una festa més i no com es feia abans que tenien por i els oferien menjar i tot perquè no els fessin res però clar les coses canvien sempre i en aquella epoca es desconeixien moltes coses. També m`he sorprés de els romans fessin aquelles coses.
    Vale!

  34. Tom Rosell

    Que curiòs que els romans, quan algú es moria no el ploraben sinò que hgo celebraben a més no poder! Perquè per a ells no era motiu de tristesa que algú es morís sinò d’alegria, perquè el mort passava a millor vida.

    Vale!

  35. tinker.tomas2010

    Que curiòs que els romans, quan algú es moria no el ploraben sinò que ho celebraben a més no poder! Perquè per a ells no era motiu de tristesa que algú es morís sinò d\’alegria, perquè el mort passava a millor vida.

    Vale!

  36. Clara Trullenque

    Ave!

    Trobo interessant i curiòs que els romans celebressin amb alegria la mort i no com nosaltres, que les plorem. En realitat crec que seria millor fer-ho com ells, almenys seria menys trist! Per a ells la mort era alegria i el matrimoni un càstic, com han canviat les coses!

    A més trobo que feien molts rituals i nosaltres ho fem cadascú a la seva manera, amb diferents mètodes i tot.

  37. Sabina Cervero

    Ave!

    Trobo molt curiós que els romans celebressin la mort amb alegria i el casament amb certa tristesa ja que creien que era un càstig. Crec que si ho fessim com ells seria molt menys trist que ara, la gent no estaria tan trista i seria tot menys dramàtic.

  38. aiida

    M’ha costat llegir eee, hi havia coses que no entenia i havia de tornar a reellegir. Em sembla bastant interessant la forma, la manera que tenien d’embalsamar, de tractar.. la forma de pensar que pensaven que havien de pagar per emportar-se’ls.. No se, m’ha semblat molt interessant.

  39. aiida

    Eren festes d’alegria perquè per influència de les famílies benestants, van esdevenir cerimònies de gran fastuositat. El ritual romà era molt semblant al grec: es rentava el cadàver, es perfumava amb bàlsam perquè no fes pudor i es vestia amb les millors robes, se li posava una moneda sota la llengua perquè pogués pagar el barquer Caront i s’exposava a l’atri de la casa on els familiars i amics li retien l’últim adéu.

    Tenien un ritual molt peculiar i quan he llegit que els embaslamaven m’ha vingut al cap els egipcis perquè que jo recordi els egipcis també els embalsamàven i ha sigut el tros que més m’ha sobtat.

  40. Vicctor Barranco

    Salve!
    Quin article més llarg, però alhora interessant!! Quina gràcia m’ha fet lelgir que els Romans celebressin la mort com algo alegre i els casaments com algo trist, és tot el contrari a nosaltres!! En alguns aspectes entenc als Romans, ja que hi ha cada matrimoni que si que és com un castig…. jajajaja però nose m’ha solprès!!
    Sincerament, opino que és un bon mètode aquest de la mort, ja que quan hi ha una mort, o un enterro, tothom ho passa fatal, és a dir, és un dia depriment, trist i apagat, dia de plorera!! Crec que si la celebressim amb més alegria, tot canviaria! ( he fet un rodolí i tot jajaja )
    això és tot!
    Vale ;D

  41. alma bergel

    Salve!!!!!!

    Savia que els romans eren molt supersticiossos però no savia que fessin tants rituals quan moría algú.
    Jo crec que ells no veien en si la mort com algo tràgic, pensó que era mes bé com a la religió, crec que celebraven que estiguès l’esser estimat potser a un millor lloc.
    També crec que s’acomiadaven tantes vegades i de tantes maneres perquè els hi feia por pensar en que el podrien tornar a veure en forma d’espíritu, fantasma….
    Personalment no soc molt partidaria de fer rituals i celebracions quan un èsser estimat mor. Però si estaría d’acord en potser fer-li un recordatori o algo semblant, però sense exageració.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *