Els dotze treballs d’Hèracles

Wikimedia

Wikimedia

Quins són i per què els va haver de fer? Si no els recordeu l’animació us ajudarà, sobretot abans de traduir els textos grecs d’Apol·lodor, Biblioteca de relats mitològics o aquests a classe de llatí.

No us perdeu aquest programa de ràdio, segur que us agradarà!

13 thoughts on “Els dotze treballs d’Hèracles

  1. Bouchra

    Heracles havia de passar deu proves per acoseguir alguna cosa…;el primer era matar la serp pitó amb tres caps, un lleó? no ho sé? no me’n recordo més ho vam fer a tercer d’eso amb l’Alejandro

  2. Aziza

    és cert, el vam fer amb el alejandro però no m’hen recordo, he entrat a la pàgina aquella per refrescar-me la memòria i m’hen recordo d’alguns treballs

  3. El-Mekki Hali

    Aue Margalida!!

    Els Treballs d’Heracles, que apareixen a l’imatge:

    1-. El lleó de Nemea:

    La primera de les tasques d’Heracles consistí en matar un lleó monstruós que aterria la població de Nemea. La seva pell era tan gruixuda que era impossible ferir-lo amb cap arma. Quan Heracles s’adonà d’això, deixà de banda la seva espasa i matà el lleó amb la força dels seus braços, ofegant-lo. Heracles havia d’escorxar el lleó i portar la pell a Euristeu, però era impossible de fer-ho perquè cap ganivet ni arma de cap tipus podia penetrar la pell del lleó. La solució se la presentà la deessa Atena, que se li aparegué i li explicà que la pell del lleó només podia ser travessada per les seves pròpies urpes. D’aquesta manera Heracles escorxà el lleó i portà la seva pell sempre al damunt, com a armadura.

    2-. L’Hidra de Lerna:

    L’Hidra era un monstre que vivia a una zona pantanosa anomenada Lerna. Tenia caps horrorosos en forma de serps, amb dents esmolades com a dagues. La impossibilitat de vèncer l’hidra es basava en el fet que els caps no es podien tallar, perquè si es feia de la ferida en sortien dos caps més, igual d’horrorosos que l’anterior. Heracles comença per tallar els caps de la hidra a cops d’espasa, protegit en tot moment per la pell impenetrable del lleó de Nemea. Arribà un moment, emperò, que s’adonà que no avançava en la tasca. L’hidra es feia cada cop més poderosa, ja que tenia una multitud de caps que havien sorgit de les ferides. Finalment demanà al seu nebot Iolau que l’ajudés portant una torxa encesa. A mesura que Heracles anava tallat caps, Iolao anava cremant les ferides que deixaven. Així cauteritzades, les ferides no podien originar nous caps i finalment la hidra morí. Després l’heroi sucà les puntes de les seves fletxes amb la fel verinosa de l’hidra i d’aquesta manera les va fer més destructives.

    3-. El porc senglar d’Erimant:

    El porc senglar d’Erimant era un bèstia que arrasava amb els camps circumdants i tenia aterrida la població. El quart treball d’Heracles era capturar-lo. Per això demanà consell al seu amic el centaure Quiró, qui li recomanà que intentés capturar-lo enmig de la neu. Així ho va fer i, després de lluitar àrduament amb l’animal aconseguí encadenar-lo i portar-lo a Micenes. El rei Euristeu es va espantar tant en veure la bèstia que s’amagà al soterrani del palau, en una gerra de vi.

    4-. La daina de Cerinea:

    La daina de peülles de bronze de Cerinea era l’animal més ràpid conegut, havent escapat fins i tot dels intents de la deessa Àrtemis per lligar-la al seu carro. El tercer treball d’Heracles consistia en atrapar-la i portar-la viva a Micenes. Heracles va haver de perseguir la daina durant dies i dies fins que a l’últim l’animal es va aturar un moment a beure aigua. Llavors Heracles la va ferir en un tendó amb una fletxa i la va poder capturar.

    5-. Els ocells del llac Estímfal:

    Els ocells del llac Estímfal eren monstres terrorífics amb urpes, becs i ales de bronze. Atacaven a les persones i els ramats per menjar-se’ls, a més de matar amb les plomes de bronze que els queien de les ales a gran alçada. La sisena tasca d’Heracles va ser expulsar-los ben lluny. El primer que calia era dispersar-los perquè no ataquessin en eixam. Per ajudar Heracles, Atena li donà un parell de platerets de bronze que l’heroi féu entrexocar amb tanta força que el soroll espantà els ocells. Un cop dispersos a cel obert, Heracles els abaté amb les seves fletxes enverinades. Alguns van aconseguir escapar i fugiren a la illa d’Ares al mar Negre, on foren trobats més tard pels Argonautes en el seu viatge.

    6-. El cinyell de les amazones:

    Les amazones eren dones guerreres que vivien de la caça i de la guerra. A vegades se les representa sense un dels pits, que s’haurien amputat per poder tensar bé l’arc. El novè treball consistia a aconseguir el cinyell de la seva reina, Hipòlita, per demanda de la filla d’Eursiteu, Admet. Quan Heracles arribà a la terra de les amazones, Hipòlita el veié i s’enamorà de la seva força. Li oferí el seu cinyell com a penyora d’amor. La tasca podria haver reeixit fàcilment si no hagués estat per Hera, que va estendre el rumor entre les amazones que Heracles i els seus companys tenien com a objectiu segrestar la reina Hipòlita i endur-se-la. Les amazones atacaren els grecs, però foren vençudes i Heracles aconseguí escapar amb el cinyell.

    7-. El gos Cèrber:

    El darrer treball d’Heracles era també el més difícil. Consistia a treure el gos Cèrber dels inferns. Aquest gos era un monstre de tres caps amb cua de serp que s’encarregava de vigilar que els morts no escapessin de l’Hades. El primer obstacle en aquesta tasca era que ningú no sabia on es trobava l’entrada a l’Hades. Per sort, Heracles trobà el malaurat Orfeu , que tornava de la seva expedició a l’infern per rescatar Eurídice. Ell li explicà com anar-hi. Un cop arribà al riu Estígia, el que delimitava l’Hades, el barquer Caront tingué tanta por de la força i l’aspecte ferotge d’Heracles, que el passà amb la seva barca a l’altra riba sense protestar. Un cop al tàrtar, trobà l’heroi Teseu sotmès a suplici per un antic intent de raptar Persèfone, esposa d’Hades, i el rescatà. Heracles demanà a Hades, déu dels inferns, que li deixés endur-se Cèrber. Ell accedí amb la condició que fos capaç de capturar-lo sense armes. Així Heracles, només amb la força del seus braços, aconseguí retenir l’animal i el portà a Micenes, per tornar-lo a l’Hades poc després.

    8-. El bou de Creta:

    El bou de Creta fou un càstig que Zeus envià al rei Minos per no complir una promesa de sacrifici que aquest li havia fet. Zeus féu que l’esposa del rei Minos, Pasífae, s’enamorés del bou i s’aparellés amb ell, engendrant així el monstre Minotaure. Pel que fa al bou, corria salvatge per la illa, envestint i matant a qui es creuava pel seu camí i ningú no gosava matar-lo. Heracles, gràcies a la seva força prodigiosa, aconseguí capturar el bou i portar-lo a Micenes, on finalment fou sacrificat.

    9-. Les eugues menjadores d’homes del rei Diomedes:

    El rei Diomedes tenia als seus estables unes eugues que menjaven persones. El rei escollia alguns dels seus hostes cada nit i els donava per menjar a les seves eugues. Heracles es dirigí cap a Tràcia amb alguns voluntaris i vencé el petit exèrcit de Diomedes que guardava la casa. Després capturà el rei i el llançà en vida a les seves eugues, que el devoraren. Després d’això, es tornaren manses i les pogué enganxar al carro de Diomedes per portar-les a Micenes.

    Adeu!!

  4. Carla i Camila

    Identificació dels nous treballs que es veuen al sarcòfeg:

    1. Lleó de Nemea.
    2. les pomes d’or del jardí de les espérides.
    3. Porc senglar d’Erimant.
    4. Cèrvola de Cerinea.
    5. Ocells del llac Estínfer
    6. Cinturó d’Hipòlita
    7. Porta Cèrber d’Hades
    8. Toro de Creta.
    9. Eugues de Diòmedes.

  5. Margalida Capellà Soler Post author

    Hauríem de tenir més cura, Carla, Camila, de l’ortografia!
    Per què feu la feina juntes si teniu cada una un ordinador?
    La nota també serà compartida!

    Hauríeu d’escriure el nom dels treballs en grec.

    Anna, ja que em vas demanar més feina a classe de llatí, pots practicar la traducció llatina a partir de l’enllaç.

  6. Laia Muñoz Osorio

    La traducció d’Hèrcules:

    Naixement.

    Hèrcules era el nom romà del màxim heroi de les faules dels déus grecs. El pare d’Hèrcules era Júpiter, el déu més poderós i la dona del nom d’Alcmena.

    La reina dels déus, Juno sent gelosia per l’amor de Júpiter i l’infant Hèrcules i Juno va enviar dues serps que matessin al nen.

    La mare va escoltar la cridòria i va trobar l’infant Hèrcules amb serps mortes a les seves mans.
    En aquells temps va admetre als homes tenir el seu fill meravellós.

  7. Rocío Molina

    Lida, aqui et deixo la meva traducció.

    Naixement.

    El nom del màxim déu romà era Hèrcules en els mites dels deús grecs. El pare d’Hèrcules era Júpiter, el déu més poderós i Alcmena el nom de la dona. La reina dels déus, Juno sent gelosia de l0amor de Jovis i va enviar dues serps al petit Hèrcules i tot i ser un nen petit les va matar. La mare va escoltar crits i va trobar el petit Hèrcules amb dues serps mortes a les seves mans. Allà el temps va percebre lo fort que havia estat el seu fill.

    Espero que aquesta estigui millor, Valete!

  8. Alba Arroyo

    Hèrcules va ser el nom romà del màxim heroi de la llegenda dels deus grecs. El Pare d’Hèrcules era Júpiter, el déu més poderos i la dona Alcmena.
    La Reina dels déus, Juno envejosa dels amors de Júpiter i de línfant Hèrcules, va enviar dues sers per matar a l’infant.
    La mare va sentir cridar i va trobar a l’infant Hèrcules amb les serps mortes a les seves mans.
    En aquell moment va reconèixer als homes que tenia un fill meravellós.

  9. Iván Zapico Fernández

    Salve!
    Hercules era el nom Romà del màxim heroi de les fàbules dels deus Grecs. El pare d’Hércules era Júpiter, el més potent dels deus i la dona del nom Alcenemenae.
    La reina dels déus , Juno envidia l’amor entre Jovis i Hercules l’infant ,envià dues serps per que matessin al infant.
    La mare escoltà els crits i va trobar l’infant amb dues serps mortes a les seves mans. En aquelst moment, va reconèixer que els seus homes tenen un fill meravellós.
    Vale!

  10. Laia Muñoz Osorio

    Salve! Aquí us deixo amb un resum del mite d’Hèrcules:

    Hèrcules (Ἡρακλῆς, Hèracles en grec) era fill del déu Júpiter i de la humana Alcmena, esposa d’Amfitrió, el rei d’Argos. Júpiter es va fer passar per Amfitrió per consumar el seu amor amb Alcmena. Juno es va assabentar de la infidelitat de Júpiter i va decidir endarrerir el naixement d’Hèrcules, si Hèrcules naixia abans que el seu cosí Euristeu seria l’hereu al tron.

    Quan el petit semidéu nasqué, Juno envià dues serps per a que matessin a l’infant, però Hèrcules les escanyà amb les seves pròpies mans. Hèrcules era un semidéu: tenia l’aparença d’humà però la força d’un ésser diví.

    Hèrcules es casà amb Mègara, filla del rei de Tebes. Malauradament, la deessa del matrimoni inspirà a Hèrcules un atac de bogeria amb el qual acabà matant els seus fills. Llavors el rei Euristeu (el seu cosí) com a càstig li manà complir dotze treballs:

    1-Matar el lleó de Nèmea.
    2-Matar l’hidra de Lerna.
    3-Capturar la cérvola de Cerinea.
    4-Emportar-se’n el porc senglar d’Erimant.
    5-Netejar els fems dels estables del rei Augias.
    6-Expulsar els ocells del llac Estimfal.
    7-Capturar el toro de Creta.
    8-Vèncer i menjar-se les eugues de Diomedes.
    9-Apoderar-se del cinyell d’Hipòlita.
    10-Emportar-se el ramat de Geríon, el monstre tricèfal.
    11-Collir les tres pomes d’or del jardí de les Hespèrides.
    12-Treure el gos Cèrber de l’inframón.

    Més endavant, Hèrcules va contraure matrimoni amb Deianira. Un dia el centaure Nessos va intentar forçar a Deianira i el semidéu el ferí. Llavors el centaure explicà a Deianira que la seva sang podria fer recuperar l’amor del seu marit si algun cop aquest se n’anés. Una vegada, Deianira ho intentà però les paraules del centaure van resultar falses: la sang en realitat era un verí molt perillós.

    Hèrcules patia tant que va desitjar la mort i ell mateix va encendre una pira al mont Eta i es va llençar. Hèrcules va pujar a l’Olimp en forma d’àguila, es va guanyar la compassió dels déus olímpics i li van concedir la immortalitat i la mà de la Hebe, la deessa de la joventut.

  11. Uxue Avilés

    Salve!!

    Hèrcules era fill de Júpiter i d’Alcmena, esposa d’Amfitrió, el rei d’Argos. Júpiter va fer de d’ Amfitrió per una estona per estar amb el seu amor amb Alcmena. Juno es va enterar de la infidelitat de Júpiter i va decidir que Hèrcules havia de nèixer més tard, si no era així i naixia abans que el seu cosí Euristeu seria l’hereu i es quedaria amb el tron.
    Quan el petit nasqué, Juno va enviar dues serps perquè matessin a l’infant, però Hèrcules les va escanyar amb les mans. Hèrcules era un semidéu: era fisicament com un humà però la força d’un ésser diví.
    Hèrcules es va casar amb Mègara. La deessa del matrimoni va fer que Hèrcules patís un atac de bogeriai amb aquest va matar als seus fills. Llavors el rei Euristeu com a càstig li manà fer dotze treballs:

    1- Matar el lleó de Nèmea.
    2- Matar l’hidra de Lerna.
    3- Capturar la cérvola de Cerinea.
    4- Emportar-se’n el porc senglar d’Erimant.
    5- Netejar els fems dels estables del rei Augias.
    6- Expulsar els ocells del llac Estimfal.
    7- Capturar el toro de Creta.
    8- Vèncer i menjar-se les eugues de Diomedes.
    9- Apoderar-se del cinyell d’Hipòlita.
    10- Emportar-se el ramat de Geríon, el monstre tricèfal.
    11- Collir les tres pomes d’or del jardí de les Hespèrides.
    12- Treure el gos Cèrber de l’inframón.

    Hèrcules es va casaramb Deianira. El centaure Nessos va intentar forçar a Deianira i el Hèrcules li va fer mal i el centaure li va explicar a Deianira que la seva sang podria fer recuperar l’amor del marit si algun cop aquest marxés. Una vegada, Deianira ho va intentar però les paraules del centaure van resultar ser mentida: la sang era un verí perillós.
    Hèrcules patia i aleshores volia la mort i ell mateix va encendre una pira al monti es va tirar. Hèrcules va pujar a l’Olimp en forma d’àguila, es va guanyar la compassió dels déus i li van donar la immortalitat i la mà de la Hebe (deessa de la joventut).

    Vale!!

  12. Arnau Lario

    Els dotze treballs d’Hèracles foren la penitència que hagué de pagar l’heroi per ser perdonat per l’assassinat dels seus fills en un atac de bogeria induït per la deessa Hera. Hèracles va haver de posar-se sota les ordres del rei Euristeu de Micenes, el qual li va ordenar tasques aparentment impossibles d’assolir:

    El lleó de Nemea

    La primera de les tasques d’Hèracles consistí a matar un lleó monstruós que aterria la població de Nemea. La seva pell era tan gruixuda que era impossible ferir-lo amb cap arma. Quan Hèracles se n’adonà, deixà de banda l’espasa i matà el lleó amb la força dels seus braços, ofegant-lo. Hèracles havia d’escorxar el lleó i portar la pell a Euristeu, però era impossible de fer-ho perquè cap ganivet ni arma de cap tipus podia penetrar la pell del lleó. La solució la hi presentà la deessa Atena, que se li aparegué i li explicà que la pell del lleó només podia ser travessada per les seves pròpies urpes. D’aquesta manera Hèracles escorxà el lleó i portà la seva pell sempre al damunt, com a armadura.

    Aquest treball és una prova de la força sobrehumana que caracteritza l’heroi, però també de l’astúcia, virtut molt preuada pels grecs, com ho prova el seu heroi més famós: Odisseu. També demostra la contínua relació entre déus i mortals a l’època antiga, ja que és Atena qui dóna el consell clau (i no és pas gratuïtament que ella sigui la deessa de la saviesa).

    L’Hidra de Lerna

    L’Hidra era un monstre que vivia en una zona pantanosa anomenada Lerna. Tenia caps horrorosos en forma de serps, amb dents esmolades com dagues. La impossibilitat de vèncer l’hidra es basava en el fet que els caps no es podien tallar, perquè si es feia de la ferida en sortien dos caps més, igual d’horrorosos que l’anterior. Hèracles comença per tallar els caps de l’hidra a cops d’espasa, protegit en tot moment per la pell impenetrable del lleó de Nemea. Arribà un moment, emperò, que s’adonà que no avançava en la tasca. L’hidra es feia cada cop més poderosa, ja que tenia una multitud de caps que havien sorgit de les ferides. Finalment demanà al seu nebot Iolau que l’ajudés portant una torxa encesa. A mesura que Hèracles anava tallat caps, Iolau anava cremant les ferides que deixaven. Així cauteritzades, les ferides no podien originar nous caps i finalment l’hidra morí. Després l’heroi sucà les puntes de les seves fletxes amb la fel verinosa de l’hidra i d’aquesta manera les va fer més destructives.

    De nou apareixen els elements de l’ajuda externa i de l’astúcia per vèncer un enemic. Aquest enemic és un altre monstre; l’heroi ha de derrotar éssers fantàstics i no persones de carn i ossos, com podria fer un soldat qualsevol. Apareix també un element que data de recopilacions tardanes dels mites, i és l’ús dels fruits d’una tasca anterior en posteriors aventures (aquí es protegeix amb la capa del lleó). Al cos verinós de l’hidra morta, Hèracles hi sucà les fletxes que l’ajudarien en altres històries, com en la lluita contra el centaure Nessos.

    La cérvola de Cerinea

    La cérvola o daina de peülles de bronze de Cerinea era l’animal més ràpid conegut, ja que havia escapat fins i tot dels intents de la deessa Àrtemis per lligar-la al seu carro. El tercer treball d’Hèracles consistia a atrapar-la i portar-la viva a Micenes. Hèracles va haver de perseguir la daina durant dies i dies fins que finalment l’animal es va aturar un moment a beure aigua. Llavors Hèracles la va ferir en un tendó amb una fletxa i la va poder capturar. Sembla que aquest treball sorgeix d’una llegenda nòrdica, on abunden els cérvols que no es poden ferir ni atrapar pel fet de ser màgics. Hi intervé el factor de la velocitat i no la força, com en els monstres anteriors.

    Estàtua d’Hèracles lluitant contra el senglar d’Erimant, de Louis Tuaillon (1904), a Berlín
    El senglar d’Erimant[modifica | modifica el codi]
    Article principal: Senglar d’Erimant
    Aquest senglar era un bèstia que arrasava els camps de la muntanya de l’Erimant i que tenia aterrida la població. El quart treball d’Hèracles era capturar-lo. Abans de poder arribar a Erimant passà pel país del centaures on es va retrobar amb Quiró, de qui Hèrcules havia après l’art de la medicina. Per celebrar-ho Quiró va treure vi dels centaures, i els centaures, atrets per l’olor del vi, es van posar agressius, van començar a tirar-li pedres, Hèracles va començar a tirar fletxes enverinades amb l’Hidra i una es va clavar al genoll de Quiró i li causà una ferida letal.[1] Hèracles es va quedar fins que va morir. Hèracles va arribar a Erimant i després de lluitar àrduament amb l’animal a la neu, aconseguí encadenar-lo i portar-lo a Micenes. El rei Euristeu es va espantar tant en veure la bèstia que s’amagà al soterrani del palau, dins una gerra de vi.

    Els estables del rei Augies[modifica | modifica el codi]
    Augies, rei de l’Èlide, tenia els ramats més nombrosos i fèrtils del món. També era conegut per no haver netejat mai els seus estables, de manera que la pudor s’estenia per tot el Peloponès i la vida s’hi feia gairebé insuportable. La cinquena tasca d’Hèracles era la de netejar els estables del rei Augies en un sol dia. Per fer-ho enderrocà dues de les quatre parets dels estables i desvià del seu curs els rius propers Alfeu i Peneu. Les aigües s’emportaren els fems cap al mar i els estables i els seus voltants quedaren nets.

    L’heroi aquí demostra un cop més el seu caràcter civilitzador, ja que neteja (higiene) i aprofita la natura (tecnologia). També hi ha un paral·lelisme entre la història i la religió grega: els homes acumulen faltes (brutícia de l’estable) fins que la civilització (l’heroi) les elimina; per això al final de l’any predomina la foscor fins que amb l’arribada d’Aquari (l’aigua) torna la llum al calendari.

    Els ocells de l’Estimfal

    Hèracles i els ocells del llac Estimfal, mosaic romà de Llíria (Camp de Túria)
    Els ocells del llac Estimfal eren monstres terrorífics amb urpes, becs i ales de bronze. Atacaven les persones i els ramats per menjar-se’ls, a més de matar amb les plomes de bronze que els queien de les ales a gran alçada. La sisena tasca d’Hèracles va ser expulsar-los ben lluny. El primer que calia era dispersar-los perquè no ataquessin en bandada. Per ajudar Hèracles, Atena li donà un parell de platerets de bronze que l’heroi féu entrexocar amb tanta força que el soroll espantà els ocells. Un cop dispersos a cel obert, Hèracles els abaté amb les seves fletxes enverinades. Alguns van aconseguir escapar i fugiren a l’illa d’Ares al mar Negre, on foren trobats més tard pels argonautes en el seu viatge. Amb els ocells, Hèracles ha vençut monstres de tots els elements: terra (com el lleó), aigua (l’hidra) i aire (aquest treball). És, per tant, un heroi global, capaç de guanyar en totes les circumstàncies.

    El bou de Creta

    El bou de Creta fou un càstig que Zeus envià al rei Minos per no haver complert una promesa de sacrifici que aquest li havia fet. Zeus féu que l’esposa del rei Minos, Pasífae, s’enamorés del bou i s’hi aparellés, amb què es va engendrar el monstre Minotaure. Pel que fa al bou, corria salvatge per l’illa, envestint i matant tothom qui es creuava pel seu camí i ningú no gosava matar-lo. Hèracles, gràcies a la seva força prodigiosa, aconseguí capturar el bou i portar-lo a Micenes, on finalment fou sacrificat.

    Les eugues de Diomedes

    El rei Diomedes tenia als seus estables unes eugues que menjaven persones. El rei escollia alguns dels seus hostes cada nit i els donava per menjar a les eugues. Hèracles es dirigí cap a Tràcia amb alguns voluntaris i vencé el petit exèrcit de Diomedes que guardava la casa. Després capturà el rei i el llançà en vida a les seves eugues, que el devoraren. Després d’això, es tornaren manses i les pogué enganxar al carro de Diomedes per portar-les a Micenes.

    El cinyell de les amazones

    Les amazones eren dones guerreres que vivien de la caça i de la guerra. A vegades se les representa sense un dels pits, que s’haurien amputat per poder tensar bé l’arc. El novè treball consistia a aconseguir el cinyell de la seva reina, Hipòlita, per demanda de la filla d’Eursiteu, Admete. Quan Hèracles arribà a la terra de les amazones, Hipòlita el veié i s’enamorà de la seva força. Li oferí el seu cinyell com a penyora d’amor. La tasca podria haver reeixit fàcilment si no hagués estat per Hera, que va estendre el rumor entre les amazones que Hèracles i els seus companys tenien com a objectiu segrestar la reina Hipòlita i endur-se-la. Les amazones atacaren els grecs, però foren vençudes i Hèracles aconseguí fugir amb el cinyell.

    Els ramats de Gerió

    El desè treball d’Hèracles era el de robar els ramats del gegant Gerió, monstre amb la forma de tres homes units per la cintura i de força llegendària que vivia a l’illa de Erítia, a l’oest del Mediterrani. Per arribar-hi va haver de creuar el desert i, aclaparat per la calor, disparà una fletxa a Hèlios, déu del sol: Hèlios li demanà que el deixés en pau i Hèracles en canvi li demanà la copa màgica que feia servir el déu per viatjar d’est a oest cada dia. El déu així ho va fer, de manera que Hèracles pogué arribar a Erítia sense més entrebancs. Pel camí, construí dues columnes a l’actual estret de Gibraltar per commemorar el seu pas. Hèracles matà llavors el gos Ortre, guarda dels ramats i germà de Cèrber, i el pastor Eurició. Un cop arribà a Gerió el matà també i esguerrà el seu cos en tres parts. Reuní els ramats i amb penes i treballs aconseguí arribar a Micenes, on Euristeu els sacrificà en honor a Hera.

    Les pomes d’or de les Hespèrides

    L’onzè treball d’Hèracles consistia a obtenir les pomes d’or de l’arbre que creixia al jardí de les Hespèrides. Aquest arbre havia estat un regal de noces de la Mare Terra a Hera pel seu casament amb Zeus i estava custodiat per les nimfes Hespèrides, filles del tità Atles. Atles havia estat castigat pels déus a suportar sobre les seves espatlles la volta celeste per tota l’eternitat. Quan Hèracles va arribar al jardí, Atles li va prometre que convenceria a les seves filles de donar-li algunes pomes a canvi que Hèracles aguantés el cel durant una estona. Quan Atles va tornar, va proposar a Hèracles d’anar ell mateix a portar les pomes a Euristeu. Hèracles sospità de les intencions del tità i hi estigué d’acord, demanant-li però que aguantés el cel un moment mentre ell es posava en una posició més còmoda que no li fes mal al coll. Atles hi estigué d’acord i, quan tingué un altre cop el cel sobre les espatlles, Hèracles recollí les pomes i va deixar Atles enrere amb la seva càrrega. Aquest mite té una estreta relació amb el jardí de l’Edèn de la Bíblia i les pomes que suposen l’expulsió dels homes del Paradís, tal com s’explica al llibre del Gènesi.

    El gos Cèrber

    El darrer treball d’Hèracles era també el més difícil. Consistia a treure el gos Cèrber dels inferns. Aquest gos era un monstre de tres caps amb cua de serp que s’encarregava de vigilar que els morts no s’escapessin de l’Hades. El primer obstacle en aquesta tasca era que ningú no sabia on es trobava l’entrada a l’Hades. Per sort, Hèracles trobà el malaurat Orfeu, que tornava de la seva expedició a l’infern per rescatar Eurídice. Ell li explicà com anar-hi. Un cop arribà al riu Estix, el que delimitava l’Hades, el barquer Caront tingué tanta por de la força i l’aspecte ferotge d’Hèracles que el passà amb la seva barca a l’altra riba sense protestar. Un cop al Tàrtar, trobà l’heroi Teseu sotmès a suplici per un antic intent de raptar Persèfone, esposa d’Hades, i el rescatà. Hèracles demanà a Hades, déu dels inferns, que li deixés endur-se Cèrber. Ell hi accedí amb la condició que fos capaç de capturar-lo sense armes. Així Hèracles, només amb la força dels seus braços, aconseguí retenir l’animal i el portà a Micenes, per retornar-lo a l’Hades poc després. Aquest treball simbolitza el triomf de la mort, ja que Cèrber és el guardià de l’inframón, on van a parar les ànimes dels que han mort. Significativament, no hi ha un lloc on hi hagi la tomba d’Hèracles.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *