Avui us presentem un vídeo que forma part de la sèrie “Dígits”, es tracta del capítol dedicat a l’animació digital.
L’ordinador ha aconseguit posar en moviment tota mena d’imatges, amb un exponent ben visible en el món del cinema. Aquest capítol de “Dígits” parla de l’aplicació de l’animació digital en diversos àmbits.
Tot va començar quan un estudiant de la Universitat de Utah, Ivan Sutherland, va programar un ordinador perquè tracés unes ratlles en una pantalla. De seguida es van començar a produir imatges en moviment amb aquesta tècnica, però visualment eren molt limitades. Un altre animador pioner va ser Charles Csuri. Els investigadors van treballar per donar als dibuixos un aspecte real. En van fer desaparèixer les línies i després van cobrir els objectes amb cares i superfícies. Tot seguit, els van il·luminar i els van crear les ombres corresponents. També els van donar color i textura. Un altre pas va ser donar moviment als objectes. Per fer-ho hi ha diverses tècniques, com la interpolació. Es donen les posicions inicial i final de la seqüència, i l’ordinador en calcula les intermèdies.
Els programes d’animació tenen diverses aplicacions. Es fan servir, per exemple, en l’arquitectura, l’enginyeria, la genètica o l’art. L’aplicació més espectacular de l’animació digital és el cinema. El primer curtmetratge per ordinador va ser “Fam”, de Peter Foldes, i el primer llargmetratge amb una part significativa realitzada per ordinador va ser “Tron”, de Steven Lisberger.
Descobreix els origens del cinema d’animació amb l’Edu3.
