Fitxes pedagògiques de MAMUT

Bang Ediciones disposa d’una col·lecció de còmics dissenyada i pensada exclusivament per als més petits anomenada MAMUT.

Està dividida per a nens i nenes més grans de 3 anys, que encara no saben llegir, per a més grans de 6 anys, que tot comencen, i per a més grans de 9 anys, lectors ja consolidats.

El que uneix aquesta col·lecció és un dibuix i una narració moderns per a entusiasmar tant als infants com als seus pares.

Doncs bé, Bang Ediciones ofereix a la seva web diverses fitxes pedagògiques sobre els seus llibres de manera completament gratuïta, perquè tota la comunitat educativa i tots aquells que hi estiguin interessats, puguin treure més profit a la lectura d’aquests llibres.

Aquestes fitxes pedagògiques són una guia, un punt de partida des del qual poder canviar, afegir, suprimir…, en definitiva, fer el què es vulgui. A les fitxes sempre trobareu:

– Una guia de lectura del llibre

– Una proposta d’activitats

– Dibuixos per pintar

– Un glossari de vocabulari

Les fitxes són prou flexibles per poder ser usades amb nens de diverses edats i amb diferents necessitats. Un punt de partida a partir del qual profunditzar en aquells aspectes que siguin més necessaris: logopèdia, plàstica, tractament de la seqüencialitat, lectura… Les possibilitats són infinites!

Podeu trobar les fitxes en aquest enllaç. De moment només n’hi han quatre fitxes disponibles, però n’aniran penjant més.

 

 

Tintín torna al cinema

Les aventures de Tintín és sens dubte una de les sèries europees més influents del segle XX. La creació d’Hergé (pseudònim emprat per l’autor belga Georges Remi), que va veure la llum per primera vegada el 1929 i que es va seguir publicant passats els anys 70, ha inspirat nombroses adaptacions en diferents formats, tant en televisió com en cinema, ja sigui amb dibuixos animats o amb personatges reals, i continua encara sumant adeptes a tot el món.
 
Tràiler de la nova adaptació cinematogràfica de Les Aventures de Tintín

El nostre país no és una excepció pel que fa a la febre que personatges tan carismàtics com Tintín, Milú o el Capità Haddock han generat internacionalment. Tintín té un lloc web oficial en català i també hi ha una “Associació catalana de tintinaires” que aplega els admiradors d’aquí i dedica, entre altres coses, una revista semestral a diferents aspectes de la sèrie. A més a més, a la programació de Catalunya Ràdio hi trobem un programa anomenat “Tintín a la ràdio”, que s’emet setmanalment.

Però el seu llegat continua creixent, perquè el personatge lluirà aviat a les sales de cinema una nova imatge fruit de l’animació 3D. La historieta publicada originalment als anys 40 El secret de l’unicorn ha estat portada a la gran pantalla de la mà de Steven Spielberg i Peter Jackson i s’espera que arribi als cinemes catalans el proper 28 d’octubre.

 

logo Edu3
Equip Edu3.cat

 

Tintín i l’aventura de la ciència

En aquest programa de la sèrie “Quèquicom” veurem la relació entre les històries de Tintín i la ciència. El seu autor, Hergé, coneixia molts fenòmens físics. A més, mitjançant el professor Tornassol, un extraordinari inventor, va ensenyar enginys tecnològics abans que fossin realitat. “Quèquicom” experimenta la viabilitat d’alguns dels experiments que apareixen en aquest còmic protagonitzat per Tintín.

El professor Tornassol no tan sols es va inventar la televisió en color. En les 24 aventures de Tintín, l’il·lustre científic sorprèn el lector amb ginys espectaculars. Alguns s’han convertit en realitat, d’altres, no.

En aquest capítol, “Quèquicom” sotmet a la prova de la ciència algunes situacions que surten a “Les aventures de Tintín”. Per exemple, podia la Castafiore trencar una copa de cristall amb la potència de la seva veu? Al plató, Toni Mestres intenta superar la soprano amb l’ajuda d’un altaveu capaç d’assolir altes freqüències i explica la manera com, des de casa, qualsevol pot provar de fer petar una copa.

Hergé va dedicar dos àlbums al viatge al satèl·lit de la Terra: “Objectiu la Lluna” i “Hem caminat per damunt la Lluna”. Per fer-los, va preparar el tema a consciència. Com que encara no hi havia hagut ningú que hagués sortit del nostre planeta, el dibuixant belga fins i tot es va haver d’inventar les proves a les quals haurien de ser sotmesos els futurs astronautes.

El disseny del coet de Tintín copia el dels V2, els primers míssils balístics de la història fabricats i utilitzats pels nazis durant la Segona Guerra Mundial. Aquests míssils, per enlairar-se, s’impulsaven amb el mateix motor que va fer servir la nau de Tintín per sortir de la Terra.

L’arribada a la lluna de l’Apollo-11 no va ser tan senzilla com la del coet de Tornassol. Si no arriba a ser per la sang freda del pilot, Neil Armstrong, la missió hauria acabat en una tragèdia. Una de les persones que durant els anys 60 va treballar per a la NASA en les missions Apollo va ser un mallorquí, l‘enginyer Andreu Ripoll. Miquel Piris parla amb ell d’aquella important fita per a la humanitat i de la similitud amb la que va protagonitzar Tintín.

En una altra aventura, el capità Haddock rep la descàrrega d’un llamp a través de la línia telefònica. Ricard Bosch, professor d’enginyeria elèctrica de la Universtitat Politècnica de Catalunya demostra amb un experiment que aquest tipus de descàrregues són possibles.

Edu3.cat

Apropa’t a la ciència amb els còmics de Tintín!!!

+info

logo Edu3
Equip Edu3.cat

Superherois amb energia

En el capítol que us proposem avui que forma part del programa “Energi K” es relacionen les diferents fonts d’energia amb els poders de superherois com ara Hulk, Spiderman o Superman.

Des que la humanitat busca explicacions sobre els fenòmens que succeeixen al seu voltant, les fonts d’energia estan representades en forma de déus i herois en la mitologia i les llegendes populars. Així, civilitzacions tan antigues com la dels maies afirmaven que el seu emperador era fill del Sol.

Els Aquests déus i herois de la mitologia clàssica tenen molts paral·lelismes amb personatges literaris posteriors i superherois de còmic. Tot i les semblances entre els uns i els altres, els poders dels personatges literaris a partir del segle XVIII els provoca més la ciència que no pas cap divinitat. El dibuixant Ramon F. Bachs aclareix que hi ha un gran grup de superherois que tenen molt a veure amb la ciència. Hi ha superherois que han estat científics i que han provat en si mateixos els seus experiments. D’altres són fruit d’un accident provocat per altres científics. Frankenstein va rebre vida gràcies a l’energia elèctrica i l’energia nuclear ha donat poders a superherois com ara Hulk o Spiderman. Superman, per la seva banda, és el primer superheroi sostenible, ja que els seus poders provenen del Sol.

Edu3.cat

Endinsa’t en el món de la ciència a través del còmic!!!

+ Web del programa

logo Edu3
Equip Edu3.cat