Enquesta sobre sosteniblitat a l’actualitat

M’ajudes a esbrinar com de sostenibles som actualment? Omple aquest qüestionari Google i participa de la recerca!

Enquesta sobre sostenibilitat a l’actualitat

Vid. Resum de les respostes

Conclusions

A partir dels resultats d’aquesta enquesta he extret aquestes conclusions:  La majoria de la gent, té totes les comoditats que ens ofereix la tecnologia actualment, però no n’abusen i miren d’estalviar energia, i això demostra una consciència ecològica. Si ens fixem en l’ús de l’aire condicionat i la calefacció i en tancar l’aixeta i les llums, o en el fet de que la majoria estén la roba a mà, podem veure que la majoria de la gent només en fa servir quan és necessari i tracta d’evitar l’ús innecessari d’energia.

 

 

Les deixalles: Antiguitat vs Actualitat

A partir del que he tractat sobre les deixalles en època romana i les deixalles a l’actualitat, he pogut observar que hi ha moltes similituds respecte a com es gestionaven els residus, tot i que actualment en nostre sistema s’han fet tot un seguit de millores que en època romana no es feien.

Malgrat que els grecs i els romans generaven menys residus, no els separaven ni els reciclaven (tot i que si que els reutilitzaven tot el que podien), per tant arribaven a amuntegar grans quantitats de deixalles, fins a formar muntanyes com el Monte TestaccioAixò actualment es regula per a que no passi, i a més a més es promou la separació, reutilització i reciclatge de les deixalles.

Per tant, tenint en compte tot això, la gestió dels residus actuals és millor que la gestió dels residus a l’antiguitat.

La gestió dels residus: deixalles actuals

Actualment també tenim un molt bon sistema de recollida de residus: tenim escombriaires que recullen la brossa de terra, diferents contenidors on separar les deixalles, i bons plans de reciclatge de residus, que a més es promouen molt pels ajuntaments i els governs.

En tots els països desenvolupats hi ha un pla de reciclatge, que segueix la gran majoria de la població. El reciclatge consisteix en agrupar les deixalles segons el material de què estan fetes, de manera que després es puguin triturar (en el cas del paper i cartró) o fondre (en el cas del plàstic i el vidre), per després poder fer productes nous amb aquests materials i així no s’acumulen piles de deixalles que poden tenir una utilitat.

No tots els residus es poden reciclar, ja que alguns són molt contaminants (piles i làmpades fluorescents) o difícil de separar en els components (tetrabrik), i aquests residus són els que ens aconsellen de reduir-ne l’ús.

Per a tota la resta de residus que no es poden llençar a cap dels contenidors de reciclatge, s’ha dissenyat uns Punts Verds on es poden anar a portar i l’Ajuntament s’encarrega d’ells. Fins i tot l’Ajuntament proporciona un mapa per poder trobar el que s’apropa més a les necessitats de cada ciutadà.

En el cas de la roba, hi ha moltes maneres de desfer-se’n; una d’elles és donar-la a la beneficiència, que es pot fer llençant-la en algun dels contenidors fets expressament per a aquest ús, o simplement anant directament a les oficines de caritat i entregar-la allà, on ells mateixos s’encarreguen de separar la roba utilitzable de la que no ho és.

A Catalunya s’han fet tot un seguit de campanyes publicitàries on es promou el reciclatge correcte de cada deixalla, és a dir, separar correctament cada deixalla al seu contenidor. I cada cop s’intenta promoure més el reciclatge entre la població. A continuació, hi ha uns vídeos d’una campanya recent, que van tenir bastanta difusió:

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=5MzQx8V9noc[/youtube] [youtube]http://www.youtube.com/watch?v=1W6ssPjsOz8[/youtube] [youtube]http://www.youtube.com/watch?v=J7aVYNDfhYQ[/youtube]

Comparació amb la gestió a l’antiguitat

La bugada: Antiguitat vs Actualitat

Comparant com es feia la bugada a l’antiguitat i com es fa a l’actualitat, he pogut observar que els productes que feien servir en l’antiguitat s’obtenien d’una manera molt més natural, cosa que reduïa el seu grau de contaminació al medi. També, ja que actualment gairebé tot el procés és fet per màquines i a l’antiguitat tot es feia a mà, la contaminació que es produeix en fer la bugada actualment és molt més elevada, ja que suposa una despesa energètica molt més gran del que suposava a l’antiguitat. I tenint en compte l’aigua, antigament es rentava molta més roba amb la mateixa aigua, ja que omplien la lacuna fullonica d’aigua i allà hi rentaven moltíssima roba, fins que l’aigua ja estava massa bruta per rentar res més, en canvi actualment cada rentadora agafa aigua nova i neta, que només es fa servir per rentar la roba d’aquella rentadora.

Per tant, tenint en compte tots aquests factors: la despesa energètica, hidràulica i l’origen dels productes, es pot dir que fer la bugada a l’antiguitat suposava un impacte mediambiental molt més petit del que suposa a l’actualitat, i era molt menys contaminant.

La gestió de residus: les deixalles a l’antiguitat

Els antics romans, tenien unes escombraries públiques fora de les ciutats on hi tiraven les deixalles, també tenien un tipus de sistema de recollida d’escombraries, tot i que les dades que s’han trobat no són suficients per saber exactament com funcionava. Segons Jesús Acero, hi havia una espècie d’escombriaires, que recollien tota la brossa dels carrers i la portaven als abocadors públics fora de la ciutat.

Els residus orgànics s’eliminaven a les cases, ja que eren molt fàcils d’eliminar, mentre que la resta, especialment els residus de construcció, eren bastant més difícils degut al seu volum i pes, i per tant es reutilitzaven. Tota la resta de residus que no es podien fer servir es portaven a l’abocador i s’amuntegaven, com és el cas del Monte Tetaccio.

En quant als residus no sòlids, tenien un sistema de clavegueram molt semblant al nostre, a través del qual podien treure’ls molt fàcilment de la ciutat ajudant a tenir un ambient més salubre. Aquest sistema passava a través de casi tota la ciutat de manera que podia recollir tots els residus que poguessin ser transportats per aquesta xarxa de clavegueram junt amb l’aigua residual.

“Cloaca Maxima”, Roma

Comparació amb la gestió a l’actualitat

Fer la bugada a l’actualitat

Actualment fer la bugada pot ser un procés bastant complicat, ja que hi ha molts tipus de roba diferents, que necessiten un tipus de rentat diferent. Per exemple, s’ha de separar la roba de color de la roba blanca i de la fosca,  per evitar que es tenyeixi, també s’ha de separar les roba que deixa anar fils, per a que no s’enganxin a la resta de la roba. Cada tipus i color de roba s’ha de rentar en una temperatura adequada. Tot i això està bastant simplificat per les rentadores, ja que en l’actualitat tothom té una rentadora que fa tot el procés de rentar la roba, i només cal posar-hi el detergent i el programa adequat, i ficar-hi la roba per a que es renti.

En tots els supermercats podem triar entre múltiples detergents de roba, que ofereixen diferents marques i entre cada marca es pot escollir l’olor i les diferents propietats que tenen cadascun dels productes oferits per aquella marca. També s’hi poden afegir “quitamanchas” per ajudar a acabar de rentar les peces de roba més brutes, que en altres èpoques haguessin costat molt més.

Després de tot el procés de rentar la roba, hi ha dues opcions: estendre la roba a mà o passar-la a l’assecadora. Estendre la roba a mà és una manera molt més neta d’eixugar la roba, ja que no es fa servir cap més energia que l’escalfor del sol i el vent, però en canvi requereix més temps, i es necessita un cert espai que hi ha gent que no té a casa seva, a més a més, els dies de pluja no es pot estendre la roba, i els dies ennuvolats o freds costa més que s’eixugui la roba, per això molta gent té una assecadora a casa per als dies en què o bé no tingui temps o el dia  no sigui favorable. Segons una enquesta que he fet, la majoria de la gent estén sempre la roba en comptes de fer servir l’assecadora, cosa que evita gastar una energia que no és del tot necessària, sinó que es pot estalviar fàcilment.

                 

Després de tenir la roba seca, hi ha gent que també la planxa, tot i que la majoria només planxen la roba que més s’arruga o la roba que és més de vestir i més elegant. Les planxes actuals fan servir electricitat i aigua destil·lada que es compra a les botigues. Aquesta aigua destil·lada no és com l’aigua normal, ja que se li han extret tot els minerals i altres components que porta l’aigua dissolts de manera natural, deixant només les molècules d’aigua pures. Per produir aquesta aigua destil·lada cal fer tot un procés de destil·lació a les fàbriques, on es gasta també energia.

Comparació amb l’antiguitat

Fer bugada a l’antiguitat

Tintoreries a l’antiguitat

Tota ciutat o colònia romana disposava d’una o més fullonica, que equival a l’actual bugaderia i tintoreria. S’han trobat restes d’aquests negocis a Òstia, Bàrcino i Herculà, o com la de Stephanus a Pompeia en un excel·lent estat de conservació.

Tot seguit en podeu gaudir de la reconstrucció en 3 D gràcies a Itálica Romana:

[youtube]http://youtu.be/Xmf1tXz6Y6E[/youtube]

La fullonica consistia en una botiga de rentat de roba de la casa i vestits. La manera de realitzar la neteja abans de l’ús de substàncies químiques artificials era bastant curiós, es feia servir l’orina humana com a matèria primera principal utilitzada a la bassa d’esbandir. L’amoníac que conté l’orina combinat amb la cal i cendres com a blanquejants aconseguien extreure les taques de les túniques, togues i tovalles de llana.

Restes d'una fullonica a Pompeia

Restes d’una fullonica a Pompeia

L’orina s’importava en àmfores de llocs llunyans, l’hispà era considerat com de millor qualitat, o recollit a les latrines púbiques o directament des de les parets de la fullonica on hi havia àmfores amb el cul perforat que es feien servir com urinaris pels transeünts que passejaven pel pòrtic. Aquestes orines es barrejaven amb les cendres i la cal i es tiraven després a les balses on els esclaus s’encarregaven d’esbandir les teles trepitjant-les i impregnant-les amb la pestilent però detergent emulsió de soda i orina.

Interior d’una fullonica

Una vegada les taques havien desaparegut, les robes es portaven a una bassa exterior més gran, anomenada lacuna fullonica, on s’esbandien amb aigua de pluja i s’estenien al sol, perfumant-les amb essències d’herbes o florals una vegada seques.

Comparació amb l’actualitat

 

Els viatges a l’actualitat

Actualment la majoria de la gent ha viatjat més d’un cop a la seva vida, ja sigui sense sortir del país, o a l’estranger. Moltes famílies van de viatge durant les vacances, i la majoria de viatges es fan per turisme i per motius d’oci. Viatjar està a l’abast de tothom, ja que els costos i el temps de viatge són bastant més baixos que fa un temps, i això fa que el nombre de viatges que es fan augmenti considerablement. A més a més, s’han millorat molt els mitjans de transport, i això ens permet fer viatges molt més llargs en poc temps i que siguin molt més segurs, i això fa que la gent s’atreveixi cada cop més a fer viatges més llargs per conèixer diferents països i cultures.

El mitjà més utilitzat per als viatges fora del país és l’avió, ja que ens permet viatjar molt lluny en molt poc temps. En el meu cas, he fet servir l’avió per molts viatges, i aquest any he fet un de curta durada i un de llarga durada. Aprofitant que he fet aquests dos viatges he fet un estudi de cadascun d’ells basant-me en les hores de viatge i els que ha consumit l’avió durant aquests dos viatges per tenir una idea sobre la quantitat de contaminació que això suposa.

  

 Per viatges dins del mateix país se sol utilitzar més el tren o el cotxe, tot i que per les famílies que van de vacances és més comú l’ús del cotxe, ja que permet tenir més controlats als fills i transportar més fàcilment l’equipatge de tota la família. En canvi per els viatges de negocis és més comú el tren o l’AVE, que permet més rapidesa.

 

Comparació amb els viatges a l’antiguitat

Entrevista a Ramon Coll sobre la gestió de l’aigua i l’agricultura

Degut a que la meva recerca em va dur a temes que no havia tractat en altres entrevistes anteriors, i per tant em faltava informació més concreta sobre quests temes, vaig parlar amb en Ramon Coll i es va oferir a deixar-me fer una segona entrevista, per acabar de recollir la informació que necessitava sobre l’agricultura i la gestió de l’aigua. Tot seguit deixo la transcripció d’aquesta segona entrevista amb en Ramon Coll, seguida del vídeo:

Els romans tenien diferents maneres de portar l’aigua als llocs on els hi feia falta?

Depèn de si és al camp o si és a la ciutat, normalment la portaven a través d’aqüeductes, que podien ser enlairats, o subterranis, per exemple a Roma, n’hi ha molts aqüeductes, en vaig veure un a sota d’ell hi havia una casa, és a dir que la casa s’havia construït al voltant dels pilars de l’aqüeducte. Als camps també tenien sistemes de reg, però no eren tan grans ja que no eren públics, sinó que eren particulars, per exemple, un senyor “x”, un propietari d’un dominus fa el seu propi aqüeducte particular per poder regar, és el cas de l’aqüeducte de Pineda de Mar, un poble molt proper on queden encara unes quantes arcades, que era un dels sistemes de portar l’aigua quan no estava a prop.

Què feien amb les aigües que els hi sobrava, és a dir, les aigües residuals?

Les enviaven muntanya avall, camp avall, les aigües residuals eren aigües que no tenien un grau de contaminació excessivament elevat, com a molt, la contaminació eren purins, fins i tot aquestes aigües es podien tornar a aprofitar si es necessitava; avui dia queden restes de que en la època romana hi havien sistemes de reaprofitament de les aigües residuals. Un exemple molt clàssic es l’impluvium, que aprofitava l’aigua de la pluja per regar o pel que calgui.

Normalment gastaven molta aigua?

Depèn de si era una casa normal, una vivenda, una indústria… bàsicament depèn del tipus de necessitat per al qual es requereixi l’ús de l’aigua, com per exemple la higiene personal, però segurament, en la meva opinió, aquella aigua la devien reutilitzar per altres menesters.

Llavors, en qué diries que gastàven més aigua, en rentar-se o en alguna altra cosa?

No, no necessàriament havien de gastar més aigua amb la higiene, pensa en les terrisses, allà es gastava molta aigua, segurament era on es gastava més aigua, també es gastava molta aigua en l’agricultura, i fins i tot en els ornamentals.

Tothom feia servir la mateixa quantitat d’aigua o hi havia regulacions?

No, suposo que no, a veure, suposo que cadascú la feia servir per les seves necessitats, no crec que hi hagués cap regulació, el que passa que és clar, en èpoques de sequera sí que s’havia de regular una mica l’ús de l’aigua.

Bé, doncs amb això ja estaríem, no tinc més preguntes ara per ara, si vols afegir alguna cosa més endavant.

Ja estem, sí que vas ràpida amb l’aigua, dons bé, et diria que els hi agradava més el vi que l’aigua, això t’ho ben asseguro. De tota manera, pensa que estem parlant d’una societat que a part de ser pràctica, també la fan extensiva a les coses quotidianes de la vida. També uns altres sistemes de transport de l’aigua eren les fonts, els nimfeus, etc… pensa que tens molta teca amb tot això.

Els romans eren una societat que utilitzaven molt l’aigua, tant en la ciutat com en el camp.

Llavors la valoraven molt?

Evidentment, pensa que hi havia uns personatges que es contractaven per fer ploure, eren els tempestaris, obviament això venia derivat d’un tema religiós.

Bé, ara et faré unes preguntes sobre l’agricultura.

Digues.

Quin tipus d’agricultura tenien aquí?

Aquí bàsicament es dedicaven al conreu de la vinya, pensa que els romans eren pagesos bàsicament, no eren com els pinten a les pel·lícules de Hollywood on tots són soldats, els romans eren pagesos, encara que és clar que hi havia soldats, però la majoria eren pagesos, tornant al tema de la vinya, ells en arribar a un territori que havien conquerit, s’hi instal·laven allà i conreaven el que estaven acostumats a conrear, que era la vinya, sobretot al sud d’Itàlia. Amb aquestes vinyes, es fabricaven àmfores, imitant les àmfores itàliques per emmagatzemar-les o per exportar-les cap a Itàlia o cap a França, a la Germània, la Britània… i a partir d’aquest comerç del vi aniran obtenint el capital necessari per construir vil·les, com per exemple, la de Can Farrerons, o com les cases de Masnou, etc. Tenien una agricultura especulativa, és una agricultura que no es fa per al consum propi, que també, però sobretot es feia per l’exportació en vista d’aconseguir uns guanys econòmics, però això aquí, en altres llocs anirà diferent, i depèn també de l’època, per exemple, el conreu del vi era molt extens fins al segle II però a partir d’aquest segle, la cosa ja té un to una mica més diferent, i al segle III hi havia una agricultura diversificada.

I se sap com es preparaven els camps per conrear-los?

Home sí, el conreu romà era bàsicament el conreu tradicional, el que s’ha fet aquí fins fa 10 o 20 anys, les eines que utilitzaven eren les mateixes que ara, és que són idèntiques a les de l’actualitat, i els camps es dividien en parcel·les i cada propietari feia amb les seves parcel·les el que ell considerava que havia de fer.

 I què feien servir d’adob?

Com a abonament, bàsicament la caqueta dels bichos, és a dir, els excrements dels animals, també hi havia un sistema que era el d’espigament, que aquest era un sistema més antic, que consistia en agafar un tros de bosc i cremar-lo, llavors el terreny quedava cobert de cendra i el llauraven i hi sembraven el que volien conrear, això ho trobaràs molt ben explicat en el Tractat d’Agricultura de Colomel·la.

Quins eren els principals aliments que conreaven?

Bàsicament conreaven blat, l’oli i la vinya.

Era una part important en la vida dels romans?

Absolutament!Era bàsica l’agricultura, per a la seva supervivència, perquè com ja t’he dit abans, un romà és un pagès.

Hi havia alguna cosa de l’agricultura que fos perjudicial per a el medi ambient?

En principi no, ja que bàsicament no era una societat porca, eren molt higiènics i no afectaven al medi.

Cultivaven algun tipus de medicina?

Per a la medicina ells utilitzaven herbes medicinals, però no les conreaven, sinó que les agafaven directament del bosc.

Bé, amb això ja estem, gràcies pel teu temps.

Gràcies a tu.

  [youtube]http://youtu.be/w1Th8l3YHgY[/youtube]