A través de tota la meva recerca he pogut complir tots els objectius que m’havia proposat en començar aquest treball: he pogut observar com era la sostenibilitat a l’antiguitat i comparar-la amb l’actualitat, he descobert que no tenien una consciència ecològica en si, però que si que tenien alguns conceptes que avui dia definiríem com a ecològics, i he pogut comprovar que nosaltres hem millorat en ecologia respecte els grecs i els romans.
La major part de la sostenibilitat d’una societat està determinada per la vida quotidiana que porten els seus individus. En el meu treball, ho he tingut en compte i he estudiat diferents aspectes del que formaria part de la vida quotidiana de l’actualitat i de l’antiguitat clàssica. El punt més important són les fonts d’energia que es fan servir, ja que això afecta a tota la resta. A primer cop d’ull, sembla que en l’antiguitat no es contaminava gaire ja que la seva tecnologia es basava en la força energètica dels homes i dels animals; però, de fet, consumien molta més fusta i carbó que nosaltres i a la llarga aquesta explotació massiva degradava els boscos, tot començant una pila de problemes mediambientals. Sovint varen consumir més del que correspon a una economia sostenible.
Com que les fonts d’energia actuals són més contaminants, també ho són els mitjans de transport actuals, l’habitatge, i fins i tot un acte tan comú com fer la bugada; en canvi, com que les fonts d’energia de l’antiguitat eren menys contaminants, també ho són tots aquests aspectes: els viatges, la casa i la bugada. En comparar-los em vaig adonar que nosaltres contaminem molt més en tots aquests aspectes degut a que fem servir unes fonts d’energia molt contaminants que en època clàssica no existien, però que també busquem noves maneres d’obtenir aquesta energia sense contaminar. Com que els grecs i els romans no contaminaven gaire en aquest aspecte no s’hi havien de preocupar, i per tant no van desenvolupar una consciència ecològica en aquest sentit.
En la part en què he pogut observar que van desenvolupar una certa consciència ecològica és en els aspectes en els quals sí que afectaven i contaminaven el medi. En el cas de tots els problemes mediambientals que provocaven com la desforestació, l’extinció dels animals, la contaminació deguda a la mineria…, sí que es pot veure certa preocupació i consciència per buscar-hi una solució, com fan en algunes zones creant reserves naturals per preservar animals i arbres. Tanmateix, sovint recorren a rituals per netejar la mala consciència de fer malbè el medi ambient mentre es deixen portar per guanys econòmics, tal com recrimina Cató a Agri cultura 139-140:
Lucum conlucare Romano more sic oportet. Porco piaculo facto, sic verba concipito: “Si deus, si dea es, quoium illud sacrum est, uti tibi ius est porco piaculo facere illiusce sacri coercendi ergo harumque rerum ergo, sive ego sive quis iussu meo fecerit, uti id recte factum siet, eius rei ergo te hoc porco piaculo inmolando bonas preces precor, uti sies volens propitius mihi domo familiaeque meae liberisque meis; harumce rerum ergo macte hoc porco piaculo inmolando esto.
Si fodere voles, altero piaculo eodem modo facito, hoc amplius dicito: “operis faciundi causa.” Dum opus, cotidie per partes facito. Si intermiseris aut feriae publicae aut familiares intercesserint, altero piaculo facito.”
Malgrat els testimonis de percepció ecològica que ens han arribat de les idees d’intel·lectuals grecs i romans, els seus plantejaments sostenibles foren massa teòrics i no varen arribar a la població que agafava de la natura tot el que necessitava. De tots és sabut que el poble romà va ser molt pràctic i utilitarista; es va sentir superior a la resta i també per sobre del medi físic de manera que ho va tenir ben clar a l’hora d’utilitzar els enormes recursos de què disposava i que no tenia cap problema en gaudir-los i, fins i tot, de malbaratar-los. És de doldre, però, que la visió “ecològica” de Teofrast -que aconseguí comprovar que l’impacte de l’home en el medi (drenatges, desforestació…) pot tenir un impacte mediambiental i generar canvis climàtics locals (els microclimes)- no aconseguís imposar-se a la teoria antropocèntrica i pragmàtica imperant del seu mestre, el filòsof Aristòtil. Tanmateix, sense la tecnologia poca cosa haguessin pogut fer per harmonitzar amb la natura.
Després de tenir en compte tots aquests aspectes de la meva recerca i de recórrer a les fonts primàries dels textos clàssics, així com a les restes arqueològiques del món romà tant a Nottingham com a casa nostra, he pogut arribar a la conclusió que els antics grecs i romans eren ecològics i sostenibles en molts punts, sense buscar precisament ser ecològics i sostenibles, i sense conèixer el concepte d’ecologia ni de sostenibilitat. Però no eren tan ecològics i sostenibles com ho som actualment, ja que actualment, sí que és veritat que contaminem molt i produïm moltes deixalles, però també reciclem molt i mirem de buscar diferents maneres de poder seguir desenvolupant-nos, contaminant menys, com ho demostren les energies renovables. Part d’aquest sentit de conservació l’hem heretat dels grecs i els romans, però la major part s’ha anat desenvolupant amb el temps a mesura que coneixíem millor les conseqüències de la nostra intervenció en el medi que ens envolta.
Els grecs i els romans, eren ecològics i sostenibles?
Després d’haver llegit el gran treball de recerca “Ecologia i sostenibilitat a l’antiguitat” m’he animat per fer un breu comentari qüestionant-me la següent pregunta tot reflexionant sobre el tema:
Els grecs i els romans, eren ecològics i sostenibles?
La veritat és que sense haver llegit el treball no creia mai que podria fer-me aquesta pregunta interessant-me sobre això. La veritat, ara m’ho paro a pensar i els grecs i els romans aprofitaven molt més les coses naturals i no contaminaven tant, és lògic. Moltes de les coses contaminants que tenim avui en dia no les tenien. En aquella època aprofitaven molt més l’aigua i la llum solar. Avui en dia moltíssimes coses contaminen, com ara els transports, les màquines, l’electricitat… Encara que antigament els romans no es preocupaven tant sobre aquest tema, avui en dia nosaltres encara que contaminem massa, estudiem, investiguem, i treballem per què això millori i no hàgim de contaminar tant. Ja que coneixem molt bé les conseqüències que portaria no reciclar i contaminar més del compte. Tots hem de poder fer que aquest món sigui molt menys contaminant i millor.
Per tant, podem observar que en aquella època els romans no coneixien el concepte de sostenibilitat ni es pot dir que van tindre una consciència ecològica com el pensament que tenim actualment. Però sí que van fer observacions ecològiques i també feien coses per treure el màxim profit de la natura.
Salve!
En l’antiguitat, els romans ja tenien alguns conceptes ecològics, però avui en dia hem millorat considerablement la seva ecologia. Tot i que la seva tecnologia es basava en la força energètica dels homes i dels animals i no contaminava, consumien molta més fusta i carbó i aquesta explotació degradava els boscos.
Nosaltres consumim unes fonts d’energia més contaminants, com els mitjans de transport actuals i els habitatges. Com que antigament contaminaven molt menys, no tenien una consciència ecològica com la tenim avui en dia.
Tot i així, tenien problemes mediambientals com la desforestació, l’extinció d’animals i la contaminació per la mineria. Això els va portar a la preocupació i la consciència per buscar-hi una solució, com la creació de reserves naturals per preservar arbres i animals.
Els romans eren pràctics i utilitaristes. Es creien superiors a la resta i per sobre del medi físic: utilitzaven enormes recursos de què disposaven i no tenien cap problema en gaudir-los i malbaratar-los,
Eren ecològics i sostenibles en molts punts però no tant com ho som actualment. Tot i que contaminem molt, reciclem i mirem de buscar diferents maneres de poder seguir desenvolupant-nos, contaminant menys, com ho demostren les energies renovables.
Part d’aquest sentit de conservació l’hem heretat dels grecs i dels romans, però ha estat gràcies al pas del temps que ens hem adonat de la nostra intervenció perjudicial en la natura.
LA CONTAMINACIÓ NO NOMÉS VA COMENÇAR ARA, JA FA MOLT TEMPS QUE LA TENIM!!!
Els grecs i els romans en aquella ja es començaven a plantejar cuidar el medi ambient; tan els grecs com els romans consideraven la natura com una cosa divina i sagrada, i que s’havia de protegir per evitar que els deus s’enfadessin, en especial a Artemisa ( era la major protectora de la natura). En aquells temps no podien talar arbres ni matar animals, per què això ja seria un càstig. També protegien i cuidaven de la natura per motius i raonaments filosòfics, de fet alguns filòsofs grecs ja es van plantejar qüestions que avui dia diem que són ecològiques.
En els romans era molt típica l’explotació de recursos naturals per fer obres públiques, cosa que va causar efectes negatius en el medi ambient: llacs dessecats, muntanyes arrasades, boscos destruïts…
Un dels problemes més greus mediambientals dels romans i els grecs es la desforestació ( en l’època greco-romana la fusta i el carbó eren els principals combustibles). Els incendis també va ser la causa de la desaparició de molts boscos, per què en aquella època no hi tenien els mateixos recursos que ara tenim. La mineria va ser el segon problema mediambiental, ja que excavaven per trobar minerals com l’or. Van haver-hi diferents tipus de contaminació, per exemple: de l’aire ( el fum de les fogueres de les cases, tallers…), de l’aigua ( per mitjà dels aqüeductes es contaminava l’aigua), la contaminació acústica també era un greu problema, per que vivia molta gent a les ciutats fins i tot hi havia gent que es quedava sorda pel soroll dels llocs.
Els romans volien cuidar la natura però al mateix temps volien crear nous medis de arquitectura, de transport… tot això per evolucionar, i per fer-ho necessitaven les primeres matèries, intentaven cuidar el medi ambient però no s’adonaven que feien més mal que bé.
CONTAMINACIÓ EN L’ÈPOCA ROMANA
Els grecs i romans eren més sostenibles i contaminaven menys que nosaltres? Tan el grecs i els romans eren més sostenibles i contaminaven menys que nosaltres ja que per exemple, a les escoles romanes el llibres podien ser de dos materials diferents; o de papir egipci, (això provocava que els arbres no s’haguessin de talar ni aforestar una quantitat immensa de boscos, com es fa ara), partint de la base que la civilització humana al llarg de la seva historia, mai abans de la Revolució Industrial s’ha contaminat tant com es fa posteriorment a aquesta, o sigui que si ho eren. També cal destacar els productes que feien servir en l’antiguitat s’obtenien d’una manera molt més natural, cosa que reduïa el seu grau de contaminació al medi. O per contra podem constatar amb seguretat que, tot i que no van fer tant malbé la terra com nosaltres varen provocar pèrdues irreparables? Personalment opino, que cap civilització ha pogut provocar pèrdues irreparables en la seva època viscuda, sinó que les pèrdues irreparables que avui en dia nosaltres els humans de la època contemporània estem veien i patint, tot i que tenim la gran culpa, han sigut provocades de manera paulatina i al llarg de la historia, una de les probes de que els romans si varen poder aportar el seu granet de sorra a aquesta fatal contaminació, es que els romans varen ser els primers que van començar a contaminar la Mediterrània fa 2.800 anys, aquesta contaminació venia pel comerç de metalls. Una altra petita forma que tenien els romans de contaminar era que la seva La seguretat i higiene d’ells no van ser suficients, la brutícia i els insectes voladors van ajudar a successions de malalties greus i una contaminació ferotge per part dels morts mal enterrats . Les greus malalties van ser originades pel mal funcionament del cementiri, ja que llançaven els cadàvers a fosses comunes i allà també llençaven escombraries els habitants de la ciutat , incrementant la contaminació del sòl. Els seus coneixements científics varen tenir algun efecte “ecològic”? No gaire, encara que els romans i els grecs generaven menys residus, ni els separaven ni els reciclaven, amb la qual cosa arribaven a amuntegar grans quantitats de deixalles. Varen fer alguna cosa per pal·liar l’impacta ecològic contra la Mare Terra? De saber com ser sostenibles ho haguessin pogut portar a terme?… Penso que realment no estaven molt preocupats per el tema ambient i el que podia produir que no el cuidessin, però una prova mínima de tenien les armes suficients, tan científiques, com reflexives, eren els aqüeductes que proporcionaven aigua a les ciutats i els llocs industrials en el seu imperi . Aquests aqüeductes estaven entre els majors èxits d’enginyeria del món antic, aquests proporcionaven aigua potable , nombrosos banys i fonts a la ciutat , així com finalment es buidaven en serradores , on exercien la seva última funció, la de remoure les deixalles.
Ecologia des dels principis dels temps
És lògic pensar que tant els grecs com els romans ja tenien preocupacions mediambientals. És cert que l’impacte que deurien causar no seria ni de bon tros equiparable amb l’impacte que generem avui en dia, però si et pares a pensar, per què els grecs o els romans no podrien sentir preocupació i un sentiment de responsabilitat pel seu entorn? Es clar que en deurien sentir ja que és un comportament humà el fet de parar-se a pensar sobre el teu propi entorn.
M’atreviria a dir que segons com, tant els grecs com els romans, respectaven més que nosaltres la natura i l’ecosistema que els envoltava, merament pel fet de que ho veiessin com una cosa divina i sagrada. Al igual que la seva apreciada deessa Artemisa o Diana, havien de protegir al regne animal i en especial les cries joves, un acte realment responsable.
El punt de vista que tenien Pitàgores i els seus deixebles m’ha semblat totalment avançat i brillant, a part de protegir els animals, criticaven la caça i fins i tot van prescindir de menjar carn.
Jo també comparteixo la opinió pitagòrica de que existeix una relació estreta entre tots els éssers vius i crec que és necessari l’equilibri entre espècies per aconseguir harmonia. En canvi, em contraposo a l’opinió d’Aristòtil el qual postulava que el deure de la resta d’éssers vius era servir l’home, em sembla una visió molt egocèntrica que anteposa l’home sobre qualsevol criatura.
Els romans com Columel·la també reflexionaven sobre el medi i ho demostra sent ell dels primers en parlar del concepte de canvi climàtic, afirmant que són possibles les alteracions del clima degudes a l’activitat humana i que aquests canvis són negatius ja que provoquen modificacions sobre la vida dels diversos organismes.
Tot i que hi hagin hagut personatges romans implicats en l’ecologia, crec que els grecs van ser una civilització més implicada en aquest tema i crec que ho vivien d’una forma diferent a la dels romans, d’una forma més propera i natural. Els grecs atorgaven a l’ecologia un paper més espiritual, més existencialista i més profund que no pas els romans.
Els grecs i romans també contaminaven encara que ho feien indirectament , a primera vista no sembla que en l’antiguitat contaminessin gaire ja que la seva tecnologia es basava en la força manual dels homes i també dels animals , però, de fet, consumien molta més fusta i carbó que nosaltres i a la llarga aquesta dens compacte destruïa els boscos. Concloent, sovint varen consumir més del que correspon a una economia sostenible, tal com s’esmenta en el text que he llegit en el blog. A diferència de nosaltres, sí que produïm una contaminació directa per desgràcia. Hem arribat a acumular a les ciutats pol·lució fins a uns extrems alarmants per la salut. Un exemple clar és el cas de Xina; la població xinesa ha provocat molta contaminació al medi ambient, en especial el aire, a causa dels residus procedents de la activitat humana o de processos industrials o biològics que s’han produït. Això està viciant la atmosfera, hi realment és un greu problema pel món. La diferència en vers l’actualitat és que a l’antiguitat no emetien gasos contaminants, però en canvi, totes dos èpoques han produït un impacte mediambiental, encara que sigui menor.. Generalment els grecs i romans si que eren sostenibles, però tal com es comentava en el blog la major part de la sostenibilitat d’una societat està determinada per la vida quotidiana que porten els seus individus.
Segons la meva opinió els antics grecs i romans tampoc van provocar pèrdues irreparables si ho comparem amb la nostra situació d’avui en dia, es parla d’escalfament del planeta, de pèrdues irreparables en la biodiversitat animal i vegetal, d’esgotament de fonts d’energia i de recursos naturals,… i sobretot per la perillositat de la salut i per la vida del planeta: la contaminació. Els nostres avantpassats varen fer tot el possible per ampliar l’impacte ecològic contra la Mare Terra, aprofitaven tot el que podien en quant l’aigua i altres recursos. Tenien una agricultura bastant sostenible. Però, sincerament no coneixien aquest concepte de ser ecològics, malgrat això aconseguiren evitar ocasionar el que nosaltres ara hem causat al nostre medi ambient. El que si tenien eren varies maneres d’aprofitar l’aigua, mitjançant pous, llacs, cisternes, els famosos aqüeductes, com moltes més altres coses. Els seus coneixements científics no eren gaire amplis, per això, no varen tenir algun efecte “ecològic” perquè no tenien una consciència ecològica en si, però si que tenien alguns conceptes que avui dia definiríem com a ecològics, el si que hem millorat en actualment és l’ecologia respecte els romans i els grecs.
En conclusió l’antiga Roma comparada amb la sostenibilitat de l’actualitat és millor.
Salve!
Jo sempre havia pensat que els únics que contaminavem i que poc a poc anavem destruint el planeta, eram nosaltres, la nova generació, doncs era el que sempre havia escoltat.
Després de llegir i veure aquest treball, crec que puc confirmar que no som els únics que fem coses malament, i que temps enrere, ja es contaminava. Els grecs i els romans, tot i que fos d’una manera inderecta i practicament no es notés, contaminaven i causaven danys irreparables per al planeta. En el nostre cas és molt més notable, perquè està demostrat que els transports que utilitzem diariament, l’elecricitat que tantes utilitats i beneficis ens ha portat, també contaminen, i molt. També és notable en algo que ens afecta a tots molt i que és un dels temes més parlats avui dia: el canvi climàtic.
Com bé mostra el treball, amb alguns canvis i fets produits en l’antiguitat ja es podia notar que produirien canvis medioambientals.
Si ara bé els grecs i els romans, van començar a contaminar, comparats amb l’actualitat pràcticament no contaminaven en absolut. Ells usaven productes naturals, reutilitzaven l’aigua i sempre les protagonistes dels avanços eren les energies renovables.
Crec fermament quedir que els nostres avantpassats no contaminaven és una vil mentida, però també és veritat que feien servir, productes, i sistemes molt més naturals i ecològics que no pas nosaltres.
Salve!
Farà cosa d’una estona que m’he adonat de l’existència d’aquest blog. L’he estat donant una ullada i em sembla molt interessant.
Certament, mai hauria imaginat que tant romans com grecs fòssin tant ecològics. Crec que al cap i a la fi hauríem d’aprendre d’ells.
Vale!