Arxiu mensual: novembre 2013

Idees ecològiques gregues

Tot i que la mitologia era molt important en la cultura grega, les primeres idees ecològiques no van venir de la mitologia, sinó que van aparèixer amb la filosofia, quan van començar a qüestionar-se la natura, quan van començar a intentar donar-li una raó lògica als fets que es produïen a la natura. Llavors va ser quan van començar a aparèixer les primeres idees ecològiques.

Anaximandre va percebre els perills que podia tenir un ambient mal cuidat i hostil per a les espècies que hi vivien, i sobretot per a l’espècie humana, que és la més dèbil per adaptar-se a situacions extremes. Pitàgores i els seus deixebles protegien i cuidaven els animals i criticaven la caça per afició, i consideraven que totes les criatures vives estaven relacionades, i destacaven que hi havia d’haver un equilibri, una harmonia entre els éssers vius. Molts dels pitagòrics no menjaven carn, i van ser dels primers vegetarians. Heròdot va descobrir la importància que tenia la reproducció de les espècies per mantenir l’equilibri natural entre les espècies, i que entre els animals de la base de la cadena tròfica l’instint per reproduir-se i tenir més descendència era més fort que en les espècies depredadores. Hipòcrates va escriure sobre la importància de la natura i el medi ambient per poder desenvolupar la medicina i per diagnosticar i curar una malaltia. Aquesta visió d’Hipòcrates es podria considerar que formava part d’un corrent de pensament que actualment és coneguda com a determinisme ambiental.

Hipòcrates 

Heròdot

Plató va escriure sobre les causes de la desforestació de l’Àtica, una terra que abans era molt preciosa i rica, però que es va anar degradant fins a arribar a ser una terra erma i desforestada, sense tots els seus boscos i llacs. En un dels seus escrits ens fa una descripció molt exacte del que passa en una degradació forestal, però va ser incapaç de percebre les nefastes conseqüències que podia portar aquest deteriorament de la terra.

Localització de l’Àtica, a Grècia

[111b] γέγονεν ἔτη–τὸ τῆς γῆς ἐν τούτοις τοῖς χρόνοις καὶ πάθεσιν ἐκ τῶν ὑψηλῶν ἀπορρέον οὔτε χῶμα, ὡς ἐν ἄλλοις τόποις, προχοῖ λόγου ἄξιον ἀεί τε κύκλῳ περιρρέον εἰς βάθος ἀφανίζεται: λέλειπται δή, καθάπερ ἐν ταῖς σμικραῖς νήσοις, πρὸς τὰ τότε τὰ νῦν οἷον νοσήσαντος σώματος ὀστᾶ, περιερρυηκυίας τῆς γῆς ὅση πίειρα καὶ μαλακή, τοῦ λεπτοῦ σώματος τῆς χώρας μόνου λειφθέντος. τότε δὲ ἀκέραιος [111c] οὖσα τά τε ὄρη γηλόφους ὑψηλοὺς εἶχε, καὶ τὰ φελλέως νῦν ὀνομασθέντα+ πεδία+ πλήρη γῆς πιείρας ἐκέκτητο, καὶ πολλὴν ἐν τοῖς ὄρεσιν ὕλην εἶχεν, ἧς καὶ νῦν ἔτι φανερὰ τεκμήρια: τῶν γὰρ ὀρῶν ἔστιν ἃ νῦν μὲν ἔχει μελίτταις μόναις τροφήν, χρόνος δ’ οὐ πάμπολυς ὅτε δένδρων †αὐτόθεν εἰς οἰκοδομήσεις τὰς μεγίστας ἐρεψίμων τμηθέντων στεγάσματ’ ἐστὶν ἔτι σᾶ. πολλὰ δ’ ἦν ἄλλ’ ἥμερα ὑψηλὰ δένδρα, νομὴν δὲ βοσκήμασιν ἀμήχανον ἔφερεν. καὶ δὴ καὶ [111d] τὸ κατ’ ἐνιαυτὸν ὕδωρ ἐκαρποῦτ’ ἐκ Διός, οὐχ ὡς νῦν ἀπολλῦσα ῥέον ἀπὸ ψιλῆς τῆς γῆς εἰς θάλατταν, ἀλλὰ πολλὴν ἔχουσα καὶ εἰς αὐτὴν καταδεχομένη, τῇ κεραμίδι στεγούσῃ γῇ διαταμιευομένη, τὸ καταποθὲν ἐκ τῶν ὑψηλῶν ὕδωρ εἰς τὰ κοῖλα ἀφιεῖσα κατὰ πάντας τοὺς τόπους παρείχετο ἄφθονα κρηνῶν καὶ ποταμῶν νάματα, ὧν καὶ νῦν ἔτι ἐπὶ ταῖς πηγαῖς πρότερον οὔσαις ἱερὰ λελειμμένα ἐστὶν σημεῖα ὅτι περὶ αὐτῆς ἀληθῆ λέγεται τὰ νῦν. [111e] τὰ μὲν οὖν τῆς ἄλλης χώρας φύσει τε οὕτως εἶχε, καὶ διεκεκόσμητο ὡς εἰκὸς ὑπὸ γεωργῶν μὲν ἀληθινῶν καὶ πραττόντων αὐτὸ τοῦτο, φιλοκάλων δὲ καὶ εὐφυῶν, γῆν δὲ ἀρίστην καὶ ὕδωρ ἀφθονώτατον ἐχόντων καὶ ὑπὲρ τῆς γῆς ὥρας μετριώτατα κεκραμένας: τὸ δ’ ἄστυ κατῳκισμένον ὧδ’ ἦν ἐν τῷ τότε χρόνῳ. πρῶτον μὲν τὸ τῆς ἀκροπόλεως εἶχε

Tales eran entonces la belleza y la riqueza del Ática. ¿Podrías creerlo?¿ni cómo puede formarse una de lo que fue, por lo que es? Toda el Ática se desprende en cierta manera del continente, se mete por el mar y se parece a un promontorio. El mar que la envuelve como si estuviera colocada en una vasija, es por todas partes muy profundo. En medio de las numerosas y terribles inundaciones que han tenido lugar durante nueve mil años, porque nueve mil años han pasado desde aquella época, las tierras, que estas revoluciones arrastraban desde las alturas, no se amontonaban en el suelo, como en otros países, sino que rodando sobre la ribera, iban a perderse en las profundidades del mar. De suerte que como sucede en las islas poco extensas, nuestro país, comparado con lo que era, se parece a un cuerpo demactado por la enfermedad; escurriéndose por todas partes la tierra vegetal fecunada, solo nos quedó un cuerpo descarnado. Pero antes el Ática, cuyo suelo no había experimentado ninguna alteración, tenia por montañas altas colinas; las llanuras, que llamamos ahora campos de Felleo, estaban cubiertas de una tierra abundante y férti; los montes estaban llenos de sombríos bosques de los que aún aparecen visibles rastros. Las Las montañas, donde sólo las abejas encuentran hoy su alimento, en un tiempo no muy lejano estaban cubiertas de árboles poderosos, que se cortaban para levantar vastísimas construcciones siguen en pie. Encontrábanse tambien alli àrboles frutales de mucha elevación y extensos pastos para los ganados. Las lluvias, que se alcanzaban de Júpiter cada año, no se perdian sin utilidad, corriendo de la tierra estéril al mar.

Plató: Critias 111, b-e 

En canvi, hi va haver altres filòsofs, com Aristòtil, que creien que els animals i les plantes existien per alimentar i servir l’home, cosa que va tenir efectes negatius en l’explotació dels recursos naturals. Tot i això també hi va haver altres que contradeien aquest tipus de pensament i que consideraven que la natura era independent, com Teofrast, un botànic expert, que deia que un ésser viu de la natura no tenia com a funció ser útil per l’ésser humà, sinó assegurar la continuïtat de la seva espècie. Teofrast no es va limitar a teoritzar les seves afirmacions, sinó que va estudiar les plantes en ecosistemes verges i on l’home no hi era. Una de les seves observacions més ecològiques va ser que certes activitats de l’home, com el drenatge o desforestació, podien generar canvis ambientals locals, o com ho anomenaríem actualment: “microclimes“.

La contaminació del mar

Segons un article que he trobat a internet, s’ha demostrat que els grecs i els romans van ser els primers contaminadors del Mediterrani. Aquest article parla de com uns investigadors del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) han fet aquest descobriment.

Els investigadors diuen que aquesta contaminació va començar fa 2800 anys, amb el desenvolupament cultural i tecnològic de les civilitzacions antigues, que els hi permetia fer activitats com la minera i la metal·lúrgia, que són altament contaminants per al mar.

2011-11-23_IMG_2011-11-16_01.10.14__XGR007CO001(2).jpg

Tot i que els antics grecs i romans, van ser els primers en contaminar el mar amb metalls, aquesta contaminació ha anat augmentant de manera gradual durant els últims 1200 anys, en especial en els últims 350, degut a la revolució industrial.

L’estudi va ser realitzat a la Costa Brava, per l’Alt Empordà. Un equip del CEAB va realitzar un estudi dels seus sediments. Els resultats obtinguts d’aquest estudi  mostren que es va produir un increment inicial de la concentració de metalls fa uns 2.800 anys, i que tres segles més tard, sobretot durant el període romà, va augmentar i ha anat augmentant en quantitats de zinc, plom, cadmi, coure, arsènic i ferro degut a la revolució industrial.

Fonts d’energia a l’actualitat

En la nostra societat actual, tenim un estil de vida i una organització en la que no podem viure sense energia, necessitem energia per a realitzar totes les nostres activitats diàries (anar a treballar, cuinar, netejar…) i també per obtenir tots els béns materials (aliments, roba, medicines…)  i serveis (sanitat, educació, transport públic…)  que necessitem per viure.

Actualment hi ha diverses maneres d’obtenir aquesta energia que necessitem diàriament. Es poden separar en dos grans grups segons la disponibilitat en el medi: renovables  i no renovables.

Les fonts d’energia renovables són aquelles que no s’acaben mai o que no es troben de manera limitada al medi, és a dir, que, com el seu nom indica, es van renovant en el medi, com en un cicle.

  • L’energia solar tèrmica utilitza l’energia procedent directament del sol per produir aigua calenta, que es pot utilitzar amb aplicacions sanitàries (per a la dutxa o per a la cuina) o per a la calefacció (de piscines, de locals…), i també es preveu el seu ús en processos industrials de rentada o de preescalfament.
    • Usos tèrmics: sistemes d’alta i mitjana temperatura, que escalfen aigua, oli o aire per a producció d’electricitat mitjançant una turbina de vapor.
    • Usos sanitaris: sistemes de baixa temperatura, els més estesos, que s’utilitzen únicament per a l’obtenció d’aigua calenta.

  • L’energia fotovoltaica és aquella que aprofita directament els raigs solars per produir electricitat. Les plaques fotovoltaiques, necessàries per captar la radiació solar, produeixen corrent continu, com les piles. Aquest tipus de corrent és l’únic que pot ser emmagatzemat en bateries. Quan les plaques es connecten a la xarxa elèctrica, o quan treballen en paral·lel amb aquesta, cal convertir el corrent continu en altern amb uns onduladors electrònics.

L’energia fotovoltaica té un gran futur com a sistema autònom de subministrament elèctric en zones amb baixa densitat de població, on es genera l’energia en el lloc de consum, i en les ciutats a través d’una xarxa de línies de transmissió d’electricitat. Aquesta font d’energia es troba ja molt desenvolupada i compta amb un rendiment prou alt com per recuperar la inversió inicial al cap de poc temps. El principal problema és el desconeixement de gran part de la població dels seus avantatges.

  • Energia eòlica: es tracta d’una de les fonts d’energia renovable més neta i econòmica, però cal tenir en compte també que el vent és dispers, intermitent i aleatori, i que, per tant, només es pot aprofitar en àrees concretes. Actualment pot utilitzar-se per a la producció d’electricitat gràcies a la utilització d’aerogeneradors, que transformen l’energia del vent en energia elèctrica. És una energia fàcil de transformar en electricitat, i l’únic inconvenient és la disponibilitat de vent.

  • Energia marina: és l’energia que obtenim gràcies a tots els moviments de l’aigua del mar. Hi ha tres tipus de moviments marins dels quals en podem obtenir energia.
    • Maremotèrmica: aprofita els gradients tèrmics oceànics per produir electricitat: l’aigua superficial actua com a font de calor, mentre que l’aigua extreta de les profunditats actua com a refrigerant.
    • Onades: fa servir l’acció del vent, que crea onades al mar, i gràcies a uns dispositius que capten l’energia mecànica de les ones, es pot convertir aquesta energia en energia elèctrica.

    • Mareomotriu: aprofita la capacitat de les marees per desplaçar grans masses d’aigua: fent passar l’aigua per una turbina hidràulica. 

  •  Energia hidràulica:  és l’energia obtinguda a partir de l’aigua dels rius, i s’aprofita bàsicament gràcies als salts d’aigua de les preses. La producció elèctrica s’aconsegueix fent baixar l’aigua per gravetat, de manera que, en passar per una turbina, impulsa un generador elèctric. Tot i això cal tenir en compte que les preses i els embassaments poden arribar a tenir un impacte ambiental considerable.

  • Energia geotèrmica: L’energia geotèrmica es basa en la producció de calor i electricitat a partir de l’aprofitament de l’energia calòrica continguda a l’interior de la terra. Com a font d’energia és pràcticament inexhaurible, a més, manté un flux de producció d’energia constant al llarg de l’any, ja que no depèn de variacions estacionals. Els jaciments geotèrmicsgestionats correctament poden mantenir la seva producció d’energia indefinidament.

  • Energia de la biomassa: L’energia de la biomassa és aquella que prové de la transformació de matèria orgànica en energia calòrica o elèctrica. Per obtenir aquest tipus d’energia es poden fer servir molts tipus de material diferents, que es poden agrupar en tres grups.
    • La biomassa natural: es produeix sense la intervenció humana, com per exemple la llenya, i la podem utilitzar per a aplicacions tèrmiques o fins i tot elèctriques.
    • La biomassa residual: composta pels productes obtinguts com a residu de l’activitat humana (agricultura, ramaderia, processos industrials…).
    • La biomassa dels cultius energètics: realitzats amb l’única finalitat d’obtenir materials destinats al seu aprofitament energètic.

Les fonts d’energia no renovables són aquelles que es troben en el medi en quantitats limitades o triguen molts anys en regenerar-se, per tant la seva disponibilitat és limitada i només les podrem fer servir durant un temsp determinat abans de que s’acabin.

  • Carbó:  és un combustible fòssil i sòlid que es troba en el subsòl de l’escorça terrestre, on s’ha produït per l’acumulació de vegetals que, sotmesos a unes condicions determinades durant llargs intervals de temps, pateixen el procés de carbonització. El carbó és el principal combustible fòssil pel que fa a la quantitat existent. L’explotació presenta un greu impacte sobre el medi ambient i la seva producció provoca residus molt contaminants i gasos mols contaminants. 

  • Petroli: El petroli és un oli mineral, combustible i fòssil, constituït bàsicament per hidrocarburs. Prové de la descomposició sense oxigen de restes d’organismes vius depositats al fons marí, llacunes dessecades o a les desembocadures de rius, i necessita unes condicions molt específiques per produir-se. És un combustible molt nociu, que provoca molts danys al medi ambient en totes les seves fases de consum; extracció (grans excavacions), transport (quan vessa al mar), refinació (residus que produeix) combustió (emet gasos contaminants).

  • Gas natural: és un tipus de font majoritàriament formada per metà, que està molt relacionada amb la dels petroli, ja que els dos tenen un origen comú. Tot i que és un combustible fòssil, produeix una contaminació molt inferior a la dels altres combustibles , ja que no conté sofre, i la seva producció de CO2 és molt reduïda, amb un alt rendiment energètic que el fa una font energètica molt econòmica.

  • Energia nuclear: es gràcies als reactors nuclears, procedeix de reaccions de fissió o fusió d’àtoms en què s’alliberen grans quantitats d’energia que s’utilitzen per produir electricitat. Aquest procés permet obtenir molta energia amb poca matèria, però comporta greus problemes ambientals, que també poden afectar a les persones al voltant de les centrals nuclears, poden causar fugues o explosions nuclears.

La majoria de les energies renovables formen part del que s’anomena energies alternatives, que són un tipus d’energies que no fan servir les típiques fonts d’energia limitades. Totes les energies renovables que he mencionat es consideren també alternatives, però això no vol dir que no contaminin, tot i que sí és cert que l’impacte que tenen sobre el medi ambient és més suau que les no renovables, n’hi ha algunes que sí contaminen, per exemple la biomassa produeix COs i la hidràulica pot causar un gran impacte mediambiental al construir els embassament i les presses necessàries.

Comparació amb les fonts d’energia a l’antiguitat

Els viatges a l’antiguitat

A l’Edat Antiga, no hi havia els mateixos motius per fer un viatge que actualment, ja que tampoc hi havia les mateixes facilitats. Antigament els principals motius per viatjar eren: negocis o mobilitzacions de l’exèrcit. És cert que també hi havia un limitat nombre de gent (molt limitat) que feia viatges per plaer, però aquest tipus de viatge estava reservat només per a les classes més altes, i en general no es viatjava gaire lluny, normalment de la casa de la ciutat a la vil·la del camp. Els mitjans que feien servir per viatjar eren principalment: per terra i per mar.

Vehicles de transport terrestre romans

Els mitjans terrestres eren a peu, en carro o a cavall, depenent de la distància i del tipus de viatge. Per als desplaçaments militars, es feien servir els carros per a transportar els materials, aliments, armes… necessaris, els militars de càrrecs més importants feien servir els cavalls per desplaçar-se, i la resta dels soldats es desplaçaven a peu. En quant al comerç, generalment sempre es feien servir carros, ja que requeria un transport de mercaderies. Els viatges personals, de negoci, com per exemple els amos que anaven de la seva casa de la ciutat a la del camp, anaven a cavall.

 

Els mitjans marins podien ser en vaixell de rem o en vaixell de vela. Generalment tots els vaixells tenien vela i rems, així en cas de que els hi faltés vent per moure el vaixell o anessin contracorrent, sempre es podien fer servir els rems. Els vaixells eren un mitjà de transport més utilitzat durant les èpoques de bon temps, quan la mar era més segura i hi havia menys tempestes, i que no es podia fer servir per mar durant l’hivern, però tot i així, es seguia considerant el millor transport en època romana, ja que també es feia servir a través dels rius i era molt més eficaç que el transport terrestre.

 

Comparació amb els viatges actuals

La casa: Antiguitat vs Actualitat

Després d’haver estudiat com eren les cases romanes i d’haver estudiat com són les cases actualment, les compararé en aquest article, tenint en compte els diferents aspectes que he tractat sobre les cases romanes i sobre les actuals. La meva comparació es basa especialment en els aspectes relacionats amb l’ecologia i el consum energètic i d’aigua; però també faré esment d’aspectes relacionats amb la funcionalitat de cada part de la casa.

Vestíbul

La funció del vestíbul ha variat una mica des de la casa romana a la actual, ja que abans era el lloc on es feia esperar als convidats fins a ser rebuts, i actualment es fa servir més com a part que comunica la porta d’entrada amb la resta de la casa.

En la domus no hi havia pràcticament cap consum energètic, ja que no tenien llum elèctrica ni calefacció, però si que consumien brases per il·luminar per la nit quan ho necessitaven. En la casa actual, el vestíbul es una de les zones on i ha menys consum tant elèctric com de calefacció, ja que tot i que hi ha llums elèctriques, només es fan servir quan algú entra o surt, i en general la calefacció no acostuma a estar al vestíbul.

Despatx

La funció del despatx ha variat una mica, però segueix sent una zona de treball, tot i que actualment no es fa servir tant per a rebre visites de negocis, sinó més per fer feina a casa. Amb això les hores que s’hi solen dedicar actualment són més hores de nit, mentre que en l’antiguitat es feia servir més de dia i, per tant, s’aprofitava la llum natural.

El consum energètic del despatx a la domus era casi inexistent, mentre que actualment es gasta molta electricitat en la llum, l’aire condicionat, l’ordinador, el telèfon, la impressora…., i es gasta gas o electricitat en la calefacció a l’hivern.

Jardí

La funció principal dels jardins no ha canviat gaire des de l’antiguitat, és a dir, els jardins segueixen sent llocs per fer bonic, i per relaxar-se, i se segueixen plantant plantes, flors i arbres, fins i tot hi ha gent que hi fa un petit hort, com a les domus romanes, on cultivaven algunes verdures o hortalisses.

Respecte el consum, ha augmentat molt des de l’època dels romans. És cert que els romans ja consumien aigua en els seus jardins, però era aigua que es recollia de la pluja, i que després es reutilitzava per fer moltes altres coses, com passar per les latrines i recollir les restes, o per netejar. Actualment tota l’aigua que es fa servir als jardins, a part de que és molta més (sobretot si hi ha piscina o font), no es torna a fer servir, simplement se’n va pel desguàs i no s’aprofita per cap altra cosa que per regar o per omplir la piscina. El consum energètic també és  més gran, ja que actualment molts jardins tenen llums exteriors. Si que és veritat que moltes cases no encenen aquestes llums gaire sovint, tot i que hi ha algunes cases que les tenen enceses tota la nit sense que sigui necessari, llavors aquest consum tampoc és tan gran.

Menjador

El menjador manté la seva funció original, ja que tant en la domus romana com en les cases actuals es fa servir per menjar, i per quan venen convidats.

El consum del menjador actualment és més alt també, però no és dels més alts de la casa, com vaig dir abans en l’article de la casa actual, el menjador no és de les parts de la casa que es fa servir més. Tot i això té un consum de gas continu durant l’hivern degut a la calefacció i de llum degut a l’aire condicionat a l’estiu en aquelles cases que en tenen. A la domus, en canvi, no es consumia electricitat, però sí que es feien servir brases per mantenir l’escalfor durant l’hivern. Tot i això no era un consum continu, només es feien servir les brases mentre els amos hi menjaven.

Dormitori

El dormitori manté exactament la seva funció, que és simplement dormir i descansar, excepte en el cas dels estudiants actuals, que també hi estudien i hi fan els deures.

El consum no varia gaire, ja que no s’acostuma a gastar molta llum als dormitoris donat que, quan dormim, no necessitem cap llum ni res. Respecte a la calefacció, és un consum continu, tot i que la majoria de la gent apaga la calefacció abans d’anar a dormir. A l’estiu, però, la majoria de les cases encenen un ventilador tota la nit o l’aire condicionat, i això suposa un gran consum elèctric. A les domus romanes no es donava cap tipus de consum, tot i que, a vegades, es feien servir brases per escalfar l’habitació.

Cuina

La funció de la cuina roman intacta, es segueix fent exactament la mateixa funció: preparar els aliments per menjar-los.

El consum energètic, però, és molt diferent. A les cuines actuals, es fa servir molt de gas (als fogons) o electricitat (a la vitroceràmica), que a la cuina de la domus romana no es feia servir, ja que cuinaven amb foc la majoria de vegades o en un forn de llenya; per tant, consumien carbó i llenya que contaminen menys. Com a font d’il·luminació a les cuines romanes, no es necessitava gaire cosa; però, quan la necessitaven, feien servir foc; en canvi, actualment les cuines tenen molta il·luminació, i es fa servir molt, causant un gran consum elèctric. La calefacció és una cosa que no es feia servir a les cuines romanes, ja que els únics que hi havia allà eren els esclaus, i a més a més, el foc de cuinar ja esclafava prou; però actualment sempre hi ha calefacció a les cuines a l’hivern, i això causa un consum de gas molt elevat que en època romana no hi havia.

Bany

Tant actualment com en època romana, els banys segueixen tenint la mateixa funció, tot i que a l’antiga Roma, com la gent acostumava a anar als banys públics, tenien també una funció social de relacionar-se amb la resta de la gent, i moltes vegades s’hi parlava de negocis i de polítics, que actualment en la majoria de països amb la desaparició dels banys públics, ja no tenen.

En època romana, els banys no es trobaven a la majoria de les cases, només a les més adinerades, per tant no suposaven cap mena de consum per a la majoria de cases. Però per a les que sí que suposava un consum, era bàsicament un consum de carbó per escalfar l’aigua, i d’aigua, tot i que aquesta aigua es reutilitzava després d’haver-la fet servir, i servia també per netejar o per treure les aigües residuals passant per les latrines i la cuina. Actualment aquest fet de reutilitzar l’aigua del bany no es fa servir, sinó que després de dutxar-nos o de banyar-nos, tota l’aigua que hem fet servir se’n va pel desguàs i no la fem servir per cap altra cosa. A part del consum d’aigua, que actualment és molt més elevat ja que cadascú té un bany privat a casa, també hi ha un consum de gas amb la calefacció i el escalfador d’aigua i d’electricitat amb la llum.

Higiene

La higiene era molt bona en època romana, i segueix sent molt bona actualment. En les dues èpoques, la gent té en compte la seva higiene personal, i es renta bastant sovint. Tant en època romana com actualment hi ha certa diferenciació entre la higiene de la gent que s’ho pot permetre (països desenvolupats actuals i senyors de la domus) i la gent que té menys facilitats per tenir una bona higiene (països del tercer món i gent que vivia a les insulae i a les tabernae)

Productes de neteja

Els productes de neteja han canviat i evolucionat molt des de l’època romana fins a l’actualitat. Han millorat en eficàcia i s’han especialitzat, és a dir, actualment tenim un producte per a cada cosa que vulguem netejar (bany, cuina, vidres, fusta, roba…); però en època romana feien servir el mateix per a pràcticament tot i costava molt més netejar, per exemple, les taques de la roba.

També els productes actuals s’han tornat més químics, i per tant més perillosos i perjudicials pel medi ambient, i això és un greu inconvenient, ja que poden causar grans problemes i desastres mediambientals; però no només això, sinó que també poden ser molt perjudicials per a la nostra salut si ens toquen la pell, els inhalem o els ingerim sense voler (com podria passar amb un nen petit o una mascota).

Il·luminació i ventilació

Actualment la il·luminació natural ha millorat respecte de l’època romana, ja que tenim molta més facilitat per posar finestres sense preocupar-nos de caigui l’edifici, o de que no hi hagi un bon aïllament; però, tot i això, gastem molta electricitat en llum, perquè en tenim accés d’una manera molt fàcil, i per tant, com només fa falta encendre un interruptor, moltes vegades tenim els llums encesos sense que sigui realment necessari. En època romana, la il·luminació natural era aprofitada molt més, ja que encendre llum artificial era més arriscat (podia causar incendis) i més complicat.

Les cases actuals tenen una millor ventilació, que garanteix una millor salubritat de les cases, això en època romana era molt mes difícil d’aconseguir, i només les habitacions exteriors o que donaven al pati podien tenir una bona ventilació.

Conclusió

En general, el nostre consum domèstic respecte les cases romanes ha augmentant molt en tots els factors, tant en electricitat, com en aigua, com el gas natural. A més a més, no reutilitzem l’aigua que encara es pot reutilitzar, com feien els romans, i això fa que el nostre consum d’aigua augmenti encara més.

La vida al camp en època romana

Els romans que podien fugien de la vida sorollosa i trepidant de la ciutat i se n’anaven al camp. Els que podien es construïen una villa urbana en algun lloc que els permetés gaudir de la pau serena del camp i, si podia ser, amb vistes al mar.

Tot i que a les ciutats hi havia grans concentracions de gent, la majoria de la població vivia al camp, on cultivaven i criaven el seu bestiar, i on a més la vida era més barata, i es podien permetre comprar una vil·la amb el que els hi costaria el lloguer de tan sols un any a la ciutat en una casa bastant mediocre.

La principal activitat al camp i a les vil·les era l’agricultura, els romans produïen una gran varietat d’aliments als seus camps, tot i que no tan variada com en l’actualitat, ja que actualment es coneixen molts més cultius de diferents països que en l’època romana no es coneixien. Els cultius romans més importants eren:

L’oli, ja introduït pels grecs, va ser la principal font de riquesa romana. El de més qualitat era el conegut oli de la Bètica, que era considerat com el de més qualitat, tot i que també era molt apreciat l’oli de Lusitània per la seva dolçor.

La vinya per produir vi era un dels cultius més produïts, i que donava també un gran benefici econòmic, ja que als romans els hi encantava el vi, i acostumaven a beure’l casi amb més freqüència que l’aigua. El més famós era el de la Bètica, el del nord de la Tarraconense i els de Lusitània.

El blat era cultivat per tota la península excepte a les regions muntanyoses del nord, i després s’exportava per tot l’Imperi. El més conegut era el de la Bètica, ja que en aquesta zona costava una quarta part del normal.

Les plantes tèxtils com el lli, el cotó i l’espart es cultivaven per després fer tots els productes tèxtils necessaris. Amb el cotó i el lli es feia roba i teixit per teles, i amb l’espart es feien sabates, cordes o altres elements del vestuari.

Els arbres fruiters com la figuera, que era molt coneguda a Lusitània i a la Tarraconense, o les pereres i les palmeres de dàtils, molt conegudes a Numància, no eren dels cultius més generalitzats, però sí que van ser importants en les zones on es cultivaven.

A part de l’agricultura, la ramaderia també era una activitat econòmica molt important del camp. En l’època romana el principal bestiar eren les vaques, els bous, els cavalls, els porcs i les ovelles. A la península el més famós eren les ovelles per la seva llana i els cavalls, que eren apreciats per la velocitat i alçada.

     

Com a part dels animals que es criaven també podem trobar animals més petits, domèstics com les gallines d’on treien els ous, les abelles per obtenir mel, els ases com a animal de càrrega…

Les vil·les romanes eren agrupacions de grans construccions on hi tenien pràcticament de tot: uns edificis on vivien els propietaris, uns altres on vivien els esclaus, un edifici on tenien el bestiar, i uns altres per als artesans i per a usos agrícoles, generalment per guardar les eines agrícoles.

Columel·la distingeix tres parts principal d’acord a la seva funció: pars urbana, on vivia l’amo; pars rustica, on es trobaven els esclaus, la cuina i el bestiar; i pars fructuaria on emmagatzemaven i fabricaven els productes (vi, ceràmica…)

Vil·la romana

Els materials de cada part de la vil·la eren específics, i feien servir diferents materials segons la part que fos: per construir els murs es feien servir una massa de guix i marbre, per als marcs de les portes i finestres i les columnes es feien servir totxos, el sostre acostumava a fer-se amb encavallats de fusta recoberts de teules planes (tegula), el terra depenia molt de la zona, per a la zona més rica es feien servir mosaics o lloses de marbre; en canvi, per a les zones de treball es feia servir argamassa.

Les vil·les eren llocs que produïen un gran benefici econòmic, i això als romans el atreia tant com la tranquil·litat i la pau que proporcionava la vida al camp, juntament amb l’encariment de la vida a la ciutat eren uns dels factors més importants pels quals els romans preferien viure al camp. Fins i tot els rics que vivien a la ciutat, acostumaven a tenir una vil·la al camp on anar per descansar de la ciutat i relaxar-se.

Per això, se sol dir que les vil·les tenien una doble funció: per una banda, produir beneficis econòmics als seus propietaris i, per altra banda, proporcionar un lloc de descans i relaxació de la vida a la ciutat.

Casa de camp: Plini, Epístoles 2, 17

Problemes mediambientals dels grecs i els romans

Entre els romans era molt típica l’explotació dels recursos naturals per fer obres públiques, cosa que va causar efectes negatius en el medi ambient: llacs dessecats, boscos destruïts, muntanyes arrasades…

Desforestació

Entre els problemes mediambientals que van afectar als grecs i romans, un dels més greus va ser la desforestació, ja que en l’època greco-romana la fusta i el carbó eren els principals combustibles. A part també hi havia un gran desenvolupament urbanístic, i això juntament amb el fet que el component bàsic de tots els edificis era la fusta, van conduir a una gran tala d’arbres que va provocar greus problemes amb la desforestació de boscos.

El incendis també eren una causa de la desaparició de molt boscos, ja que en l’època no tenien els mateixos mitjans que nosaltres disposem per apagar un incendi forestal, i l’única manera de que s’apagués l’incendi era si trobava alguna barrera física (riu, mar, desnivell…) que impedís que avancés, o de manera natural amb les pluges. Per això a l’estiu amb la calor i les sequeres eren tan comuns els incendis.

Una altra de les causes de la desforestació van ser els grans avenços en agricultura i ramaderia, ja que necessitaven molt d’espai per poder tenir lloc, i les guerres, que van ser també una altra de les principals causes, ja que requerien construir molts vaixells i armes, com les llances, els arcs, els escuts… Per aconseguir que l’abastiment de fusta no s’acabés es van prendre certes mesures proteccionistes amb alguns boscos públics, però no van ser unes mesures molt generalitzades.

Una de les conseqüències més greus de la desforestació va ser que les pluges torrencials desgastaven el terreny, dificultant la regeneració dels boscos i arbres talats i van fer que moltes zones es tornessin zones pantanoses i aiguamolls, pràcticament inhabitables. A les zones pantanoses, hi acostumaven a haver-hi molts mosquits i altres insectes transmissors de malalties com la malària, a més a més de crear zones d’aigua que no es podia fer servir ni per beure ni per cap altra cosa.

Zona pantanosa

Zona pantanosa

 

Aiguamolls

També es va provocar un petit canvi de clima i problemes econòmics a causa de la falta de boscos, ja que en disminuir la quantitat de fusta disponible va fer augmentar els preus de la fusta.

Plini critica molt el fet que dedicar tanta fusta a construir mansions luxoses faci que desapareguin boscos i s’hagin de talar tants arbres, tot i que ho criticava més per motius morals que per motius ecològics. També indica que la tala d’arbres és tan excessiva que un turó de Mauritània on hi havia una de les fustes de millor qualitat, ara estava erm i esgotat.

Mineria

En general, tota la mineria feta pels romans era molt agressiva amb el medi ambient, ja que mitjançant la força de l’aigua excavaven turons i muntanyes per arribar a la part interna on es trobaven els minerals com l’or. La mineria també va ser un dels factors que va ajudar a la desforestació, ja que per construir totes les galeries de les mines feia falta molta fusta. Va causar greus problemes, com en el cas de les Mèdulas a Lleó, amb la contaminació de l’aigua, que també va ser un problema important a tenir en compte durant l’època romana.

Las Médulas

Contaminació

La contaminació de l’aire de les ciutats i de l’aigua propera també va ser un dels problemes ecològics de l’època, ja que feia l’aire de les ciutats molt difícil de respirar i poc saludable. Les principals fonts de contaminació urbana a les ciutats romanes era el fum que es desprenia de les fogueres de les cases i tallers i les llars de foc.

La contaminació de l’aigua va fer que haguessin de buscar aigua més lluny i portar-la a través d’aqüeductes, tot i que això no acostumava a funcionar, ja que en  fer servir canonades de plom, que tal i com va dir Vitruvi són perjudicials per la salut, l’aigua es contaminava igual en arribar a la ciutat.

Aqüeducte romà

Canonades de plom que unien amb cilindres de fusta i les encaixaven amb peces quadres foses

L’aigua també era un problema a les latrines públiques, ja que en certes zones de la xarxa de clavegueram l’aigua ja arrossegava tot un seguit de residus, a part les escombretes que es feien servir com el paper de vàter actual no es canviaven tan sovint com s’haurien d’haver canviat.

La gran acumulació de gent que vivia a les ciutats causava bastants problemes, un dels més preocupants era la contaminació acústica, que treia el son a molts, però un altre gran problema de les ciutats, potser el més insalubre, eren les escombraries, ja que en ser ciutats generaven grans quantitats de deixalles i, com que no hi havia un sistema de recollida de deixalles, la gent tirava totes les deixalles al carrer o a les aigües residuals, cosa que provocava una falta d’higiene i augmentava la propagació de malalties infeccioses.

Tracte als animals

Respecte als animals, hi va haver molts emperadors i reis que es van adonar  que hi havia espècies en perill d’extinció, i per tal d’evitar-ho van crear reserves i zones santuari, com boscos i deus, on els caçadors no podien entrar a caçar. Aquestes reserves sagrades havien de ser respectades per tothom, i ja des dels mites s’ensenyava això, el cas més conegut és d’Agamèmnon, qui va ser castigat per Artemisa per caçar un cérvol seu en  un lloc sagrat. Pausànias va escriure sobre una d’aquestes reserves, on no es podien tallar els arbres.

Προμάχου δὲ καὶ Ἐχέφρονος τῶν Ψωφῖδος οὐκ ἐπιφανῆ κατ’ ἐμὲ ἔτι ἦν τὰ ἡρῷα. τέθαπται δὲ καὶ Ἀλκμαίων ἐν Ψωφῖδι ὁ Ἀμφιαράου, καί οἱ τὸ μνῆμά ἐστιν οἴκημα οὔτε μεγέθει οὔτε ἄλλως κεκοσμημένον: περὶ δὲ αὐτὸ κυπάρισσοι πεφύκασιν ἐς τοσοῦτον ὕψος ἀνήκουσαι, ὥστε καὶ τὸ ὄρος τὸ πρὸς τῇ Ψωφῖδι κατεσκιάζετο ὑπ’ αὐτῶν. ταύτας οὐκ ἐθέλουσιν ἐκκόπτειν ἱερὰς τοῦ Ἀλκμαίωνος νομίζοντες: καλοῦνται δὲ ὑπὸ τῶν ἐπιχωρίων παρθένοι.

Las tumbas del hijo de ambos de Psophis, Promaco y Echéphron aún existen y son notables por su belleza. También vemos la tumba del hijo de Alcmeón Anfiarao es una tumba de No hay nada especial ni la magnitud ni la decoración. Se ha estado creciendo a alrededor de un gran número de árboles de ciprés que son tan altos que una montaña cercana está oculto y estos árboles se supone que Alcmeón pertenecen a él y ser gastado, es por eso que no se corte, y los locales llamar árboles vírgenes.

Pausànias (DG 8,24,7)

Tot això no vol dir que sempre es tractessin bé els animals, ja que seguien matant-se animals en espectacles, això va comportar que desapareguessin moltes espècies en certs llocs com els lleopards i les hienes a Grècia i els hipopòtams a Egipte.

Amfiteatre romà on es feien espectacles amb animals

Però no només es mataven els animals en espectacles, sinó que també es feien servir per rituals d’endevinació o com a sacrificis per demanar algun favor als déus. Tot i que a Grècia no fos gaire comuna la sacrificació d’animals, si que es solien fer servir per endevinar, fent servir les seves entranyes per buscar senyals dels déus. En general per aquest tipus de finalitat es feien servir normalment animals domèstics, i només en ocasions especials.

Les grans caceres també van ser un motiu de l’extinció de moltes espècies  en determinades regions, ja que a la gent rica i poderosa els agradava molt caçar. La caça també era considerada com una espècie d’entrenament militar, que servia per millorar les qualitats bèl·liques.

Mosaic representant una cacera romana

Mosaic representant una cacera romana

Visió de la natura dels grecs i els romans

La preocupació per la natura i el medi ambient no és un fet merament actual, sinó que, fins i tot, a l’època clàssica grecs i romans ja es preocupaven per l’entorn que els envoltava.

En els seus inicis, tant els grecs com els romans consideraven la natura com una cosa divina i sagrada, i que s’havia de protegir per evitar enfadar els déus, en especial a Artemisa (pels grecs, i Diana pels romans), que era la major protectora de la natura. Degut a les seves creences, van crear llocs sagrats, on no es podia talar cap arbre, ni pescar ni caçar, ja que creien que si hi talaven un arbre estaven matant un ésser mitològic, o que si mataven un animal podia ser un déu encarnat en un animal. A Artemisa se li oferia unes grans qualitats com a caçadora, però també com a protectora del regne animal, en especial de les cries joves, cosa que es podria considerar ecològica avui en dia, per assegurar la continuïtat de les espècies.

Deessa Artemisa

També protegien i cuidaven de la natura per motius i raonaments filosòfics, de fet alguns filòsofs grecs ja es van plantejar qüestions que avui dia definiríem com a ecològiques.

Els romans tenien dues actituds diferents respecte a la natura. Alguns creien que els homes podien intervenir en la natura per corregir les seves imperfeccions i tornar-la més perfecta, ja que consideraven que la manipulació de la natura era una gran capacitat que només els homes posseïen. Altres com Varró, Cató, Columel·la i Vitruvi van ser dels primers en plantejar qüestions ecològiques. Columel·la va fer molts estudis sobre climatologia, mentre que Vitruvi va fer tractats sobre arquitectura on explicava quin devia ser el millor emplaçament per a un centre urbà.

La casa actual

Introducció

Actualment tenim molts tipus de cases, depenent de molts factors: si són cases de camp o de ciutat, els diners de la família, el clima del lloc. Però el concepte general de casa no varia gaire, ni tampoc les parts ni les funcions. Principalment hi ha dos tipus d’edificacions a les que ens referim com a cases: els blocs de pisos i les cases. Tots dos realitzen la mateixa funció, i tenen aproximadament una distribució semblant, però la diferència és l’espai disponible.

Distribució de la casa

La distribució de les habitacions pot ser molt variable, però s’acostumen a distribuir de manera que el menjador, el rebedor i la sala d’estar estiguin a prop de l’entrada i les habitacions i despatx més lluny de l’entrada, amb el menjador sempre a prop de la cuina.

Vestíbul

Els vestíbuls actualment acostumen a ser un petit passadís o zona que es troba entre la porta principal de la casa i la resta de la casa. En la majoria de casos dóna a la sala d’estar, que és on normalment es reben els convidats.

En algunes cases petites o pisos, també pot ser un passadís que comença a la porta i comunica totes les habitacions de la casa; però en aquests casos sol ser considerat més un passadís principal que un vestíbul.

En general, el vestíbul acostuma a tenir poques  llums, que es fan servir poc (només quan entra o surt algú), i no sol tenir molta calefacció com a molt un radiador petit o a vegades cap; per tant, no és un lloc de la casa on es consumeixi gaire electricitat ni gas.

Despatx

No totes les cases i pisos tenen un despatx, però si que n’hi ha moltes que tenen una petita habitació destinada a fer de despatx. El despatx acostuma a ser una habitació destinada al treball, sobretot per a aquelles cases on hi ha algú que té un treball en el que s’ha de fer molta feina a casa, com per exemple empresaris o mestres.

Tots els despatxos tenen un ordinador o dos, un escriptori i una o diferents prestatgeries amb llibres. Un altre element que acostumen a tenir tots els despatxos és una impressora.

Als despatxos s’acostuma a consumir molta energia elèctrica, degut a que són zones de treball i necessiten ordinador i llum durant moltes hores (tantes com requereixi el treball de la persona en qüestió). Com és una zona de treball que necessita concentració es busca que sigui el màxim de còmode possible, per tant sempre acostuma a tenir calefacció a l’hivern i aire condicionat a l’estiu, per la qual cosa és una sala amb un gran consum energètic i de gas natural.

Jardí

La majoria dels pisos no tenen un jardí, però sí que tenen algun petit balcó on hi ha algunes plantes en testos. Degut a que els balcons són petits no acostumen a haver-hi gaires plantes, per tant molts pisos  tenen també algunes plantes d’interior.

Generalment, on sí que trobem jardí és a les cases, normalment a davant de la porta davantera, tot i que a vegades també hi ha un jardí al darrera de la casa.

Les cases més grans i luxoses estan rodejades de jardí, i poden tenir també una piscina. En aquests jardins, s’hi consumeix molta aigua degut a la piscina, i també es consumeix molta electricitat per il·luminar els jardins i l’interior de la piscina de nit.

Menjador

El menjador és una sala dissenyada exclusivament per menjar. Moltes vegades trobem que el menjador està unit a la sala d’estar, o que s’ajunten i són una mateixa habitació. En altres casos, el menjador s’ajunta amb la cuina i formen una mateixa sala, i també podem trobar casos en què els tres siguin tot una mateixa habitació sense parets entremig on es troben aquests tres espais. En algunes cases, el menjador només es fa servir quan vénen convidats i generalment es menja en una taula a la cuina.

El menjador, per tant, no és una habitació on es consumeixi molta energia per si sol, ja que si el menjador està separat de la cuina i la sala d’estar només es fa servir durant els àpats, o a vegades només quan vénen visites a menjar.

Dormitoris

Un dormitori és una habitació emprada, sobretot, per a dormir i descansar. No obstant això, també pot utilitzar-se per llegir, veure la televisió, vestir-se o realitzar altres activitats, com estudiar o fer els deures.

En els dormitoris hi acostumem a trobar un llit, un armari o calaixera per guardar la roba i moltes vegades també un mirall.

Si és una habitació d’estudiant, també hi acostuma a haver un escriptori per a fer els deures i estudiar, la qual cosa vol dir que es passarà molt de temps al seu dormitori i s’hi gastarà molta llum per les nits. Però generalment al dormitori no s’hi gasta quasi electricitat, ja que la majoria del temps que passem al dormitori és per dormir, i per això no fan falta llums ni electricitat.

Cuina

La cuina és un espai o lloc especialment equipat per a la preparació d’aliments. Una cuina moderna inclou com a mínim uns fogons un forn, un pica, mobles per a emmagatzemar i una superfície de treball. A més és freqüent que existeixi una nevera i un congelador per a emmagatzemar en fred, un microones i altres electrodomèstics, com la batedora.

La cuina és una de les sales on es gasta més energia cuinant, mantenint la nevera i el congelador sempre funcionant i fent servir tots els electrodomèstics típics de la cuina, ja que tot necessita electricitat. També es consumeix molta aigua per cuinar i rentar el plats, ja sigui a mà o amb el renta-vaixelles.

Banys

El bany és una habitació de la casa destinada a la higiene personal dels seus habitants. El bany sol contenir un vàter per evacuar els excrements, els orins i altres residus humans; una banyera o dutxa per rentar-se el cos i una pica per rentar-se les mans. Alguns estan complementats per bidets, armariets i una estufa per mantenir el bany calent i per eixugar les tovalloles.

El bany sol ser una habitació aïllada de la resta, amb ventilació. Predomina la decoració basada en rajoles, impermeables per evitar problemes si cau aigua a terra. Al bany és on, generalment les noies, fan servir assecador, planxa de cabell i tot un seguit de productes de cosmètica.

Els banys són unes de les habitacions on menys energia es consumeix, ja que tot i que es fan servir assecadors i planxes de cabell, és només un fet puntual, per tant no hi acostumem a estar gaire estona. Moltes cases tenen una estufa al bany que només encenen per dutxar-se i prou, de manera que consumeix poca estona. Però, en canvi, és l’habitació de la casa on es consumeix més aigua, degut a les dutxes i als vàters. Ja que segons el Departament de Medi Ambient de Barcelona en una dutxa se solen gastar entre 30 i 80 litres i en una banyera entre 200 i 300 litres d’aigua. I segons aquest altre article, que també és del Departament de Medi Ambient de Barcelona, cada cop que tirem de la cisterna de vàter gastem entre 6 i 10 litres d’aigua.

Sala d’estar 

En les cases i apartaments moderns, la sala d’estar ha substituït el vell saló. El nom marca l’esforç dels arquitectes i constructors del segle XX per treure al saló del seu significat tradicional i convertir-lo en una habitació confortable a més d’acollidora. La sala d’estar concentra ara l’activitat familiar al tractar-se d’un espai ampli que reuneix comoditats tant físiques com d’entreteniment, on la família es reuneix per veure la televisió o fer altres activitats de lleure i relaxar-se.

En general, hi acostumem a trobar un o varis sofàs, una televisió, potser alguna prestatgeria o equip de música o una màquina de videojocs com la Play Station o la Xbox.

La sala d’estar és una de les habitacions de la casa on es consumeix més electricitat, ja que en general on s’acostuma a passar més temps, a més de que al tenir una televisió gasta molta llum. Com és una sala on s’hi passa molt de temps, també acostumen a tenir un aire condicionat, així que encara que a l’estiu hi ha més hores de llum i s’encenen menys les llums, es segueix gastant molt en aire condicionat.

 

Proveïment d’aigua

Totes les cases dels països desenvolupats actualment tenen aigua corrent, de manera que només fa falta obrir l’aixeta per obtenir aigua per el que necessitem: dutxar-se, rentar els plats, cuinar, netejar, regar…

 Degut a la gran disponibilitat de l’aigua, i al poc esforç que ens suposa tenir aquesta aigua al nostre abast, en general es gasta molta aigua i no s’aprofita correctament. Actualment en la majoria de cases l’aigua no és tan valorada i apreciada com hauria de ser i es malgasta en lloc d’aprofitar-la al màxim.

Un exemple serien les llargues dutxes, que gasten molta aigua, quan en la majoria de casos una dutxa més curta gastaria molta menys aigua i proporcionaria la mateixa higiene. També es podria tenir en compte que moltes persones mentre es renten les dents deixen l’aixeta oberta, i aquesta és aigua que es va perdent i que no es fa servir per res, mentre que si tanquem l’aixeta mentre en rentem les dents  la obrim un altre cop quan la necessitem es gasta molta menys aigua i l’efecte és el mateix.

            

Tot i això actualment s’intenta conscienciar molt a la població per a que estalviïn aigua i no la malgastin i es fan campanyes, sobretot pels més petits, com es pot veure en les fotos següents:

           

Higiene

Actualment la higiene està molt generalitzada en els països desenvolupats, totes les cases tenen un bany com a mínim amb una dutxa o banyera (depenent de cada casa) on es pot tenir una molt bona higiene personal.

En general la gent no va a cap bany públic a banyar-se, ja que no cal fer-ho si ja es té un bany perfectament equipat a casa, amb aigua corrent i capacitat per escalfar aquesta aigua correctament

Productes de neteja

Actualment la gran majoria dels productes de neteja que es fan servir per la neteja doméstica són fets a base de productes químics, moltes vegades corrosius, que poden causar greus problemes mediambientals si no es fan servir correctament. Molts del productes quotidians que es fan servir tenen un dels símbols següents, que serveixen per advertir-nos del seu perill.

Il·luminació i ventilació

Actualment les cases tenen una molt bona il·luminació, ja que no és cap problema actualment fer finestres i totes les cases solen tenir prou finestres com per il·luminar bé tota la casa, a més a més, degut a que totes les finestres són de vidre, posar-ne no suposa un problema per aïllar, i menys des de que es van inventar les de doble o triple vidre. Tot i això a les zones de clima mediterrani no es fan servir les de doble o triple vidre, ja que el clima aquí no és tan fred com a les zones de més al nord, però on sí que és important tenir un bon aïllament de la casa.

Comparació amb la casa romana

Viatge a Nottingham

A l’octubre vaig fer un intercanvi amb l’escola en el que vam anar a Nottingham, i aprofitaré aquest viatge que vaig fer com a referència  del que pot contaminar un viatge de curta durada en l’actualitat. Tant el viatge d’anada com el de tornada van durar aproximadament 2h, i vam anar amb la companyia Ryanair. El vol va sortir de l’aeroport de Barcelona i va aterrar a l’aeroport de East Midlands, i per tornar vam fer la mateixa ruta: de East Midlands a Barcelona.

Com que aquest viatge el vaig fer amb l’escola i els professors es va quedar els papers del vol, no he pogut posar els originals, i he buscat a la web de Ryanair les dades de la mateixa ruta que vam fer, tot i que surten unes dates i horaris diferents a les del meu viatge, la ruta i el temps de vol són els mateixos.

Viatge a Nottingham

Viatge a Nottingham

En total van ser 4h de vol, tenint en compte que un avió comercial consumeix una mitjana de combustible de 2.420kg/h, en aquell viatge l’avió va consumir 9.680kg de combustible. Això és molt, però comparat amb el viatge a Corea és una quantitat molt inferior. Tot i això, segueix sent una gran emissió de CO2 a l’atmosfera.

Conclusions