Les deixalles: Antiguitat vs Actualitat

A partir del que he tractat sobre les deixalles en època romana i les deixalles a l’actualitat, he pogut observar que hi ha moltes similituds respecte a com es gestionaven els residus, tot i que actualment en nostre sistema s’han fet tot un seguit de millores que en època romana no es feien.

Malgrat que els grecs i els romans generaven menys residus, no els separaven ni els reciclaven (tot i que si que els reutilitzaven tot el que podien), per tant arribaven a amuntegar grans quantitats de deixalles, fins a formar muntanyes com el Monte TestaccioAixò actualment es regula per a que no passi, i a més a més es promou la separació, reutilització i reciclatge de les deixalles.

Per tant, tenint en compte tot això, la gestió dels residus actuals és millor que la gestió dels residus a l’antiguitat.

La gestió dels residus: deixalles actuals

Actualment també tenim un molt bon sistema de recollida de residus: tenim escombriaires que recullen la brossa de terra, diferents contenidors on separar les deixalles, i bons plans de reciclatge de residus, que a més es promouen molt pels ajuntaments i els governs.

En tots els països desenvolupats hi ha un pla de reciclatge, que segueix la gran majoria de la població. El reciclatge consisteix en agrupar les deixalles segons el material de què estan fetes, de manera que després es puguin triturar (en el cas del paper i cartró) o fondre (en el cas del plàstic i el vidre), per després poder fer productes nous amb aquests materials i així no s’acumulen piles de deixalles que poden tenir una utilitat.

No tots els residus es poden reciclar, ja que alguns són molt contaminants (piles i làmpades fluorescents) o difícil de separar en els components (tetrabrik), i aquests residus són els que ens aconsellen de reduir-ne l’ús.

Per a tota la resta de residus que no es poden llençar a cap dels contenidors de reciclatge, s’ha dissenyat uns Punts Verds on es poden anar a portar i l’Ajuntament s’encarrega d’ells. Fins i tot l’Ajuntament proporciona un mapa per poder trobar el que s’apropa més a les necessitats de cada ciutadà.

En el cas de la roba, hi ha moltes maneres de desfer-se’n; una d’elles és donar-la a la beneficiència, que es pot fer llençant-la en algun dels contenidors fets expressament per a aquest ús, o simplement anant directament a les oficines de caritat i entregar-la allà, on ells mateixos s’encarreguen de separar la roba utilitzable de la que no ho és.

A Catalunya s’han fet tot un seguit de campanyes publicitàries on es promou el reciclatge correcte de cada deixalla, és a dir, separar correctament cada deixalla al seu contenidor. I cada cop s’intenta promoure més el reciclatge entre la població. A continuació, hi ha uns vídeos d’una campanya recent, que van tenir bastanta difusió:

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=5MzQx8V9noc[/youtube] [youtube]http://www.youtube.com/watch?v=1W6ssPjsOz8[/youtube] [youtube]http://www.youtube.com/watch?v=J7aVYNDfhYQ[/youtube]

Comparació amb la gestió a l’antiguitat

La bugada: Antiguitat vs Actualitat

Comparant com es feia la bugada a l’antiguitat i com es fa a l’actualitat, he pogut observar que els productes que feien servir en l’antiguitat s’obtenien d’una manera molt més natural, cosa que reduïa el seu grau de contaminació al medi. També, ja que actualment gairebé tot el procés és fet per màquines i a l’antiguitat tot es feia a mà, la contaminació que es produeix en fer la bugada actualment és molt més elevada, ja que suposa una despesa energètica molt més gran del que suposava a l’antiguitat. I tenint en compte l’aigua, antigament es rentava molta més roba amb la mateixa aigua, ja que omplien la lacuna fullonica d’aigua i allà hi rentaven moltíssima roba, fins que l’aigua ja estava massa bruta per rentar res més, en canvi actualment cada rentadora agafa aigua nova i neta, que només es fa servir per rentar la roba d’aquella rentadora.

Per tant, tenint en compte tots aquests factors: la despesa energètica, hidràulica i l’origen dels productes, es pot dir que fer la bugada a l’antiguitat suposava un impacte mediambiental molt més petit del que suposa a l’actualitat, i era molt menys contaminant.

La gestió de residus: les deixalles a l’antiguitat

Els antics romans, tenien unes escombraries públiques fora de les ciutats on hi tiraven les deixalles, també tenien un tipus de sistema de recollida d’escombraries, tot i que les dades que s’han trobat no són suficients per saber exactament com funcionava. Segons Jesús Acero, hi havia una espècie d’escombriaires, que recollien tota la brossa dels carrers i la portaven als abocadors públics fora de la ciutat.

Els residus orgànics s’eliminaven a les cases, ja que eren molt fàcils d’eliminar, mentre que la resta, especialment els residus de construcció, eren bastant més difícils degut al seu volum i pes, i per tant es reutilitzaven. Tota la resta de residus que no es podien fer servir es portaven a l’abocador i s’amuntegaven, com és el cas del Monte Tetaccio.

En quant als residus no sòlids, tenien un sistema de clavegueram molt semblant al nostre, a través del qual podien treure’ls molt fàcilment de la ciutat ajudant a tenir un ambient més salubre. Aquest sistema passava a través de casi tota la ciutat de manera que podia recollir tots els residus que poguessin ser transportats per aquesta xarxa de clavegueram junt amb l’aigua residual.

“Cloaca Maxima”, Roma

Comparació amb la gestió a l’actualitat