Idees ecològiques romanes

Vitruvi va ser un dels primers en ser conscient de les conseqüències de la desforestació, una de les quals va ser que en  desaparèixer els boscos, ja no feien la seva funció reguladora de l’aigua, i això va provocar molts desbordaments i inundacions a les ciutats romanes, moltes de les inundacions feien que tornessin a les ciutats tots els residus del clavegueram que s’havien llençat als rius propers, i això portava grans problemes higiènics. Una altra de les coses que va descobrir Vitruvi va ser la contaminació de les aigües a causa de la mineria, i va suggerir mètodes per comprovar que seguís sent bona l’aigua.

Expertiones autem et probationes eorum sic sunt providendae. si erunt profluentes et aperti, antequam duci incipiantur, aspiciantur animoque advertantur qua membratura sint qui circa eos fontes habitant homines, et si erunt corporibus valentibus coloribus nitidis, cruribus non vitiosis, non lippis oculis, erunt probatissimi. item si fons novus fossus fuerit et in vas corinthium sive alterius generis quod erit ex aere bono ea aqua sparsa maculam non fecerit, optima est. itemque in aeneo si ea aqua defervefacta et postea requieta et defusa fuerit neque in eius aenei fundo harena aut limus invenietur, ea aqua erit item probata.

Vitruvi: De Arch, (8,4) (1,4)

Molts filòsofs i escriptors com Plini van escriure sobre la brutalitat que feien servir per arribar a extreure els minerals de l’interior de les muntanyes.

Sed quis non iure miretur arborem umbrae gratia tantum ex alieno petitam orbe? platanus haec est, in mare Ionium Diomedis insula tenus eiusdem tumuli gratia primum invecta, inde in Siciliam transgressa atque inter primas donata Italiae et iam ad Morinos usque pervecta ac tributarium et detinens solum, ut gentes vectigal et pro umbra pendant.

Plini: Naturalis Historia  (12, 1, 6)

Escriptors romans com Cató i Varró parlaven sobre els emplaçaments ideals de les cases rurals, i parlaven de com suavitzar els problemes mediambientals que podien afectar a que un entorn no fos tan bo o tan saludable, i deien que, tot i que això depenia majoritàriament de factors fora de l’abast de l’home, sí que hi havia factors que es podien suavitzar fent servir les tècniques adequades, com la qualitat de l’aigua i la terra, l’exposició a elements nocius o contaminants. En el tractat de Vitruvi sobre arquitectura, és on podem veure de manera més clara la importància de les condicions ambientals per fer que la vida de l’home fos més fàcil i còmoda.

Si poteris, sub radice montis siet, in meridiem spectet, loco salubri, operariorum copia siet, bonumque aquarium, oppidum validum prope siet aut mare aut amnis, qua naves ambulant, aut via bona celebrisque.

Cató: De agricultura (1, 1-3)

Columel·la, un gran filòsof romà, ja ens parlava sobre els canvis climàtics, tal i com es reflecteix en els seus escrits, ell ja deia que hi havia hagut una sèrie de canvis climàtics en temps anteriors, i que els canvis climàtics eren difícils de detectar perquè es produïen lentament i en períodes llargs; però que aquests canvis climàtics poden afectar molt al medi, i provocar modificacions en els organismes que hi viuen. Alguns d’aquests canvis en el medi poden ser que, si es produeix un augment de les temperatures generals de l’any, es produeixin sequeres i morin molts éssers vius a causa de la manca d’aigua o, si les temperatures generals baixen, es poden produir moltes glaceres i fer que els éssers vius emigrin o morin de fred, alterant així tot el medi.