L’escola romana

[youtube]https://youtu.be/p37Dk-aLLKQ[/youtube]

Als inicis de l’època romana no hi havia escoles a Roma, els infants romans rebien educació en el si de la família. Durant els primers anys de vida estaven a càrrec de la mare, i després, en el cas dels nens a càrrec del pare. Els pares ensenyaven als nens a escriure, a comptar, a nedar, a muntar a cavall i a fer servir l’espasa i la javelina, i també els ensenyaven el seu ofici i els costums dels avantpassats. Els pares tractaven d’educar els seus fills perquè fossin ciutadans honrats i útils per a la comunitat, capaços de guanyar-se la vida i de prosperar.

Fins a finals de l’època de la República, no es comença a generalitzar l’escola com a lloc on es reunien alumnes procedents de diferents famílies, i on aprenien d’un mestre professional.
Eren escoles privades on cada alumne pagava una quantitat al mes, i que estaven instal·lades al fòrum o a carrers propers, en locals habilitats sense mitjans ni comoditats. Durant l’època imperial es van crear escoles públiques a Roma i les principals províncies, sufragades per l’estat o pels consells municipals.

En relació als nivells de l’escola, se’n distingien tres:

La primera etapa era el Ludus litterarius, la qual abastava fins als 11 o 12 anys. El professor era el magister ludi, la funció del qual era ensenyar a llegir, escriure i comptar.  Per a fer classe només calia un simple local que podia estar aillat amb una cortina. Com a mobiliari es feia servir la cathedra per al professor, i unes cadires plegables per als alumnes .

La segona etapa de l’educació era el Ludus grammaticus. Aquests estudis estaven reservats exclusivament als nens de famílies amb recursos, i abastaven des dels 12 anys fins als 16. Aquest nivell servia per iniciar-se en el món dels negocis o en professions liberals, però a més, era una preparació per al nivell superior, el Ludus rhetoricus. El professor del Ludus grammaticus s’anomenava grammaticus. Aquest gaudia de més prestigi i estava més ben pagat. Els primers professors d’aquest nivell eren grecs, moltes vegades lliberts procedents de la Magna Grècia, com és en el cas de Livi Andrònic, l’iniciador de la poesia èpica llatina amb una traducció de l’Odissea.

En aquests estudis s’ensenyava bàsicament la llengua i literatura grega, tot i que progressivament s’hi va anar introduint la llatina. (Sempre tenint més importància la grega). El comentari d’aquestes obres portava aparellat l’estudi d’altres matèries com l’astronomia, la geografia, la mitologia, la història, però tot d’una manera molt superficial i asistemàtica.
La metodologia dels estudis es dividia en diverses parts: Lectura del text, comentari, crítica i comentari dels errors detectats i judici de l’obra o fragment llegit. Es treballava sobre autors clàssics grecs com Homer, Èsquil, Sòfocles, Eurípides, Isop… Però també autors llatins com Livi Andrònic, Enni, Ciceró, Virgili, Horaci…

Un mestre dictant la lliçó als alumnes de diferents edats

La tercera etapa de l’educació era el Ludus rhetoricus. En aquesta etapa es preparava els alumnes per a la vida pública o per l’advocacia. S’estudiava l’art de parlar en públic i de convèncer, és a dir, l’oratòria. Aquest ensenyament el van introduir els rètors grecs, els quals gaudien de molt prestigi.

S’estudiava la retòrica grega i la llatina, però el  grec hi predominava. Els estudis duraven dos anys, i els alumnes tenien entre 16 i 18 anys. Per assolir els seus objectius se sometien a dos exercicis. Les suasoriae i les controversiae. Els primers eren discursos en els quals l’estudiant, mijançant arguments, es posava a favor o en contra d’una manera d’actuar d’algun personatge històric o mitològic. Les controversiae eren debats entre alumnes, en les quals defensaven tesis oposades sobre problemes imaginaris. Els temes eren molt allunyats dels problemes reals.

Mosaic romà de l’Academia de Plató a Atenes

Com a culminació dels estudis, les famílies riques podien fer que els seus fills completessin la formació en una escola prestigiosa del Mediterrani Oriental. A partir d’aquest moment, l’alumne estava preparat per a la vida política.

Material escolar

A les escoles romanes com a llibres feien servir rotllos de papir. Els rotllos de papir eren molt cars, i per tant escassos a les cases, només els més rics gaudien de grans biblioteques. La classe mitjana, també podien accedir a alguns exemplars pel seu otium litterarium, a més, la majoria de ciutats romanes tenien biblioteques públiques gratuïtes.

Els llibres podien ser de dos materials: de papir egipci o de pergamí, que va eventualment va anar substituint el papir, i estava confeccionat amb pells d’animals.

Reproducció d’un doble rotllo de papir romà

L’escola romana era molt més sostenible que la nostra.

Fer bugada a l’antiguitat

Tintoreries a l’antiguitat

Tota ciutat o colònia romana disposava d’una o més fullonica, que equival a l’actual bugaderia i tintoreria. S’han trobat restes d’aquests negocis a Òstia, Bàrcino i Herculà, o com la de Stephanus a Pompeia en un excel·lent estat de conservació.

Tot seguit en podeu gaudir de la reconstrucció en 3 D gràcies a Itálica Romana:

[youtube]http://youtu.be/Xmf1tXz6Y6E[/youtube]

La fullonica consistia en una botiga de rentat de roba de la casa i vestits. La manera de realitzar la neteja abans de l’ús de substàncies químiques artificials era bastant curiós, es feia servir l’orina humana com a matèria primera principal utilitzada a la bassa d’esbandir. L’amoníac que conté l’orina combinat amb la cal i cendres com a blanquejants aconseguien extreure les taques de les túniques, togues i tovalles de llana.

Restes d'una fullonica a Pompeia

Restes d’una fullonica a Pompeia

L’orina s’importava en àmfores de llocs llunyans, l’hispà era considerat com de millor qualitat, o recollit a les latrines púbiques o directament des de les parets de la fullonica on hi havia àmfores amb el cul perforat que es feien servir com urinaris pels transeünts que passejaven pel pòrtic. Aquestes orines es barrejaven amb les cendres i la cal i es tiraven després a les balses on els esclaus s’encarregaven d’esbandir les teles trepitjant-les i impregnant-les amb la pestilent però detergent emulsió de soda i orina.

Interior d’una fullonica

Una vegada les taques havien desaparegut, les robes es portaven a una bassa exterior més gran, anomenada lacuna fullonica, on s’esbandien amb aigua de pluja i s’estenien al sol, perfumant-les amb essències d’herbes o florals una vegada seques.

Comparació amb l’actualitat

 

Els viatges: Antiguitat vs Actualitat

Tots els transports que fem servir per viatjar actualment emeten directa o indirectament gasos contaminants a l’atmosfera, mentre que els viatges que feien els grecs i els romans no produïen cap mena de gas contaminant a l’atmosfera, ni cap altre tipus de contaminant greu. El cotxe i l’avió emeten els gasos directament, i el tren no els emet directament, sinó que s’emeten en produir l’electricitat que necessita per moure’s, mentre que tant els carros com els vaixells o els animals no en produeixen de gasos contaminants.

Tot i que els viatges dels romans eren poc contaminants, sí que es contaminava amb els residus dels animals o amb la construcció dels vaixells i carros, tal i com passa a l’actualitat per construir els nostres mitjans de transport.

Fonts d’energia a l’antiguitat

La major part de l’energia que es necessitava en època romana i grega s’extreia bàsicament fent que els esclaus treballessin. Sempre que calia mà d’obra per les obre públiques i totes les feines que necessitaven energia per transportar els materials, per col·locar les peces… s’aconseguia a partir de l’esforç i energia dels esclaus. Això no es gaire correcte èticament si ho mirem des del nostre punt de vista actual, però ecològicament és una manera molt neta d’obtenir l’energia necessària per transportar, remar, construir, aixafar la vinya per fer-ne vi…

A part dels esclaus, també es feien servir animals de càrrega per ajudar amb el transport, que igual que l’energia dels esclaus, també és una forma molt neta d’obtenir energia, i que no contamina gens el medi ambient.

Per a tasques més específiques, que ja no podien realitzar ni els esclaus ni els animals, com per exemple moldre el gra, es feia servir també l’energia hidràulica, tot i que necessitaven que hi hagués un riu a prop per poder fer servir el seu corrent. El “molí” grec, consistia en un eix de fusta vertical, i en la part inferior hi havia una sèrie de paletes submergides a l’aigua,  l’eix passava a través de la màquina inferior i feia girar la màquina superior, a la qual estava unit, i que era la que molia el gra.

Restes de molí romà trobat a l´illa de Gozo

Un altre ús que li donaven a l’energia hidràulica era per a la mineria, a partir de la tècnica de frackingtot i que a l’època no rebia aquest nom, sinó que s’anomenava ruina montium. El fracking es feia servir quan a les mines es trobaven amb roques arenisques, que havien de trencar per poder-hi extreure els minerals, i ho feien amb aquesta tècnica.

Explicació del fracking

Per navegar els grecs i els romans feien servir l’energia eòlica, a partir de les veles del seus vaixells. El problema era que els vents no sempre eren prou forts i prou continus per poder inflar les veles i que el vaixell es pogués moure, de manera que van tenir que buscar una forma alternativa de fer moure els vaixells quan el vent no era favorable o no era prou intens: els esclaus. Tant els vaixells romans com els grecs tenien una filera de bancs a cada costat de l’embarcació, on es posaven els esclaus a remar.

Vaixell de guerra

Comparació amb les fonts d’energia a l’actualitat

Idees ecològiques romanes

Vitruvi va ser un dels primers en ser conscient de les conseqüències de la desforestació, una de les quals va ser que en  desaparèixer els boscos, ja no feien la seva funció reguladora de l’aigua, i això va provocar molts desbordaments i inundacions a les ciutats romanes, moltes de les inundacions feien que tornessin a les ciutats tots els residus del clavegueram que s’havien llençat als rius propers, i això portava grans problemes higiènics. Una altra de les coses que va descobrir Vitruvi va ser la contaminació de les aigües a causa de la mineria, i va suggerir mètodes per comprovar que seguís sent bona l’aigua.

Expertiones autem et probationes eorum sic sunt providendae. si erunt profluentes et aperti, antequam duci incipiantur, aspiciantur animoque advertantur qua membratura sint qui circa eos fontes habitant homines, et si erunt corporibus valentibus coloribus nitidis, cruribus non vitiosis, non lippis oculis, erunt probatissimi. item si fons novus fossus fuerit et in vas corinthium sive alterius generis quod erit ex aere bono ea aqua sparsa maculam non fecerit, optima est. itemque in aeneo si ea aqua defervefacta et postea requieta et defusa fuerit neque in eius aenei fundo harena aut limus invenietur, ea aqua erit item probata.

Vitruvi: De Arch, (8,4) (1,4)

Molts filòsofs i escriptors com Plini van escriure sobre la brutalitat que feien servir per arribar a extreure els minerals de l’interior de les muntanyes.

Sed quis non iure miretur arborem umbrae gratia tantum ex alieno petitam orbe? platanus haec est, in mare Ionium Diomedis insula tenus eiusdem tumuli gratia primum invecta, inde in Siciliam transgressa atque inter primas donata Italiae et iam ad Morinos usque pervecta ac tributarium et detinens solum, ut gentes vectigal et pro umbra pendant.

Plini: Naturalis Historia  (12, 1, 6)

Escriptors romans com Cató i Varró parlaven sobre els emplaçaments ideals de les cases rurals, i parlaven de com suavitzar els problemes mediambientals que podien afectar a que un entorn no fos tan bo o tan saludable, i deien que, tot i que això depenia majoritàriament de factors fora de l’abast de l’home, sí que hi havia factors que es podien suavitzar fent servir les tècniques adequades, com la qualitat de l’aigua i la terra, l’exposició a elements nocius o contaminants. En el tractat de Vitruvi sobre arquitectura, és on podem veure de manera més clara la importància de les condicions ambientals per fer que la vida de l’home fos més fàcil i còmoda.

Si poteris, sub radice montis siet, in meridiem spectet, loco salubri, operariorum copia siet, bonumque aquarium, oppidum validum prope siet aut mare aut amnis, qua naves ambulant, aut via bona celebrisque.

Cató: De agricultura (1, 1-3)

Columel·la, un gran filòsof romà, ja ens parlava sobre els canvis climàtics, tal i com es reflecteix en els seus escrits, ell ja deia que hi havia hagut una sèrie de canvis climàtics en temps anteriors, i que els canvis climàtics eren difícils de detectar perquè es produïen lentament i en períodes llargs; però que aquests canvis climàtics poden afectar molt al medi, i provocar modificacions en els organismes que hi viuen. Alguns d’aquests canvis en el medi poden ser que, si es produeix un augment de les temperatures generals de l’any, es produeixin sequeres i morin molts éssers vius a causa de la manca d’aigua o, si les temperatures generals baixen, es poden produir moltes glaceres i fer que els éssers vius emigrin o morin de fred, alterant així tot el medi.

La contaminació del mar

Segons un article que he trobat a internet, s’ha demostrat que els grecs i els romans van ser els primers contaminadors del Mediterrani. Aquest article parla de com uns investigadors del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) han fet aquest descobriment.

Els investigadors diuen que aquesta contaminació va començar fa 2800 anys, amb el desenvolupament cultural i tecnològic de les civilitzacions antigues, que els hi permetia fer activitats com la minera i la metal·lúrgia, que són altament contaminants per al mar.

2011-11-23_IMG_2011-11-16_01.10.14__XGR007CO001(2).jpg

Tot i que els antics grecs i romans, van ser els primers en contaminar el mar amb metalls, aquesta contaminació ha anat augmentant de manera gradual durant els últims 1200 anys, en especial en els últims 350, degut a la revolució industrial.

L’estudi va ser realitzat a la Costa Brava, per l’Alt Empordà. Un equip del CEAB va realitzar un estudi dels seus sediments. Els resultats obtinguts d’aquest estudi  mostren que es va produir un increment inicial de la concentració de metalls fa uns 2.800 anys, i que tres segles més tard, sobretot durant el període romà, va augmentar i ha anat augmentant en quantitats de zinc, plom, cadmi, coure, arsènic i ferro degut a la revolució industrial.

Els viatges a l’antiguitat

A l’Edat Antiga, no hi havia els mateixos motius per fer un viatge que actualment, ja que tampoc hi havia les mateixes facilitats. Antigament els principals motius per viatjar eren: negocis o mobilitzacions de l’exèrcit. És cert que també hi havia un limitat nombre de gent (molt limitat) que feia viatges per plaer, però aquest tipus de viatge estava reservat només per a les classes més altes, i en general no es viatjava gaire lluny, normalment de la casa de la ciutat a la vil·la del camp. Els mitjans que feien servir per viatjar eren principalment: per terra i per mar.

Vehicles de transport terrestre romans

Els mitjans terrestres eren a peu, en carro o a cavall, depenent de la distància i del tipus de viatge. Per als desplaçaments militars, es feien servir els carros per a transportar els materials, aliments, armes… necessaris, els militars de càrrecs més importants feien servir els cavalls per desplaçar-se, i la resta dels soldats es desplaçaven a peu. En quant al comerç, generalment sempre es feien servir carros, ja que requeria un transport de mercaderies. Els viatges personals, de negoci, com per exemple els amos que anaven de la seva casa de la ciutat a la del camp, anaven a cavall.

 

Els mitjans marins podien ser en vaixell de rem o en vaixell de vela. Generalment tots els vaixells tenien vela i rems, així en cas de que els hi faltés vent per moure el vaixell o anessin contracorrent, sempre es podien fer servir els rems. Els vaixells eren un mitjà de transport més utilitzat durant les èpoques de bon temps, quan la mar era més segura i hi havia menys tempestes, i que no es podia fer servir per mar durant l’hivern, però tot i així, es seguia considerant el millor transport en època romana, ja que també es feia servir a través dels rius i era molt més eficaç que el transport terrestre.

 

Comparació amb els viatges actuals

La casa: Antiguitat vs Actualitat

Després d’haver estudiat com eren les cases romanes i d’haver estudiat com són les cases actualment, les compararé en aquest article, tenint en compte els diferents aspectes que he tractat sobre les cases romanes i sobre les actuals. La meva comparació es basa especialment en els aspectes relacionats amb l’ecologia i el consum energètic i d’aigua; però també faré esment d’aspectes relacionats amb la funcionalitat de cada part de la casa.

Vestíbul

La funció del vestíbul ha variat una mica des de la casa romana a la actual, ja que abans era el lloc on es feia esperar als convidats fins a ser rebuts, i actualment es fa servir més com a part que comunica la porta d’entrada amb la resta de la casa.

En la domus no hi havia pràcticament cap consum energètic, ja que no tenien llum elèctrica ni calefacció, però si que consumien brases per il·luminar per la nit quan ho necessitaven. En la casa actual, el vestíbul es una de les zones on i ha menys consum tant elèctric com de calefacció, ja que tot i que hi ha llums elèctriques, només es fan servir quan algú entra o surt, i en general la calefacció no acostuma a estar al vestíbul.

Despatx

La funció del despatx ha variat una mica, però segueix sent una zona de treball, tot i que actualment no es fa servir tant per a rebre visites de negocis, sinó més per fer feina a casa. Amb això les hores que s’hi solen dedicar actualment són més hores de nit, mentre que en l’antiguitat es feia servir més de dia i, per tant, s’aprofitava la llum natural.

El consum energètic del despatx a la domus era casi inexistent, mentre que actualment es gasta molta electricitat en la llum, l’aire condicionat, l’ordinador, el telèfon, la impressora…., i es gasta gas o electricitat en la calefacció a l’hivern.

Jardí

La funció principal dels jardins no ha canviat gaire des de l’antiguitat, és a dir, els jardins segueixen sent llocs per fer bonic, i per relaxar-se, i se segueixen plantant plantes, flors i arbres, fins i tot hi ha gent que hi fa un petit hort, com a les domus romanes, on cultivaven algunes verdures o hortalisses.

Respecte el consum, ha augmentat molt des de l’època dels romans. És cert que els romans ja consumien aigua en els seus jardins, però era aigua que es recollia de la pluja, i que després es reutilitzava per fer moltes altres coses, com passar per les latrines i recollir les restes, o per netejar. Actualment tota l’aigua que es fa servir als jardins, a part de que és molta més (sobretot si hi ha piscina o font), no es torna a fer servir, simplement se’n va pel desguàs i no s’aprofita per cap altra cosa que per regar o per omplir la piscina. El consum energètic també és  més gran, ja que actualment molts jardins tenen llums exteriors. Si que és veritat que moltes cases no encenen aquestes llums gaire sovint, tot i que hi ha algunes cases que les tenen enceses tota la nit sense que sigui necessari, llavors aquest consum tampoc és tan gran.

Menjador

El menjador manté la seva funció original, ja que tant en la domus romana com en les cases actuals es fa servir per menjar, i per quan venen convidats.

El consum del menjador actualment és més alt també, però no és dels més alts de la casa, com vaig dir abans en l’article de la casa actual, el menjador no és de les parts de la casa que es fa servir més. Tot i això té un consum de gas continu durant l’hivern degut a la calefacció i de llum degut a l’aire condicionat a l’estiu en aquelles cases que en tenen. A la domus, en canvi, no es consumia electricitat, però sí que es feien servir brases per mantenir l’escalfor durant l’hivern. Tot i això no era un consum continu, només es feien servir les brases mentre els amos hi menjaven.

Dormitori

El dormitori manté exactament la seva funció, que és simplement dormir i descansar, excepte en el cas dels estudiants actuals, que també hi estudien i hi fan els deures.

El consum no varia gaire, ja que no s’acostuma a gastar molta llum als dormitoris donat que, quan dormim, no necessitem cap llum ni res. Respecte a la calefacció, és un consum continu, tot i que la majoria de la gent apaga la calefacció abans d’anar a dormir. A l’estiu, però, la majoria de les cases encenen un ventilador tota la nit o l’aire condicionat, i això suposa un gran consum elèctric. A les domus romanes no es donava cap tipus de consum, tot i que, a vegades, es feien servir brases per escalfar l’habitació.

Cuina

La funció de la cuina roman intacta, es segueix fent exactament la mateixa funció: preparar els aliments per menjar-los.

El consum energètic, però, és molt diferent. A les cuines actuals, es fa servir molt de gas (als fogons) o electricitat (a la vitroceràmica), que a la cuina de la domus romana no es feia servir, ja que cuinaven amb foc la majoria de vegades o en un forn de llenya; per tant, consumien carbó i llenya que contaminen menys. Com a font d’il·luminació a les cuines romanes, no es necessitava gaire cosa; però, quan la necessitaven, feien servir foc; en canvi, actualment les cuines tenen molta il·luminació, i es fa servir molt, causant un gran consum elèctric. La calefacció és una cosa que no es feia servir a les cuines romanes, ja que els únics que hi havia allà eren els esclaus, i a més a més, el foc de cuinar ja esclafava prou; però actualment sempre hi ha calefacció a les cuines a l’hivern, i això causa un consum de gas molt elevat que en època romana no hi havia.

Bany

Tant actualment com en època romana, els banys segueixen tenint la mateixa funció, tot i que a l’antiga Roma, com la gent acostumava a anar als banys públics, tenien també una funció social de relacionar-se amb la resta de la gent, i moltes vegades s’hi parlava de negocis i de polítics, que actualment en la majoria de països amb la desaparició dels banys públics, ja no tenen.

En època romana, els banys no es trobaven a la majoria de les cases, només a les més adinerades, per tant no suposaven cap mena de consum per a la majoria de cases. Però per a les que sí que suposava un consum, era bàsicament un consum de carbó per escalfar l’aigua, i d’aigua, tot i que aquesta aigua es reutilitzava després d’haver-la fet servir, i servia també per netejar o per treure les aigües residuals passant per les latrines i la cuina. Actualment aquest fet de reutilitzar l’aigua del bany no es fa servir, sinó que després de dutxar-nos o de banyar-nos, tota l’aigua que hem fet servir se’n va pel desguàs i no la fem servir per cap altra cosa. A part del consum d’aigua, que actualment és molt més elevat ja que cadascú té un bany privat a casa, també hi ha un consum de gas amb la calefacció i el escalfador d’aigua i d’electricitat amb la llum.

Higiene

La higiene era molt bona en època romana, i segueix sent molt bona actualment. En les dues èpoques, la gent té en compte la seva higiene personal, i es renta bastant sovint. Tant en època romana com actualment hi ha certa diferenciació entre la higiene de la gent que s’ho pot permetre (països desenvolupats actuals i senyors de la domus) i la gent que té menys facilitats per tenir una bona higiene (països del tercer món i gent que vivia a les insulae i a les tabernae)

Productes de neteja

Els productes de neteja han canviat i evolucionat molt des de l’època romana fins a l’actualitat. Han millorat en eficàcia i s’han especialitzat, és a dir, actualment tenim un producte per a cada cosa que vulguem netejar (bany, cuina, vidres, fusta, roba…); però en època romana feien servir el mateix per a pràcticament tot i costava molt més netejar, per exemple, les taques de la roba.

També els productes actuals s’han tornat més químics, i per tant més perillosos i perjudicials pel medi ambient, i això és un greu inconvenient, ja que poden causar grans problemes i desastres mediambientals; però no només això, sinó que també poden ser molt perjudicials per a la nostra salut si ens toquen la pell, els inhalem o els ingerim sense voler (com podria passar amb un nen petit o una mascota).

Il·luminació i ventilació

Actualment la il·luminació natural ha millorat respecte de l’època romana, ja que tenim molta més facilitat per posar finestres sense preocupar-nos de caigui l’edifici, o de que no hi hagi un bon aïllament; però, tot i això, gastem molta electricitat en llum, perquè en tenim accés d’una manera molt fàcil, i per tant, com només fa falta encendre un interruptor, moltes vegades tenim els llums encesos sense que sigui realment necessari. En època romana, la il·luminació natural era aprofitada molt més, ja que encendre llum artificial era més arriscat (podia causar incendis) i més complicat.

Les cases actuals tenen una millor ventilació, que garanteix una millor salubritat de les cases, això en època romana era molt mes difícil d’aconseguir, i només les habitacions exteriors o que donaven al pati podien tenir una bona ventilació.

Conclusió

En general, el nostre consum domèstic respecte les cases romanes ha augmentant molt en tots els factors, tant en electricitat, com en aigua, com el gas natural. A més a més, no reutilitzem l’aigua que encara es pot reutilitzar, com feien els romans, i això fa que el nostre consum d’aigua augmenti encara més.

La vida al camp en època romana

Els romans que podien fugien de la vida sorollosa i trepidant de la ciutat i se n’anaven al camp. Els que podien es construïen una villa urbana en algun lloc que els permetés gaudir de la pau serena del camp i, si podia ser, amb vistes al mar.

Tot i que a les ciutats hi havia grans concentracions de gent, la majoria de la població vivia al camp, on cultivaven i criaven el seu bestiar, i on a més la vida era més barata, i es podien permetre comprar una vil·la amb el que els hi costaria el lloguer de tan sols un any a la ciutat en una casa bastant mediocre.

La principal activitat al camp i a les vil·les era l’agricultura, els romans produïen una gran varietat d’aliments als seus camps, tot i que no tan variada com en l’actualitat, ja que actualment es coneixen molts més cultius de diferents països que en l’època romana no es coneixien. Els cultius romans més importants eren:

L’oli, ja introduït pels grecs, va ser la principal font de riquesa romana. El de més qualitat era el conegut oli de la Bètica, que era considerat com el de més qualitat, tot i que també era molt apreciat l’oli de Lusitània per la seva dolçor.

La vinya per produir vi era un dels cultius més produïts, i que donava també un gran benefici econòmic, ja que als romans els hi encantava el vi, i acostumaven a beure’l casi amb més freqüència que l’aigua. El més famós era el de la Bètica, el del nord de la Tarraconense i els de Lusitània.

El blat era cultivat per tota la península excepte a les regions muntanyoses del nord, i després s’exportava per tot l’Imperi. El més conegut era el de la Bètica, ja que en aquesta zona costava una quarta part del normal.

Les plantes tèxtils com el lli, el cotó i l’espart es cultivaven per després fer tots els productes tèxtils necessaris. Amb el cotó i el lli es feia roba i teixit per teles, i amb l’espart es feien sabates, cordes o altres elements del vestuari.

Els arbres fruiters com la figuera, que era molt coneguda a Lusitània i a la Tarraconense, o les pereres i les palmeres de dàtils, molt conegudes a Numància, no eren dels cultius més generalitzats, però sí que van ser importants en les zones on es cultivaven.

A part de l’agricultura, la ramaderia també era una activitat econòmica molt important del camp. En l’època romana el principal bestiar eren les vaques, els bous, els cavalls, els porcs i les ovelles. A la península el més famós eren les ovelles per la seva llana i els cavalls, que eren apreciats per la velocitat i alçada.

     

Com a part dels animals que es criaven també podem trobar animals més petits, domèstics com les gallines d’on treien els ous, les abelles per obtenir mel, els ases com a animal de càrrega…

Les vil·les romanes eren agrupacions de grans construccions on hi tenien pràcticament de tot: uns edificis on vivien els propietaris, uns altres on vivien els esclaus, un edifici on tenien el bestiar, i uns altres per als artesans i per a usos agrícoles, generalment per guardar les eines agrícoles.

Columel·la distingeix tres parts principal d’acord a la seva funció: pars urbana, on vivia l’amo; pars rustica, on es trobaven els esclaus, la cuina i el bestiar; i pars fructuaria on emmagatzemaven i fabricaven els productes (vi, ceràmica…)

Vil·la romana

Els materials de cada part de la vil·la eren específics, i feien servir diferents materials segons la part que fos: per construir els murs es feien servir una massa de guix i marbre, per als marcs de les portes i finestres i les columnes es feien servir totxos, el sostre acostumava a fer-se amb encavallats de fusta recoberts de teules planes (tegula), el terra depenia molt de la zona, per a la zona més rica es feien servir mosaics o lloses de marbre; en canvi, per a les zones de treball es feia servir argamassa.

Les vil·les eren llocs que produïen un gran benefici econòmic, i això als romans el atreia tant com la tranquil·litat i la pau que proporcionava la vida al camp, juntament amb l’encariment de la vida a la ciutat eren uns dels factors més importants pels quals els romans preferien viure al camp. Fins i tot els rics que vivien a la ciutat, acostumaven a tenir una vil·la al camp on anar per descansar de la ciutat i relaxar-se.

Per això, se sol dir que les vil·les tenien una doble funció: per una banda, produir beneficis econòmics als seus propietaris i, per altra banda, proporcionar un lloc de descans i relaxació de la vida a la ciutat.

Casa de camp: Plini, Epístoles 2, 17

Problemes mediambientals dels grecs i els romans

Entre els romans era molt típica l’explotació dels recursos naturals per fer obres públiques, cosa que va causar efectes negatius en el medi ambient: llacs dessecats, boscos destruïts, muntanyes arrasades…

Desforestació

Entre els problemes mediambientals que van afectar als grecs i romans, un dels més greus va ser la desforestació, ja que en l’època greco-romana la fusta i el carbó eren els principals combustibles. A part també hi havia un gran desenvolupament urbanístic, i això juntament amb el fet que el component bàsic de tots els edificis era la fusta, van conduir a una gran tala d’arbres que va provocar greus problemes amb la desforestació de boscos.

El incendis també eren una causa de la desaparició de molt boscos, ja que en l’època no tenien els mateixos mitjans que nosaltres disposem per apagar un incendi forestal, i l’única manera de que s’apagués l’incendi era si trobava alguna barrera física (riu, mar, desnivell…) que impedís que avancés, o de manera natural amb les pluges. Per això a l’estiu amb la calor i les sequeres eren tan comuns els incendis.

Una altra de les causes de la desforestació van ser els grans avenços en agricultura i ramaderia, ja que necessitaven molt d’espai per poder tenir lloc, i les guerres, que van ser també una altra de les principals causes, ja que requerien construir molts vaixells i armes, com les llances, els arcs, els escuts… Per aconseguir que l’abastiment de fusta no s’acabés es van prendre certes mesures proteccionistes amb alguns boscos públics, però no van ser unes mesures molt generalitzades.

Una de les conseqüències més greus de la desforestació va ser que les pluges torrencials desgastaven el terreny, dificultant la regeneració dels boscos i arbres talats i van fer que moltes zones es tornessin zones pantanoses i aiguamolls, pràcticament inhabitables. A les zones pantanoses, hi acostumaven a haver-hi molts mosquits i altres insectes transmissors de malalties com la malària, a més a més de crear zones d’aigua que no es podia fer servir ni per beure ni per cap altra cosa.

Zona pantanosa

Zona pantanosa

 

Aiguamolls

També es va provocar un petit canvi de clima i problemes econòmics a causa de la falta de boscos, ja que en disminuir la quantitat de fusta disponible va fer augmentar els preus de la fusta.

Plini critica molt el fet que dedicar tanta fusta a construir mansions luxoses faci que desapareguin boscos i s’hagin de talar tants arbres, tot i que ho criticava més per motius morals que per motius ecològics. També indica que la tala d’arbres és tan excessiva que un turó de Mauritània on hi havia una de les fustes de millor qualitat, ara estava erm i esgotat.

Mineria

En general, tota la mineria feta pels romans era molt agressiva amb el medi ambient, ja que mitjançant la força de l’aigua excavaven turons i muntanyes per arribar a la part interna on es trobaven els minerals com l’or. La mineria també va ser un dels factors que va ajudar a la desforestació, ja que per construir totes les galeries de les mines feia falta molta fusta. Va causar greus problemes, com en el cas de les Mèdulas a Lleó, amb la contaminació de l’aigua, que també va ser un problema important a tenir en compte durant l’època romana.

Las Médulas

Contaminació

La contaminació de l’aire de les ciutats i de l’aigua propera també va ser un dels problemes ecològics de l’època, ja que feia l’aire de les ciutats molt difícil de respirar i poc saludable. Les principals fonts de contaminació urbana a les ciutats romanes era el fum que es desprenia de les fogueres de les cases i tallers i les llars de foc.

La contaminació de l’aigua va fer que haguessin de buscar aigua més lluny i portar-la a través d’aqüeductes, tot i que això no acostumava a funcionar, ja que en  fer servir canonades de plom, que tal i com va dir Vitruvi són perjudicials per la salut, l’aigua es contaminava igual en arribar a la ciutat.

Aqüeducte romà

Canonades de plom que unien amb cilindres de fusta i les encaixaven amb peces quadres foses

L’aigua també era un problema a les latrines públiques, ja que en certes zones de la xarxa de clavegueram l’aigua ja arrossegava tot un seguit de residus, a part les escombretes que es feien servir com el paper de vàter actual no es canviaven tan sovint com s’haurien d’haver canviat.

La gran acumulació de gent que vivia a les ciutats causava bastants problemes, un dels més preocupants era la contaminació acústica, que treia el son a molts, però un altre gran problema de les ciutats, potser el més insalubre, eren les escombraries, ja que en ser ciutats generaven grans quantitats de deixalles i, com que no hi havia un sistema de recollida de deixalles, la gent tirava totes les deixalles al carrer o a les aigües residuals, cosa que provocava una falta d’higiene i augmentava la propagació de malalties infeccioses.

Tracte als animals

Respecte als animals, hi va haver molts emperadors i reis que es van adonar  que hi havia espècies en perill d’extinció, i per tal d’evitar-ho van crear reserves i zones santuari, com boscos i deus, on els caçadors no podien entrar a caçar. Aquestes reserves sagrades havien de ser respectades per tothom, i ja des dels mites s’ensenyava això, el cas més conegut és d’Agamèmnon, qui va ser castigat per Artemisa per caçar un cérvol seu en  un lloc sagrat. Pausànias va escriure sobre una d’aquestes reserves, on no es podien tallar els arbres.

Προμάχου δὲ καὶ Ἐχέφρονος τῶν Ψωφῖδος οὐκ ἐπιφανῆ κατ’ ἐμὲ ἔτι ἦν τὰ ἡρῷα. τέθαπται δὲ καὶ Ἀλκμαίων ἐν Ψωφῖδι ὁ Ἀμφιαράου, καί οἱ τὸ μνῆμά ἐστιν οἴκημα οὔτε μεγέθει οὔτε ἄλλως κεκοσμημένον: περὶ δὲ αὐτὸ κυπάρισσοι πεφύκασιν ἐς τοσοῦτον ὕψος ἀνήκουσαι, ὥστε καὶ τὸ ὄρος τὸ πρὸς τῇ Ψωφῖδι κατεσκιάζετο ὑπ’ αὐτῶν. ταύτας οὐκ ἐθέλουσιν ἐκκόπτειν ἱερὰς τοῦ Ἀλκμαίωνος νομίζοντες: καλοῦνται δὲ ὑπὸ τῶν ἐπιχωρίων παρθένοι.

Las tumbas del hijo de ambos de Psophis, Promaco y Echéphron aún existen y son notables por su belleza. También vemos la tumba del hijo de Alcmeón Anfiarao es una tumba de No hay nada especial ni la magnitud ni la decoración. Se ha estado creciendo a alrededor de un gran número de árboles de ciprés que son tan altos que una montaña cercana está oculto y estos árboles se supone que Alcmeón pertenecen a él y ser gastado, es por eso que no se corte, y los locales llamar árboles vírgenes.

Pausànias (DG 8,24,7)

Tot això no vol dir que sempre es tractessin bé els animals, ja que seguien matant-se animals en espectacles, això va comportar que desapareguessin moltes espècies en certs llocs com els lleopards i les hienes a Grècia i els hipopòtams a Egipte.

Amfiteatre romà on es feien espectacles amb animals

Però no només es mataven els animals en espectacles, sinó que també es feien servir per rituals d’endevinació o com a sacrificis per demanar algun favor als déus. Tot i que a Grècia no fos gaire comuna la sacrificació d’animals, si que es solien fer servir per endevinar, fent servir les seves entranyes per buscar senyals dels déus. En general per aquest tipus de finalitat es feien servir normalment animals domèstics, i només en ocasions especials.

Les grans caceres també van ser un motiu de l’extinció de moltes espècies  en determinades regions, ja que a la gent rica i poderosa els agradava molt caçar. La caça també era considerada com una espècie d’entrenament militar, que servia per millorar les qualitats bèl·liques.

Mosaic representant una cacera romana

Mosaic representant una cacera romana